Diferència entre revisions de la pàgina «Jordi Moners i Sinyol»

De WikiPrat
Jump to navigation Jump to search
 
(Hi ha 13 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
 
{{Infotaula persona
 
{{Infotaula persona
 
|nom=Jordi Moners i Sinyol
 
|nom=Jordi Moners i Sinyol
|data_naixement=[[1933]] (El Prat de Llobregat)
+
|data_naixement=14 de [[juny]] de [[1933]]<br>El Prat de Llobregat
|data_defuncio=5 de [[desembre]] de [[2019]]
+
|data_defuncio=5 de [[desembre]] de [[2019]] (86 anys)<br>Llinars del Vallès
 
|alies=
 
|alies=
 
|residencia=
 
|residencia=
Línia 14: Línia 14:
 
Moviment de Defensa de la Terra <small>(1983–1989)</small><br>
 
Moviment de Defensa de la Terra <small>(1983–1989)</small><br>
 
Front Nacional de Catalunya <small>(1966–1968)</small>
 
Front Nacional de Catalunya <small>(1966–1968)</small>
 +
|parella=Núria Codina i Capdevila
 +
|pare=[[Josep Monés i Amat]]
 +
|mare=Raimunda Sinyol i Bonells
 
|primeres_obres=
 
|primeres_obres=
|programes=
 
|series=
 
|films=
 
|papers=
 
 
|obres_notables=
 
|obres_notables=
 
|lloc_web=
 
|lloc_web=
 
}}
 
}}
'''Jordi Moners i Sinyol''' ([[El Prat de Llobregat]], [[1933]] - 5 de [[desembre]] de [[2019]])<ref name="vilaweb">{{ref-web |url=https://www.vilaweb.cat/noticies/jordi-moners-independentista-psan/ |títol=S’ha mort Jordi Moners, independentista històric, fundador del PSAN i traductor d’El Capital |consulta=5 desembre 2019 |obra=VilaWeb |editor= |data=5/12/2019 |llengua= }}</ref> fou un polític, filòleg i traductor pratenc, membre fundador del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN). Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona i filologia romànica en diverses universitats alemanyes. Va traduir al català obres de Marx i Gramsci, entre d'altres.
+
'''Jordi Moners i Sinyol''', legalment '''Jordi Monés i Sinyol''',<ref name="IEC"/> ([[El Prat de Llobregat]], 14 de [[juny]] de [[1933]] - Llinars del Vallès, 5 de [[desembre]] de [[2019]]) fou un polític, filòleg i traductor pratenc, membre fundador del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN). Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona i filologia romànica en diverses universitats alemanyes. Va traduir al català obres de Marx i Gramsci, entre d'altres.
  
==Trajectòria==
+
==Biografia==
Estudià dret a la Universitat de Barcelona i treballà de passant. Més tard ho deixà per fer estudis de filologia romànica a les universitats alemanyes de Friburg de Brisgòvia, Marburg i Heidelberg, que compaginà amb feines diverses. Va viure a Alemanya entre [[1959]] i [[1971]], quan va tornar [[El Prat de Llobregat|al Prat de Llobregat]].<ref name="enciclopèdia">{{ref-web |url=https://www.enciclopedia.cat/ec-dlc-500798.xml |títol=Jordi Moners i Sinyol |consulta=8 desembre 2019 |obra=Diccionari de la literatura catalana |editor=Enciclopèdia Catalana |data= |llengua= }}</ref><ref name="pratilletres">{{ref-web |url=https://www.elprat.cat/cultura/biblioteca-antonio-martin/moners-i-sinyol-jordi |títol=Moners i Sinyol, Jordi |consulta=8 desembre 2019 |obra=Pratilletres |editor=[[Biblioteca Antonio Martín]] |data= |llengua= }}</ref><ref name="elllobregat">{{ref-web |url=https://www.elllobregat.com/noticia/13862/qu-se-nha-fet-de/moners:-no-se-com-vull-que-em-recordin-per-se-que-catalunya-ser-independent.html |títol=Moners: "No sé com vull que em recordin, però sé que Catalunya serà independent" |nom=Pere |cognom=Ríos |consulta=8 desembre 2019 |obra=El Llobregat |editor= |data=6/7/2017 |llengua= }}</ref>
+
'''Jordi Moners''', nascut el 14 de [[juny]] de [[1933]] [[El Prat de Llobregat|al Prat de Llobregat]], fill de [[Josep Monés i Amat]] i Raimunda Sinyol i Bonells, era el petit de tres germans: Montserrat (1928), Josep (1930) i Jordi (1933).<ref name="elpuntavui"/><ref name="jma">{{ref-llibre |cognom=Moners i Sinyol |nom=Jordi |cognom2=Gómez Inglada |nom2=Marga (coord.) |capítol=Josep Monés i Amat: dos-cents anys de la família Monés |títol=Josep Monés i Amat. 50 anys d'imatges del Prat (1900-1950) |pàgines=9-25 |any=1995 |lloc=Barcelona |editorial=[[Ajuntament del Prat de Llobregat]] |isbn=84-87486-08-8}}</ref>
  
El [[1966]] ingressà en el Front Nacional de Catalunya. Les seves estades a Alemanya i Itàlia el van portar progressivament d'uns plantejaments socialdemòcrates a uns de netament marxistes. El [[1968]] formà part de l'escissió que conduí a la formació del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN). El [[1977]] tingué un important paper en la definició d'aquest partit com a comunista. Va organitzar l'activitat política del PSAN al Baix Llobregat fins a l'any [[2001]]<ref name="pratilletres"/> i fou membre d'aquest partit fins la seva dissolució, el desembre de 2015.<ref name="vilaweb"/>
+
Estudià dret a la Universitat de Barcelona i treballà de passant, però ho deixà i se n'anà a viure a Alemanya del [[1959]] al [[1971]], on va fer estudis de filologia romànica a les universitats de Friburg de Brisgòvia, Marburg i Heidelberg, compaginant-los amb feines diverses.<ref name="enciclopèdia">{{ref-web |url=https://www.enciclopedia.cat/ec-dlc-500798.xml |títol=Jordi Moners i Sinyol |consulta=8 desembre 2019 |obra=Diccionari de la literatura catalana |editor=Enciclopèdia Catalana |data= |llengua= }}</ref><ref name="pratilletres">{{ref-web |url=https://www.elprat.cat/cultura/biblioteca-antonio-martin/moners-i-sinyol-jordi |títol=Moners i Sinyol, Jordi |consulta=8 desembre 2019 |obra=Pratilletres |editor=[[Biblioteca Antonio Martín]] |data= |llengua= }}</ref><ref name="elllobregat">{{ref-web |url=https://www.elllobregat.com/noticia/13862/qu-se-nha-fet-de/moners:-no-se-com-vull-que-em-recordin-per-se-que-catalunya-ser-independent.html |títol=Moners: "No sé com vull que em recordin, però sé que Catalunya serà independent" |nom=Pere |cognom=Ríos |consulta=8 desembre 2019 |obra=El Llobregat |editor= |data=6/7/2017 |llengua= }}</ref><ref name="elpratllibertari">{{ref-web |url=http://www.elpratllibertari.cat/?p=17738 |títol=S’ha mort Jordi Moners, històric independentista pratenc i fundador del PSAN |consulta=18 desembre 2019 |obra=[[El Prat Llibertari]] |editor= |data=5/12/2019 |llengua= }}</ref>
 +
En aquesta època també va fer estades a Itàlia, Portugal i Occitània, coincidint amb les vacances universitàries. El [[1970]] va participar en l'organització dels Jocs Florals a l'exili, que van celebrar-se a la ciutat de Tübingen.<ref name="tempsdefranja">{{ref-web |url=https://tempsdefranja.org/a-fons/entrevista/entre-das-kapital-i-la-ribagorca/ |autor=Francesc Teixidor |títol=Entre ‘Das Kapital’ i la Ribagorça* |consulta=24 desembre 2019 |obra=Temps de Franja |editor= |data=7/5/2018 |llengua= }}</ref><ref name="En la mort"/>
  
El [[1980]] es va traslladar a Sant Boi de Llobregat, on va viure-hi durant 23 anys, fins el [[2003]]. Va estar vinculat també a la lluita veïnal de Sant Boi, on impulsà i presidí l'associació de veïns "La Unió" entre el [[1987]] i el [[1988]].<ref name="elllobregat"/>
+
Quan el [[1971]] va tornar a Catalunya es va establir de nou [[El Prat de Llobregat|al Prat de Llobregat]], on es va dedicar a organitzar l'activitat política del recentment fundat PSAN i s'implicà en diverses activitats de caire social, ecologista, cultural o catalanista, com la Marxa de la Llibertat, les dues Marxes del Llobregat,<ref name="elpratllibertari"/> va ser membre de la junta de la [[Agrupación Artístico-Literaria Cervantes]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Gómez Inglada |nom=Margarida |enllaçautor=Margarida Gómez Inglada |coautors= |títol=Associacionisme i cultura en una societat en transformació. El Prat de Llobregat 1910-1960 |url=http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/35529/3/MGI_TESI.pdf |editorial= |lloc=[[El Prat de Llobregat]] |data=2006 |isbn=8469005332 |pàgina=542 }}</ref>
 +
i, a partir de [[1973]], va impulsar cursos de català a les escoles del Prat, quan encara estava prohibit, comptant amb la participació i finançament d'Òmnium Cultural.<ref name="tempsdefranja"/>
 +
En paral·lel va començar a fer traduccions de l’alemany, del francès, de l’italià i del portuguès al català, el [[1976]] va publicar la seva ''Síntesi d'història dels Països Catalans''<ref name="enciclopèdia"/> i va treballar com a corrector a l'Institut d'Estudis Catalans fins l'any [[1977]].<ref name="IEC">{{Ref-llibre |cognom=Mestres |nom=Josep M. |enllaçautor= |coautors= |títol=Cent anys de correcció de textos i normalització a l'Institut d’Estudis Catalans (1907-2007) |url=https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000246/00000049.pdf |editorial=IEC |lloc=Barcelona |data=2012 |isbn=978-84-9965-103-3 |pàgina=102 }}</ref>
  
Fou dirigent de les plataformes independentistes Moviment de Defensa de la Terra ([[1983]]-[[1989]]) i Catalunya Lliure ([[1989]]-[[1996]]), etapa en la que fou víctima de la persecució feixista de l'època, que arribà a atemptar contra casa seva (novembre de [[1989]]).<ref>{{ref-web |url=http://www.marxists.org/catala/enciclopedia/people/m/o.htm |títol=Enciclopèdia onomàstica - Mo (llicència GFDL) |consulta=5 desembre 2019 |obra=Enciclopèdia del marxisme |editor= |data= |llengua= }}</ref> El [[juliol]] de [[1984]], fou detingut a Barcelona (juntament amb Jordi Solé, Antònia Flores, Núria Codina i Caterina Castillo), arran de la mort de Toni Villaescusa, militant de Terra Lliure i anteriorment del PSAN, però va ser posat en llibertat sense càrrecs.<ref name="pratilletres"/>
+
El [[1980]] es va traslladar a Sant Boi de Llobregat, on va viure-hi durant 23 anys, fins que l'any [[2003]] va anar a viure a Llinars del Vallès. Va estar vinculat a la lluita veïnal de Sant Boi, on impulsà i presidí l'associació de veïns "La Unió" entre el [[1987]] i el [[1988]].<ref name="elllobregat"/>
  
Va participar diverses vegades com a professor a la Universitat Catalana d'Estiu, va ser impulsor d'Edicions Lluita (que, entre d'altres, edita la revista Lluita) i un dels fundadors de l'editorial La Magrana.<ref name="enciclopèdia"/><ref name="pratilletres"/><ref name="Magrana">{{ref-web |url=https://ca.wikipedia.org/wiki/Edicions_de_la_Magrana |títol=Edicions de la Magrana |consulta=8 desembre 2019 |obra=Viquipèdia |editor= |data= |llengua= }}</ref>
+
Va participar diverses vegades com a professor a la Universitat Catalana d'Estiu,<ref>{{ref-web |url=http://www.uce.cat/responsive/UCE_1983.html |títol=XV Universitat Catalana d'Estiu (1983) |consulta=17 desembre 2019 |obra=Universitat Catalana d'Estiu |editor= |data= |llengua= }}</ref><ref>{{ref-web |url=http://uce.cat/responsive/UCE_1985.html |títol=XVII Universitat Catalana d'Estiu (1985) |consulta=17 desembre 2019 |obra=Universitat Catalana d'Estiu |editor= |data= |llengua= }}</ref><ref>{{ref-web |url=http://uce.cat/responsive/UCE_1989.html |títol=XXI Universitat Catalana d'Estiu (1989) |consulta=17 desembre 2019 |obra=Universitat Catalana d'Estiu |editor= |data= |llengua= }}</ref> va ser impulsor d'Edicions Lluita (que, entre d'altres, edita la revista ''Lluita'') i un dels fundadors de l'editorial La Magrana.<ref name="enciclopèdia"/><ref name="pratilletres"/><ref name="Magrana">{{ref-web |url=https://ca.wikipedia.org/wiki/Edicions_de_la_Magrana |títol=Edicions de la Magrana |consulta=8 desembre 2019 |obra=Viquipèdia |editor= |data= |llengua= }}</ref>
 +
 
 +
El 5 de [[desembre]] del [[2019]] en Jordi Moners va morir a Llinars del Vallès, on va viure els seus darrers anys. La seva mort va tenir ressó en diferents mitjans de comunicació i webs d'àmbit català com
 +
VilaWeb,<ref name="vilaweb">{{ref-web |url=https://www.vilaweb.cat/noticies/jordi-moners-independentista-psan/ |títol=S’ha mort Jordi Moners, independentista històric, fundador del PSAN i traductor d’El Capital |consulta=5 desembre 2019 |obra=VilaWeb |editor= |data=5/12/2019 |llengua= }}</ref>
 +
Nació Digital,<ref name="naciodigital">{{ref-web |url=https://www.naciodigital.cat/noticia/192301/mor/jordi/moners/historic/psan |títol=Mor Jordi Moners, històric del PSAN |consulta=23 desembre 2019 |obra=Nació Digital |editor= |data=5/12/2019 |llengua= }}</ref>
 +
El Temps,<ref name="eltemps">{{ref-web |url=https://www.eltemps.cat/article/8834/mor-jordi-moners-fundador-del-psan |títol=Mor Jordi Moners, fundador del PSAN |consulta=23 desembre 2019 |cognom= |nom= |cognom2= |nom2= |obra=El Temps |editor= |data=5/12/2019 |llengua= }}</ref>
 +
l'Unilateral,<ref>{{ref-web |url=http://unilateral.cat/2019/12/05/continua-en-pau-jordi-moners/ |títol=Continua en pau Jordi Moners |consulta=23 desembre 2019 |autor=Jordi Solé i Camardons |cognom= |nom= |cognom2= |nom2= |obra=l'Unilateral |editor= |data=5/12/2019 |llengua= }}</ref>
 +
Llibertat.cat<ref>{{ref-web |url=https://www.llibertat.cat/2019/12/mor-jordi-moners-independentista-historic-militant-del-fnc-psan-mdt-i-catalunya-lliure-46663?show_normal=true |títol=Mor Jordi Moners, independentista històric, militant del FNC, PSAN, MDT i Catalunya Lliure |consulta=17 desembre 2019 |obra=Llibertat.cat |editor= |data=5/12/2019 |llengua= }}</ref>
 +
o El Punt Avui<ref name="elpuntavui">{{ref-web |url=http://www.elpuntavui.cat/article/29-necrologiques/1710171-jordi-moners-figura-senyera-de-l-independentisme-catala.html |títol=Jordi Moners, figura senyera de l’independentisme català |consulta=17 desembre 2019 |cognom=Conca|nom=Maria |cognom2=Guia |nom2=Josep |obra=El Punt Avui |editor= |data=13/12/2019 |llengua= }}</ref>
 +
i d'àmbit local o comarcal com
 +
[[El Prat Ràdio]],<ref>{{ref-web |url=https://www.elpratradio.com/#!/news/id/elpratradio_news_218 |títol=Mor Jordi Moners, històric antifranquista i militant del PSAN |consulta=17 desembre 2019 |obra=[[El Prat Ràdio]] |editor= |data=9/12/2019 |llengua= }}</ref>
 +
[[El Prat Llibertari]],<ref name="elpratllibertari"/>
 +
Ràdio Sant Boi,<ref>{{ref-web |url=https://www.ivoox.com/2019-12-12-mip-100-hem-fet-100-audios-mp3_rf_45397197_1.html |títol=Hem fet 100 programes |consulta=23 desembre 2019 |autor=Carles Serret |obra=L'espai de la memòria i el patrimoni (La República Santboiana) |editor=Ràdio Sant Boi |data=12/12/2019 |llengua= }}</ref>
 +
Anem a més (ERC Sant Boi),<ref>{{ref-web |url=https://www.anemamessantboi.cat/noticia/41264/jordi-moners-i-sinyol-una-figura-clau-de-lindependentisme |títol=Jordi Moners i Sinyol, una figura clau de l'independentisme |autor=Josep Maria Cervelló |consulta=23 desembre 2019 |obra=Anem a més |editor=ERC Sant Boi de Llobregat |data=10/12/2019 |llengua= }}</ref>
 +
El Llobregat,<ref>{{ref-web |url=https://www.elllobregat.com/noticia/17832/el-prat/muere-el-historico-activista-independentista-pratense-jordi-moners.html |títol=Muere el histórico activista independentista pratense Jordi Moners |consulta=17 desembre 2019 |obra=El Llobregat |editor= |data=9/12/2019 |llengua=castellà }}</ref>
 +
Temps de Franja<ref name="En la mort">{{ref-web |url=https://tempsdefranja.org/a-fons/personatges/en-la-mort-den-jordi-moner-i-sinyol/ |títol=En la mort d’en Jordi Moners i Sinyol |consulta=23 desembre 2019 |obra=Temps de Franja |editor= |data=9/12/2019 |llengua= }}</ref>
 +
o Notícies de la Terreta.<ref>{{ref-web |url=http://www.noticiesdelaterreta.com/blog/?p=5747 |títol=Jordi Moners, autor del “la Llengua de Castigaleu”, independentista històric i fundador del PSAN, ha mort |consulta=23 desembre 2019 |obra=Notícies de la Terreta |editor= |data=6/12/2019 |llengua= }}</ref>
 +
 
 +
==Vida política==
 +
El [[1966]] ingressà en el Front Nacional de Catalunya (FNC). Les seves estades a Alemanya i Itàlia el van portar progressivament d'uns plantejaments socialdemòcrates a uns de netament marxistes. El [[1968]] formà part de l'escissió de l'FNC que conduí a la formació del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) i el [[1977]] tingué un important paper en la definició d'aquest partit com a comunista. Va organitzar l'activitat política del PSAN al Baix Llobregat fins a l'any [[2001]]<ref name="pratilletres"/> i fou membre d'aquest partit fins la seva dissolució, el desembre de 2015.<ref name="vilaweb"/>
 +
 
 +
Fou dirigent de les plataformes independentistes Moviment de Defensa de la Terra ([[1983]]-[[1989]]) i Catalunya Lliure ([[1989]]-[[1996]]), etapa en la que fou víctima de la persecució feixista de l'època, que arribà a atemptar contra casa seva (novembre de [[1989]]).<ref>{{ref-web |url=https://www.llibertat.cat/2014/11/1989-atemptats-ultradretans-al-principat-independentistes-i-clinica-com-objectius-28495 |títol=1989 Atemptats ultradretans al Principat: independentistes i clínica com objectius |consulta=17 desembre 2019 |obra=Llibertat.cat |editor= |data=4/11/2014 |llengua= }}</ref><ref>{{ref-web |url=http://www.elpratllibertari.cat/?p=17430 |títol=Tal dia com avui farà 30 anys la ultradreta va col·locar una bomba al domicili de Jordi Moners |consulta=17 desembre 2019 |obra=[[El Prat Llibertari]] |editor= |data=4/11/2019 |llengua= }}</ref><ref>{{ref-web |url=http://www.marxists.org/catala/enciclopedia/people/m/o.htm |títol=Enciclopèdia onomàstica - Mo (llicència GFDL) |consulta=5 desembre 2019 |obra=Enciclopèdia del marxisme |editor= |data= |llengua= }}</ref> El [[juliol]] de [[1984]], fou detingut a Barcelona (juntament amb Jordi Solé, Antònia Flores, Núria Codina i Caterina Castillo), arran de la mort de Toni Villaescusa, militant de Terra Lliure i anteriorment del PSAN, però va ser posat en llibertat sense càrrecs.<ref name="El País">{{ref-web |url=https://elpais.com/diario/1984/07/22/espana/459295213_850215.html |títol=Cinco militantes del PSAN, detenidos en Barcelona y Valencia tras la muerte de un presunto terrorista |consulta=17 desembre 2019 |obra=El País |editor= |data=22/7/1984 |llengua=castellà }}</ref><ref>{{ref-web |url=http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1984/07/22/020.html |títol=Detenciones en Cataluña y Valencia tras la muerte de un miembro de Terra Lliure |consulta=18 desembre 2019 |obra=ABC |editor= |data=22/7/1984 |llengua=castellà }}</ref><ref name="pratilletres"/>
 +
 
 +
Es va presentar com a cap de llista per la circumscripció de Tarragona a les Eleccions al Parlament de Catalunya del 1992 per Catalunya Lliure (CLL)<ref>{{ref-web |url=http://politiquesdigitals.gencat.cat/web/.content/eleccions/tipus_eleccions/parlament_de_catalunya/any1992/documents/arxius/dogc_1557_e17021992t_can.pdf.pdf |títol=Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Núm. 1557 |consulta=9 gener 2020 |cognom= |nom= |cognom2= |nom2= |obra=DOGC |editor= |data=18/02/1992 |llengua= }}</ref>
 +
i a les eleccions municipals del 2011 i del 2015 va anar als darrers llocs de la llista de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) a Llinars del Vallès.<ref>{{ref-web |url=http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/400603-llistes-de-les-eleccions-municipals-a-llinars-del-valles.html |títol=Llistes de les eleccions municipals a Llinars del Vallès |consulta=18 desembre 2019 |cognom= |nom= |cognom2= |nom2= |obra=El Punt Avui |editor= |data=20/04/2011 |llengua= }}</ref><ref>{{ref-web |url=http://www.elpuntavui.cat/article/846099-llistes-de-les-eleccions-municipals-a-llinars-del-valles.html |títol=Llistes de les eleccions municipals a Llinars del Vallès |consulta=18 desembre 2019 |cognom= |nom= |cognom2= |nom2= |obra=El Punt Avui |editor= |data=22/04/2015 |llengua= }}</ref>
  
 
==Obra==
 
==Obra==
Línia 40: Línia 66:
 
*{{Ref-llibre|cognom=|nom=|títol=Síntesi d'història dels Països Catalans|url=|edició=|llengua=|data=[[1976]]|editorial=La Magrana|lloc=|pàgines=|isbn=}}
 
*{{Ref-llibre|cognom=|nom=|títol=Síntesi d'història dels Països Catalans|url=|edició=|llengua=|data=[[1976]]|editorial=La Magrana|lloc=|pàgines=|isbn=}}
  
*{{Ref-llibre|cognom=|nom=|títol=La llengua de Castigaleu|url=|edició=|llengua=|data=[[2008]]|editorial=Centre d'Estudis Ribagorçans |lloc=|pàgines=|isbn=}}
+
*{{Ref-llibre|cognom=|nom=|títol=Dietari de la Marxa del Llobregat|url=|edició=|llengua=|data=[[1978]]|editorial=|lloc=|pàgines=|isbn=}}<ref>{{Ref-web|títol=La Marxa del Llobregat|url=https://blocs.mesvilaweb.cat/sbalcells/?cat=7 |data=2013|consulta=2020-1-22|llengua=|editor=Blog de [[Salvador Balcells i Vilà|Salvador Balcells]]|nom=Jordi|cognom=Moners}}</ref>
 +
 
 +
*{{Ref-llibre|cognom=|nom=|títol=Auca del Llobregat|url=|edició=|llengua=|data=[[1978]]|editorial=|lloc=|pàgines=|isbn=}}
 +
 
 +
*{{Ref-llibre|cognom=|nom=|títol=Auca de la llengua catalana|url=|edició=|llengua=|data=[[1980]]|editorial=|lloc=|pàgines=|isbn=}}<ref>{{Ref-web|títol=11a Renovació de la Flama de la Llengua Catalana |url=https://www.feec.cat/activitats/activitats-culturals/flama-de-la-llengua/11a-renovacio-de-la-flama-de-la-llengua-catalana/ |data= |consulta=2020-1-22 |llengua=|editor=Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya|nom=|cognom=}}</ref>
 +
 
 +
*{{Ref-llibre|cognom=|nom=|títol=La llengua de Castigaleu|url=|edició=|llengua=|data=[[2008]]|editorial=Centre d'Estudis Ribagorçans |lloc=|pàgines=|isbn=}}<ref>{{Ref-web|títol=Mots catalans propis de la Ribagorça|url=https://vimeo.com/377740738 |data=2008|consulta=2020-1-21|llengua=|editor=TV3|nom=|cognom=}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=La llengua de Castigaleu|url=http://sapeira.blogspot.com/2010/06/la-llengua-de-castigaleu_27.html |data=1/6/2010|consulta=2020-1-21|llengua=|editor=Sapeira|nom=|cognom=}}</ref>
  
 
===Traduccions===
 
===Traduccions===
 
* {{Ref-llibre|cognom=Brecht|nom=Bertolt|títol=Formalisme i realisme|url=|edició=|llengua=|data=[[1971]]|editorial=Edicions 62|lloc=|pàgines=|isbn=|enllaçautor= }}
 
* {{Ref-llibre|cognom=Brecht|nom=Bertolt|títol=Formalisme i realisme|url=|edició=|llengua=|data=[[1971]]|editorial=Edicions 62|lloc=|pàgines=|isbn=|enllaçautor= }}
 +
 +
* {{Ref-llibre|cognom=Marcuse|nom=Herbert|títol=Filosofia i política|url=|edició=|llengua=|data=[[1971]]|editorial=Edicions 62 |lloc=|pàgines=|isbn=|enllaçautor= }}
  
 
* Marx, Karl; Engels, Friedrich. ''Crítica del programa de Gotha.'' Edicions 62, [[1971]].
 
* Marx, Karl; Engels, Friedrich. ''Crítica del programa de Gotha.'' Edicions 62, [[1971]].
 +
 +
* {{Ref-llibre|cognom=Hansen|nom=Soren|cognom2=Andersen|nom2=Bo Dan|cognom3=Jensen|nom3=Jesper|títol=Petit llibre roig dels joves estudiants|url=|edició=|llengua=|data=[[1973]]|editorial=Joventuts Revolucionàries Catalanes |lloc=|pàgines=|isbn=|enllaçautor= }}
  
 
* {{Ref-llibre|cognom=Marx|nom=Karl|títol=Manifest del partit comunista|data=[[1977]]|editorial=La Magrana i Edicions 62 |enllaçautor= |cognom2=Engels |nom2=Friedrich |enllaçautor2=}}
 
* {{Ref-llibre|cognom=Marx|nom=Karl|títol=Manifest del partit comunista|data=[[1977]]|editorial=La Magrana i Edicions 62 |enllaçautor= |cognom2=Engels |nom2=Friedrich |enllaçautor2=}}
 +
 +
* {{Ref-llibre|cognom=Herburger|nom=Günter|títol=Les extraordinàries aventures de Bombeta |data=[[1981]]|editorial=Editorial Laia |enllaçautor= |cognom2= |nom2= |enllaçautor2=}}
  
 
* {{Ref-llibre|cognom=Machiavelli|nom=Niccolò|títol=El príncep|data=[[1982]]|editorial=Editorial Laia|enllaçautor= |cognom2=|nom2=|enllaçautor2=|url=|edició=|llengua=|lloc=|pàgines=|isbn=}}
 
* {{Ref-llibre|cognom=Machiavelli|nom=Niccolò|títol=El príncep|data=[[1982]]|editorial=Editorial Laia|enllaçautor= |cognom2=|nom2=|enllaçautor2=|url=|edició=|llengua=|lloc=|pàgines=|isbn=}}
  
* Lenin, ''Marx.'' Edicions Lluita, [[1983]].
+
* {{Ref-llibre|cognom=Grass|nom=Günter|títol=Anestèsia local|data=[[1983]]|editorial=Edicions 62|enllaçautor= |cognom2=|nom2=|enllaçautor2=|url=|edició=|llengua=|lloc=|pàgines=|isbn=}}
  
* Gramsci, Antonio, ''El materialisme històric i la filosfia de Croce.'' Editorial Laia, [[1983]].
+
* Lenin, ''Marx per Lenin.'' Edicions Lluita, [[1983]].
 +
 
 +
* Gramsci, Antonio, ''El materialisme històric i la filosofia de Croce.'' Editorial Laia, [[1983]].
  
 
* {{Ref-llibre|cognom=Marx|nom=Karl|títol=El Capital|data=[[1983]]-[[1990]]|editorial=Edicions 62 (6 volums)|enllaçautor= |cognom2= |nom2= |enllaçautor2= |url= |edició= |llengua= |lloc= |pàgines= |isbn= }}
 
* {{Ref-llibre|cognom=Marx|nom=Karl|títol=El Capital|data=[[1983]]-[[1990]]|editorial=Edicions 62 (6 volums)|enllaçautor= |cognom2= |nom2= |enllaçautor2= |url= |edició= |llengua= |lloc= |pàgines= |isbn= }}
 +
 +
* {{Ref-llibre|cognom=Lodi|nom=Mario|títol=Cipì|url=|edició=|llengua=|data=[[1986]]|editorial=La Magrana|lloc=|pàgines=|isbn=}}
 +
 +
* {{Ref-llibre|cognom=Moser|nom=Erwin|títol=La granota solitària |url=|edició=|llengua=|data=[[1986]]|editorial=La Magrana|lloc=|pàgines=|isbn=}}
 +
 +
* {{Ref-llibre|cognom=Lodi|nom=Mario|títol=La bandera|url=|edició=|llengua=|data=[[1987]]|editorial=La Magrana|lloc=|pàgines=|isbn=}}
  
 
* {{Ref-llibre|cognom=Marx|nom=Karl|títol=La ideologia alemanya|data=[[1987]]|editorial=Editorial Laia (2 volums)|enllaçautor= |cognom2= Engels |nom2=Friedrich |enllaçautor2= |url=|edició=|llengua=|lloc=|pàgines=|isbn=}}
 
* {{Ref-llibre|cognom=Marx|nom=Karl|títol=La ideologia alemanya|data=[[1987]]|editorial=Editorial Laia (2 volums)|enllaçautor= |cognom2= Engels |nom2=Friedrich |enllaçautor2= |url=|edició=|llengua=|lloc=|pàgines=|isbn=}}
  
* {{Ref-llibre|cognom=Lodi|nom=Mario|títol=Cipi i la bandera|url=|edició=|llengua=|data=[[1987]]|editorial=La Magrana|lloc=|pàgines=|isbn=}}
+
* {{Ref-llibre|cognom=Brancati|nom=Vitaliano|títol=Don Giovanni a Sicília |data=[[1988]]|editorial=La Magrana|enllaçautor= |cognom2= |nom2= |enllaçautor2= |url=|edició=|llengua=|lloc=|pàgines=|isbn=}}
 +
 
 +
* {{Ref-llibre|cognom=Beccaria|nom=Cesare|títol=Dels delictes i de les penes|url=|edició=|llengua=|data=[[1989]] |editorial=Edicions 62 |lloc= |pàgines= |isbn= |enllaçautor= }}
  
* {{Ref-llibre|cognom=Beccaria|nom=Cesare|títol=Dels delictes i de les penes|url=|edició=|llengua=|data=1989|editorial=Edicions 62 |lloc= |pàgines= |isbn= |enllaçautor= }}
+
* {{Ref-llibre|cognom=Nilved|nom=Giorgio|títol=Missatge de Belfast|url=|edició=|llengua=|data=[[1989]] |editorial=La Magrana |lloc= |pàgines= |isbn= |enllaçautor= }}
  
 
* {{Ref-llibre|cognom=Schami|nom=Rafik|títol=Els narradors de la nit|url=|edició=|llengua=|data=[[1991]]|editorial=La Magrana |lloc= |pàgines= |isbn= |enllaçautor= }}
 
* {{Ref-llibre|cognom=Schami|nom=Rafik|títol=Els narradors de la nit|url=|edició=|llengua=|data=[[1991]]|editorial=La Magrana |lloc= |pàgines= |isbn= |enllaçautor= }}
  
* {{Ref-llibre|cognom=Marx|nom=Karl|títol=El Capital|data=[[2018]]|editorial=Tigre de Paper |enllaçautor= |cognom2= |nom2= |enllaçautor2= |url= |edició= |llengua= |lloc= |pàgines= |isbn=}}<ref>{{Ref-web|títol=‘El Capital’: 150 anys despullant el poder|url=https://directa.cat/el-capital-150-anys-despullant-el-poder/|data=2018-11-14|consulta=2019-12-05|llengua=|editor=Directa|nom=Òscar|cognom=Blanco}}</ref>
+
* {{Ref-llibre|cognom=Hegel|nom=Georg Wilhelm Friedrich|títol=Introducció general a les “Lliçons sobre la filosofia de la història universal” |url=|edició=|llengua=|data=[[1991]]|editorial=Publicacions de la Universitat de València |lloc= |pàgines= |isbn= |enllaçautor= }}
 +
 
 +
* {{Ref-llibre|cognom=Rudelius|nom=Wolfgang|títol=En Carbassó |url=|edició=|llengua=|data=[[1993]]|editorial=La Magrana |lloc= |pàgines= |isbn= |enllaçautor= }}
 +
 
 +
* {{Ref-llibre|cognom=Eça de Queirós|nom=José María |títol=El Mandarí |url=|edició=|llengua=|data=[[1998]]|editorial=Tres i Quatre |lloc= |pàgines= |isbn= |enllaçautor= }}
 +
 
 +
* {{Ref-llibre|cognom=Marx|nom=Karl|títol=El Capital|data=[[2018]]|editorial=Tigre de Paper |enllaçautor= |cognom2= |nom2= |enllaçautor2= |url= |edició= |llengua= |lloc= |pàgines= |isbn=}}<ref>{{Ref-web|títol="El Capital" torna en català a les llibreries després d'una llarga absència |url=https://www.publico.es/public/capital-torna-catala-les-llibreries-despres-d-llarga-absencia.html|data=2018-11-14|consulta=2020-1-21|llengua=|editor=Públic|nom=Marc|cognom=Font}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=‘El Capital’: 150 anys despullant el poder|url=https://directa.cat/el-capital-150-anys-despullant-el-poder/|data=2018-11-14|consulta=2019-12-05|llengua=|editor=Directa|nom=Òscar|cognom=Blanco}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=Prólogo a la edición catalana de El Capital |url=https://elporteno.cl/2019/09/21/prologo-a-la-edicion-catalana-de-el-capital/ |data=2019-9-21|consulta=2020-1-21|llengua=castellà |editor=El Porteño|nom=|cognom=}}</ref>
 +
 
 +
== Enllaços externs ==
 +
* [http://dialnet.unirioja.es/servlet/aleaut?codigo=1618302 Obra de Jordi Moners]
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
{{Viquipèdia |titol=Jordi Moners i Sinyol |url=https://ca.wikipedia.org/wiki/Jordi_Moners_i_Sinyol }}
 
{{Viquipèdia |titol=Jordi Moners i Sinyol |url=https://ca.wikipedia.org/wiki/Jordi_Moners_i_Sinyol }}
 
<references />
 
<references />
 
== Enllaços externs ==
 
* [http://dialnet.unirioja.es/servlet/aleaut?codigo=1618302 Obra de Jordi Moners]
 
 
   
 
   
 
{{ORDENA:Moners Sinyol, Jordi}}
 
{{ORDENA:Moners Sinyol, Jordi}}
 +
[[Categoria:Escriptors]]
 
[[Categoria:Filòlegs]]
 
[[Categoria:Filòlegs]]
 
[[Categoria:Polítics]]
 
[[Categoria:Polítics]]
[[Categoria:Pratencs]]
+
[[Categoria:Homes]]

Revisió de 22:29, 24 set 2020

Jordi Moners i Sinyol
[[{{{foto}}}|288px]]
{{{peu}}}
Biografia
Nom complet {{{nom_complet}}}
Naixement 14 de juny de 1933
El Prat de Llobregat
Defunció 5 de desembre de 2019 (86 anys)
Llinars del Vallès
Dades personals
Altres noms
Residència
Formació Dret (Universitat de Barcelona)

Filologia romànica (Universitats de Friburg de Brisgòvia, Marburg i Heidelberg)

Activitat
Ocupació Filòleg, escriptor i traductor
Ocupador
Partit Partit Socialista d'Alliberament Nacional (1968–2015)

Catalunya Lliure (1989–1996)
Moviment de Defensa de la Terra (1983–1989)
Front Nacional de Catalunya (1966–1968)

{{{enaltiment}}}
Esport {{{esport}}}
Disciplina esportiva {{{disciplina}}}
Especialitat {{{especialitat}}}
Posició a l'equip {{{posicio_equip}}}
Mà de joc {{{ma_joc}}}
Equip actual {{{equips}}}
Club {{{club}}}
Número esportiu {{{dorsal_club}}}
Entrenador principal {{{entrenador}}}
Obra
Primeres obres
Programes {{{programes}}}
Sèries {{{series}}}
Filmografia {{{films}}}
Papers destacats {{{papers}}}
Obres destacables
Família
Parella Núria Codina i Capdevila
Fills {{{fills}}}
Pare Josep Monés i Amat
Mare Raimunda Sinyol i Bonells
Germans {{{germans}}}
Lloc web

Jordi Moners i Sinyol, legalment Jordi Monés i Sinyol,[1] (El Prat de Llobregat, 14 de juny de 1933 - Llinars del Vallès, 5 de desembre de 2019) fou un polític, filòleg i traductor pratenc, membre fundador del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN). Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona i filologia romànica en diverses universitats alemanyes. Va traduir al català obres de Marx i Gramsci, entre d'altres.

Biografia

Jordi Moners, nascut el 14 de juny de 1933 al Prat de Llobregat, fill de Josep Monés i Amat i Raimunda Sinyol i Bonells, era el petit de tres germans: Montserrat (1928), Josep (1930) i Jordi (1933).[2][3]

Estudià dret a la Universitat de Barcelona i treballà de passant, però ho deixà i se n'anà a viure a Alemanya del 1959 al 1971, on va fer estudis de filologia romànica a les universitats de Friburg de Brisgòvia, Marburg i Heidelberg, compaginant-los amb feines diverses.[4][5][6][7] En aquesta època també va fer estades a Itàlia, Portugal i Occitània, coincidint amb les vacances universitàries. El 1970 va participar en l'organització dels Jocs Florals a l'exili, que van celebrar-se a la ciutat de Tübingen.[8][9]

Quan el 1971 va tornar a Catalunya es va establir de nou al Prat de Llobregat, on es va dedicar a organitzar l'activitat política del recentment fundat PSAN i s'implicà en diverses activitats de caire social, ecologista, cultural o catalanista, com la Marxa de la Llibertat, les dues Marxes del Llobregat,[7] va ser membre de la junta de la Agrupación Artístico-Literaria Cervantes[10] i, a partir de 1973, va impulsar cursos de català a les escoles del Prat, quan encara estava prohibit, comptant amb la participació i finançament d'Òmnium Cultural.[8] En paral·lel va començar a fer traduccions de l’alemany, del francès, de l’italià i del portuguès al català, el 1976 va publicar la seva Síntesi d'història dels Països Catalans[4] i va treballar com a corrector a l'Institut d'Estudis Catalans fins l'any 1977.[1]

El 1980 es va traslladar a Sant Boi de Llobregat, on va viure-hi durant 23 anys, fins que l'any 2003 va anar a viure a Llinars del Vallès. Va estar vinculat a la lluita veïnal de Sant Boi, on impulsà i presidí l'associació de veïns "La Unió" entre el 1987 i el 1988.[6]

Va participar diverses vegades com a professor a la Universitat Catalana d'Estiu,[11][12][13] va ser impulsor d'Edicions Lluita (que, entre d'altres, edita la revista Lluita) i un dels fundadors de l'editorial La Magrana.[4][5][14]

El 5 de desembre del 2019 en Jordi Moners va morir a Llinars del Vallès, on va viure els seus darrers anys. La seva mort va tenir ressó en diferents mitjans de comunicació i webs d'àmbit català com VilaWeb,[15] Nació Digital,[16] El Temps,[17] l'Unilateral,[18] Llibertat.cat[19] o El Punt Avui[2] i d'àmbit local o comarcal com El Prat Ràdio,[20] El Prat Llibertari,[7] Ràdio Sant Boi,[21] Anem a més (ERC Sant Boi),[22] El Llobregat,[23] Temps de Franja[9] o Notícies de la Terreta.[24]

Vida política

El 1966 ingressà en el Front Nacional de Catalunya (FNC). Les seves estades a Alemanya i Itàlia el van portar progressivament d'uns plantejaments socialdemòcrates a uns de netament marxistes. El 1968 formà part de l'escissió de l'FNC que conduí a la formació del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) i el 1977 tingué un important paper en la definició d'aquest partit com a comunista. Va organitzar l'activitat política del PSAN al Baix Llobregat fins a l'any 2001[5] i fou membre d'aquest partit fins la seva dissolució, el desembre de 2015.[15]

Fou dirigent de les plataformes independentistes Moviment de Defensa de la Terra (1983-1989) i Catalunya Lliure (1989-1996), etapa en la que fou víctima de la persecució feixista de l'època, que arribà a atemptar contra casa seva (novembre de 1989).[25][26][27] El juliol de 1984, fou detingut a Barcelona (juntament amb Jordi Solé, Antònia Flores, Núria Codina i Caterina Castillo), arran de la mort de Toni Villaescusa, militant de Terra Lliure i anteriorment del PSAN, però va ser posat en llibertat sense càrrecs.[28][29][5]

Es va presentar com a cap de llista per la circumscripció de Tarragona a les Eleccions al Parlament de Catalunya del 1992 per Catalunya Lliure (CLL)[30] i a les eleccions municipals del 2011 i del 2015 va anar als darrers llocs de la llista de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) a Llinars del Vallès.[31][32]

Obra

Obra pròpia

  • Síntesi d'història dels Països Catalans. La Magrana, 1976. 
  • Dietari de la Marxa del Llobregat, 1978. [33]
  • Auca del Llobregat, 1978. 
  • Auca de la llengua catalana, 1980. [34]
  • La llengua de Castigaleu. Centre d'Estudis Ribagorçans, 2008. [35][36]

Traduccions

  • Brecht, Bertolt. Formalisme i realisme. Edicions 62, 1971. 
  • Marcuse, Herbert. Filosofia i política. Edicions 62, 1971. 
  • Marx, Karl; Engels, Friedrich. Crítica del programa de Gotha. Edicions 62, 1971.
  • Hansen, Soren; Andersen, Bo Dan; Jensen, Jesper. Petit llibre roig dels joves estudiants. Joventuts Revolucionàries Catalanes, 1973. 
  • Marx, Karl; Engels, Friedrich. Manifest del partit comunista. La Magrana i Edicions 62, 1977. 
  • Herburger, Günter. Les extraordinàries aventures de Bombeta. Editorial Laia, 1981. 
  • Machiavelli, Niccolò. El príncep. Editorial Laia, 1982. 
  • Grass, Günter. Anestèsia local. Edicions 62, 1983. 
  • Lenin, Marx per Lenin. Edicions Lluita, 1983.
  • Gramsci, Antonio, El materialisme històric i la filosofia de Croce. Editorial Laia, 1983.
  • Marx, Karl. El Capital. Edicions 62 (6 volums), 1983-1990. 
  • Lodi, Mario. Cipì. La Magrana, 1986. 
  • Moser, Erwin. La granota solitària. La Magrana, 1986. 
  • Lodi, Mario. La bandera. La Magrana, 1987. 
  • Marx, Karl; Engels, Friedrich. La ideologia alemanya. Editorial Laia (2 volums), 1987. 
  • Brancati, Vitaliano. Don Giovanni a Sicília. La Magrana, 1988. 
  • Beccaria, Cesare. Dels delictes i de les penes. Edicions 62, 1989. 
  • Nilved, Giorgio. Missatge de Belfast. La Magrana, 1989. 
  • Schami, Rafik. Els narradors de la nit. La Magrana, 1991. 
  • Hegel, Georg Wilhelm Friedrich. Introducció general a les “Lliçons sobre la filosofia de la història universal”. Publicacions de la Universitat de València, 1991. 
  • Rudelius, Wolfgang. En Carbassó. La Magrana, 1993. 
  • Eça de Queirós, José María. El Mandarí. Tres i Quatre, 1998. 

Enllaços externs

Referències

Aquest article incorpora material procedent de l'entrada «Jordi Moners i Sinyol» de la Viquipèdia, publicat sota la llicència Creative Commons Atribució Compartir-Igual 3.0.

  1. 1,0 1,1 Mestres, Josep M. Cent anys de correcció de textos i normalització a l'Institut d’Estudis Catalans (1907-2007). Barcelona: IEC, 2012, p. 102. ISBN 978-84-9965-103-3. 
  2. 2,0 2,1 Conca, Maria; Guia, Josep. «Jordi Moners, figura senyera de l’independentisme català». El Punt Avui, 13-12-2019. [Consulta: 17 desembre 2019].
  3. Moners i Sinyol, Jordi; Gómez Inglada, Marga (coord.). «Josep Monés i Amat: dos-cents anys de la família Monés». A: Josep Monés i Amat. 50 anys d'imatges del Prat (1900-1950). Barcelona: Ajuntament del Prat de Llobregat, 1995, p. 9-25. ISBN 84-87486-08-8. 
  4. 4,0 4,1 4,2 «Jordi Moners i Sinyol». Diccionari de la literatura catalana. Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 8 desembre 2019].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 «Moners i Sinyol, Jordi». Pratilletres. Biblioteca Antonio Martín. [Consulta: 8 desembre 2019].
  6. 6,0 6,1 Ríos, Pere. «Moners: "No sé com vull que em recordin, però sé que Catalunya serà independent"». El Llobregat, 06-07-2017. [Consulta: 8 desembre 2019].
  7. 7,0 7,1 7,2 «S’ha mort Jordi Moners, històric independentista pratenc i fundador del PSAN». El Prat Llibertari, 05-12-2019. [Consulta: 18 desembre 2019].
  8. 8,0 8,1 Francesc Teixidor. «Entre ‘Das Kapital’ i la Ribagorça*». Temps de Franja, 07-05-2018. [Consulta: 24 desembre 2019].
  9. 9,0 9,1 «En la mort d’en Jordi Moners i Sinyol». Temps de Franja, 09-12-2019. [Consulta: 23 desembre 2019].
  10. Gómez Inglada, Margarida. Associacionisme i cultura en una societat en transformació. El Prat de Llobregat 1910-1960, 2006, p. 542. ISBN 8469005332. 
  11. «XV Universitat Catalana d'Estiu (1983)». Universitat Catalana d'Estiu. [Consulta: 17 desembre 2019].
  12. «XVII Universitat Catalana d'Estiu (1985)». Universitat Catalana d'Estiu. [Consulta: 17 desembre 2019].
  13. «XXI Universitat Catalana d'Estiu (1989)». Universitat Catalana d'Estiu. [Consulta: 17 desembre 2019].
  14. «Edicions de la Magrana». Viquipèdia. [Consulta: 8 desembre 2019].
  15. 15,0 15,1 «S’ha mort Jordi Moners, independentista històric, fundador del PSAN i traductor d’El Capital». VilaWeb, 05-12-2019. [Consulta: 5 desembre 2019].
  16. «Mor Jordi Moners, històric del PSAN». Nació Digital, 05-12-2019. [Consulta: 23 desembre 2019].
  17. «Mor Jordi Moners, fundador del PSAN». El Temps, 05-12-2019. [Consulta: 23 desembre 2019].
  18. Jordi Solé i Camardons. «Continua en pau Jordi Moners». l'Unilateral, 05-12-2019. [Consulta: 23 desembre 2019].
  19. «Mor Jordi Moners, independentista històric, militant del FNC, PSAN, MDT i Catalunya Lliure». Llibertat.cat, 05-12-2019. [Consulta: 17 desembre 2019].
  20. «Mor Jordi Moners, històric antifranquista i militant del PSAN». El Prat Ràdio, 09-12-2019. [Consulta: 17 desembre 2019].
  21. Carles Serret. «Hem fet 100 programes». L'espai de la memòria i el patrimoni (La República Santboiana). Ràdio Sant Boi, 12-12-2019. [Consulta: 23 desembre 2019].
  22. Josep Maria Cervelló. «Jordi Moners i Sinyol, una figura clau de l'independentisme». Anem a més. ERC Sant Boi de Llobregat, 10-12-2019. [Consulta: 23 desembre 2019].
  23. «Muere el histórico activista independentista pratense Jordi Moners» (en castellà). El Llobregat, 09-12-2019. [Consulta: 17 desembre 2019].
  24. «Jordi Moners, autor del “la Llengua de Castigaleu”, independentista històric i fundador del PSAN, ha mort». Notícies de la Terreta, 06-12-2019. [Consulta: 23 desembre 2019].
  25. «1989 Atemptats ultradretans al Principat: independentistes i clínica com objectius». Llibertat.cat, 04-11-2014. [Consulta: 17 desembre 2019].
  26. «Tal dia com avui farà 30 anys la ultradreta va col·locar una bomba al domicili de Jordi Moners». El Prat Llibertari, 04-11-2019. [Consulta: 17 desembre 2019].
  27. «Enciclopèdia onomàstica - Mo (llicència GFDL)». Enciclopèdia del marxisme. [Consulta: 5 desembre 2019].
  28. «Cinco militantes del PSAN, detenidos en Barcelona y Valencia tras la muerte de un presunto terrorista» (en castellà). El País, 22-07-1984. [Consulta: 17 desembre 2019].
  29. «Detenciones en Cataluña y Valencia tras la muerte de un miembro de Terra Lliure» (en castellà). ABC, 22-07-1984. [Consulta: 18 desembre 2019].
  30. «Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Núm. 1557». DOGC, 18-02-1992. [Consulta: 9 gener 2020].
  31. «Llistes de les eleccions municipals a Llinars del Vallès». El Punt Avui, 20-04-2011. [Consulta: 18 desembre 2019].
  32. «Llistes de les eleccions municipals a Llinars del Vallès». El Punt Avui, 22-04-2015. [Consulta: 18 desembre 2019].
  33. Moners, Jordi. «La Marxa del Llobregat». Blog de Salvador Balcells, 2013. [Consulta: 22 gener 2020].
  34. «11a Renovació de la Flama de la Llengua Catalana». Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya. [Consulta: 22 gener 2020].
  35. «Mots catalans propis de la Ribagorça». TV3, 2008. [Consulta: 21 gener 2020].
  36. «La llengua de Castigaleu». Sapeira, 01-06-2010. [Consulta: 21 gener 2020].
  37. Font, Marc. «"El Capital" torna en català a les llibreries després d'una llarga absència». Públic, 14-11-2018. [Consulta: 21 gener 2020].
  38. Blanco, Òscar. «‘El Capital’: 150 anys despullant el poder». Directa, 14-11-2018. [Consulta: 5 desembre 2019].
  39. «Prólogo a la edición catalana de El Capital» (en castellà). El Porteño, 21-09-2019. [Consulta: 21 gener 2020].