Diferència entre revisions de la pàgina «Ramón Arandas y Gorguí»

De WikiPrat
Jump to navigation Jump to search
Línia 11: Línia 11:
 
Mort Arandes, la farmàcia va ser traspassada al farmacèutic tarraconí Ramón Roige Badia, despres de la seva mort, i d'un període de regència, l'oficina de farmàcia va ser adquirida pel tambè farmacèutic forani Luis de Cusa Ramos, els successors del qual encara avui la mante oberta.
 
Mort Arandes, la farmàcia va ser traspassada al farmacèutic tarraconí Ramón Roige Badia, despres de la seva mort, i d'un període de regència, l'oficina de farmàcia va ser adquirida pel tambè farmacèutic forani Luis de Cusa Ramos, els successors del qual encara avui la mante oberta.
  
FONTS:
+
== Referències ==
Arxiu Municipal.
+
*Arxiu Municipal.
Cens 1870.
+
*Cens 1870.
Llibre "Les generacions pratenques (1538-1972" de Jaume Codina.
+
*Llibre "Les generacions pratenques (1538-1972" de Jaume Codina.
www.farmaciafabro.es/farmacia/historia/.
+
* http://www.farmaciafabro.es/farmacia/historia/
 +
 
 +
{{ORDENA:Arandas Gorguí, Ramón}}
 +
[[Categoria:Pratencs]]
 +
[[Categoria:Escriptors]]
 +
[[Categoria:Farmacèutics]]

Revisió del 22:47, 24 jul 2018

Era nascut a Reus el 1821, va acabar els estudis de farmacia el 1844 i va obrir una farmacia el mateix any a la Plaça de la Vila, 16, del Prat de Llobregat, es va casar amb Catalina Mir, varen tenir dues filles: Elvira y Josefa. Una de elles es va casar amb el metge Soler de l'época, va morir a El Prat al 1886.

Cal destacar-ne la seva activitat profesional en l'epidèmia de colera de 1854.

Al mateix 1844 fou anomenat vocal de la Junta local d'instruccio primaria i de seguida Clavari o recaptador (1845-1847). Fou regidor síndic al 1854, Tinent d'alcalde al (1858-1860). Alcalde (1861-1862), (1869-1871) i (1877-1878), i encara novament regidor al (1879-1880). Forma part quasi seguida de la Junta Local de Sanitat. Fou directiu de la societat "Calderón de la Barca", al 1875 declina el càrrec de Cap del Sometent Local.

A diferència dels altres dos destacats membres de la generació (Casanoves i Guilera), Arandes no va ser propietari, ni tan sols urba. Figurà al sistema censitari electoral en virtud de la seva botiga de farmàcia, no res, mes, un contribuent petit, Aquests detalls acreixen el mèrit de la seva representació municipal en el si de la societat pratenca vuitcentista.

Fou, com Guilera, un fenomen urbà. Es més: en el seu cas tipicament urbà. Tots dos contribuïren d'una manera decisiva a potenciar el poble, ja no gens petit. Durant la seva gestió fou creada la segona escola pública (tot i que l'ajuntament de torn se n'arrepenti poc després per motivacions econàmiques), millorada la Plaça i reglamentada la vida local amb unes noves ordinacions.

Mort Arandes, la farmàcia va ser traspassada al farmacèutic tarraconí Ramón Roige Badia, despres de la seva mort, i d'un període de regència, l'oficina de farmàcia va ser adquirida pel tambè farmacèutic forani Luis de Cusa Ramos, els successors del qual encara avui la mante oberta.

Referències