Jordi Moners i Sinyol

De WikiPrat
Jump to navigation Jump to search
Jordi Moners i Sinyol
[[{{{foto}}}|288px]]
{{{peu}}}
Biografia
Nom complet {{{nom_complet}}}
Naixement 1933 (El Prat de Llobregat)
Defunció 5 de desembre de 2019
Dades personals
Altres noms
Residència
Formació Dret (Universitat de Barcelona)

Filologia romànica (Universitats de Friburg de Brisgòvia, Marburg i Heidelberg)

Activitat
Ocupació Filòleg, escriptor i traductor
Ocupador
Partit Partit Socialista d'Alliberament Nacional (1968–2015)

Catalunya Lliure (1989–1996)
Moviment de Defensa de la Terra (1983–1989)
Front Nacional de Catalunya (1966–1968)

{{{enaltiment}}}
Esport {{{esport}}}
Disciplina esportiva {{{disciplina}}}
Especialitat {{{especialitat}}}
Posició a l'equip {{{posicio_equip}}}
Mà de joc {{{ma_joc}}}
Equip actual {{{equips}}}
Club {{{club}}}
Número esportiu {{{dorsal_club}}}
Entrenador principal {{{entrenador}}}
Obra
Primeres obres
Programes
Sèries
Filmografia
Papers destacats
Obres destacables
Família
Parella {{{parella}}}
Fills {{{fills}}}
Pare {{{pare}}}
Mare {{{mare}}}
Germans {{{germans}}}
Lloc web

Jordi Moners i Sinyol (El Prat de Llobregat, 1933 - 5 de desembre de 2019)[1] fou un polític, filòleg i traductor pratenc, membre fundador del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN). Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona i filologia romànica en diverses universitats alemanyes. Va traduir al català obres de Marx i Gramsci, entre d'altres.

Trajectòria

Estudià Dret a la Universitat de Barcelona i treballà de passant. Més tard ho deixà per fer estudis de filologia romànica a les universitats de Friburg de Brisgòvia, Marburg i Heidelberg, que compaginà amb feines diverses. El 1966 ingressà en el Front Nacional de Catalunya, i la seva estada a Alemanya i Itàlia el portà progressivament d'uns plantejaments socialdemòcrates a uns de netament marxistes. El 1968 formà part de l'escissió que conduí a la formació del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN), i més tard tingué un important paper en la definició d'aquest com a partit comunista (1977), i fou dirigent de les plataformes independentistes Moviment de Defensa de la Terra (1983-1989) i Catalunya Lliure (1989-1996), etapa en la que fou víctima de la persecució feixista de l'època, que arribà a atemptar contra casa seva (novembre de 1989).[2]

El juliol de 1984, fou detingut a Barcelona juntament amb Jordi Solé, Antònia Flores, Núria Codina, Caterina Castillo, arran de la mort de Toni Villaescusa militant de Terra Lliure i anteriorment del PSAN. Tots ells van ser posats en llibertat, però Caterina i Jordi van haver de romandre encara uns dies retinguts. Va estar vinculat també a la lluita veïnal de Sant Boi de Llobregat, on el 1987 impulsà i presidí l'associació de veïns "La Unió" fins l'any 1988.

Va participar diverses vegades com a professor a la Universitat Catalana d'Estiu i va ser impulsor d'Edicions Lluita, que entre d'altres, també edita la revista Lluita.

Obra

Obra pròpia

  • Síntesi d'història dels Països Catalans. La Magrana, 1976. 
  • La llengua de Castigaleu. Centre d'Estudis Ribagorçans, 2008. 

Traduccions

  • Brecht, Bertolt. Formalisme i realisme. Edicions 62, 1971. 
  • Marx, Karl; Engels, Friedrich. Crítica del programa de Gotha. Edicions 62, 1971.
  • Marx, Karl; Engels, Friedrich. Manifest del partit comunista. La Magrana i Edicions 62, 1977. 
  • Machiavelli, Niccolò. El príncep. Editorial Laia, 1982. 
  • Lenin, Marx. Edicions Lluita, 1983.
  • Gramsci, Antonio, El materialisme històric i la filosfia de Croce. Editorial Laia, 1983.
  • Marx, Karl. El Capital. Edicions 62 (6 volums), 1983-1990. 
  • Marx, Karl; Engels, Friedrich. La Ideologia alemanya. Editorial Laia (2 volums), 1987. 
  • Lodi, Mario. Cipi i la bandera. La Magrana, 1987. 
  • Beccaria, Cesare. Dels delictes i de les penes. Edicions 62, 1989. 
  • Schami, Rafik. Els narradors de la nit. La Magrana, 1991. 
  • Marx, Karl. El Capital. Tigre de Paper, 2018. [3]

Referències

Aquest article incorpora material procedent de l'entrada «Jordi Moners i Sinyol» de la Viquipèdia, publicat sota la llicència Creative Commons Atribució Compartir-Igual 3.0.

  1. «S’ha mort Jordi Moners, independentista històric, fundador del PSAN i traductor d’El Capital». VilaWeb, 05-12-2019. [Consulta: 5 desembre 2019].
  2. «Enciclopèdia onomàstica - Mo (llicència GFDL)». Enciclopèdia del marxisme. [Consulta: 5 desembre 2019].
  3. Blanco, Òscar. «‘El Capital’: 150 anys despullant el poder». Directa, 14-11-2018. [Consulta: 5 desembre 2019].

Enllaços externs