|
|
| Línia 1: |
Línia 1: |
| − |
| |
| − | L’A.E. Prat és un club de futbol que és troba situat al Prat de Llobregat i que utilitza les instal·lacions del CEM Sagnier. El seu president actual es Luis Quiñonero.
| |
| − | __FORCETOC__
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | ==Primer equip==
| |
| − | El primer equip de l’A.E. Prat actualment està competint a tercera divisió . La plantilla està constituïda per 21 jugadors. L’actual entrenador és Manolo Màrquez Roca.
| |
| | | | |
| − | ==Història==
| |
| − |
| |
| − | <big>Neix el club</big>
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | Sota la presidència de Josep Aleu Torres, neixia un 7 de febrer de 1945 la Asociación Deportiva Prat amb l’acceptació dels seus estatuts per part de la Federació Catalana. La posada de llarg es fa el 19 de març amb un amistós al Fondo d’en Peixo davant el CF Gavà. Els pratencs vesteixen camisa blanca –amb tira blava vertical als botons- i pantaló negre.
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | <big>Els temps del primer ascens</big>
| |
| − |
| |
| − | Indumentària que es mantindrà uns anys, fins que es canviarà el color del pantaló i passarà a ser blau. Poc després, l’equip iniciava la lliga a la Segona Categoria Regional. I sis anys més tard, el 1951, es viuria el primer ascens a la Primera Regional. La dels 50 es converteix en una dècada d’emocions fortes, en què s’alternen ascensos i descensos i molts canvis en la presidència –ocupen el càrrec Isidor Ribas i Fèlix Roig en dues etapes diferents, i Juan Capistros i Pau Vilà en una-. Especialment difícil es converteix la temporada 58-59, la pitjor en xifres de la història del club, on l’equip va encaixar la fins ara major golejada en la lliga (11-1 al camp del Jesús i Maria).
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | <big>Tocant fons per remuntar fins a Tercera (1979-1984)</big>
| |
| − |
| |
| − | Després d’un any, tornen els mals moments i dos descensos porten l’equip cap a la Segona Territorial. El Prat sembla tocar fons, però arriba l’entrenador Fernando Manresa amb el repte de reactivar l’equip i, a base de treball, l’encerta de ple. Sota la batuta de Ferran Manresa, el Prat ascendeix dues categories consecutives, acumula quasi dos anys d'imbatibilitat al Fondo d'en Peixo i permet als aficionats pratencs veure grans golejades. En tan sols dos anys, l'equip es planta a Preferent. Semblava que es tocava sostre de nou, però era una sensació errònia.
| |
| − | <big>Revelació a Preferent</big>
| |
| − | La primera sorpresa de la temporada 1983-84 arriba a l'estiu, amb la sorprenent no continuïtat de Ferran Manresa. Calia trobar relleu, i aquest és Xavi Prat. El nou preparador treu el màxim de la plantilla i, gràcies a una ratxa final de quatre victòries consecutives, el Prat es planta a la darrera jornada depenent de si mateix per ascendir si guanya a casa a la Gramenet.
| |
| − |
| |
| − | <big>Aquell 10 de juny!</big>
| |
| − |
| |
| − | El 10 de juny de 1984 es converteix en una de les dates més importants de la història blanc-i-blava. Amb l’ajut d’uns 2.500 espectadors que quasi no cabien al Fondo d’en Peixo, el Prat derrota per 1-0 la Gramenet amb un gol de Valero als deu minuts i puja a Tercera Divisió per primer cop en els seus 39 anys d’història. L’eufòria glaça el cor dels socis i seguidors, del lluitador president Carles Piñol i de la constituïda i animosa Peña El Llanto, que acompanya l’equip a tot arreu. El Prat ja era de Tercera Divisió, conjuntament amb el Manlleu i el Mollerussa, que també debutaven en la categoria.
| |
| − |
| |
| − | <big>Primera època daurada a Tercera (1984-1987)</big>
| |
| − |
| |
| − | El somni de l’AD Prat va durar tres anys. El primer partit a Tercera es juga a Manlleu un 2 de setembre de 1984, amb derrota per 1-0, i l’estrena a casa és en un derbi contra el veí Santboià (2-2). Aquest primer any, amb Jordi Muntané primer i Pascual Castillo després com a místers, es va salvar la categoria sense passar grans contratemps, ja que els pratencs van finalitzar a 10 punts del descens, tot i ser setzens.
| |
| − |
| |
| − | <big>Apoteòsica salvació final al Fondo d'en Peixo</big>
| |
| − |
| |
| − | En la segona campanya, la 1985-86, es pateix bastant més però, curiosament, el club aconsegueix la seva millor classificació de tots els temps: un novè lloc final. La raó cal buscar-la en la reestructuració de categories de la Federació Catalana, que feia baixar fins a set equips a Preferent. El Prat s’ho juga tot a casa en el darrer partit davant l’Europa, amb el neguit de saber que qui perdi descendeix. El triomf potablava per 4-2 permet que el Prat continui vibrant amb el futbol de Tercera un any més, en una campanya on s’havien vist resultats insòlits, com ara un espectacular 5-5 a casa davant el Terrassa o un esperançador 0-3 al Martinenc en la jornada inaugural de la lliga, que havia posat els pratencs com a primers líders del campionat.
| |
| − |
| |
| − | <big>Tercera temporada: tot surt al revés</big>
| |
| − |
| |
| − | La tercera temporada a la categoria va significar el caos i el descens. Li van ploure les dificultats a l’onze que entrenava Jaume Olivé i, quan semblava que es podia eludir la desfeta, una promoció de descens va significar que s’ho haguessin de jugar tot a doble partit contra un dels primers classificats de la Preferent, l’Esplugues. A l’1-0 en contra de l’anada, que ja posava les coses difícils, es va sumar un humiliant 1-4 dels espluguencs al Fondo. Punt i final a Acabava així el somni i es tornava a la dura Preferent.
| |
| − |
| |
| − | <big>Expansió (1987-2004)</big>
| |
| − |
| |
| − | Consumat el descens, l’incansable president Carles Piñol deixava el càrrec després de 19 anys –21 com a directiu-, cansat del poc suport administratiu cap al club. D'aquesta manera, arribava una gestora encapçalada per Lluís Mijoler que havia de tornar a començar a la Preferent. Durant uns quants anys, el pas per aquesta categoria va ser mediocre, sense alegries pels socis i aficionats. El club, en aquest temps, disposa de seccions de bàsquet masculí i femení –fins que s’arriba a un acord de fusió amb el Club Bàsquet Prat el 1993-, i també arriba a tenir equip de patinatge i voleibol. Però a l’igual que amb el bàsquet, el naixement de clubs específics d’aquestes modalitats esportives serveix perquè l’AE Prat els cedeixi el relleu i el protagonisme, i es concentri amb allò que és la seva raó de ser bàsica: el futbol.
| |
| − |
| |
| − | <big>L'impuls de les noces d'or</big>
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | No és fins el cinquantè aniversari del club, el 1995, quan l’entitat recupera el seu nivell. Sota la direcció tècnica de Gregorio Expósito, el Prat lluita per pujar a la Primera Catalana conscient de ser un dels favorits per primer cop en anys. La lluita frec a frec amb la Joventut Bisbalenca se l’acaben emportant els tarragonins, que pugen directament, i el Prat queda relegat a jugar la promoció contra el Masnou, segon classificat del Grup 1 de la Preferent. A la victòria per 2-0 al Fondo d'en Peixo se li suma un heroic empat a 0 al Maresme, amb un Josep Costa a la porteria que salva el bombardeig d’ocasions dels masnovins. Uns 500 pratencs acompanyen l'equip en aquest esperat ascens. Tot i un breu parèntesi a Preferent, el club es consolida a Primera Catalana i poc a poc, comença a ser un conjunt respectat i aspirant a la part alta. La temporada 2000-01, la directiva fa un cop de cap i construeix una plantilla amb jugadors molt destacats, però el projecte fracassa estrepitosament. L'equip salva el descens directe amb un miraculós gol de Lay a Masnou en els 10 darrers minuts de la lliga i condemna a baixar el Badalona, però amb els descensos compensats des de Segona B, el Prat haurà d'esperar un miracle. El miracle arriba en forma de desaparició del Vilobí, que possibilita la permanència agònica dels pota blava i, qui sap, un gir total en el futur del club.
| |
| − |
| |
| − | <big>La nit dels transistors</big>
| |
| − |
| |
| − | Després d'aquell final de temporada cardíac, es pren nota dels errors comesos i es busca un planter jove i amb noms poc coneguts. La fórmula funciona i el Prat finalitza en un meritori sisè lloc, en una de les temporades, la 2001-02, més dures i espectaculars de Primera Catalana que es recorden. Però encara faltava el millor, que arribaria de les promocions d'ascens d'equips catalans cap a Segona B. El Gavà i el Reus són els primers a pujar, i el diumenge 20 de juny, el Prat necessita que o Palamós o Sant Andreu també ho facin a Águilas i Orihuela, respectivament. El darrer partit és el del Palamós i representa caixa o faixa, ja que el Sant Andreu no havia ascendit. Tothom estava pendent dels transistors i del què passava al camp de El Rubial d’Águilas (Múrcia), on el Palamós era l’últim català que es jugava l’ascens. Els darrers cinc minuts de partit van ser taquicàrdics: el Palamós perdia 1-0 però el resultat li valia, mentre l'Águilas necessitava un segon gol per pujar. Amb el xiulet final a El Rubial, començava al Prat una nit que serà recordada per la caravana de cotxes dels jugadors i directius que, fent sonar el clàxon, desperten la ciutat ja en plena matinada.
| |
| − | <big>A Tercera, 19 anys després</big>
| |
| − | Però amb la nova categoria adquirida a finals de juny es treballa a contrarellotge i les presses acostumen a ser males conselleres. Mauro Ravnich, el nou entrenador en aquella campanya històrica 2002-03, és destituït abans d’acabar la primera volta, i Pepito Ramos el substitueix, però marxa al Palamós davant la precipitada marxa de l'empresari Dimitry Pitterman a l'entitat palamosina i el relleu definitiu serà Rafa García. Quan tot sembla perdut, l'equip reacciona, es fa fort a casa i surt del descens directe a velocitat de creuer. La gran remuntada, però, no es va poder culminar a causa -un cop més- dels descensos compensats, en acabar cinquè per la cua. No es mereixia ni l’equip ni l’afició, aquella fatídica tarda d’última jornada al Nou Sardenya davant l’Europa, on un arbitratge casolà i molt polèmic enfonsa els pratencs (4-2) i els deixa sense la permanència. També l’entitat perd a Santiago Val -el seu secretari-, i Enric Forés –un dels pocs jugadors que, junt amb Bartolo Mateos, José Antonio Moreno i Josep Costa, van vestir més d’una dècada els colors del club-.
| |
| − |
| |
| − | <big>Adéu al mític Fondo d'en Peixo</big>
| |
| − |
| |
| − | La temporada següent, el Prat complia la seva il.lusió de poder jugar en un camp de gespa, però el peatge seria car, ja que obligaria a marxar del mític Fondo d'en Peixo per traslladar-se al Sagnier. També marxava Lluís Mijoler com a president després de dinou anys i el relleu l’agafava Luis Quiñonero, l’anterior vicepresident.
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | <big>Comença l'era Manolo Márquez</big>
| |
| − |
| |
| − | No ha resultat fàcil, però el Prat s’ha convertit, en aquests inicis de segle XXI, en un habitual de Tercera. Just després del descens a Primera Catalana, es va confeccionar una plantilla plena de jugadors consolidats per retornar de nou a la categoria perduda. Però l’equip decep. Un excessiu número d’empats situen els pratencs a 10 punts de l’ascens a 10 jornades del final. Després de perdre a La Satàlia contra el Poble Sec, es decideix la contractació d’un míster absolutament clau per entendre la consolidació posterior: el barceloní Manolo Márquez, ex de la Penya Barcelonista Anguera. Després de debutar al Morell (1-1) els pratencs comencen a remuntar llocs i a la penúltima jornada disposen de plenes opcions d’ascens. Però perden a Pomar (3-0) i desaprofiten l’oportunitat de dependre de si mateixos en l’última jornada. Al Sagnier, el Prat tanca la lliga guanyant 3-0 i durant alguns minuts de la segona part les ensopegades de Balaguer i Masnou el fan equip de Tercera, però un gol del Balaguer a un quart d’hora del final en el seu partit (3-2) ho fa impossible.
| |
| − |
| |
| − | <big>Ascens a Tercera i campions de Catalana per primer cop</big>
| |
| − |
| |
| − | Moltes coses canvien la següent campanya. Márquez confia en una fornada de jugadors que havien fet un bon paper a la PB Anguera i d’altres conjunts modestos, i el resultat és un equip que lidera la taula i que certifica l’ascens a tres jornades pel final. El Prat viu una autèntica festa en la jornada 36, en què derrota el Pubilla Cases (6-1) i puja. Els jugadors ho celebren amb un autobús descapotable que recorre els carrers del Prat i un DVD commemoratiu serveix per recordar aquell gran moment. A més, en la següent jornada, el Prat derrota el Manlleu i es proclama campió de Primera Catalana per primer cop en la seva història. El retorn a Tercera la campanya 2005-06 és força reeixit, i l’equip es manté sense problemes. Fins i tot, a les acaballes de la primera volta, els pratencs arriben a ocupar momentàniament places de play-off.
| |
| − | <big>Maleïda tarda de transistors i descens al minut 94</big>
| |
| − |
| |
| − | Però la marxa de Manolo Márquez a l’Europa provoca canvis que, en la següent campanya, portaran al descens. Kiko Díaz és el nou míster, però malgrat l’esforç esmerçat, el tècnic és destituït en la jornada 17. Cándido Viana és el seu successor i l’inici promet, amb un triomf per 5-1 davant un totpoderós Girona que aquell any acabaria sent campió. Però en la recta final, els pratencs pateixen una davallada davant la dificultat del calendari i cauen en una última jornada rocambolesca. El Prat depèn del resultat del Masnou, que al minut 75 perd 3-0 a Peralada davant un rival ja descendit, mentre que el Prat feia la feina davant el Palafrugell, també descendit (1-0). Però quan tot semblava fet, els masnovins protagonitzen una remuntada increïble: marquen al minut 76, al 89, al 91...i al 94! El 3-4 final condemna al descens els pratencs, que reben desconsolats la notícia. Les suspicàcies són moltes veient com el Peralada acaba alineant un porter juvenil els darrers 15 minuts, i com en el 3-4 definitiu el davanter masnoví remata a plaer dins l’àrea petita sense cap oposició.
| |
| − |
| |
| − | <big>Retorn de Márquez i de nou a Tercera</big>
| |
| − |
| |
| − | Calia tornar a aixecar-se, i què millor que fer-ho amb el míster talismà: Manolo Márquez torna a casa seva i l’equip torna a fer gala del seu poder a Primera Catalana. Una gran recta final permet que el Prat signi l’ascens al Camp del Centenari de Badalona en un partit intersetmanal que el diumenge anterior s’havia suspès per la pluja. Patint fins el final, el 2-2 és el passaport cap a l’ascens. De nou, la següent temporada acaba amb un Prat que no pateix per la permanència i que es col.loca al mig de la taula.
| |
| − |
| |
| − | <big>Primer play off d'ascens</big>
| |
| − |
| |
| − | I en la següent, arriba l’èxit. Els pratencs tornen a fer una gran recta final de campanya, superen els seus dos rivals per la quarta plaça –Europa, Cornellà i Manlleu- i amb un 0-4 a Blanes ho deixen quasi tot fet. A la penultima jornada, nova festa al Sagnier: 2-0 al Premià i el Prat s’assegura la seva primera participació en un play off. El Prat s’inclou al bombo del sorteig dels play off que es celebra el dilluns posterior a l’acabament de la lliga i el rival en la primera ronda és el segon classificat navarrès i un clàssic: el Peña Sport de Tafalla. L’equip de Márquez perd 0-1 a casa i es deixa la pell en la tornada a San Francisco. Ajudat per uns 200 seguidors, els pratencs són a punt de forçar la pròrroga, però de nou cauen amb un gol local en el darrer minut, quan ja atacaven a la desesperada. Llàgrimes en aquell moment, però satisfacció per la gran temporada feta i il.lusió davant un fet que, dos anys més tard, tindria recompensa.
| |
| − | <big>Després d'un parèntesi, campions de Tercera! </big>
| |
| − |
| |
| − | Just el dia abans de la tornada a Tafalla, un rotatiu esportiu barceloní anuncia la marxa de Manolo Márquez a un Segona B: el Badalona. Això obliga a la recerca d’un nou míster, i aquest esdevé Miguel López. Un tècnic que havia protagonitzat grans èxits amb el FC Santboià, però que malgrat confiar en futbolistes coneguts, no troba la clau de volta per a que el Prat sigui a dalt, i finalitza vuitè la lliga. I per a la campanya 2011-12 es confia en Agustín Vacas, qui acumulava sis campanyes al club entre la secretaria tècnica, la coordinació del futbol base i la direcció del Juvenil A, i que havia penjat les bótes com a jugador amb els pratencs la temporada 2006-07. Vacas aposta pel rigor tàctic, l’excel.lent disciplina defensiva i un contracop mortífer, que duu el Prat a guanyar més partits fora que mai –un total de 12 de 19 possibles-. Sota la seva direcció, el Prat trenca estadístiques i acumula dues ràfegues de 6 victòries seguides. Al principi de la segona volta –jornada 23-, els pratencs guanyen l’Europa en el descompte per 2-1 i es posicionen primers. El què semblava una sorpresa es converteix en tota una realitat: des d’aleshores, cap rival pot arrebatar el lideratge dels pratencs, que marquen un ritme altíssim i que es distancien, cada cop més, de l’Espanyol B, el gran favorit. No hi ha cap davallada de resultats, i un triomf per 0-1 a Castelldefels –a cinc jornades per l’acabament- el Prat s’assegura el play-off. El següent diumenge, el Prat derrota 1-5 el Vilanova i matemàticament es proclama campió de Tercera. Celebracions sobre la gespa dels Alumnes Obrers, als vestuaris i després al Prat, amb una rua improvitzada i un desig: guanyar l’eliminatòria directa entre campions de Tercera, que dóna bitllet per jugar a Segona B.
| |
| − |
| |
| − | <big>A Segona B per la via directa</big>
| |
| − |
| |
| − | El sorteig es celebra un 14 de maig a la Ciudad del Fútbol de Las Rozas, a Madrid. El Prat Ràdio, amb un gran desplegament informatiu durant tota la temporada, l’emet en directe i és testimoni de l’emparellament davant l’Atlético Sanluqueño, de Sanlúcar de Barrameda. El resultat del sorteig disgusta el president Luis Quiñonero per la llunyania del desplaçament. Tot i així, un centenar de pota blaves fan 13 hores d’autocar la nit de dissabte per no perdre’s l’anada a terres andaluses, on el Prat, davant 5.000 seguidors, esgarrapa un 0-0 amb el porter Toni Texeira com a gran protagonista. La venda d’entrades anticipades pel partit de la següent setmana, decisiu, funciona i la directiva decideix posar graderies supletòries, que permeten viure, el diumenge 27 de maig de 2012, un extraordinari ambient mai abans vist al Prat. Més de 2.000 persones es deixen la veu amb l'equip. Óscar Sierra marca al minut 2 i el mateix defensa remata la feina al 85 amb el 2-0 definitiu, en un partit on el porter Toni Texeira torna a ser l’heroi, salvant claríssimes oportunitats dels jugadors de Pepe Carrete. El xiulet final dóna pas a la festa: el Prat és a Segona B per primer cop. Tres dies després, la plantilla és rebuda a l’Ajuntament i els jugadors saluden des del balcó a més de 400 persones que gairebé omplen la Plaça de la Vila del Prat. La qualitat i professionalitat de la plantilla es demostra també en un altre fet: el Prat aporta fins a quatre jugadors –Toni, Óscar Sierra, Charly i Ferran Vila- a la selecció catalana amateur, que guanya la fase nacional i permet la primera classificació de la quatribarrada per la Copa de les Regions de la UEFA.
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | ==Futbol base==
| |
| − |
| |
| − | L’A.E. Prat té una àmplia gama d’equips de futbol base. Consta amb un equip de promeses, són els més joves del club, 3 de prebenjamins, 6 de benjamins, 7 d’ alevins, 4 d’infantils, 3 de cadet i 3 de juvenil. També té l’equip filial anomenat A.E. Prat ‘’B’’ que aquest any juga en segona catalana.
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | ==Enllaços==
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | www.aeprat.com
| |
