|
|
| Línia 1: |
Línia 1: |
| − | '''La ciutat del Prat de Llobregat es troba a la comarca del Baix Llobregat a la província de Barcelona, comunitat autònoma de Catalunya, Espanya i forma part de l'àrea metropolitana de Barcelona.En el seu terme municipal es troben infraestructures de gran importància per a Barcelona com l'Aeroport de Barcelona (IATA: BCN), i un cop finalitzades les obres del desviament del riu llobregat una part de la zona portuària del port de Barcelona.
| + | #REDIRECT [[El Prat de Llobregat]] |
| − | | |
| − | | |
| − | La ciutat es troba a la vora del Mar Mediterrani i el seu terme municipal d'una superfície de 32,23 km ² limita amb els de Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat i Viladecans. El terreny és pràcticament pla i la seva altitud màxima (5 metres) es troba a la plaça de la Vila.El Prat és l'únic municipi creat el territori es troba íntegrament al delta del Llobregat.
| |
| − | | |
| − | | |
| − | Les terres del Prat comencen a ser habitades cap al segle X, molt abans de la creació del nucli urbà. A finals del segle XVII del Prat encara no formava poblat però posseïa una vida legal independent amb un consell i unes ordenacions municipals des 1689.El segle XVII és el del naixement del Prat urbà. Així, entre 1720 i 1740 comencen a construir les primeres cases al voltant dels edificis de la plaça, fet motivat per l'autorització concedida a Bernat Gual, un granger, per obrir una carnisseria pròxima a una cruïlla de camins (el que avui és la plaça de la Vila).
| |
| − | | |
| − | | |
| − | Posteriorment, es concedia el dret papal per tenir una parròquia pròpia, i més tard creixien als voltants l'hostal (que feia les funcions de taverna i fleca, a part de les que el seu nom indica). L'obertura de la carnisseria, la seva bona situació, la construcció de la parròquia i la de l'hostal, van afavorir que diversos artesans s'instal · laran en el lloc.
| |
| − | | |
| − | | |
| − | Al llarg del segle les cases s'agruparan en dues fileres que s'estendran paral · lelament cap al nord resseguint els dos costats d'un dels camins. Així es formarà el primer carrer del poble, l'única que hi haurà durant molt de temps: el carrer Major.Poc després el petit nucli es veu afavorit per la barca que el mateix Bernat Gual posa en servei per passar el riu, ja que per anar a comerciar a Barcelona es requeria remuntar el riu (que en aquell temps transcorria just a l'est de la filera de cases) fins al primer pont, a Martorell, a 23 km d'allí, el que suposava un viatge d'un dia només per anar. Amb la barca, el trajecte va quedar reduït a vuit quilòmetres, cosa que va fer que molts més camperols s'interessessin en instal ·
| |
| − | | |
| − | | |
| − | lar al Prat.En començar el segle XIX, l'economia de la població està basada encara en una agricultura tradicional, fonamentada en el treball familiar i en la contractació temporal de jornalers en els moments de més treball. Al llarg del segle, el creixement de l'activitat agrícola, juntament amb l'increment demogràfic, provocarà un augment del nombre de jornalers. Aquests, al costat dels artesans, seran els artífexs del creixement del nucli urbà.La construcció del pont de Ferran Puig per creuar el riu (1873), l'arribada del ferrocarril (1881) i el descobriment de l'aigua artesiana (1893) van obrir perspectives de desenvolupament a la població que es materialitzaran al segle XX.El Prat afronta l'entrada del nou segle amb un fet fonamental al camp: la consolidació dels conreus de regadiu, que han aconseguit desbancar totalment als cereals de secà.
| |
| − | | |
| − | | |
| − | Gairebé totes les terres han estat adaptades als nous productes, molt més rendibles, i això ha repercutit en la millora de la situació general de la població agrícola i jornalera. El Prat viu uns anys d'expansió gràcies a la comercialització dels excedents agrícoles, i gaudeixen d'especial reconeixement per la seva qualitat la carxofa, l'enciam i el meló.La ruptura amb les formes de vida tradicionals vindrà provocada, bàsicament, per l'arribada de la indústria i la instal · lació de l'aviació. El pas de mà d'obra del camp a la fàbrica, l'arribada massiva de treballadors d'altres llocs i la consolidació de la setmanada en substitució del insegur jornal, contribuiran a alterar profundament la configuració social i cultural del Prat. El 1917, amb la instal ·
| |
| − | | |
| − | | |
| − | lació de la Paperera Espanyola, el 1923 amb els tres aeròdroms en funcionament (eren els camps de l'Aeronàutica Naval, el de Josep Canudas i el de la companyia francesa Latécoère) i el 1926 amb la posada en funcionament de la Seda, seran anys clau en el procés de transició de la societat agrària a la industrial.La consolidació del procés industrialitzador comportarà l'arribada massiva de nous pobladors que es trobaran amb una ciutat que no està preparada per acollir aquest flux demogràfic.
| |
| − | | |
| − | | |
| − | Del Prat de 1950 tenia 10.038 habitants i 25 anys més tard, el 1975, la població total era de 51.058 persones. Els principals dèficit se situen en la manca d'habitatges i de places escolars però també es fan evidents en els serveis, especialment en l'aigua i al clavegueram.Al llarg dels anys setanta del segle XX del Prat va viure un important creixement, no sempre equilibrat, per adaptar-se a la nova realitat social.
| |
| − | | |
| − | | |
| − | En els anys vuitanta el creixement urbà va continuar i es van ampliar els polígons industrials amb l'arribada de noves empreses. Les preocupacions urbanístiques van dirigides a aconseguir una millora en els equipaments, especialment en els barris més densificats i amb més mancances, en un intent de racionalitzar l'urbanisme incontrolat de les dècades anteriors i equilibrar el creixement.'''
| |
