Diferència entre revisions de la pàgina «Sant Cosme i Sant Damià»

De WikiPrat
Jump to navigation Jump to search
(Causes de la veneració al Prat: la insalubritat deltaica)
Línia 8: Línia 8:
 
Els primers patrons del Prat de Llobregat foren Sant Pere i Sant Pau. A aquests dos sants es va consagrar la primera parròquia pratenca, que va assolir la independència de Sant Boi i de l'Hospitalet gràcies a una butlla del Papa Pau III l'any 1544 ratificada dos anys més tard. A partir d'aquesta data es va construir la primera església del Prat, entre l'actual edifici consistorial i l'actual església dedicada a Sant Pere i Pau.
 
Els primers patrons del Prat de Llobregat foren Sant Pere i Sant Pau. A aquests dos sants es va consagrar la primera parròquia pratenca, que va assolir la independència de Sant Boi i de l'Hospitalet gràcies a una butlla del Papa Pau III l'any 1544 ratificada dos anys més tard. A partir d'aquesta data es va construir la primera església del Prat, entre l'actual edifici consistorial i l'actual església dedicada a Sant Pere i Pau.
  
Poc després, però, els pratencs van començar a encomanar-se també als sants metges Cosme i Damià. Aquesta veneració està relacionada amb les epidèmies que hi havia al territori deltaic. En aquesta zona i havia llacunes, zones pantanoses i camps estanyats, que eren focus de mosquits que transmetien malalties com el paludisme (o malària) i el còlera, una infecció causada pel bacteri Vibrio cholerae que prové d'un altre delta, el del Ganges, a l'Índia.
+
Poc després, però, els pratencs van començar a encomanar-se també als sants metges Cosme i Damià. Aquesta veneració està relacionada amb les epidèmies i malalties que hi havia al territori deltaic. En aquesta zona hi havien llacunes, zones pantanoses i camps estanyats, que eren focus de mosquits que transmetien malalties com el paludisme (o malària). També reunia les condicions adequades per a la propagació del còlera, una infecció causada pel bacteri Vibrio cholerae que prové d'un altre delta, el del Ganges, a l'Índia.
  
Aquestes condicions insalubres van provocar diverses epidèmies al llarg de la història, les últimes de les quals es van produir ja al segle XX. A l'Arxiu la primera epidèmia àmpliament documentada és una del 1854 que va causar 147 morts i va infectar 416 persones en una ciutat que llavors comptava 1.600 habitants, segons relata Marga Gómez al llibre "La formació d'un ciutat".
+
Aquestes condicions insalubres van provocar diverses epidèmies al llarg de la història i el paludisme es convertí en endèmic. Aquestes condicions es van mantenir fins a ben entrat el segle XX quan la prohibició dels conreus d'arrós contribuí a millorar l'estat de salubritat general del territori. A l'Arxiu municipal la primera epidèmia de còlera, àmpliament documentada, és una del 1854 que va causar 147 morts i va infectar 416 persones en una ciutat que llavors comptava 1.600 habitants, segons relata Marga Gómez al llibre "La formació d'un ciutat".
  
 
Aquest problema sanitari va fer que els pratencs s'encomanessin als Sant Cosme i Damià. Més tard, amb l'adveniment del pensament científic, al segle XIX, va fer que els dirigents de la ciutat hi busquessin solucions. Així, des del Dinou es van millorar les condicions higièniques de la ciutat. Un exemple d'aquest sanejament és el Parc del Fondo d'en Peixo, una antiga bassa que fou dessecada.
 
Aquest problema sanitari va fer que els pratencs s'encomanessin als Sant Cosme i Damià. Més tard, amb l'adveniment del pensament científic, al segle XIX, va fer que els dirigents de la ciutat hi busquessin solucions. Així, des del Dinou es van millorar les condicions higièniques de la ciutat. Un exemple d'aquest sanejament és el Parc del Fondo d'en Peixo, una antiga bassa que fou dessecada.

Revisió del 12:14, 27 set 2011

Sant Cosme i Sant Damià són copatrons del Prat de Llobregat. D'origen oriental, segons la llegenda catòlica, Cosme i Damià van ser dos germans bessons metges que varen viure a Aràbia al segle III, van ser màrtirs. La veneració dels sants metges al Prat està relacionada amb les epidèmies de pal·ludisme que patí la població a causa de l'existència de zones pantanoses que eren focus de malalties. Sant Cosme i Sant Damià se celebra el dia 26 de setembre i per això la Festa Major del Prat se celebra a finals d'aquest mes.

Imatge d'un goig als Sants Cosme i Damià del 1978.

Tradició catòlica

Segons la tradició catòlica Cosme i Damià són dos dels sants que tenen el seu origen a Orient, com Sant Jordi, patró de Catalunya. Van viure al segle III i haurien estat màrtirs durant la persecució dels cristians per part de l'emperador Dioclecià l'any 287. La llegenda diu que són enterrats a Cyro, a l'actual Síria. El culte als dos sants metges es va estendre pel món cristià durant el segle V i el segle sisè es construí a Roma una basílica en el seu honor.

Causes de la veneració al Prat: la insalubritat deltaica

Els primers patrons del Prat de Llobregat foren Sant Pere i Sant Pau. A aquests dos sants es va consagrar la primera parròquia pratenca, que va assolir la independència de Sant Boi i de l'Hospitalet gràcies a una butlla del Papa Pau III l'any 1544 ratificada dos anys més tard. A partir d'aquesta data es va construir la primera església del Prat, entre l'actual edifici consistorial i l'actual església dedicada a Sant Pere i Pau.

Poc després, però, els pratencs van començar a encomanar-se també als sants metges Cosme i Damià. Aquesta veneració està relacionada amb les epidèmies i malalties que hi havia al territori deltaic. En aquesta zona hi havien llacunes, zones pantanoses i camps estanyats, que eren focus de mosquits que transmetien malalties com el paludisme (o malària). També reunia les condicions adequades per a la propagació del còlera, una infecció causada pel bacteri Vibrio cholerae que prové d'un altre delta, el del Ganges, a l'Índia.

Aquestes condicions insalubres van provocar diverses epidèmies al llarg de la història i el paludisme es convertí en endèmic. Aquestes condicions es van mantenir fins a ben entrat el segle XX quan la prohibició dels conreus d'arrós contribuí a millorar l'estat de salubritat general del territori. A l'Arxiu municipal la primera epidèmia de còlera, àmpliament documentada, és una del 1854 que va causar 147 morts i va infectar 416 persones en una ciutat que llavors comptava 1.600 habitants, segons relata Marga Gómez al llibre "La formació d'un ciutat".

Aquest problema sanitari va fer que els pratencs s'encomanessin als Sant Cosme i Damià. Més tard, amb l'adveniment del pensament científic, al segle XIX, va fer que els dirigents de la ciutat hi busquessin solucions. Així, des del Dinou es van millorar les condicions higièniques de la ciutat. Un exemple d'aquest sanejament és el Parc del Fondo d'en Peixo, una antiga bassa que fou dessecada.

La festa major

La festivitat catòlica de Sant Cosme i Sant Damià és el 26 de setembre, i per això la Festa Major del Prat se celebra a finals de l'estiu, pels volts d'aquesta diada. Originàriament es feien oficis religiosos tan per Sant Pere i Sant Pau, el 29 de juny, com per Sant Cosme i Sant Damià. Al juny, però, molts pagesos estaven enfeinats amb la sega d'uns camps, els del Prat, que eren de secà fins a la introducció del regadiu al segle XIX. Per això les festes importants es van anar concentrant a finals de setembre.

Presència a la ciutat

La presència dels copatrons del Prat a la ciutat actual es fa palesa en dos elements principals: la data de la festa major i el nom del barri que es va començar a construir al sud-oest de la ciutat el 1964 per tal d'allotjar barraquistes de Barcelona, que s'anomena Sant Cosme.

En canvi, als símbols municipals hi predominen Sant Pere i Sant Pau: l'escut de la vila reprodueix els emblemes d'aquests dos sants: l'espasa de Pau, que fou un militar romà abans de convertir-se al cristianisme, i la clau de Pere, que segons la tradició catòlica és aquell que custodia les portes del cel.

La parròquia més antiga del Prat està consagrada a aquests dos Sants, mentre que la del barri de Sant Cosme està dedicada als metges. La tercera parròquia del Prat, a l'est de la vila, està dedicada a la Mare de Déu de la Mercè, que, per exemple, és patrona a la propera ciutat de Barcelona.

Goig a Sant Cosme i Sant Damià

Goig a Sant Cosme i Sant Damià segons és reproduït en un facsímil el·laborat amb motiu d'una exposició del 1978 a la sala d'art Josep Bages del Prat de Llobregat.


Puix per vostra santa mà,
Déu ens mostra sa clemència:
Sant Cosme i Sant Damià,
feu-nos lleu tota dolència.
De l'Aràbia en gran ciutat,
naixeu, oh preclars germans!
que entre mig de tants pagans
el ver Déu sempre heu cercat.
Ja majors vau professar
del guarir l'alta ciència.
Sant...Sant....Sant...Sant...Sant...
Seguint sempre la virtut,
ennoblíreu vostres cors,
i cercant cèlics tresors,
mirant la Creu heu viscut.
Gojós el cel palesà
vers els dos sa preferència.
Sant....
Jutjats per Lísies en sou
i acusats de cristians,
fins que ben trabats de mans
vostra condemna es conclou.
Enfrontats amb el tirà
sou tractats amb violència.
Sant...
En tal guisa condemnats,
vau ésser gitats al fons
de la mar, perquè sou bons
cristians, mes sou salvats.
De la mort us deslliurà
la Divina Omnipotència.
Sant...
Llavors sou llançats al foc,
però el braç omnipotent
apartà aquell flam ardent
que no us cremà molt ni poc.
Així innútil va restar,
del tirà la greu sentència.
Sant...
Lísies ja tot furiós,
va manar que degollats
fóssiu, per això exaltats
al Cel sou amb cant gojós.
Vostra fe us va enlairar
a la més alta excel·lència.
Sant...
Els miracles que haveu fet
no tenen compte ni fi;
així dels dos es pot dir,
que vostre zel és perfet.
Conhort ver podrà trobar,
qui us prega amb diligència.
Sant...
Tot El Prat de Llobregat
us recorda vivament,
puix sou del convalescent
i el malalt, conhort provat.
Per això ens és grat pregar
vostre ajut amb reverència.
Sant...
Puix per vostra santa mà,
Déu ens mostra sa clemència:
Sant Cosme i Sant Damià,
feu-nos lleu tota dolència.


Referències

  • Marga Gómez: La formació d'una ciutat. El Prat de Llobregat, el Prat de Llobregat 2010.
  • Josep Maria Vilarassa: Els Sants metges guaridors sant Cosme i sant Damià. Història, llegenda, goigs, Barcelona 2004.