Diferència entre revisions de la pàgina «Sílvia Comes»

De WikiPrat
Jump to navigation Jump to search
Línia 59: Línia 59:
 
{{Viquipèdia |titol=Sílvia Comes |url=https://ca.wikipedia.org/wiki/S%C3%ADlvia_Comes }}
 
{{Viquipèdia |titol=Sílvia Comes |url=https://ca.wikipedia.org/wiki/S%C3%ADlvia_Comes }}
  
[[Categoria:Pratencs]]
+
[[Categoria:Pratenques]]
 
[[Categoria:Músics]]
 
[[Categoria:Músics]]

Revisió del 21:56, 24 set 2020

Sílvia Comes
[[|288px]]
Biografia
Nom complet {{{nom_complet}}}
Naixement 9/06/1965, El Prat de Llobregat
Defunció
Dades personals
Altres noms
Residència El Prat de Llobregat
Formació
Activitat
Ocupació Cantant, Compositora, Productora
Ocupador
Partit
{{{enaltiment}}}
Esport {{{esport}}}
Disciplina esportiva {{{disciplina}}}
Especialitat {{{especialitat}}}
Posició a l'equip {{{posicio_equip}}}
Mà de joc {{{ma_joc}}}
Equip actual {{{equips}}}
Club {{{club}}}
Número esportiu {{{dorsal_club}}}
Entrenador principal {{{entrenador}}}
Obra
Primeres obres
Programes
Sèries
Filmografia
Papers destacats
Obres destacables
Família
Parella {{{parella}}}
Fills {{{fills}}}
Pare {{{pare}}}
Mare {{{mare}}}
Germans {{{germans}}}
Lloc web

Sílvia Comes (El Prat de Llobregat, 9 de juny de 1965) és una cantautora pratenca relacionada amb la cançó d'autor i la poesia.[1]

Trajectòria artística

Des de ben petita, ja demostrà el seu interès per la música i la composició: amb deu anys composa les seves primeres cançons. La seva activitat artística s'inicia amb la col·laboració amb la Companyía Teatre Kaddish cantant al poeta sevillà Luis Cernuda, també a La Cuina de l'antic Institut del Teatre i cantant en solitari fins que Margarita Sabartés, la seva mestra de cant, li presenta a Lluís Llach al que acompanyà llavors en les seves gires Un núvol blanc i Un pont de mar blava.

El 1995 Comes forma un duet artístic amb la també cantant Lídia Pujol i presenten a mitjans dels anys 90 un espectacle en català i castellà de títol Saps el conte dels dos suïcides?, amb textos d'autors de la generació beat, de Jaime Gil de Biedma i altres poetes. Discogràficament enregistren dos treballs considerats per crítica i públic: el primer va ser Sílvia Comes & Lídia Pujol (Picap, 1998)[2] amb textos propis i poemes musicats d'escriptors com Jaime Gil de Biedma, Luis Cernuda i Allen Ginsberg; i un segon disc amb el títol Al entierro de una hoja seca van dos caracoles (Picap, 2000) amb nou cançons en castellà i tres en català amb música de Sílvia Comes. Amb aquest format de duet amb Lídia Pujol són recononegudes artísticament.[3]

Comes ha participat en espectacles de teatre i concerts col·lectius com va ser l'homenatge a Carles Sabater, ha col·laborat com a compositora, productora, arrenjadora o cantant amb altres artistes com Pedro Guerra, Jackson Browne, Ester Formosa (l'any 2000 compon la música de 7 dels 10 temes del disc La casa solitària d'Ester Formosa, així com arrenjaments i producció juntament amb el pianista Maurici Villavecchia), Sopa de Cabra o Luis Eduardo Aute.

Sílvia Comes torna el 2007 amb el treball Faro,[4] el seu primer disc en solitari després d'un paréntesi de més de set anys, una proposta musical intimista que vol compartir amb el públic pensaments i emocions comunes com si fosin la mateixa llum d'aquest far: Faro, disc que va ser produït per Gonzalo Lasheras. També el 2007 va participar en el disc homenatge col·lectiu a Lluís Llach, Homenatge a Lluís Llach. Si véns amb mi, interpretant el tema Amor particular.

El 2013 estrena Aparaulades, un espectacle poètic i musical juntament amb la poeta Sílvia Bel Fransi, on interpreten poemes musicats de Teresa Pascual, José Agustín Goytisolo, Gabriel Ferrater, Felícia Fuster, Luis Cernuda, Jaime Gil de Biedma, Pedro Salinas, María Rosal i Sílvia Bel Fransi, a qui acompanya Comes a la guitarra i amb qui s'intercala al recital[5]. Hi ha diferents versions de l'espectacle com l'anomenat Aparaulades amb les dones o el dedicat a Salvador Espriu Aparaulades amb Espriu durant l'Any Espriu (2013) [6] o el 2014 amb Esperit de Vinyoli, en el centenari del poeta Joan Vinyoli [7].

També el 2013 i donant continuïtat a la seva intensa relació i el seu especial interès per la poesia, Comes proposa l'espectacle "Fuertes", on en les seves noves melodies fa seva la poesia de Gloria Fuertes, reivindicant la seva faceta més profunda i poc difosa com a escriptora per adults. A "Fuertes" Sílvia Comes s'acompanya en directe al piano per Maurici Villavecchia i a la percussió per Roger Blavia. [8] Amb el seu concert de presentació d'aquesta proposta (21 de març de 2013 - Festival BarnaSants) guanya el Premi BarnaSants 2013,[9] també obre el Festival Womad de Càceres amb aquest mateix espectacle[10] i en la primavera de 2014 s'edita el disc Fuertes amb aquestes cançons.

Des de 2017 forma part del grup de música Les Kol·lontai, amb Meritxell Gené, Montse Castellà Espuny i Ivette Nadal.[11].
En el 2019 publica el nou disc Cita amb els àngels. Tribut a Silvio Rodríguez conjuntament amb el Joan Isaac [12]

Discografia

  • Sílvia Comes & Lídia Pujol (1997)
  • Al entierro de una hoja seca van dos caracoles (2000)
  • Faro (2006)
  • Fuertes (2014)
  • Cita amb àngels. Tribut a Silvio Rodríguez (2019)

Reconeixements

  • 2013: Premi Barnasants al millor concert del festival
  • 2015: Premi Bianca D'Aponte, en la seva primera edició Internacional[13]

Enllaços externs

Referències

  1. «Sílvia Comes». CanciónConTodos.com. SGAE. [Consulta: 14 novembre 2019].
  2. El País, 30 de desembre de 1998 (article en castellà)
  3. [Pujadó, Miquel: Diccionari de la Cançó. D'Els Setze Jutges al Rock Català, abril de 2000. pàgina 118]
  4. Autaria, 2007
  5. Aparaulades - Sílvia Bel Fransi i Sílvia Comes
  6. Any Espriu - Aparaulades amb Espriu
  7. Plantilla:Format ref http://www.silvialabel.com/bio/ Esperit de Vinyoli - Sílvia Bel Fransi
  8. Presentació de "Fuertes" al Festival Barnasants
  9. Premi Barnasants 2013
  10. Festival Womad 2013
  11. Cervantes, Xavier. «Les Kol·lontai ho diuen ben clar: feminisme o barbàrie». ara.cat, 28-01-2017. [Consulta: 17 abril 2019].
  12. «Sílvia Comes, Joan Isaac Cita amb àngels. Tribut a Silvio Rodríguez», 15-02-2019. [Consulta: 9 novembre 2019].
  13. «Sílvia Comes d'ambaixadora a San Remo (Itàlia)», 24-12-2015. [Consulta: 9 novembre 2019].

Aquest article incorpora material procedent de l'entrada «Sílvia Comes» de la Viquipèdia, publicat sota la llicència Creative Commons Atribució Compartir-Igual 3.0.