Diferència entre revisions de la pàgina «Riu Llobregat»

De WikiPrat
Jump to navigation Jump to search
Línia 1: Línia 1:
 
El '''Llobregat''' és un dels principals rius de Catalunya. Neix a les fonts del Llobregat, a una altitud de 1.295 m sobre el nivell del mar a Castellar de n'Hug (Berguedà) i desemboca al Mar Mediterrani [[El Prat de Llobregat|al Prat de Llobregat]].
 
El '''Llobregat''' és un dels principals rius de Catalunya. Neix a les fonts del Llobregat, a una altitud de 1.295 m sobre el nivell del mar a Castellar de n'Hug (Berguedà) i desemboca al Mar Mediterrani [[El Prat de Llobregat|al Prat de Llobregat]].
 +
 +
== Etimologia ==
 +
El nom deriva del llatí ''rubricatus'', mot que significa '''vermell''' i fa referència a les tonalitats vermelloses de les seves aigües, ja que la terra del lloc on neix és vermella i en moments de crescuda l'aigua es torna d'aquest color. Alhora, aquest terme s'hauria transformat en ''lubricatus'' per dissimilació. ''Lubricatus'' es deriva del mot ''lubricus'' que significa "relliscós", "fosc" o "fangós". Aquestes dues versions tenen<ref>Bofarull i Terrades, 2002.</ref> una certa relació.
  
 
==Geografia==
 
==Geografia==
El seu naixement se situa al municipi de Castellar de n'Hug (Berguedà) 1.259 metres sobre el nivell del mar en la Serra del Cadí i la seva desembocadura és al mar Mediterrani, al municipi [[El Prat de Llobregat|del Prat de Llobregat]]. Tota la seva conca està situada a Catalunya. Es travessa la serralada litoral, alternant l'ús industrial, a les Gorges amb les planes agrícoles. Desemboca formant un delta pantanós. Hi ha nombrosos llocs que en el seu temps eren essencialment agrícola i incloent Llobregat en el seu nom, com ara Sant Boi de Llobregat, Cornellà de Llobregat o el mateix El Prat de Llobregat. El riu supera els 170 km de llarg i té una conca de 4.948 km².
+
El seu naixement se situa al municipi de Castellar de n'Hug (Berguedà), a 1.259 metres sobre el nivell del mar, a la Serra del Cadí i la seva desembocadura és al mar Mediterrani, al municipi [[El Prat de Llobregat|del Prat de Llobregat]]. Tota la seva conca està situada a Catalunya. Es travessa la serralada litoral, alternant l'ús industrial, a les Gorges amb les planes agrícoles. Desemboca formant un delta pantanós. Hi ha nombrosos llocs que en el seu temps eren essencialment agrícola i incloent Llobregat en el seu nom, com ara Sant Boi de Llobregat, Cornellà de Llobregat o el mateix El Prat de Llobregat. El riu supera els 170 km de llarg i té una conca de 4.948 km².
  
 
Els seus afluents principals són el Cardener i l’Anoia, que rega una superfície de famosa explotació vinícola. A la conca del Llobregat moltes indústries van ser en els segles XIX i XX, que han aprofitat de la seva energia i aigua, destacant les anomenades «colònies industrials». L'aigua del riu rep nombroses aportacions de contaminació per residus líquids dels pobles situats al llarg del seu curs i indústries, però es fan esforços per reduir-los. A més, el Llobregat avui pateix una peculiar font de contaminació per residus des de les mines de potassa, fent que la seva salinitat sigui alta.
 
Els seus afluents principals són el Cardener i l’Anoia, que rega una superfície de famosa explotació vinícola. A la conca del Llobregat moltes indústries van ser en els segles XIX i XX, que han aprofitat de la seva energia i aigua, destacant les anomenades «colònies industrials». L'aigua del riu rep nombroses aportacions de contaminació per residus líquids dels pobles situats al llarg del seu curs i indústries, però es fan esforços per reduir-los. A més, el Llobregat avui pateix una peculiar font de contaminació per residus des de les mines de potassa, fent que la seva salinitat sigui alta.

Revisió del 11:15, 30 maig 2017

El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya. Neix a les fonts del Llobregat, a una altitud de 1.295 m sobre el nivell del mar a Castellar de n'Hug (Berguedà) i desemboca al Mar Mediterrani al Prat de Llobregat.

Etimologia

El nom deriva del llatí rubricatus, mot que significa vermell i fa referència a les tonalitats vermelloses de les seves aigües, ja que la terra del lloc on neix és vermella i en moments de crescuda l'aigua es torna d'aquest color. Alhora, aquest terme s'hauria transformat en lubricatus per dissimilació. Lubricatus es deriva del mot lubricus que significa "relliscós", "fosc" o "fangós". Aquestes dues versions tenen[1] una certa relació.

Geografia

El seu naixement se situa al municipi de Castellar de n'Hug (Berguedà), a 1.259 metres sobre el nivell del mar, a la Serra del Cadí i la seva desembocadura és al mar Mediterrani, al municipi del Prat de Llobregat. Tota la seva conca està situada a Catalunya. Es travessa la serralada litoral, alternant l'ús industrial, a les Gorges amb les planes agrícoles. Desemboca formant un delta pantanós. Hi ha nombrosos llocs que en el seu temps eren essencialment agrícola i incloent Llobregat en el seu nom, com ara Sant Boi de Llobregat, Cornellà de Llobregat o el mateix El Prat de Llobregat. El riu supera els 170 km de llarg i té una conca de 4.948 km².

Els seus afluents principals són el Cardener i l’Anoia, que rega una superfície de famosa explotació vinícola. A la conca del Llobregat moltes indústries van ser en els segles XIX i XX, que han aprofitat de la seva energia i aigua, destacant les anomenades «colònies industrials». L'aigua del riu rep nombroses aportacions de contaminació per residus líquids dels pobles situats al llarg del seu curs i indústries, però es fan esforços per reduir-los. A més, el Llobregat avui pateix una peculiar font de contaminació per residus des de les mines de potassa, fent que la seva salinitat sigui alta.

Afluents

Pel marge dret (oest):

  • Riu Bastareny
  • Riu Cardener
  • Riera de Magarola
  • Riu Anoia
  • Riera de Cervelló
  • Riera de Torrelles

Pel marge esquerre (est):

  • Riu Arija
  • Riu Merdançol
  • Riera de Merlès
  • Riu Cornet (Sallent)
  • Riera Gavarresa
  • Riu Calders
  • Riera de Mura
  • Riera de Santa Creu
  • Riera del Morral del Molí
  • Riera de Rubí
  • Riera de Vallvidrera o de la Rierada

Referències

  • Bofarull i Terrades, 2002.