Diferència entre revisions de la pàgina «Maria Josep Colomer i Luque»

De WikiPrat
Jump to navigation Jump to search
 
Línia 2: Línia 2:
  
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
Filla de Josep Colomer i Girbau, un industrial tèxtil de Sabadell, es va encarregar que la seva filla estudiés a l'institut de cultura i Biblioteca Popular de la Dona, institució que havia fundat el 1909 Francesca Bonnemaison, amb la intenció de donar instrucció a les dones obreres perquè poguèssin aprendre un ofici i exercir després la seva professió.  
+
Filla de '''Josep Colomer i Girbau''', un industrial tèxtil de Sabadell, es va encarregar que la seva filla estudiés a '''l'institut de cultura i Biblioteca Popular de la Dona''', institució que havia fundat el 1909 '''Francesca Bonnemaison''', amb la intenció de donar instrucció a les dones obreres perquè poguèssin aprendre un ofici i exercir després la seva professió.  
De ben petita, Mari Pepa Colomer ja volia volar i de joveneta, amb només 7 anys, com a la manera de Mary Poppins, es va llançar per la finestra des d'un segon pis agafada d'un paraigües pensant que volaria, finalment es va trencar les dues cames. També se n'anava amb bicicleta a l'aeroport del Prat, sense que a casa seva ho sabessin, i allí probava els avions vigilada pels mecànics.
+
De ben petita, '''Mari Pepa Colomer''' ja volia volar i de joveneta, amb només 7 anys, com a la manera de '''Mary Poppins''', es va llançar per la finestra des d'un segon pis agafada d'un paraigües pensant que volaria, finalment es va trencar les dues cames. També se n'anava amb bicicleta a l'aeroport del Prat, sense que a casa seva ho sabessin, i allí probava els avions vigilada pels mecànics.
Va obtenir la llicència de pilot el 19 de Gener de 1931, amb 18 anys, fet que li va suposar aparèixer a la primera plana del diari la Vanguardia del dia 22 de Gener del 1931. Va ser la primera dona de Catalunya i de l'estat esoanyol que va aconseguir el títol oficial de pilot d'aviació. Per arribar a fer història i esdevenir la primera aviadora, amb només 16 anys, va haver de convènçer el rector Josep Canudas, que en aquell moment era el màxim responsable de l'aeròdrom Canudas, de la seva determinació i implacable desig de volar. Després de demostrar amb escreix que volar no era un mer caprici ni una excentricitat, Pepa Colomer fou acceptada, com la primera alumna, en els cursos de l'escola realitzant el curs d'amagat de la seva mare.
+
Va obtenir la llicència de pilot el 19 de Gener de 1931, amb 18 anys, fet que li va suposar aparèixer a la primera plana del diari la Vanguardia del dia 22 de Gener del 1931. Va ser la primera dona de Catalunya i de l'estat esoanyol que va aconseguir el títol oficial de pilot d'aviació. Per arribar a fer història i esdevenir la primera aviadora, amb només 16 anys, va haver de convènçer el rector '''Josep Canudas''', que en aquell moment era el màxim responsable de l'aeròdrom Canudas, de la seva determinació i implacable desig de volar. Després de demostrar amb escreix que volar no era un mer caprici ni una excentricitat, '''Pepa Colomer''' fou acceptada, com la primera alumna, en els cursos de l'escola realitzant el curs d'amagat de la seva mare.
 
Un cop aconseguit el títol bàsic, la Mari Pepa es va apuntar a un curs de pilot comercial de 50 hores de vol, començant a realitzar algunes feines que anaven des de llençar propaganda per les platges des de l'avioneta, fins a portar mercaderies d'un lloc a l'altre. Paral·lelament per aconseguir experiència professional i demostrar que estava al mateix nivell que la resta de pilots, tots homes, participà en diversos concursos de pilots amateurs entre ells, el 30 d'agost de 1931, el II Concurs d’Aviació de Cardedeu, en aquella època molt reconegut en el món de l’aviació civil.
 
Un cop aconseguit el títol bàsic, la Mari Pepa es va apuntar a un curs de pilot comercial de 50 hores de vol, començant a realitzar algunes feines que anaven des de llençar propaganda per les platges des de l'avioneta, fins a portar mercaderies d'un lloc a l'altre. Paral·lelament per aconseguir experiència professional i demostrar que estava al mateix nivell que la resta de pilots, tots homes, participà en diversos concursos de pilots amateurs entre ells, el 30 d'agost de 1931, el II Concurs d’Aviació de Cardedeu, en aquella època molt reconegut en el món de l’aviació civil.
  
  
 
== Aterratge d'un Zeppelin ==
 
== Aterratge d'un Zeppelin ==
Després de l’adquisició del seu títol, Mari Pepa va participar a varis concursos de pilots amateurs fins que l’1 d’octubre de 1932, es va crear l’escola de pilots militars de la generalitat. Aquest mateix mes saltaria a la fama en aconseguir aterrar un Zeppelina l’aeròdrom de l’aeronaval, que va ser visitat per un grup de joves entre els quals es trobava la Dolors Vives, que va ser una altra de les pioneres en pilotar avions. Va aconseguir l'unica beca femenina que per llavors ofería el Club aeri de Barcelona.
+
Després de l’adquisició del seu títol, '''Mari Pepa''' va participar a varis concursos de pilots amateurs fins que l’1 d’octubre de 1932, es va crear l’escola de pilots militars de la generalitat. Aquest mateix mes saltaria a la fama en aconseguir aterrar un Zeppelina l’aeròdrom de l’aeronaval, que va ser visitat per un grup de joves entre els quals es trobava la Dolors Vives, que va ser una altra de les pioneres en pilotar avions. Va aconseguir l'unica beca femenina que per llavors ofería el Club aeri de Barcelona.
  
 
== Reclutada per la Generalitat (Guerra civil) ==
 
== Reclutada per la Generalitat (Guerra civil) ==
Quan va esclatar la Guerra Civil, Colomer va ser reclutada per la Generalitat de Catalunya. Li van encarregar tasques de propaganda, d’entrenament de pilots de combat i de transport de ferits de guerra. Aquesta última tasca, delicada, Colomer la portava a terme amb el model d’avió que la va convertir en heroïna i que dominava millor que ningú, el Havilland Dragon, un avió de passatgers, el més gran que tenien els pilots de la Generalitat. Al Dragon només hi cabien vuit persones. L’anomenaven el 'drac ambulància' i volava a una velocitat de creuer de 170 quilòmetres per hora, molt més lent que els caces enemics. L’única manera d’evitar-los era volar baix, com més a prop de terra millor. El perill eren els cables i obstacles del terreny, però precisament per això cap enemic volia empaitar Mari Pepa Colomer. Per aquest seguit d’habilitats li havien encarregat entrenar pilots de combat, i també perquè s’havia convertit en una professora excel·lent. El 1935 la Direcció Estatal d’Aviació Civil li va atorgar el títol de professora de pilotatge. El 1936 també havia creat amb altres companys la primera Cooperativa de Treball Aeri de Catalunya i l’Escola Catalana d’Aviació, on també impartia classes. Colomer instruïa els alumnes de l’Acadèmia de l’Exèrcit Popular espanyol en la maniobra del mig 'looping', “la millor manera de fugir quan et persegueix un caça enemic”, segons explicava. Calia fer una tombarella i volar al revés durant una estona, amb l’objectiu d’escapar-se, i potser completar el 'looping' per quedar al darrere del caça enemic per abatre’l. Tot i que Colomer havia arribat a fer proves de llançament de bombes, mai va participar en el front bèl·lic. Es va convertir en heroïna de guerra, de fet, com a pilot d’ambulància amb el Dragon al front de l’Aragó, on recollia els ferits i els portava en vol rasant cap a Barcelona. A Barcelona, Mari Pepa Colomer es puja a una avioneta per llançar fullets de propaganda antifeixista i en defensa de la Generalitat.
+
Quan va esclatar la Guerra Civil, Colomer va ser reclutada per la Generalitat de Catalunya. Li van encarregar tasques de propaganda, d’entrenament de pilots de combat i de transport de ferits de guerra. Aquesta última tasca, delicada, '''Colomer''' la portava a terme amb el model d’avió que la va convertir en heroïna i que dominava millor que ningú, el Havilland Dragon, un avió de passatgers, el més gran que tenien els pilots de la Generalitat. Al Dragon només hi cabien vuit persones. L’anomenaven el 'drac ambulància' i volava a una velocitat de creuer de 170 quilòmetres per hora, molt més lent que els caces enemics. L’única manera d’evitar-los era volar baix, com més a prop de terra millor. El perill eren els cables i obstacles del terreny, però precisament per això cap enemic volia empaitar '''Mari Pepa Colomer'''. Per aquest seguit d’habilitats li havien encarregat entrenar pilots de combat, i també perquè s’havia convertit en una professora excel·lent. El 1935 la Direcció Estatal d’Aviació Civil li va atorgar el títol de professora de pilotatge. El 1936 també havia creat amb altres companys la primera Cooperativa de Treball Aeri de Catalunya i l’Escola Catalana d’Aviació, on també impartia classes. Colomer instruïa els alumnes de l’Acadèmia de l’Exèrcit Popular espanyol en la maniobra del mig 'looping', “la millor manera de fugir quan et persegueix un caça enemic”, segons explicava. Calia fer una tombarella i volar al revés durant una estona, amb l’objectiu d’escapar-se, i potser completar el 'looping' per quedar al darrere del caça enemic per abatre’l. Tot i que Colomer havia arribat a fer proves de llançament de bombes, mai va participar en el front bèl·lic. Es va convertir en heroïna de guerra, de fet, com a pilot d’ambulància amb el Dragon al front de l’Aragó, on recollia els ferits i els portava en vol rasant cap a Barcelona. A Barcelona, Mari Pepa Colomer es puja a una avioneta per llançar fullets de propaganda antifeixista i en defensa de la Generalitat.
  
 
== Exili ==
 
== Exili ==
  
Amb la derrota del bàndol republicà i la immediata repressió franquista, la Mari Pepa ha de seguir el trist camí, com tants altres catalans, de l’exili acompanyant al qui havia estat el seu instructor de vol, Josep Maria Carreras. Es cassen poc després. Es van traslladar a Toulouse, el seu destí definitiu és Anglaterra on ell troba feina com a pilot privat de Lord Baeverbrook, ministre de l’aire en el govern de Winston Churchill i ella es dedica a la cura dels fills. La guerra li va arrabassar a la Mari Pepa la il·lusió per volar.
+
Amb la derrota del bàndol republicà i la immediata repressió franquista, la '''Mari Pepa''' ha de seguir el trist camí, com tants altres catalans, de l’exili acompanyant al qui havia estat el seu instructor de vol, Josep Maria Carreras. Es cassen poc després. Es van traslladar a Toulouse, el seu destí definitiu és Anglaterra on ell troba feina com a pilot privat de Lord Baeverbrook, ministre de l’aire en el govern de Winston Churchill i ella es dedica a la cura dels fills. La guerra li va arrabassar a la Mari Pepa la il·lusió per volar.
 
== Mort ==
 
== Mort ==
Mari Pepa Colomer va morir a Surrey, Anglaterra. Degut a una parada cardíaca, va ser incinerada i enterrada al cementiri de Reus.
+
'''Mari Pepa Colomer''' va morir a Surrey, Anglaterra. Degut a una parada cardíaca, va ser incinerada i enterrada al cementiri de Reus.
  
 
== Carrers amb el seu nom==
 
== Carrers amb el seu nom==
Línia 35: Línia 35:
 
Aleshores, van sorgir dos noms, Pepa Colomer i Neus Català. La primera va ser una aviadora i la segona una activista política, única supervivent espanyola del camp de concentració nazi de Ravensbrück. D’aquí, pares i alumnes han de buscar més informació sobre aquestes dones i escollir-ne una, que va ser Pepa Colomer. Al canviar el nom, un grup d’alumnes van proposar, ja que aquesta és una aviadora, que el col·legi es converteixi en un aeroport amb els seus respectius terminals, sortides, arribades etc… i així va ser.
 
Aleshores, van sorgir dos noms, Pepa Colomer i Neus Català. La primera va ser una aviadora i la segona una activista política, única supervivent espanyola del camp de concentració nazi de Ravensbrück. D’aquí, pares i alumnes han de buscar més informació sobre aquestes dones i escollir-ne una, que va ser Pepa Colomer. Al canviar el nom, un grup d’alumnes van proposar, ja que aquesta és una aviadora, que el col·legi es converteixi en un aeroport amb els seus respectius terminals, sortides, arribades etc… i així va ser.
 
Per la celebració de l’aniversari, l’escola Pepa Colomer va convidar la filla de la Pepa, que va venir des d’Anglaterra, per celebrar-ho tots junts.
 
Per la celebració de l’aniversari, l’escola Pepa Colomer va convidar la filla de la Pepa, que va venir des d’Anglaterra, per celebrar-ho tots junts.
Durant el curs es fa moltes activitats relacionades amb l’aviació i Pepa Colomer.
+
Durant el curs es fa moltes activitats relacionades amb l’aviació i '''Pepa Colomer'''.
  
 
== Homenatge ==
 
== Homenatge ==

Revisió de 12:41, 9 nov 2019

Maria Josep Colomer i Luque o Pepa Colomer (Barcelona 31 de març de 1913 - Surrey, Anglaterra, 24 de maig de 2004), va ser la primera aviadora catalana de la història i la tercera d' Espanya.

Biografia

Filla de Josep Colomer i Girbau, un industrial tèxtil de Sabadell, es va encarregar que la seva filla estudiés a l'institut de cultura i Biblioteca Popular de la Dona, institució que havia fundat el 1909 Francesca Bonnemaison, amb la intenció de donar instrucció a les dones obreres perquè poguèssin aprendre un ofici i exercir després la seva professió. De ben petita, Mari Pepa Colomer ja volia volar i de joveneta, amb només 7 anys, com a la manera de Mary Poppins, es va llançar per la finestra des d'un segon pis agafada d'un paraigües pensant que volaria, finalment es va trencar les dues cames. També se n'anava amb bicicleta a l'aeroport del Prat, sense que a casa seva ho sabessin, i allí probava els avions vigilada pels mecànics. Va obtenir la llicència de pilot el 19 de Gener de 1931, amb 18 anys, fet que li va suposar aparèixer a la primera plana del diari la Vanguardia del dia 22 de Gener del 1931. Va ser la primera dona de Catalunya i de l'estat esoanyol que va aconseguir el títol oficial de pilot d'aviació. Per arribar a fer història i esdevenir la primera aviadora, amb només 16 anys, va haver de convènçer el rector Josep Canudas, que en aquell moment era el màxim responsable de l'aeròdrom Canudas, de la seva determinació i implacable desig de volar. Després de demostrar amb escreix que volar no era un mer caprici ni una excentricitat, Pepa Colomer fou acceptada, com la primera alumna, en els cursos de l'escola realitzant el curs d'amagat de la seva mare. Un cop aconseguit el títol bàsic, la Mari Pepa es va apuntar a un curs de pilot comercial de 50 hores de vol, començant a realitzar algunes feines que anaven des de llençar propaganda per les platges des de l'avioneta, fins a portar mercaderies d'un lloc a l'altre. Paral·lelament per aconseguir experiència professional i demostrar que estava al mateix nivell que la resta de pilots, tots homes, participà en diversos concursos de pilots amateurs entre ells, el 30 d'agost de 1931, el II Concurs d’Aviació de Cardedeu, en aquella època molt reconegut en el món de l’aviació civil.


Aterratge d'un Zeppelin

Després de l’adquisició del seu títol, Mari Pepa va participar a varis concursos de pilots amateurs fins que l’1 d’octubre de 1932, es va crear l’escola de pilots militars de la generalitat. Aquest mateix mes saltaria a la fama en aconseguir aterrar un Zeppelina l’aeròdrom de l’aeronaval, que va ser visitat per un grup de joves entre els quals es trobava la Dolors Vives, que va ser una altra de les pioneres en pilotar avions. Va aconseguir l'unica beca femenina que per llavors ofería el Club aeri de Barcelona.

Reclutada per la Generalitat (Guerra civil)

Quan va esclatar la Guerra Civil, Colomer va ser reclutada per la Generalitat de Catalunya. Li van encarregar tasques de propaganda, d’entrenament de pilots de combat i de transport de ferits de guerra. Aquesta última tasca, delicada, Colomer la portava a terme amb el model d’avió que la va convertir en heroïna i que dominava millor que ningú, el Havilland Dragon, un avió de passatgers, el més gran que tenien els pilots de la Generalitat. Al Dragon només hi cabien vuit persones. L’anomenaven el 'drac ambulància' i volava a una velocitat de creuer de 170 quilòmetres per hora, molt més lent que els caces enemics. L’única manera d’evitar-los era volar baix, com més a prop de terra millor. El perill eren els cables i obstacles del terreny, però precisament per això cap enemic volia empaitar Mari Pepa Colomer. Per aquest seguit d’habilitats li havien encarregat entrenar pilots de combat, i també perquè s’havia convertit en una professora excel·lent. El 1935 la Direcció Estatal d’Aviació Civil li va atorgar el títol de professora de pilotatge. El 1936 també havia creat amb altres companys la primera Cooperativa de Treball Aeri de Catalunya i l’Escola Catalana d’Aviació, on també impartia classes. Colomer instruïa els alumnes de l’Acadèmia de l’Exèrcit Popular espanyol en la maniobra del mig 'looping', “la millor manera de fugir quan et persegueix un caça enemic”, segons explicava. Calia fer una tombarella i volar al revés durant una estona, amb l’objectiu d’escapar-se, i potser completar el 'looping' per quedar al darrere del caça enemic per abatre’l. Tot i que Colomer havia arribat a fer proves de llançament de bombes, mai va participar en el front bèl·lic. Es va convertir en heroïna de guerra, de fet, com a pilot d’ambulància amb el Dragon al front de l’Aragó, on recollia els ferits i els portava en vol rasant cap a Barcelona. A Barcelona, Mari Pepa Colomer es puja a una avioneta per llançar fullets de propaganda antifeixista i en defensa de la Generalitat.

Exili

Amb la derrota del bàndol republicà i la immediata repressió franquista, la Mari Pepa ha de seguir el trist camí, com tants altres catalans, de l’exili acompanyant al qui havia estat el seu instructor de vol, Josep Maria Carreras. Es cassen poc després. Es van traslladar a Toulouse, el seu destí definitiu és Anglaterra on ell troba feina com a pilot privat de Lord Baeverbrook, ministre de l’aire en el govern de Winston Churchill i ella es dedica a la cura dels fills. La guerra li va arrabassar a la Mari Pepa la il·lusió per volar.

Mort

Mari Pepa Colomer va morir a Surrey, Anglaterra. Degut a una parada cardíaca, va ser incinerada i enterrada al cementiri de Reus.

Carrers amb el seu nom

Des de l’any 2009, l’avinguda M. Pepa Colomer forma part del carrer pratenc, dins de la zona aeroportària.

A Barcelona, concretament a la Sagrera hi ha uns jardins amb nom de l’aviadora. Està situada a l’interior d’una manzana abierta que conecta els carrers d’hondures i de Felip II.

També hi ha un altre carrer amb el mateix nom a Albacete.

L’escola Pepa Colomer

El nom d’aquest centre educatiu va sorgir degut al canvi de Pompeu Fabra a Escola del Prat 1, van notar que un nom igual al del municipi no era gaire cridaner, llavors el centre va proposar a pares i alumnes de l’escola que escullin un nom, però amb unes condicions: -Ha de ser de dona, ja que al Prat quasi tots són d’homes. -El personatge ha de ser important i que hagi fet alguna cosa rellevant. Aleshores, van sorgir dos noms, Pepa Colomer i Neus Català. La primera va ser una aviadora i la segona una activista política, única supervivent espanyola del camp de concentració nazi de Ravensbrück. D’aquí, pares i alumnes han de buscar més informació sobre aquestes dones i escollir-ne una, que va ser Pepa Colomer. Al canviar el nom, un grup d’alumnes van proposar, ja que aquesta és una aviadora, que el col·legi es converteixi en un aeroport amb els seus respectius terminals, sortides, arribades etc… i així va ser. Per la celebració de l’aniversari, l’escola Pepa Colomer va convidar la filla de la Pepa, que va venir des d’Anglaterra, per celebrar-ho tots junts. Durant el curs es fa moltes activitats relacionades amb l’aviació i Pepa Colomer.

Homenatge

El mes de Març de l'any 2003, la secretaría general de l'esport de la Generalitat de Catalunya va rendir homenatge a la seva trajectòria esportiva en el mon de l'aviació.


Bibliografía

https://www.google.com/search?q=zeppelin+pepa+colomer&sxsrf=ACYBGNRJavXqu5f44UaxHXvyqSMbwYbNeA:1573299363869&source=lnms&sa=X&ved=0ahUKEwjjrdXthN3lAhX1QUEAHVTIAdMQ_AUIDSgA&biw=1920&bih=969&dpr=1#

https://interactius.ara.cat/histories-de-dones/maria-pepa-colomer


http://donahaviadeser.blogspot.com/2012/10/mari-pepa-colomer-aviadora-1913-2004.html


https://www.diagonalperiodico.net/saberes/27771-alas-la-republica.html


https://elpais.com/diario/2004/05/26/agenda/1085522406_850215.html