Diferència entre revisions de la pàgina «La Telegrafia»

De WikiPrat
Jump to navigation Jump to search
 
(9 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
'''La telegrafia''' (Central Telegráfica Marconi) esta situada a l'interior del recinte aeroportuaria actualment,originalment es trobava en terrenys indústrials de Manuel Bertrand. En la seva construcció que tenia lloc l'any 1911 sota la direcció de l'arquitecta Josep Puig i Cadafalch. La seva situació original era en terrenys indústrials de Manuel Bertrand.
+
[[Fitxer:La Telegrafia.jpeg|200px|thumb|dreta|Vista de la Telegrafia]]
 +
'''La Telegrafia''' era una central telegràfica sense fils que actualment no té cap ús i està situada dins del recinte de l'[[Aeroport del Prat]]. La seva construcció va estar dirigida per l'arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch i el seu constructor fou el pratenc [[Josep Monés i Jané]].
  
La Telegrafia s'utilitzava principalment per fer transmisions a llarga distancia sense necesitat de cartes ni cap tipos de transmisió fisica, no més amb l'ajuda de cables a traves de la radio.
+
==Història==
 +
La Telegrafia va ser construïda el [[1911]] pel pratenc [[Josep Monés i Jané]] sota la direcció de l'arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch. Originalment es trobava en terrenys de l'industrial [[Manuel Bertrand i Salsas]], actualment està situada a l'interior del recinte [[Aeroport del Prat|aeroportuari]].
  
El promotor era la companyia anglesa Marconi Wireless Telegraph Company creada per l'iventor italià Guglielmo Marconi per explotar les centrals telegràfiques sense fils construïdes amb la seva patent.
+
La seva promotora va ser la companyia anglesa '''Marconi Wireless Telegraph Company''', creada per l'inventor italià '''Guglielmo Marconi''' per explotar les centrals telegràfiques sense fils construïdes amb la seva patent. El [[1915]] la Central Telegràfica va arribar a tenir 5 antenes receptores.
El cap constructor fou el prantec Josep Monés i Jané.
 
  
La telegrafia és una de les joies arquitectoniques del Prat de Llobregat. Ja que es trobava en un mal estat va ser rehabilitat per Aena.
+
La telegrafia és una de les joies arquitectòniques [[El Prat de Llobregat|del Prat de Llobregat]], juntament amb la [[Granja de la Ricarda]], és un dels edificis modernistes més importants del Prat. Va ser rehabilitat per [[AENA]].
  
El 26 de Juny de 1996 va ser declarada "bé cultural d'nterès local per l'Ajuntament, i es va fer la inscripció al catàleg del patrimoni cultural del Prat. Es considerada una peça unica en la història de la ciència.
+
El 26 de [[juny]] de [[1996]] va ser declarada Bé Cultural d'Interès Local per l'[[Ajuntament del Prat de Llobregat|Ajuntament]] i es va fer la inscripció al catàleg del patrimoni cultural del Prat.
  
En 1915 la Central Telegrafica va arribar a tenir 5 antenas receptoras.
+
==Referències==
 +
*[http://elprat.cat/coneixer/Llocs-inter%C3%A8s---Detall/_7VkxCaTOLCONdHZjooO0Y1cBeAgOqBLfKkSbQYCkJt2UXhYBMGnffA Article sobre la telegrafia a la web de l'ajuntament del Prat]
 +
*[http://www.elprat.cat/actualitat/noticies/la-telegrafia-sera-rehabilitada La Telegrafia serà rehabilitada], notícia al web de l'Ajuntament del Prat de l'1 de maig del 2003
 +
*[http://totbarcelona.wordpress.com/2010/02/18/ruta-desconocida-casa-la-telegrafia-puig-i-cadafalch-de-la-mano-con-marconi/ Casa de La Telegrafia], Tot Barcelona
 +
*[http://planol.elprat.cat/normativa/e_catalogats/APR_02.pdf Edifici de la Telegrafia Marconi], fitxa del catàleg de l'Ajuntament
 +
*[http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_16773 Edifici de la Telegrafia Marconi], fitxa a Pat.mapa
 +
*[http://ca.wikipedia.org/wiki/Edifici_de_la_Telegrafia_Marconi Edifici de la Telegrafia Marconi] a la Viquipèdia
 +
*[http://chimevapor.wordpress.com/2009/04/25/central-telegrafica-marconi-el-prat-de-llobregat/ Central Telegráfica Marconi], en un blog sobre patrimoni industrial
 +
*[http://www.xtec.cat/serveis/crp/a8930034/mediloc/telegraf/telegrafia/historia%20telegrafia/telegrafia1.htm La Telegrafia sense fils al Prat] xtec.cat
 +
*[http://elpobledelesfebres.blogspot.com.es/2013/04/la-telegrafia-del-prat-i.html La Telegrafia del Prat I], El poble de es febres
 +
*[http://elpobledelesfebres.blogspot.com.es/2013/04/la-telegrafia-del-prat-ii.html La Telegrafia del Prat II], El poble de es febres
 +
*[http://mnactec.cat/150elements/index.php/company/casa-de-la-telegrafia/ Casa de “La Telegrafia”], Mapa del patrimoni industrial de Catalunya (Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya)
 +
*[http://www.amicsdelprat.cat/2017/01/14/josep-puig-i-cadafalch-va-dissenyar-la-casa-de-la-telegrafia-del-prat-de-llobregat-lany-1911/ Josep Puig i Cadafalch va dissenyar la casa de la Telegrafia del Prat de Llobregat l’any 1911], [[Amics d'El Prat]]
 +
 
 +
 
 +
[[Categoria:Edificis del Prat de Llobregat]]

Revisió de 19:35, 2 jul 2017

Vista de la Telegrafia

La Telegrafia era una central telegràfica sense fils que actualment no té cap ús i està situada dins del recinte de l'Aeroport del Prat. La seva construcció va estar dirigida per l'arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch i el seu constructor fou el pratenc Josep Monés i Jané.

Història

La Telegrafia va ser construïda el 1911 pel pratenc Josep Monés i Jané sota la direcció de l'arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch. Originalment es trobava en terrenys de l'industrial Manuel Bertrand i Salsas, actualment està situada a l'interior del recinte aeroportuari.

La seva promotora va ser la companyia anglesa Marconi Wireless Telegraph Company, creada per l'inventor italià Guglielmo Marconi per explotar les centrals telegràfiques sense fils construïdes amb la seva patent. El 1915 la Central Telegràfica va arribar a tenir 5 antenes receptores.

La telegrafia és una de les joies arquitectòniques del Prat de Llobregat, juntament amb la Granja de la Ricarda, és un dels edificis modernistes més importants del Prat. Va ser rehabilitat per AENA.

El 26 de juny de 1996 va ser declarada Bé Cultural d'Interès Local per l'Ajuntament i es va fer la inscripció al catàleg del patrimoni cultural del Prat.

Referències