Jordi Moners i Sinyol

De WikiPrat
La revisió el 21:44, 2 feb 2020 per Frange (discussió | contribucions)
(dif) ← Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova → (dif)
Jump to navigation Jump to search
Jordi Moners i Sinyol
[[{{{foto}}}|288px]]
{{{peu}}}
Biografia
Nom complet {{{nom_complet}}}
Naixement 14 de juny de 1933
El Prat de Llobregat
Defunció 5 de desembre de 2019 (86 anys)
Llinars del Vallès
Dades personals
Altres noms
Residència
Formació Dret (Universitat de Barcelona)

Filologia romànica (Universitats de Friburg de Brisgòvia, Marburg i Heidelberg)

Activitat
Ocupació Filòleg, escriptor i traductor
Ocupador
Partit Partit Socialista d'Alliberament Nacional (1968–2015)

Catalunya Lliure (1989–1996)
Moviment de Defensa de la Terra (1983–1989)
Front Nacional de Catalunya (1966–1968)

{{{enaltiment}}}
Esport {{{esport}}}
Disciplina esportiva {{{disciplina}}}
Especialitat {{{especialitat}}}
Posició a l'equip {{{posicio_equip}}}
Mà de joc {{{ma_joc}}}
Equip actual {{{equips}}}
Club {{{club}}}
Número esportiu {{{dorsal_club}}}
Entrenador principal {{{entrenador}}}
Obra
Primeres obres
Programes {{{programes}}}
Sèries {{{series}}}
Filmografia {{{films}}}
Papers destacats {{{papers}}}
Obres destacables
Família
Parella Núria Codina i Capdevila
Fills {{{fills}}}
Pare Josep Monés i Amat
Mare Raimunda Sinyol i Bonells
Germans {{{germans}}}
Lloc web

Jordi Moners i Sinyol, legalment Jordi Monés i Sinyol,[1] (El Prat de Llobregat, 14 de juny de 1933 - Llinars del Vallès, 5 de desembre de 2019) fou un polític, filòleg i traductor pratenc, membre fundador del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN). Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona i filologia romànica en diverses universitats alemanyes. Va traduir al català obres de Marx i Gramsci, entre d'altres.

Biografia

Jordi Moners, nascut el 14 de juny de 1933 al Prat de Llobregat, fill de Josep Monés i Amat i Raimunda Sinyol i Bonells, era el petit de tres germans: Montserrat (1928), Josep (1930) i Jordi (1933).[2][3]

Estudià dret a la Universitat de Barcelona i treballà de passant, però ho deixà i se n'anà a viure a Alemanya del 1959 al 1971, on va fer estudis de filologia romànica a les universitats de Friburg de Brisgòvia, Marburg i Heidelberg, compaginant-los amb feines diverses.[4][5][6][7] En aquesta època també va fer estades a Itàlia, Portugal i Occitània, coincidint amb les vacances universitàries. El 1970 va participar en l'organització dels Jocs Florals a l'exili, que van celebrar-se a la ciutat de Tübingen.[8][9]

Quan el 1971 va tornar a Catalunya es va establir de nou al Prat de Llobregat, on es va dedicar a organitzar l'activitat política del recentment fundat PSAN i s'implicà en diverses activitats de caire social, ecologista, cultural o catalanista, com la Marxa de la Llibertat, les dues Marxes del Llobregat,[7] va ser membre de la junta de la Agrupación Artístico-Literaria Cervantes[10] i, a partir de 1973, va impulsar cursos de català a les escoles del Prat, quan encara estava prohibit, comptant amb la participació i finançament d'Òmnium Cultural.[8] En paral·lel va començar a fer traduccions de l’alemany, del francès, de l’italià i del portuguès al català, el 1976 va publicar la seva Síntesi d'història dels Països Catalans[4] i va treballar com a corrector a l'Institut d'Estudis Catalans fins l'any 1977.[1]

El 1980 es va traslladar a Sant Boi de Llobregat, on va viure-hi durant 23 anys, fins que l'any 2003 va anar a viure a Llinars del Vallès. Va estar vinculat a la lluita veïnal de Sant Boi, on impulsà i presidí l'associació de veïns "La Unió" entre el 1987 i el 1988.[6]

Va participar diverses vegades com a professor a la Universitat Catalana d'Estiu,[11][12][13] va ser impulsor d'Edicions Lluita (que, entre d'altres, edita la revista Lluita) i un dels fundadors de l'editorial La Magrana.[4][5][14]

El 5 de desembre del 2019 en Jordi Moners va morir a Llinars del Vallès, on va viure els seus darrers anys. La seva mort va tenir ressó en diferents mitjans de comunicació i webs d'àmbit català com VilaWeb,[15] Nació Digital,[16] El Temps,[17] l'Unilateral,[18] Llibertat.cat[19] o El Punt Avui[2] i d'àmbit local o comarcal com El Prat Ràdio,[20] El Prat Llibertari,[7] Ràdio Sant Boi,[21] Anem a més (ERC Sant Boi),[22] El Llobregat,[23] Temps de Franja[9] o Notícies de la Terreta.[24]

Vida política

El 1966 ingressà en el Front Nacional de Catalunya (FNC). Les seves estades a Alemanya i Itàlia el van portar progressivament d'uns plantejaments socialdemòcrates a uns de netament marxistes. El 1968 formà part de l'escissió de l'FNC que conduí a la formació del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) i el 1977 tingué un important paper en la definició d'aquest partit com a comunista. Va organitzar l'activitat política del PSAN al Baix Llobregat fins a l'any 2001[5] i fou membre d'aquest partit fins la seva dissolució, el desembre de 2015.[15]

Fou dirigent de les plataformes independentistes Moviment de Defensa de la Terra (1983-1989) i Catalunya Lliure (1989-1996), etapa en la que fou víctima de la persecució feixista de l'època, que arribà a atemptar contra casa seva (novembre de 1989).[25][26][27] El juliol de 1984, fou detingut a Barcelona (juntament amb Jordi Solé, Antònia Flores, Núria Codina i Caterina Castillo), arran de la mort de Toni Villaescusa, militant de Terra Lliure i anteriorment del PSAN, però va ser posat en llibertat sense càrrecs.[28][29][5]

Es va presentar com a cap de llista per la circumscripció de Tarragona a les Eleccions al Parlament de Catalunya del 1992 per Catalunya Lliure (CLL)[30] i a les eleccions municipals del 2011 i del 2015 va anar als darrers llocs de la llista de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) a Llinars del Vallès.[31][32]

Obra

Obra pròpia

  • Síntesi d'història dels Països Catalans. La Magrana, 1976. 
  • Dietari de la Marxa del Llobregat, 1978. [33]
  • Auca del Llobregat, 1978. 
  • Auca de la llengua catalana, 1980. [34]
  • La llengua de Castigaleu. Centre d'Estudis Ribagorçans, 2008. [35][36]

Traduccions

  • Brecht, Bertolt. Formalisme i realisme. Edicions 62, 1971. 
  • Marcuse, Herbert. Filosofia i política. Edicions 62, 1971. 
  • Marx, Karl; Engels, Friedrich. Crítica del programa de Gotha. Edicions 62, 1971.
  • Hansen, Soren; Andersen, Bo Dan; Jensen, Jesper. Petit llibre roig dels joves estudiants. Joventuts Revolucionàries Catalanes, 1973. 
  • Marx, Karl; Engels, Friedrich. Manifest del partit comunista. La Magrana i Edicions 62, 1977. 
  • Herburger, Günter. Les extraordinàries aventures de Bombeta. Editorial Laia, 1981. 
  • Machiavelli, Niccolò. El príncep. Editorial Laia, 1982. 
  • Grass, Günter. Anestèsia local. Edicions 62, 1983. 
  • Lenin, Marx per Lenin. Edicions Lluita, 1983.
  • Gramsci, Antonio, El materialisme històric i la filosofia de Croce. Editorial Laia, 1983.
  • Marx, Karl. El Capital. Edicions 62 (6 volums), 1983-1990. 
  • Lodi, Mario. Cipì. La Magrana, 1986. 
  • Moser, Erwin. La granota solitària. La Magrana, 1986. 
  • Lodi, Mario. La bandera. La Magrana, 1987. 
  • Marx, Karl; Engels, Friedrich. La ideologia alemanya. Editorial Laia (2 volums), 1987. 
  • Brancati, Vitaliano. Don Giovanni a Sicília. La Magrana, 1988. 
  • Beccaria, Cesare. Dels delictes i de les penes. Edicions 62, 1989. 
  • Nilved, Giorgio. Missatge de Belfast. La Magrana, 1989. 
  • Schami, Rafik. Els narradors de la nit. La Magrana, 1991. 
  • Hegel, Georg Wilhelm Friedrich. Introducció general a les “Lliçons sobre la filosofia de la història universal”. Publicacions de la Universitat de València, 1991. 
  • Rudelius, Wolfgang. En Carbassó. La Magrana, 1993. 
  • Eça de Queirós, José María. El Mandarí. Tres i Quatre, 1998. 

Enllaços externs

Referències

Aquest article incorpora material procedent de l'entrada «Jordi Moners i Sinyol» de la Viquipèdia, publicat sota la llicència Creative Commons Atribució Compartir-Igual 3.0.

  1. 1,0 1,1 Mestres, Josep M. Cent anys de correcció de textos i normalització a l'Institut d’Estudis Catalans (1907-2007). Barcelona: IEC, 2012, p. 102. ISBN 978-84-9965-103-3. 
  2. 2,0 2,1 Conca, Maria; Guia, Josep. «Jordi Moners, figura senyera de l’independentisme català». El Punt Avui, 13-12-2019. [Consulta: 17 desembre 2019].
  3. Moners i Sinyol, Jordi; Gómez Inglada, Marga (coord.). «Josep Monés i Amat: dos-cents anys de la família Monés». A: Josep Monés i Amat. 50 anys d'imatges del Prat (1900-1950). Barcelona: Ajuntament del Prat de Llobregat, 1995, p. 9-25. ISBN 84-87486-08-8. 
  4. 4,0 4,1 4,2 «Jordi Moners i Sinyol». Diccionari de la literatura catalana. Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 8 desembre 2019].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 «Moners i Sinyol, Jordi». Pratilletres. Biblioteca Antonio Martín. [Consulta: 8 desembre 2019].
  6. 6,0 6,1 Ríos, Pere. «Moners: "No sé com vull que em recordin, però sé que Catalunya serà independent"». El Llobregat, 06-07-2017. [Consulta: 8 desembre 2019].
  7. 7,0 7,1 7,2 «S’ha mort Jordi Moners, històric independentista pratenc i fundador del PSAN». El Prat Llibertari, 05-12-2019. [Consulta: 18 desembre 2019].
  8. 8,0 8,1 Francesc Teixidor. «Entre ‘Das Kapital’ i la Ribagorça*». Temps de Franja, 07-05-2018. [Consulta: 24 desembre 2019].
  9. 9,0 9,1 «En la mort d’en Jordi Moners i Sinyol». Temps de Franja, 09-12-2019. [Consulta: 23 desembre 2019].
  10. Gómez Inglada, Margarida. Associacionisme i cultura en una societat en transformació. El Prat de Llobregat 1910-1960, 2006, p. 542. ISBN 8469005332. 
  11. «XV Universitat Catalana d'Estiu (1983)». Universitat Catalana d'Estiu. [Consulta: 17 desembre 2019].
  12. «XVII Universitat Catalana d'Estiu (1985)». Universitat Catalana d'Estiu. [Consulta: 17 desembre 2019].
  13. «XXI Universitat Catalana d'Estiu (1989)». Universitat Catalana d'Estiu. [Consulta: 17 desembre 2019].
  14. «Edicions de la Magrana». Viquipèdia. [Consulta: 8 desembre 2019].
  15. 15,0 15,1 «S’ha mort Jordi Moners, independentista històric, fundador del PSAN i traductor d’El Capital». VilaWeb, 05-12-2019. [Consulta: 5 desembre 2019].
  16. «Mor Jordi Moners, històric del PSAN». Nació Digital, 05-12-2019. [Consulta: 23 desembre 2019].
  17. «Mor Jordi Moners, fundador del PSAN». El Temps, 05-12-2019. [Consulta: 23 desembre 2019].
  18. Jordi Solé i Camardons. «Continua en pau Jordi Moners». l'Unilateral, 05-12-2019. [Consulta: 23 desembre 2019].
  19. «Mor Jordi Moners, independentista històric, militant del FNC, PSAN, MDT i Catalunya Lliure». Llibertat.cat, 05-12-2019. [Consulta: 17 desembre 2019].
  20. «Mor Jordi Moners, històric antifranquista i militant del PSAN». El Prat Ràdio, 09-12-2019. [Consulta: 17 desembre 2019].
  21. Carles Serret. «Hem fet 100 programes». L'espai de la memòria i el patrimoni (La República Santboiana). Ràdio Sant Boi, 12-12-2019. [Consulta: 23 desembre 2019].
  22. Josep Maria Cervelló. «Jordi Moners i Sinyol, una figura clau de l'independentisme». Anem a més. ERC Sant Boi de Llobregat, 10-12-2019. [Consulta: 23 desembre 2019].
  23. «Muere el histórico activista independentista pratense Jordi Moners» (en castellà). El Llobregat, 09-12-2019. [Consulta: 17 desembre 2019].
  24. «Jordi Moners, autor del “la Llengua de Castigaleu”, independentista històric i fundador del PSAN, ha mort». Notícies de la Terreta, 06-12-2019. [Consulta: 23 desembre 2019].
  25. «1989 Atemptats ultradretans al Principat: independentistes i clínica com objectius». Llibertat.cat, 04-11-2014. [Consulta: 17 desembre 2019].
  26. «Tal dia com avui farà 30 anys la ultradreta va col·locar una bomba al domicili de Jordi Moners». El Prat Llibertari, 04-11-2019. [Consulta: 17 desembre 2019].
  27. «Enciclopèdia onomàstica - Mo (llicència GFDL)». Enciclopèdia del marxisme. [Consulta: 5 desembre 2019].
  28. «Cinco militantes del PSAN, detenidos en Barcelona y Valencia tras la muerte de un presunto terrorista» (en castellà). El País, 22-07-1984. [Consulta: 17 desembre 2019].
  29. «Detenciones en Cataluña y Valencia tras la muerte de un miembro de Terra Lliure» (en castellà). ABC, 22-07-1984. [Consulta: 18 desembre 2019].
  30. «Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Núm. 1557». DOGC, 18-02-1992. [Consulta: 9 gener 2020].
  31. «Llistes de les eleccions municipals a Llinars del Vallès». El Punt Avui, 20-04-2011. [Consulta: 18 desembre 2019].
  32. «Llistes de les eleccions municipals a Llinars del Vallès». El Punt Avui, 22-04-2015. [Consulta: 18 desembre 2019].
  33. Moners, Jordi. «La Marxa del Llobregat». Blog de Salvador Balcells, 2013. [Consulta: 22 gener 2020].
  34. «11a Renovació de la Flama de la Llengua Catalana». Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya. [Consulta: 22 gener 2020].
  35. «Mots catalans propis de la Ribagorça». TV3, 2008. [Consulta: 21 gener 2020].
  36. «La llengua de Castigaleu». Sapeira, 01-06-2010. [Consulta: 21 gener 2020].
  37. Font, Marc. «"El Capital" torna en català a les llibreries després d'una llarga absència». Públic, 14-11-2018. [Consulta: 21 gener 2020].
  38. Blanco, Òscar. «‘El Capital’: 150 anys despullant el poder». Directa, 14-11-2018. [Consulta: 5 desembre 2019].
  39. «Prólogo a la edición catalana de El Capital» (en castellà). El Porteño, 21-09-2019. [Consulta: 21 gener 2020].