Diferència entre revisions de la pàgina «Jordi Moners i Sinyol»

De WikiPrat
Jump to navigation Jump to search
Línia 1: Línia 1:
 
{{Infotaula persona
 
{{Infotaula persona
 
|nom=Jordi Moners i Sinyol
 
|nom=Jordi Moners i Sinyol
−
|data_naixement=[[1933]] (El Prat de Llobregat)
+
|data_naixement=14 de [[juny]] de [[1933]] (El Prat de Llobregat)
−
|data_defuncio=5 de [[desembre]] de [[2019]]
+
|data_defuncio=5 de [[desembre]] de [[2019]] (Llinars del Vallès)
 
|alies=
 
|alies=
 
|residencia=
 
|residencia=
Línia 22: Línia 22:
 
|lloc_web=
 
|lloc_web=
 
}}
 
}}
−
'''Jordi Moners i Sinyol''' ([[El Prat de Llobregat]], [[1933]] - 5 de [[desembre]] de [[2019]])<ref name="vilaweb">{{ref-web |url=https://www.vilaweb.cat/noticies/jordi-moners-independentista-psan/ |títol=S’ha mort Jordi Moners, independentista històric, fundador del PSAN i traductor d’El Capital |consulta=5 desembre 2019 |obra=VilaWeb |editor= |data=5/12/2019 |llengua= }}</ref> fou un polític, filòleg i traductor pratenc, membre fundador del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN). Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona i filologia romànica en diverses universitats alemanyes. Va traduir al català obres de Marx i Gramsci, entre d'altres.
+
'''Jordi Moners i Sinyol''' ([[El Prat de Llobregat]], 14 de [[juny]] de [[1933]] - Llinars del Vallès, 5 de [[desembre]] de [[2019]])<ref name="elpuntavui">{{ref-web |url=http://www.elpuntavui.cat/article/1710171-jordi-moners-figura-senyera-de-l-independentisme-catala.html |títol=Jordi Moners, figura senyera de l’independentisme català |consulta=17 desembre 2019 |cognom=Conca|nom=Maria |cognom2=Guia |nom2=Josep |obra=El Punt Avui |editor= |data=13/12/2019 |llengua= }}</ref><ref name="vilaweb">{{ref-web |url=https://www.vilaweb.cat/noticies/jordi-moners-independentista-psan/ |títol=S’ha mort Jordi Moners, independentista històric, fundador del PSAN i traductor d’El Capital |consulta=5 desembre 2019 |obra=VilaWeb |editor= |data=5/12/2019 |llengua= }}</ref> fou un polític, filòleg i traductor pratenc, membre fundador del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN). Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona i filologia romànica en diverses universitats alemanyes. Va traduir al català obres de Marx i Gramsci, entre d'altres.
  
 
==Trajectòria==
 
==Trajectòria==
Línia 31: Línia 31:
 
El [[1980]] es va traslladar a Sant Boi de Llobregat, on va viure-hi durant 23 anys, fins el [[2003]]. Va estar vinculat també a la lluita veïnal de Sant Boi, on impulsà i presidí l'associació de veïns "La Unió" entre el [[1987]] i el [[1988]].<ref name="elllobregat"/>
 
El [[1980]] es va traslladar a Sant Boi de Llobregat, on va viure-hi durant 23 anys, fins el [[2003]]. Va estar vinculat també a la lluita veïnal de Sant Boi, on impulsà i presidí l'associació de veïns "La Unió" entre el [[1987]] i el [[1988]].<ref name="elllobregat"/>
  
−
Fou dirigent de les plataformes independentistes Moviment de Defensa de la Terra ([[1983]]-[[1989]]) i Catalunya Lliure ([[1989]]-[[1996]]), etapa en la que fou víctima de la persecució feixista de l'època, que arribà a atemptar contra casa seva (novembre de [[1989]]).<ref>{{ref-web |url=http://www.marxists.org/catala/enciclopedia/people/m/o.htm |títol=Enciclopèdia onomàstica - Mo (llicència GFDL) |consulta=5 desembre 2019 |obra=Enciclopèdia del marxisme |editor= |data= |llengua= }}</ref> El [[juliol]] de [[1984]], fou detingut a Barcelona (juntament amb Jordi Solé, Antònia Flores, Núria Codina i Caterina Castillo), arran de la mort de Toni Villaescusa, militant de Terra Lliure i anteriorment del PSAN, però va ser posat en llibertat sense càrrecs.<ref name="pratilletres"/>
+
Fou dirigent de les plataformes independentistes Moviment de Defensa de la Terra ([[1983]]-[[1989]]) i Catalunya Lliure ([[1989]]-[[1996]]), etapa en la que fou víctima de la persecució feixista de l'època, que arribà a atemptar contra casa seva (novembre de [[1989]]).<ref>{{ref-web |url=http://www.marxists.org/catala/enciclopedia/people/m/o.htm |títol=Enciclopèdia onomàstica - Mo (llicència GFDL) |consulta=5 desembre 2019 |obra=Enciclopèdia del marxisme |editor= |data= |llengua= }}</ref> El [[juliol]] de [[1984]], fou detingut a Barcelona (juntament amb Jordi Solé, Antònia Flores, Núria Codina i Caterina Castillo), arran de la mort de Toni Villaescusa, militant de Terra Lliure i anteriorment del PSAN, però va ser posat en llibertat sense càrrecs.<ref name="El País">{{ref-web |url=https://elpais.com/diario/1984/07/22/espana/459295213_850215.html |títol=Cinco militantes del PSAN, detenidos en Barcelona y Valencia tras la muerte de un presunto terrorista |consulta=17 desembre 2019 |obra=El País |editor= |data=22/7/1984 |llengua=castellà }}</ref><ref name="pratilletres"/>
  
−
Va participar diverses vegades com a professor a la Universitat Catalana d'Estiu, va ser impulsor d'Edicions Lluita (que, entre d'altres, edita la revista Lluita) i un dels fundadors de l'editorial La Magrana.<ref name="enciclopèdia"/><ref name="pratilletres"/><ref name="Magrana">{{ref-web |url=https://ca.wikipedia.org/wiki/Edicions_de_la_Magrana |títol=Edicions de la Magrana |consulta=8 desembre 2019 |obra=Viquipèdia |editor= |data= |llengua= }}</ref>
+
Va participar diverses vegades com a professor a la Universitat Catalana d'Estiu,<ref>{{ref-web |url=http://www.uce.cat/responsive/UCE_1983.html |títol=XV Universitat Catalana d'Estiu (1983) |consulta=17 desembre 2019 |obra=Universitat Catalana d'Estiu |editor= |data= |llengua= }}</ref><ref>{{ref-web |url=http://uce.cat/responsive/UCE_1985.html |títol=XVII Universitat Catalana d'Estiu (1985) |consulta=17 desembre 2019 |obra=Universitat Catalana d'Estiu |editor= |data= |llengua= }}</ref><ref>{{ref-web |url=http://uce.cat/responsive/UCE_1989.html |títol=XXI Universitat Catalana d'Estiu (1989) |consulta=17 desembre 2019 |obra=Universitat Catalana d'Estiu |editor= |data= |llengua= }}</ref> va ser impulsor d'Edicions Lluita (que, entre d'altres, edita la revista Lluita) i un dels fundadors de l'editorial La Magrana.<ref name="enciclopèdia"/><ref name="pratilletres"/><ref name="Magrana">{{ref-web |url=https://ca.wikipedia.org/wiki/Edicions_de_la_Magrana |títol=Edicions de la Magrana |consulta=8 desembre 2019 |obra=Viquipèdia |editor= |data= |llengua= }}</ref>
  
 
==Obra==
 
==Obra==

Revisió del 13:50, 17 des 2019

Jordi Moners i Sinyol
[[{{{foto}}}|288px]]
{{{peu}}}
Biografia
Nom complet {{{nom_complet}}}
Naixement 14 de juny de 1933 (El Prat de Llobregat)
Defunció 5 de desembre de 2019 (Llinars del Vallès)
Dades personals
Altres noms
Residència
Formació Dret (Universitat de Barcelona)

Filologia romànica (Universitats de Friburg de Brisgòvia, Marburg i Heidelberg)

Activitat
Ocupació Filòleg, escriptor i traductor
Ocupador
Partit Partit Socialista d'Alliberament Nacional (1968–2015)

Catalunya Lliure (1989–1996)
Moviment de Defensa de la Terra (1983–1989)
Front Nacional de Catalunya (1966–1968)

{{{enaltiment}}}
Esport {{{esport}}}
Disciplina esportiva {{{disciplina}}}
Especialitat {{{especialitat}}}
Posició a l'equip {{{posicio_equip}}}
Mà de joc {{{ma_joc}}}
Equip actual {{{equips}}}
Club {{{club}}}
Número esportiu {{{dorsal_club}}}
Entrenador principal {{{entrenador}}}
Obra
Primeres obres
Programes
Sèries
Filmografia
Papers destacats
Obres destacables
Família
Parella {{{parella}}}
Fills {{{fills}}}
Pare {{{pare}}}
Mare {{{mare}}}
Germans {{{germans}}}
Lloc web

Jordi Moners i Sinyol (El Prat de Llobregat, 14 de juny de 1933 - Llinars del Vallès, 5 de desembre de 2019)[1][2] fou un polític, filòleg i traductor pratenc, membre fundador del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN). Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona i filologia romànica en diverses universitats alemanyes. Va traduir al català obres de Marx i Gramsci, entre d'altres.

Trajectòria

Estudià dret a la Universitat de Barcelona i treballà de passant. Més tard ho deixà per fer estudis de filologia romànica a les universitats alemanyes de Friburg de Brisgòvia, Marburg i Heidelberg, que compaginà amb feines diverses. Va viure a Alemanya entre 1959 i 1971, quan va tornar al Prat de Llobregat.[3][4][5]

El 1966 ingressà en el Front Nacional de Catalunya. Les seves estades a Alemanya i Itàlia el van portar progressivament d'uns plantejaments socialdemòcrates a uns de netament marxistes. El 1968 formà part de l'escissió que conduí a la formació del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN). El 1977 tingué un important paper en la definició d'aquest partit com a comunista. Va organitzar l'activitat política del PSAN al Baix Llobregat fins a l'any 2001[4] i fou membre d'aquest partit fins la seva dissolució, el desembre de 2015.[2]

El 1980 es va traslladar a Sant Boi de Llobregat, on va viure-hi durant 23 anys, fins el 2003. Va estar vinculat també a la lluita veïnal de Sant Boi, on impulsà i presidí l'associació de veïns "La Unió" entre el 1987 i el 1988.[5]

Fou dirigent de les plataformes independentistes Moviment de Defensa de la Terra (1983-1989) i Catalunya Lliure (1989-1996), etapa en la que fou víctima de la persecució feixista de l'època, que arribà a atemptar contra casa seva (novembre de 1989).[6] El juliol de 1984, fou detingut a Barcelona (juntament amb Jordi Solé, Antònia Flores, Núria Codina i Caterina Castillo), arran de la mort de Toni Villaescusa, militant de Terra Lliure i anteriorment del PSAN, però va ser posat en llibertat sense càrrecs.[7][4]

Va participar diverses vegades com a professor a la Universitat Catalana d'Estiu,[8][9][10] va ser impulsor d'Edicions Lluita (que, entre d'altres, edita la revista Lluita) i un dels fundadors de l'editorial La Magrana.[3][4][11]

Obra

Obra pròpia

  • Síntesi d'història dels Països Catalans. La Magrana, 1976. 
  • La llengua de Castigaleu. Centre d'Estudis Ribagorçans, 2008. 

Traduccions

  • Brecht, Bertolt. Formalisme i realisme. Edicions 62, 1971. 
  • Marx, Karl; Engels, Friedrich. Crítica del programa de Gotha. Edicions 62, 1971.
  • Marx, Karl; Engels, Friedrich. Manifest del partit comunista. La Magrana i Edicions 62, 1977. 
  • Machiavelli, Niccolò. El príncep. Editorial Laia, 1982. 
  • Lenin, Marx. Edicions Lluita, 1983.
  • Gramsci, Antonio, El materialisme històric i la filosfia de Croce. Editorial Laia, 1983.
  • Marx, Karl. El Capital. Edicions 62 (6 volums), 1983-1990. 
  • Marx, Karl; Engels, Friedrich. La ideologia alemanya. Editorial Laia (2 volums), 1987. 
  • Lodi, Mario. Cipi i la bandera. La Magrana, 1987. 
  • Beccaria, Cesare. Dels delictes i de les penes. Edicions 62, 1989. 
  • Schami, Rafik. Els narradors de la nit. La Magrana, 1991. 
  • Marx, Karl. El Capital. Tigre de Paper, 2018. [12]

Referències

Aquest article incorpora material procedent de l'entrada «Jordi Moners i Sinyol» de la Viquipèdia, publicat sota la llicència Creative Commons Atribució Compartir-Igual 3.0.

  1. ↑ Conca, Maria; Guia, Josep. «Jordi Moners, figura senyera de l’independentisme català». El Punt Avui, 13-12-2019. [Consulta: 17 desembre 2019].
  2. ↑ 2,0 2,1 «S’ha mort Jordi Moners, independentista històric, fundador del PSAN i traductor d’El Capital». VilaWeb, 05-12-2019. [Consulta: 5 desembre 2019].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Jordi Moners i Sinyol». Diccionari de la literatura catalana. Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 8 desembre 2019].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Moners i Sinyol, Jordi». Pratilletres. Biblioteca Antonio Martín. [Consulta: 8 desembre 2019].
  5. ↑ 5,0 5,1 Ríos, Pere. «Moners: "No sé com vull que em recordin, però sé que Catalunya serà independent"». El Llobregat, 06-07-2017. [Consulta: 8 desembre 2019].
  6. ↑ «Enciclopèdia onomàstica - Mo (llicència GFDL)». Enciclopèdia del marxisme. [Consulta: 5 desembre 2019].
  7. ↑ «Cinco militantes del PSAN, detenidos en Barcelona y Valencia tras la muerte de un presunto terrorista» (en castellà). El País, 22-07-1984. [Consulta: 17 desembre 2019].
  8. ↑ «XV Universitat Catalana d'Estiu (1983)». Universitat Catalana d'Estiu. [Consulta: 17 desembre 2019].
  9. ↑ «XVII Universitat Catalana d'Estiu (1985)». Universitat Catalana d'Estiu. [Consulta: 17 desembre 2019].
  10. ↑ «XXI Universitat Catalana d'Estiu (1989)». Universitat Catalana d'Estiu. [Consulta: 17 desembre 2019].
  11. ↑ «Edicions de la Magrana». Viquipèdia. [Consulta: 8 desembre 2019].
  12. ↑ Blanco, Òscar. «‘El Capital’: 150 anys despullant el poder». Directa, 14-11-2018. [Consulta: 5 desembre 2019].

Enllaços externs

Obtingut de «http://www.wikiprat.cat/index.php?title=Jordi_Moners_i_Sinyol&oldid=6386»