Diferència entre revisions de la pàgina «Jordi Moners i Sinyol»

De WikiPrat
Jump to navigation Jump to search
Línia 9: Línia 9:
 
|ocupacio=Filòleg, escriptor i traductor
 
|ocupacio=Filòleg, escriptor i traductor
 
|ocupador=
 
|ocupador=
−
|partit=Partit Socialista d'Alliberament Nacional <small>(1968–2015)</small><br>
+
|partit=  
 +
Partit Socialista d'Alliberament Nacional <small>(1968–2015)</small><br>
 
Catalunya Lliure <small>(1989–1996)</small><br>
 
Catalunya Lliure <small>(1989–1996)</small><br>
 
Moviment de Defensa de la Terra <small>(1983–1989)</small><br>
 
Moviment de Defensa de la Terra <small>(1983–1989)</small><br>
Línia 21: Línia 22:
 
|lloc_web=
 
|lloc_web=
 
}}
 
}}
−
'''Jordi Moners i Sinyol''' ([[El Prat de Llobregat]], [[1933]] - 5 de [[desembre]] de [[2019]])<ref>{{ref-web |url=https://www.vilaweb.cat/noticies/jordi-moners-independentista-psan/ |títol=S’ha mort Jordi Moners, independentista històric, fundador del PSAN i traductor d’El Capital |consulta=5 desembre 2019 |obra=VilaWeb |editor= |data=5/12/2019 |llengua= }}</ref> fou un polític, filòleg i traductor pratenc, membre fundador del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN). Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona i filologia romànica en diverses universitats alemanyes. Va traduir al català obres de Marx i Gramsci, entre d'altres.
+
'''Jordi Moners i Sinyol''' ([[El Prat de Llobregat]], [[1933]] - 5 de [[desembre]] de [[2019]])<ref name="vilaweb">{{ref-web |url=https://www.vilaweb.cat/noticies/jordi-moners-independentista-psan/ |títol=S’ha mort Jordi Moners, independentista històric, fundador del PSAN i traductor d’El Capital |consulta=5 desembre 2019 |obra=VilaWeb |editor= |data=5/12/2019 |llengua= }}</ref> fou un polític, filòleg i traductor pratenc, membre fundador del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN). Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona i filologia romànica en diverses universitats alemanyes. Va traduir al català obres de Marx i Gramsci, entre d'altres.
  
 
==Trajectòria==
 
==Trajectòria==
−
Estudià Dret a la Universitat de Barcelona i treballà de passant. Més tard ho deixà per fer estudis de filologia romànica a les universitats de Friburg de Brisgòvia, Marburg i Heidelberg, que compaginà amb feines diverses. El [[1966]] ingressà en el Front Nacional de Catalunya, i la seva estada a Alemanya i Itàlia el portà progressivament d'uns plantejaments socialdemòcrates a uns de netament marxistes. El [[1968]] formà part de l'escissió que conduí a la formació del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN), i més tard tingué un important paper en la definició d'aquest com a partit comunista ([[1977]]), i fou dirigent de les plataformes independentistes Moviment de Defensa de la Terra ([[1983]]-[[1989]]) i Catalunya Lliure ([[1989]]-[[1996]]), etapa en la que fou víctima de la persecució feixista de l'època, que arribà a atemptar contra casa seva (novembre de [[1989]]).<ref>{{ref-web |url=http://www.marxists.org/catala/enciclopedia/people/m/o.htm |títol=Enciclopèdia onomàstica - Mo (llicència GFDL) |consulta=5 desembre 2019 |obra=Enciclopèdia del marxisme |editor= |data= |llengua= }}</ref>
+
Estudià dret a la Universitat de Barcelona i treballà de passant. Més tard ho deixà per fer estudis de filologia romànica a les universitats alemanyes de Friburg de Brisgòvia, Marburg i Heidelberg, que compaginà amb feines diverses. Va viure a Alemanya entre [[1959]] i [[1971]], quan va tornar [[El Prat de Llobregat|al Prat de Llobregat]].<ref name="enciclopèdia">{{ref-web |url=https://www.enciclopedia.cat/ec-dlc-500798.xml |títol=Jordi Moners i Sinyol |consulta=8 desembre 2019 |obra=Diccionari de la literatura catalana |editor=Enciclopèdia Catalana |data= |llengua= }}</ref><ref name="pratilletres">{{ref-web |url=https://www.elprat.cat/cultura/biblioteca-antonio-martin/moners-i-sinyol-jordi |títol=Moners i Sinyol, Jordi |consulta=8 desembre 2019 |obra=Pratilletres |editor=[[Biblioteca Antonio Martín]] |data= |llengua= }}</ref><ref name="elllobregat">{{ref-web |url=https://www.elllobregat.com/noticia/13862/qu-se-nha-fet-de/moners:-no-se-com-vull-que-em-recordin-per-se-que-catalunya-ser-independent.html |títol=Moners: "No sé com vull que em recordin, però sé que Catalunya serà independent" |nom=Pere |cognom=Ríos |consulta=8 desembre 2019 |obra=El Llobregat |editor= |data=6/7/2017 |llengua= }}</ref>
  
−
El juliol de [[1984]], fou detingut a Barcelona juntament amb Jordi Solé, Antònia Flores, Núria Codina, Caterina Castillo, arran de la mort de Toni Villaescusa militant de Terra Lliure i anteriorment del PSAN. Tots ells van ser posats en llibertat, però Caterina i Jordi van haver de romandre encara uns dies retinguts. Va estar vinculat també a la lluita veïnal de Sant Boi de Llobregat, on el [[1987]] impulsà i presidí l'associació de veïns "La Unió" fins l'any [[1988]].
+
El [[1966]] ingressà en el Front Nacional de Catalunya. Les seves estades a Alemanya i Itàlia el van portar progressivament d'uns plantejaments socialdemòcrates a uns de netament marxistes. El [[1968]] formà part de l'escissió que conduí a la formació del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN). El [[1977]] tingué un important paper en la definició d'aquest partit com a comunista. Va organitzar l'activitat política del PSAN al Baix Llobregat fins a l'any [[2001]]<ref name="pratilletres"/> i fou membre d'aquest partit fins la seva dissolució, el desembre de 2015.<ref name="vilaweb"/>
  
−
Va participar diverses vegades com a professor a la Universitat Catalana d'Estiu i va ser impulsor d'Edicions Lluita, que entre d'altres, també edita la revista Lluita.
+
El [[1980]] es va traslladar a Sant Boi de Llobregat, on va viure-hi durant 23 anys, fins el [[2003]]. Va estar vinculat també a la lluita veïnal de Sant Boi, on impulsà i presidí l'associació de veïns "La Unió" entre el [[1987]] i el [[1988]].<ref name="elllobregat"/>
 +
 
 +
Fou dirigent de les plataformes independentistes Moviment de Defensa de la Terra ([[1983]]-[[1989]]) i Catalunya Lliure ([[1989]]-[[1996]]), etapa en la que fou víctima de la persecució feixista de l'època, que arribà a atemptar contra casa seva (novembre de [[1989]]).<ref>{{ref-web |url=http://www.marxists.org/catala/enciclopedia/people/m/o.htm |títol=Enciclopèdia onomàstica - Mo (llicència GFDL) |consulta=5 desembre 2019 |obra=Enciclopèdia del marxisme |editor= |data= |llengua= }}</ref> El [[juliol]] de [[1984]], fou detingut a Barcelona (juntament amb Jordi Solé, Antònia Flores, Núria Codina i Caterina Castillo), arran de la mort de Toni Villaescusa, militant de Terra Lliure i anteriorment del PSAN, però va ser posat en llibertat sense càrrecs.<ref name="pratilletres"/>
 +
 
 +
Va participar diverses vegades com a professor a la Universitat Catalana d'Estiu, va ser impulsor d'Edicions Lluita (que, entre d'altres, edita la revista Lluita) i un dels fundadors de l'editorial La Magrana.<ref name="enciclopèdia"/><ref name="pratilletres"/><ref name="Magrana">{{ref-web |url=https://ca.wikipedia.org/wiki/Edicions_de_la_Magrana |títol=Edicions de la Magrana |consulta=8 desembre 2019 |obra=Viquipèdia |editor= |data= |llengua= }}</ref>
  
 
==Obra==
 
==Obra==
Línia 52: Línia 57:
 
* {{Ref-llibre|cognom=Marx|nom=Karl|títol=El Capital|data=[[1983]]-[[1990]]|editorial=Edicions 62 (6 volums)|enllaçautor= |cognom2= |nom2= |enllaçautor2= |url= |edició= |llengua= |lloc= |pàgines= |isbn= }}
 
* {{Ref-llibre|cognom=Marx|nom=Karl|títol=El Capital|data=[[1983]]-[[1990]]|editorial=Edicions 62 (6 volums)|enllaçautor= |cognom2= |nom2= |enllaçautor2= |url= |edició= |llengua= |lloc= |pàgines= |isbn= }}
  
−
* {{Ref-llibre|cognom=Marx|nom=Karl|títol=La Ideologia alemanya|data=[[1987]]|editorial=Editorial Laia (2 volums)|enllaçautor= |cognom2= Engels |nom2=Friedrich |enllaçautor2= |url=|edició=|llengua=|lloc=|pàgines=|isbn=}}
+
* {{Ref-llibre|cognom=Marx|nom=Karl|títol=La ideologia alemanya|data=[[1987]]|editorial=Editorial Laia (2 volums)|enllaçautor= |cognom2= Engels |nom2=Friedrich |enllaçautor2= |url=|edició=|llengua=|lloc=|pàgines=|isbn=}}
  
 
* {{Ref-llibre|cognom=Lodi|nom=Mario|títol=Cipi i la bandera|url=|edició=|llengua=|data=[[1987]]|editorial=La Magrana|lloc=|pàgines=|isbn=}}
 
* {{Ref-llibre|cognom=Lodi|nom=Mario|títol=Cipi i la bandera|url=|edició=|llengua=|data=[[1987]]|editorial=La Magrana|lloc=|pàgines=|isbn=}}

Revisió del 23:52, 8 des 2019

Jordi Moners i Sinyol
[[{{{foto}}}|288px]]
{{{peu}}}
Biografia
Nom complet {{{nom_complet}}}
Naixement 1933 (El Prat de Llobregat)
Defunció 5 de desembre de 2019
Dades personals
Altres noms
Residència
Formació Dret (Universitat de Barcelona)

Filologia romànica (Universitats de Friburg de Brisgòvia, Marburg i Heidelberg)

Activitat
Ocupació Filòleg, escriptor i traductor
Ocupador
Partit Partit Socialista d'Alliberament Nacional (1968–2015)

Catalunya Lliure (1989–1996)
Moviment de Defensa de la Terra (1983–1989)
Front Nacional de Catalunya (1966–1968)

{{{enaltiment}}}
Esport {{{esport}}}
Disciplina esportiva {{{disciplina}}}
Especialitat {{{especialitat}}}
Posició a l'equip {{{posicio_equip}}}
Mà de joc {{{ma_joc}}}
Equip actual {{{equips}}}
Club {{{club}}}
Número esportiu {{{dorsal_club}}}
Entrenador principal {{{entrenador}}}
Obra
Primeres obres
Programes
Sèries
Filmografia
Papers destacats
Obres destacables
Família
Parella {{{parella}}}
Fills {{{fills}}}
Pare {{{pare}}}
Mare {{{mare}}}
Germans {{{germans}}}
Lloc web

Jordi Moners i Sinyol (El Prat de Llobregat, 1933 - 5 de desembre de 2019)[1] fou un polític, filòleg i traductor pratenc, membre fundador del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN). Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona i filologia romànica en diverses universitats alemanyes. Va traduir al català obres de Marx i Gramsci, entre d'altres.

Trajectòria

Estudià dret a la Universitat de Barcelona i treballà de passant. Més tard ho deixà per fer estudis de filologia romànica a les universitats alemanyes de Friburg de Brisgòvia, Marburg i Heidelberg, que compaginà amb feines diverses. Va viure a Alemanya entre 1959 i 1971, quan va tornar al Prat de Llobregat.[2][3][4]

El 1966 ingressà en el Front Nacional de Catalunya. Les seves estades a Alemanya i Itàlia el van portar progressivament d'uns plantejaments socialdemòcrates a uns de netament marxistes. El 1968 formà part de l'escissió que conduí a la formació del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN). El 1977 tingué un important paper en la definició d'aquest partit com a comunista. Va organitzar l'activitat política del PSAN al Baix Llobregat fins a l'any 2001[3] i fou membre d'aquest partit fins la seva dissolució, el desembre de 2015.[1]

El 1980 es va traslladar a Sant Boi de Llobregat, on va viure-hi durant 23 anys, fins el 2003. Va estar vinculat també a la lluita veïnal de Sant Boi, on impulsà i presidí l'associació de veïns "La Unió" entre el 1987 i el 1988.[4]

Fou dirigent de les plataformes independentistes Moviment de Defensa de la Terra (1983-1989) i Catalunya Lliure (1989-1996), etapa en la que fou víctima de la persecució feixista de l'època, que arribà a atemptar contra casa seva (novembre de 1989).[5] El juliol de 1984, fou detingut a Barcelona (juntament amb Jordi Solé, Antònia Flores, Núria Codina i Caterina Castillo), arran de la mort de Toni Villaescusa, militant de Terra Lliure i anteriorment del PSAN, però va ser posat en llibertat sense càrrecs.[3]

Va participar diverses vegades com a professor a la Universitat Catalana d'Estiu, va ser impulsor d'Edicions Lluita (que, entre d'altres, edita la revista Lluita) i un dels fundadors de l'editorial La Magrana.[2][3][6]

Obra

Obra pròpia

  • Síntesi d'història dels Països Catalans. La Magrana, 1976. 
  • La llengua de Castigaleu. Centre d'Estudis Ribagorçans, 2008. 

Traduccions

  • Brecht, Bertolt. Formalisme i realisme. Edicions 62, 1971. 
  • Marx, Karl; Engels, Friedrich. Crítica del programa de Gotha. Edicions 62, 1971.
  • Marx, Karl; Engels, Friedrich. Manifest del partit comunista. La Magrana i Edicions 62, 1977. 
  • Machiavelli, Niccolò. El príncep. Editorial Laia, 1982. 
  • Lenin, Marx. Edicions Lluita, 1983.
  • Gramsci, Antonio, El materialisme històric i la filosfia de Croce. Editorial Laia, 1983.
  • Marx, Karl. El Capital. Edicions 62 (6 volums), 1983-1990. 
  • Marx, Karl; Engels, Friedrich. La ideologia alemanya. Editorial Laia (2 volums), 1987. 
  • Lodi, Mario. Cipi i la bandera. La Magrana, 1987. 
  • Beccaria, Cesare. Dels delictes i de les penes. Edicions 62, 1989. 
  • Schami, Rafik. Els narradors de la nit. La Magrana, 1991. 
  • Marx, Karl. El Capital. Tigre de Paper, 2018. [7]

Referències

Aquest article incorpora material procedent de l'entrada «Jordi Moners i Sinyol» de la Viquipèdia, publicat sota la llicència Creative Commons Atribució Compartir-Igual 3.0.

  1. ↑ 1,0 1,1 «S’ha mort Jordi Moners, independentista històric, fundador del PSAN i traductor d’El Capital». VilaWeb, 05-12-2019. [Consulta: 5 desembre 2019].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Jordi Moners i Sinyol». Diccionari de la literatura catalana. Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 8 desembre 2019].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Moners i Sinyol, Jordi». Pratilletres. Biblioteca Antonio Martín. [Consulta: 8 desembre 2019].
  4. ↑ 4,0 4,1 Ríos, Pere. «Moners: "No sé com vull que em recordin, però sé que Catalunya serà independent"». El Llobregat, 06-07-2017. [Consulta: 8 desembre 2019].
  5. ↑ «Enciclopèdia onomàstica - Mo (llicència GFDL)». Enciclopèdia del marxisme. [Consulta: 5 desembre 2019].
  6. ↑ «Edicions de la Magrana». Viquipèdia. [Consulta: 8 desembre 2019].
  7. ↑ Blanco, Òscar. «‘El Capital’: 150 anys despullant el poder». Directa, 14-11-2018. [Consulta: 5 desembre 2019].

Enllaços externs

Obtingut de «http://www.wikiprat.cat/index.php?title=Jordi_Moners_i_Sinyol&oldid=6382»