Diferència entre revisions de la pàgina «Jordi Moners i Sinyol»

De WikiPrat
Jump to navigation Jump to search
m (1 revisió: Importació de la Viquipèdia)
Línia 18: Línia 18:
 
* [[1983]] ''El Capital'' (6 volums); K. Marx i F. Engels - Edicions 62  
 
* [[1983]] ''El Capital'' (6 volums); K. Marx i F. Engels - Edicions 62  
 
* [[1987]] ''La Ideologia alemanya'' (2 volums); Karl Marx, Friedrich Engels - [[Editorial Laia]]
 
* [[1987]] ''La Ideologia alemanya'' (2 volums); Karl Marx, Friedrich Engels - [[Editorial Laia]]
* 1987 ''La bandera''; Mario Lodi (amb il·lustracions de Teresa Durán) - Ed. La Magrana
+
* [[1987]] ''La bandera''; Mario Lodi (amb il·lustracions de Teresa Durán) - Ed. La Magrana
 
* [[1991]] ''Els narradors de la nit''; [[Rafik Schami]] - Ed. La Magrana
 
* [[1991]] ''Els narradors de la nit''; [[Rafik Schami]] - Ed. La Magrana
 
* [[1996]] ''El príncep''; [[Nicolo Maquiavelli]] - Edicions 62
 
* [[1996]] ''El príncep''; [[Nicolo Maquiavelli]] - Edicions 62
Línia 29: Línia 29:
 
   
 
   
 
{{ORDENA:Moners Sinyol, Jordi}}
 
{{ORDENA:Moners Sinyol, Jordi}}
[[Categoria:Filòlegs catalans]]
+
[[Categoria:Filòlegs]]
[[Categoria:Polítics catalans del sud contemporanis]]
+
[[Categoria:Polítics]]
 
[[Categoria:Pratencs]]
 
[[Categoria:Pratencs]]
[[Categoria:Alumnes de la UB]]
 

Revisió del 14:18, 13 set 2010

Wikitext.png L'article o secció necessita algunes millores en el seu format. (Col·laboreu!)

Pot necessitar retocs en negretes, cursives, capçaleres, enllaços, imatges, categories...

Jordi Moners i Sinyol (El Prat de Llobregat, 1933) és un polític i filòleg català, membre fundador del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN). Estudià Dret a la Universitat de Barcelona, i treballà de passant. Més tard ho deixà per fer estudis de filologia romànica a les universitats de Freiburg in Breisgau, Marburg i Heidelberg, que compaginà amb feines diverses.[1]

El 1966 ingressà en el Front Nacional de Catalunya, i la seva estada a Alemanya i Itàlia el portà progressivament d'uns plantejaments socialdemòcrates a uns de netament marxistes. El 1968 formà part de l'escissió que conduí a la formació del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN), i més tard tingué un important paper en la definició d'aquest com a partit comunista (1977), i fou dirigent de les plataformes independentistes Moviment de Defensa de la Terra (1983-1989) i Catalunya Lliure (1989-1996), etapa en la que fou víctima de la persecució feixista de l'època, que arribà a atemptar contra casa seva (novembre de 1989).

El juliol de 1984, fou detingut a Barcelona juntament amb Jordi Solé, Antònia Flores, Núria Codina, Caterina Castillo, arran de la mort de Toni Villaescusa militant de Terra Lliure i anteriorment del PSAN. Tots ells van ser posats en llibertat, però Caterina i Jordi van haver de romandre encara uns dies retinguts. És vinculat també a la lluita veïnal de Sant Boi de Llobregat, on impulsà i presidí l'associació de veïns "La Unió" l'any 1976.

Ha participat diverses vegades com a professor a la Universitat Catalana d'Estiu i és impulsor d'Edicions Lluita, que entre d'altres, també edita la revista Lluita.

Obra

Obra pròpia

Traduccions

Referències

Enllaços externs