Diferència entre revisions de la pàgina «Jordi Moners i Sinyol»

De WikiPrat
Jump to navigation Jump to search
Línia 1: Línia 1:
 
{{MF}}
 
{{MF}}
'''Jordi Moners i Sinyol''' ([[El Prat de Llobregat]], [[1933]]) és un polític i filòleg català, membre fundador del [[Partit Socialista d'Alliberament Nacional]] (PSAN). Estudià Dret a la [[Universitat de Barcelona]], i treballà de passant. Més tard ho deixà per fer estudis de [[filologia romànica]] a les universitats de [[Freiburg in Breisgau]], [[Marburg]] i [[Heidelberg]], que compaginà amb feines diverses.<ref>[http://www.marxists.org/catala/enciclopedia/people/m/o.htm Aquest article incorpora informació amb llicència] [[GFDL]].</ref>  
+
'''Jordi Moners i Sinyol''' ([[El Prat de Llobregat]], [[1933]]) és un polític i filòleg català, membre fundador del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN). Estudià Dret a la Universitat de Barcelona, i treballà de passant. Més tard ho deixà per fer estudis de filologia romànica a les universitats de Freiburg in Breisgau, Marburg i Heidelberg, que compaginà amb feines diverses.<ref>[http://www.marxists.org/catala/enciclopedia/people/m/o.htm Aquest article incorpora informació amb llicència GFDL]</ref>  
 
El 1966 ingressà en el [[Front Nacional de Catalunya]], i la seva estada a [[Alemanya]] i [[Itàlia]] el portà progressivament d'uns plantejaments socialdemòcrates a uns de netament marxistes. El 1968 formà part de l'escissió que conduí a la formació del [[Partit Socialista d'Alliberament Nacional]] (PSAN), i més tard tingué un important paper en la definició d'aquest com a partit comunista (1977), i fou dirigent de les plataformes independentistes [[Moviment de Defensa de la Terra]] (1983-1989) i [[Catalunya Lliure]] (1989-1996), etapa en la que fou víctima de la persecució feixista de l'època, que arribà a atemptar contra casa seva (novembre de [[1989]]).
 
  
El juliol de [[1984]], fou detingut a Barcelona juntament amb [[Jordi Solé]], [[Antònia Flores]], [[Núria Codina]], [[Caterina Castillo]], arran de la mort de [[Toni Villaescusa]] militant de [[Terra Lliure]] i anteriorment del PSAN. Tots ells van ser posats en llibertat, però Caterina i Jordi van haver de romandre encara uns dies retinguts. És vinculat també a la lluita veïnal de [[Sant Boi de Llobregat]], on impulsà i presidí l'[[associació de veïns]] "La Unió" l'any [[1976]].
+
==Activitat política==
  
Ha participat diverses vegades com a professor a la [[Universitat Catalana d'Estiu]] i és impulsor d'[[Edicions Lluita]], que entre d'altres, també edita la [[revista Lluita]].
+
El 1966 ingressà en el Front Nacional de Catalunya, i la seva estada a Alemanya i Itàlia el portà progressivament d'uns plantejaments socialdemòcrates a uns de netament marxistes. El 1968 formà part de l'escissió que conduí a la formació del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN), i més tard tingué un important paper en la definició d'aquest com a partit comunista (1977), i fou dirigent de les plataformes independentistes Moviment de Defensa de la Terra (1983-1989) i Catalunya Lliure (1989-1996), etapa en la que fou víctima de la persecució feixista de l'època, que arribà a atemptar contra casa seva (novembre de [[1989]]).
 +
 
 +
El juliol de [[1984]], fou detingut a Barcelona juntament amb Jordi Solé, Antònia Flores, Núria Codina, Caterina Castillo, arran de la mort de Toni Villaescusa militant de Terra Lliure i anteriorment del PSAN. Tots ells van ser posats en llibertat, però Caterina i Jordi van haver de romandre encara uns dies retinguts. És vinculat també a la lluita veïnal de Sant Boi de Llobregat, on impulsà i presidí l'associació de veïns "La Unió" l'any [[1976]].
 +
 
 +
Ha participat diverses vegades com a professor a la Universitat Catalana d'Estiu i és impulsor d'Edicions Lluita, que entre d'altres, també edita la revista Lluita.
  
 
==Obra==
 
==Obra==
  
 
===Obra pròpia===
 
===Obra pròpia===
* [[1976]] ''Síntesi d'història dels Països Catalans'' - [[Edicions La Magrana]]
+
* [[1976]] ''Síntesi d'història dels Països Catalans'' - Edicions La Magrana
  
 
===Traduccions===
 
===Traduccions===
* [[1971]] ''Formalisme i realisme''; [[Bertold Brecht]], - [[Edicions 62]]
+
* [[1971]] ''Formalisme i realisme''; Bertold Brecht, - Edicions 62
* [[1977]] ''Manifest del partit comunista''; [[K. Marx]], [[F. Engels]] - Ed. La Magrana i Edicions 62
+
* [[1977]] ''Manifest del partit comunista''; K. Marx, F. Engels - Ed. La Magrana i Edicions 62
 
* [[1983]] ''El Capital'' (6 volums); K. Marx i F. Engels - Edicions 62  
 
* [[1983]] ''El Capital'' (6 volums); K. Marx i F. Engels - Edicions 62  
* [[1987]] ''La Ideologia alemanya'' (2 volums); Karl Marx, Friedrich Engels - [[Editorial Laia]]
+
* [[1987]] ''La Ideologia alemanya'' (2 volums); Karl Marx, Friedrich Engels - Editorial Laia
 
* [[1987]] ''La bandera''; Mario Lodi (amb il·lustracions de Teresa Durán) - Ed. La Magrana
 
* [[1987]] ''La bandera''; Mario Lodi (amb il·lustracions de Teresa Durán) - Ed. La Magrana
* [[1991]] ''Els narradors de la nit''; [[Rafik Schami]] - Ed. La Magrana
+
* [[1991]] ''Els narradors de la nit''; Rafik Schami - Ed. La Magrana
* [[1996]] ''El príncep''; [[Nicolo Maquiavelli]] - Edicions 62
+
* [[1996]] ''El príncep''; Nicolo Maquiavelli - Edicions 62
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==

Revisió del 20:10, 9 oct 2011

Wikitext.png L'article o secció necessita algunes millores en el seu format. (Col·laboreu!)

Pot necessitar retocs en negretes, cursives, capçaleres, enllaços, imatges, categories...

Jordi Moners i Sinyol (El Prat de Llobregat, 1933) és un polític i filòleg català, membre fundador del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN). Estudià Dret a la Universitat de Barcelona, i treballà de passant. Més tard ho deixà per fer estudis de filologia romànica a les universitats de Freiburg in Breisgau, Marburg i Heidelberg, que compaginà amb feines diverses.[1]

Activitat política

El 1966 ingressà en el Front Nacional de Catalunya, i la seva estada a Alemanya i Itàlia el portà progressivament d'uns plantejaments socialdemòcrates a uns de netament marxistes. El 1968 formà part de l'escissió que conduí a la formació del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN), i més tard tingué un important paper en la definició d'aquest com a partit comunista (1977), i fou dirigent de les plataformes independentistes Moviment de Defensa de la Terra (1983-1989) i Catalunya Lliure (1989-1996), etapa en la que fou víctima de la persecució feixista de l'època, que arribà a atemptar contra casa seva (novembre de 1989).

El juliol de 1984, fou detingut a Barcelona juntament amb Jordi Solé, Antònia Flores, Núria Codina, Caterina Castillo, arran de la mort de Toni Villaescusa militant de Terra Lliure i anteriorment del PSAN. Tots ells van ser posats en llibertat, però Caterina i Jordi van haver de romandre encara uns dies retinguts. És vinculat també a la lluita veïnal de Sant Boi de Llobregat, on impulsà i presidí l'associació de veïns "La Unió" l'any 1976.

Ha participat diverses vegades com a professor a la Universitat Catalana d'Estiu i és impulsor d'Edicions Lluita, que entre d'altres, també edita la revista Lluita.

Obra

Obra pròpia

  • 1976 Síntesi d'història dels Països Catalans - Edicions La Magrana

Traduccions

  • 1971 Formalisme i realisme; Bertold Brecht, - Edicions 62
  • 1977 Manifest del partit comunista; K. Marx, F. Engels - Ed. La Magrana i Edicions 62
  • 1983 El Capital (6 volums); K. Marx i F. Engels - Edicions 62
  • 1987 La Ideologia alemanya (2 volums); Karl Marx, Friedrich Engels - Editorial Laia
  • 1987 La bandera; Mario Lodi (amb il·lustracions de Teresa Durán) - Ed. La Magrana
  • 1991 Els narradors de la nit; Rafik Schami - Ed. La Magrana
  • 1996 El príncep; Nicolo Maquiavelli - Edicions 62

Referències

Enllaços externs

Camera-photo.png Aquest article necessita d'una imatge per millorar. Afegiu-ne una o carregueu-la.