Diferència entre revisions de la pàgina «Ferran Casanovas i Civit»

De WikiPrat
Jump to navigation Jump to search
 
(32 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
[[File:Casanovas_-_La_Colilla.jpg‎|400px|thumb|Fernando Casanovas i Civit. La Colilla (1960)]]
+
[[File:Casanovas_-_La_Colilla.jpg‎|thumb|Ferran Casanovas i Civit al curtmetratge "La colilla" (1960)]]
'''Fernando Casanovas i Civit''' (Reus, 13 d’octubre de 1915 – El Prat de Llobregat, 17 de març 1993) escriptor, actor, botiguer, polític i creador de la famosa sardana Festa Major del Prat.
+
'''Ferran Casanovas i Civit''' (Reus, 13 d’[[octubre]] de 1915 – El Prat de Llobregat, 17 de [[març]] 1993) escriptor, actor, botiguer, polític i creador de la famosa [[Sardana de la Festa Major del Prat]].
 
 
  
 
==Biografia==
 
==Biografia==
 +
'''Ferran Casanovas i Civit''' va néixer a Reus el 13 d'[[octubre]] de 1915 i va ser el petit de tretze germans. Eren temps difícils i l'any 1921, la seva família va decidir traslladar-se a Barcelona, al barri del Poblenou. La intensa activitat artística que es desenvolupava en aquest barri, fa que s’interessés pel món del teatre. Al 1939, es casà amb Maria Playà i d'aquesta unió van néixer dos fills. El mateix any, va adquirir una botiga al costat de Santa Maria del Mar que va haver de deixar per anar a A Coruña a fer de nou el servei militar, ja que l'havia fet servint la República. Durant aquest dos anys es va presentar als concursos de poesia destinats a la tropa i els oficials i en guanyà algun. Acabat el servei, va tornar a Barcelona, a Sagrada Família, on engegà un nou negoci que no va acabar de funcionar.
  
Fernando Casanovas i Civit va néixer a Reus el 13 d’octubre de 1915 i va ser el petit de tretze germans. Eren temps difícils i l‘any 1921,  la seva família va decidir traslladar-se a Barcelona, al barri del Poblenou. La intensa activitat artística que es desenvolupava en aquest barri, fa que s’interessés pel món del teatre. Al 1939, es casà amb Maria Playà i d’aquesta unió van néixer dos fills. El mateix any, va adquirir una botiga al costat de Santa Maria del Mar que va haver de deixar per anar a La Coruña a fer de nou el servei militar, ja que l’havia fet servint la  República. Durant aquest dos anys es va presentar als concursos de poesia destinats a la tropa i els oficials i en guanyà algun. Acabat el servei, va tornar a Barcelona, a Sagrada Família, on engegà un nou negoci que no va acabar de funcionar.
+
És en aquest moment que el destí el porta al Prat. El 30 de [[setembre]] de 1942, obre una botiga de queviures al [[carrer de Ferran Puig]] número 51. En Ferran Casanovas, home de grans inquietuds culturals, a banda d'atendre el seu negoci darrera del taulell, va entrar en contacte amb el moviment cultural pratenc. Les trobades d'un grup d'amics amants del teatre van posar la llavor per a la creació el 1948 de la [[Agrupación Artístico-literaria Cervantes]] de la qual va ser un dels fundadors i president fins a finals dels anys 60.
 
 
És en aquest moment que el destí el porta al Prat. El 30 de setembre de 1942, obre una botiga de queviures al carrer Ferran Puig número 51. En Fernando Casanovas, home de grans inquietuds culturals, a banda d’atendre el seu negoci darrera del taulell, va entrar en contacte amb el moviment cultural pratenc. Les trobades d’un grup d’amics amants del teatre van posar la llavor per a la creació el 1948 de l’Agrupación Artístico-literaria Cervantes de la qual va ser un dels fundadors i president fins a finals dels anys 60.
 
  
 
Creador polifacètic, va tastar diversos gèneres literaris i va destacar com a autor i actor teatral. Durant aquests anys, va escriure diferents obres dramàtiques que es van representar a la Agrupación Cervantes.  
 
Creador polifacètic, va tastar diversos gèneres literaris i va destacar com a autor i actor teatral. Durant aquests anys, va escriure diferents obres dramàtiques que es van representar a la Agrupación Cervantes.  
  
De la secció de cinema amateur de l’entitat Cervantes va sorgir el curtmetratge “La colilla” (1960), dirigida per Jordi Bringué i protagonitzada per en Fernando Casanovas. Aquesta obra va obtenir diversos premis, entre els quals la medalla de plata del concurs de la Unió Internacional de Cine Amateur (UNICA).
+
De la secció de cinema amateur de l’entitat Cervantes va sorgir el curtmetratge “La colilla” (1960), dirigida per [[Jordi Bringué]] i protagonitzada per en Ferran Casanovas. Aquesta obra va obtenir diversos premis, entre els quals la medalla de plata del concurs de la Unió Internacional de Cine Amateur (UNICA).
  
Tanmateix, va mantenir una participació molt activa en la vida política del Prat. Des de febrer del 1958 fins febrer del 1964, amb Jaume Codina com a alcalde, va ser regidor de l’Ajuntament del Prat. A la dècada dels anys setanta, amb l’alcalde Josep Lloret, va ser tinent d’alcalde de Cultura. És en aquest període quan, entre d’altres actuacions, es va habilitar com a Casal Municipal de Cultura la Torre Casugues, es va instal·lar la Sala d’Art Josep Bages a la Torre Muntades i es va promoure la recuperació de la Fira Avícola.
+
Tanmateix, va mantenir una participació molt activa en la vida política del Prat. Des de febrer del 1958 fins febrer del 1964, amb [[Jaume Codina i Vilà|Jaume Codina]] com a alcalde, va ser regidor de l'[[Ajuntament del Prat de Llobregat|Ajuntament del Prat]]. A la dècada dels anys setanta, amb l'alcalde [[Josep Lloret Noya]], va ser tinent d'alcalde de Cultura. És en aquest període quan, entre d'altres actuacions, es va habilitar com a Casal Municipal de Cultura la [[Torre Balcells|Torre Casugues]], es va instal·lar la [[Sala d'Art Josep Bages]] a la [[Torre Muntadas]] i es va promoure la recuperació de la [[Fira Avícola de la Raça Prat|Fira Avícola]].
  
Però pel que veritablement perviurà la seva figura a la memòria dels ciutadans del Prat és per ser l’autor de la lletra de la sardana de Jaume Ventura i Tort “La Festa Major del Prat”, estrenada a la Plaça de la Vila el 28 de setembre de 1945. En aquesta obra va poder expressar l’estimació que sentia per un poble que, malgrat no veure’l néixer, sempre el va sentir seu.
+
Però pel que veritablement perviurà la seva figura a la memòria dels ciutadans del Prat és per ser l'autor de la lletra de la sardana de [[Jaume Ventura i Tort]] "[[Sardana de la Festa Major del Prat|La Festa Major del Prat]]", estrenada a la [[Plaça de la Vila]] el 28 de [[setembre]] de 1945. En aquesta obra va poder expressar l'estimació que sentia per un poble que, malgrat no veure'l néixer, sempre el va sentir seu.
  
==Obra publicada==  
+
==Obra publicada==
Poemes de Festa Major. El Prat de Llobregat: Amics del Prat, 2003.
+
[[File:Poemes_de_Festa_Major.jpg|400px|thumb|''Poemes de Festa Major''. El Prat de Llobregat: [[Amics d'El Prat]], 2003]]
+
*''Poemes de Festa Major''. El Prat de Llobregat: [[Amics d'El Prat]], 2003.
==Obres representades: (Títols inèdits)==
 
Muntanyes de sorra. 1966    (comèdia)
 
 
   
 
   
La cançó de l’Empordà. 1963     (sainet)
+
==Obres representades==
+
*''Muntanyes de sorra''. 1966 (comèdia)
Una tarda d’estiu. 1952     (comèdia)
+
*''La cançó de l'Empordà''. 1963 (sainet)
+
*''Una tarda d'estiu''. 1952 (comèdia)
En la costa catalana. 1951     (poema presentat al Centre Artesà)
+
*''En la costa catalana''. 1951 (poema presentat al [[Centre Artesà]])
+
*''Un novio a cara o cruz''. 1946 (comèdia).  
Un novio a cara o cruz. 1946     (comèdia).  
 
 
==Enllaç==
 
 
[http://www.xtec.cat/crp-elprat/cantata/cantata6/07-sardana.mp3 La sardana Festa Major del Prat]
 
  
[http://www.sinera.diba.cat/search*cat/?searchtype=a&searcharg=casanovas+i+civit+f&searchscope=75&submit=Cercar Catàleg Col·lectiu de la Xarxa de Biblioteques Municipals]
+
==Vegeu també==
 +
*[[Sardana de la Festa Major del Prat]]
 +
*[[Agrupación Artístico-literaria Cervantes]]  
  
 +
==Enllaços==
 +
*[http://www.sinera.diba.cat/search*cat/?searchtype=a&searcharg=casanovas+i+civit+f&searchscope=75&submit=Cercar Catàleg Col·lectiu de la Xarxa de Biblioteques Municipals]
 +
*[http://www.biblioteca.elprat.cat/serveis_projectes_detall_1/_CAFjuKR7gbWpf-9-LD9Zy00UR5UX-gWt6S_9WILiLOcqU-KYkzIXkMx4PhlALknLlk54PHskuLQ Pratilletres], consultat el 20 de juny de 2012
 +
*[[Media:Casanovas Ferran, Núm. 6 març 1950 Revista Prat.jpg|Entrevista a Ferran Casanovas i Civit a la Revista Prat, núm. 6, març 1950]]
 +
*[http://issuu.com/biblioteca.antoniomartin/docs/can___de_l_empord__3/1 Llibret Cançó de l'Empordà]
  
 
==Referències==
 
==Referències==
+
*Casanovas i Civit, Ferran. ''Poemes de Festa Major''. El Prat de Llobregat: [[Amics d'El Prat]], 2003.
Poemes de Festa Major. El Prat de Llobregat: Amics del Prat, 2003.
+
*Entrevista amb Ferran Casanovas i Playà, El Prat de Llobregat, [[juny]] 2012.
+
*Gómez Inglada, Margarida. ''Associacionisme i cultura en una societat en transformació: El Prat de Llobregat 1910-1960''. El Prat de Llobregat: [[Ajuntament del Prat de Llobregat]], 2007.
Entrevista amb Ferran Casanovas i Playà, El Prat de Llobregat, juny 2012.
+
 
+
{{ORDENA:Casanovas i Civit}}
Associacionisme i cultura en una societat en transformació: El Prat de Llobregat 1910-1960. Margarida Gómez Inglada. El Prat de Llobregat: Ajuntament del Prat de Llobregat, 2007.
+
 
 +
[[Categoria:Homes]]
 +
[[Categoria:Actors]]
 +
[[Categoria:Botiguers]]
 +
[[Categoria:Escriptors]]
 +
[[Categoria:Polítics]]
 +
[[Categoria:Regidors a l'Ajuntament del Prat]]

Revisió de 22:19, 24 set 2020

Ferran Casanovas i Civit al curtmetratge "La colilla" (1960)

Ferran Casanovas i Civit (Reus, 13 d’octubre de 1915 – El Prat de Llobregat, 17 de març 1993) escriptor, actor, botiguer, polític i creador de la famosa Sardana de la Festa Major del Prat.

Biografia

Ferran Casanovas i Civit va néixer a Reus el 13 d'octubre de 1915 i va ser el petit de tretze germans. Eren temps difícils i l'any 1921, la seva família va decidir traslladar-se a Barcelona, al barri del Poblenou. La intensa activitat artística que es desenvolupava en aquest barri, fa que s’interessés pel món del teatre. Al 1939, es casà amb Maria Playà i d'aquesta unió van néixer dos fills. El mateix any, va adquirir una botiga al costat de Santa Maria del Mar que va haver de deixar per anar a A Coruña a fer de nou el servei militar, ja que l'havia fet servint la República. Durant aquest dos anys es va presentar als concursos de poesia destinats a la tropa i els oficials i en guanyà algun. Acabat el servei, va tornar a Barcelona, a Sagrada Família, on engegà un nou negoci que no va acabar de funcionar.

És en aquest moment que el destí el porta al Prat. El 30 de setembre de 1942, obre una botiga de queviures al carrer de Ferran Puig número 51. En Ferran Casanovas, home de grans inquietuds culturals, a banda d'atendre el seu negoci darrera del taulell, va entrar en contacte amb el moviment cultural pratenc. Les trobades d'un grup d'amics amants del teatre van posar la llavor per a la creació el 1948 de la Agrupación Artístico-literaria Cervantes de la qual va ser un dels fundadors i president fins a finals dels anys 60.

Creador polifacètic, va tastar diversos gèneres literaris i va destacar com a autor i actor teatral. Durant aquests anys, va escriure diferents obres dramàtiques que es van representar a la Agrupación Cervantes.

De la secció de cinema amateur de l’entitat Cervantes va sorgir el curtmetratge “La colilla” (1960), dirigida per Jordi Bringué i protagonitzada per en Ferran Casanovas. Aquesta obra va obtenir diversos premis, entre els quals la medalla de plata del concurs de la Unió Internacional de Cine Amateur (UNICA).

Tanmateix, va mantenir una participació molt activa en la vida política del Prat. Des de febrer del 1958 fins febrer del 1964, amb Jaume Codina com a alcalde, va ser regidor de l'Ajuntament del Prat. A la dècada dels anys setanta, amb l'alcalde Josep Lloret Noya, va ser tinent d'alcalde de Cultura. És en aquest període quan, entre d'altres actuacions, es va habilitar com a Casal Municipal de Cultura la Torre Casugues, es va instal·lar la Sala d'Art Josep Bages a la Torre Muntadas i es va promoure la recuperació de la Fira Avícola.

Però pel que veritablement perviurà la seva figura a la memòria dels ciutadans del Prat és per ser l'autor de la lletra de la sardana de Jaume Ventura i Tort "La Festa Major del Prat", estrenada a la Plaça de la Vila el 28 de setembre de 1945. En aquesta obra va poder expressar l'estimació que sentia per un poble que, malgrat no veure'l néixer, sempre el va sentir seu.

Obra publicada

Poemes de Festa Major. El Prat de Llobregat: Amics d'El Prat, 2003

Obres representades

  • Muntanyes de sorra. 1966 (comèdia)
  • La cançó de l'Empordà. 1963 (sainet)
  • Una tarda d'estiu. 1952 (comèdia)
  • En la costa catalana. 1951 (poema presentat al Centre Artesà)
  • Un novio a cara o cruz. 1946 (comèdia).

Vegeu també

Enllaços

Referències

  • Casanovas i Civit, Ferran. Poemes de Festa Major. El Prat de Llobregat: Amics d'El Prat, 2003.
  • Entrevista amb Ferran Casanovas i Playà, El Prat de Llobregat, juny 2012.
  • Gómez Inglada, Margarida. Associacionisme i cultura en una societat en transformació: El Prat de Llobregat 1910-1960. El Prat de Llobregat: Ajuntament del Prat de Llobregat, 2007.