Diferència entre revisions de la pàgina «Eulàlia Serra i Rubió»

De WikiPrat
Jump to navigation Jump to search
 
(19 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
'''Eulàlia Serra i Rubió''' ([[El Prat de Llobregat]], [[26 de setembre]] de [[1910]] - [[28 de març]] de [[2012]]), poeta autodidacta.
+
{{Infotaula persona
 +
|nom=Eulàlia Serra i Rubió
 +
|foto=File:Eulàlia Serra i Rubió.png
 +
|peu=Celebració amb motiu dels seus 100 anys de vida
 +
|data_naixement=26/09/1910
 +
|data_defuncio=28/03/2012
 +
|alies=Laiona
 +
|residencia=
 +
|formacio=
 +
|ocupacio=Perruquera, poeta i escriptora autodidacta
 +
|ocupador=
 +
|partit=
 +
|lloc_web=
 +
|primeres_obres=
 +
|programes=
 +
|series=
 +
|films=
 +
|papers=
 +
|obres_notables=Temps, gent i paisatge: un segle de memòria al Prat
 +
}}
 +
'''Eulàlia Serra i Rubió''', també coneguda com '''''Laiona''''', ([[El Prat de Llobregat]], 26 de [[setembre]] de [[1910]] - 28 de [[març]] de [[2012]]), poeta autodidacta.
  
 
==Biografia==
 
==Biografia==
Amb el diminutiu de ''Laiona'' es coneix a '''Eulàlia Serra i Rubió''', qui el 26 de setembre de l’any 1910 va néixer als ravals de la vila del Prat de Llobregat. Una època de fang als carrers, camins de carros i llums d’oli, quan, en paraules de Jaume Codina, <<sortir de casa era topar amb la natura>>.
+
Amb el diminutiu de ''Laiona'' es coneix a '''Eulàlia Serra i Rubió''', qui el 26 de setembre de l’any 1910 va néixer als ravals de la vila del Prat de Llobregat. Una època de fang als carrers, camins de carros i llums d’oli, quan, en paraules de Jaume Codina, «sortir de casa era topar amb la natura».
 +
 
 +
Els seus orígens són humils. Vivien en una barraqueta a la riba dreta del mateix estany del Remolar, rodejats de vegetació, ocells i peixos, perquè, des de finals del segle XIX i fins a la dècada dels anys vint, els membres de la seva família van ser els masovers encarregats de vigilar el vedat del Remolar. En aquells temps era propietat de les famílies Conde i Casanovas, on la primera hi tenia una casa d’estiueig. A més a més, segons ella mateixa explicava “el meu pare es dedicava a recollir tellines a la platja”.
 
   
 
   
Els seus orígens són humils. Vivien a la riba dreta del mateix estany del Remolar, en una barraqueta rodejats de vegetació, ocells i peixos, perquè, des de finals del segle XIX i fins la dècada dels anys vint, els membres de la seva família eren els masovers encarregats de vigilar el vedat del Remolar. En aquells temps era propietat de les famílies Conde i Casanovas, i on la primera hi tenia una casa d’estiueig. A més a més, segons ella mateixa explicava “el meu pare es dedicava a recollir tellines a la platja”.
+
Als sis anys, la vida li donà un cop molt fort, va morir el seu pare. Foren moments de penúries i, per poder tirar endavant, es veié obligada a deixar l’escola per ajudar a l’economia de la casa, com tants d’altres nens i nenes de la seva generació.
 
   
 
   
Als sis anys, la vida li donà un cop molt fort, va morir el seu pare. Foren moments de penúries i, per poder sortir endavant, es veié obligada a deixar l’escola per ajudar a l’economia de la casa, com tants d’altres nens i nenes de la seva generació.
+
Anys més tard treballà a La Seda i, com a dona d’empenta que demostrà ser, va obrir una perruqueria al carrer Frederic Soler, negoci propi que regentà fins a la seva jubilació.
 
   
 
   
Anys més tard treballà a La Seda i, com a dona d’empenta que demostrà ser, va obrir el seu propi negoci, una perruqueria.
+
Però la ''Laiona'' sempre va tenir un desig i era que des de ben petita li havia agradat escriure. Recordaria sempre amb tendresa quan li havia explicat al seu pare que de gran volia ser periodista. No ho va aconseguir i la pena per no haver pogut estudiar l’acompanyaria tota la vida. Però, com a dona valenta que era, això no va ser un obstacle i en diverses revistes com "Delta" i "El Prat" del Prat de Llobregat i "L’Ull de Cubelles" i "El Full de Cubelles" va publicar les seves poesies. També alguns dels seus escrits es van incloure en els llibres com: ''I Centenario del Puente de Fernando Puig 1873‐1973'' (1975), ''Francesc Macià, l’Avi 1859‐1933'' (1987), ''El nucli antic escriu'' (1998) i ''l’Abans ‐ El Prat de Llobregat Recull Gràfic 1894‐1965'' (2001). I va sentir la satisfacció de ser premiada en diversos certàmens de poesia a les viles del Prat i de Cubelles.
 
   
 
   
Però la ''Laiona'' sempre va tenir un desig i era que des de ben petita li havia agradat escriure. Recordaria sempre amb tendresa quan li havia explicat al seu pare que de gran volia ser periodista. No ho va aconseguir i la pena per no haver pogut estudiar l’acompanyaria tota la vida. Però, com a dona valenta que era, això no va ser un obstacle i en diverses revistes com "Delta" i "El Prat" del Prat de Llobregat i "L’Ull de Cubelles" i "El Full de Cubelles" va publicar les seves poesies. També es van incloure alguns escrits seus en els llibres: ''I Centenario del Puente de Fernando Puig 1873‐1973'' (1975), ''Francesc Macià, l’Avi 1859‐1933'' (1987), ''El nucli antic escriu'' (1998) i ''l’Abans ‐ El Prat de Llobregat Recull Gràfic 1894‐1965'' (2001). I va sentir la satisfacció de ser premiada en diversos certàmens de poesia a les viles del Prat i de Cubelles.
+
Als 97 anys, l’Editorial Rúbrica li publicà: ''Temps, gent i paisatge. Un segle de memòria al Prat''. En aquest recull, ens trobem amb el seu estil autodidacte. Com ella mateixa hi comenta, “escriu tal com raja”, com si estigués parlant a qui llegeix els seus escrits que són veritables remembrances de la vida d’abans. La senzillesa dels seus versos i les seves descripcions estan plens de sentiments pel seu Prat estimat. Obre la porta a la història menys coneguda d’aquest racó del delta del Llobregat, de societat rural i incipient industrialització, d’una vida quotidiana i humil que gràcies a ella arriba i arribarà a les noves generacions.
+
 
Als 97 anys, l’Editorial Rúbrica li publicà: Temps, gent i paisatge. Un segle de memòria al Prat. En aquell recull, ens trobem amb el seu estil autodidacta. Com ella mateixa hi comenta, “escriu tal com raja”, com si estigués parlant a qui llegeix els seus escrits que són veritables remembrances de la vida d’abans. La senzillesa dels seus versos i les seves descripcions estan plens de sentiments pel seu Prat estimat. Obre la porta a la història menys coneguda d’aquest racó del delta del Llobregat, de societat rural i incipient industrialització, d’una vida quotidiana i humil que gràcies a ella arriba i arribarà a les noves generacions.
+
[[File: Camins del Prat.jpg|thumb|right|Els canyars del Delta]]
 
+
 
 
El 28 de març de 2012 ens va deixar, a l’edat de 101 anys.
 
El 28 de març de 2012 ens va deixar, a l’edat de 101 anys.
  
 +
“Sóc persona senzilla. La mort del meu pare quan tenia sis anys trencà mons estudis.
 
   
 
   
“Sóc persona senzilla. La mort del meu pare quan tenia sis anys trencà mons estudis. Si trobes quelcom que t’agradi en móns [sic] escrits, em compensarà del desconsol obtingut de petita”
+
Si trobes quelcom que t’agradi en móns [sic] escrits, em compensarà del desconsol obtingut de petita”
 
    
 
    
''Laiona''  
+
''Laiona''
  
==Obra publicada==  
+
[[File: Temps, gent i paisatge... .jpg ‎|thumb|left | Temps, gent i paisatge. Un segle de memòria al Prat (2008)]]
 +
 
 +
==Obra publicada==  
 
*''Temps, gent i paisatge : un segle de memòria al Prat''. El Prat de Llobregat : Rúbrica, 2008
 
*''Temps, gent i paisatge : un segle de memòria al Prat''. El Prat de Llobregat : Rúbrica, 2008
  
 
==Enllaços==
 
==Enllaços==
 
*[http://aladi/search~S1*cat/X?SEARCH=%28Serra%20i%20Rubi%C3%B3%2C%20Eul%C3%A0lia%29&searchscope=75&SORT=AX Catàleg de la Xarxa de Biblioteques Municipals.]
 
*[http://aladi/search~S1*cat/X?SEARCH=%28Serra%20i%20Rubi%C3%B3%2C%20Eul%C3%A0lia%29&searchscope=75&SORT=AX Catàleg de la Xarxa de Biblioteques Municipals.]
*[http://www.biblioteca.elprat.cat/serveis_projectes_detall_1/_CAFjuKR7gbWpf-9-LD9Zy00UR5UX-gWtFnx20a4Tamna6D_GYkqfBlx0aFIaBg1P Pratilletres], consultat el 15 de febrer de 2015
+
*[http://www.biblioteca.elprat.cat/serveis_projectes_detall_1/_CAFjuKR7gbWpf-9-LD9Zy00UR5UX-gWtFnx20a4Tamna6D_GYkqfBlx0aFIaBg1P Pratilletres], consultat el 15 de febrer de 2015.
 +
 
 +
==Referències==
 +
* Montblanc i Lasaga, Joan. ''L’Abans : El Prat de Llobregat Recull Gràfic 1894‐1965''. El Papiol : Ed. Efadós, 2001.
 +
* [[Media: Delta 2008 .jpg  |«Records vius al servei dels pratencs».''Delta''. El Prat de Llobregat, maig 2008, pàg. 34.]]
 +
* El Prat : revista d’informació local. El Prat de Llobregat, desembre 2010, #153.
 +
* Pratilletres, consultat el 15 de febrer de 2015.
 +
 
 +
{{ORDENA:Serra i Rubió, Eulàlia}}
 +
[[Categoria:Dones]]
 +
[[Categoria:Escriptors]]

Revisió de 22:07, 24 set 2020

Eulàlia Serra i Rubió
Eulàlia Serra i Rubió.png
Celebració amb motiu dels seus 100 anys de vida
Biografia
Nom complet {{{nom_complet}}}
Naixement 26/09/1910
Defunció 28/03/2012
Dades personals
Altres noms Laiona
Residència
Formació
Activitat
Ocupació Perruquera, poeta i escriptora autodidacta
Ocupador
Partit
{{{enaltiment}}}
Esport {{{esport}}}
Disciplina esportiva {{{disciplina}}}
Especialitat {{{especialitat}}}
Posició a l'equip {{{posicio_equip}}}
Mà de joc {{{ma_joc}}}
Equip actual {{{equips}}}
Club {{{club}}}
Número esportiu {{{dorsal_club}}}
Entrenador principal {{{entrenador}}}
Obra
Primeres obres
Programes
Sèries
Filmografia
Papers destacats
Obres destacables
Temps, gent i paisatge: un segle de memòria al Prat
Família
Parella {{{parella}}}
Fills {{{fills}}}
Pare {{{pare}}}
Mare {{{mare}}}
Germans {{{germans}}}
Lloc web

Eulàlia Serra i Rubió, també coneguda com Laiona, (El Prat de Llobregat, 26 de setembre de 1910 - 28 de març de 2012), poeta autodidacta.

Biografia

Amb el diminutiu de Laiona es coneix a Eulàlia Serra i Rubió, qui el 26 de setembre de l’any 1910 va néixer als ravals de la vila del Prat de Llobregat. Una època de fang als carrers, camins de carros i llums d’oli, quan, en paraules de Jaume Codina, «sortir de casa era topar amb la natura».

Els seus orígens són humils. Vivien en una barraqueta a la riba dreta del mateix estany del Remolar, rodejats de vegetació, ocells i peixos, perquè, des de finals del segle XIX i fins a la dècada dels anys vint, els membres de la seva família van ser els masovers encarregats de vigilar el vedat del Remolar. En aquells temps era propietat de les famílies Conde i Casanovas, on la primera hi tenia una casa d’estiueig. A més a més, segons ella mateixa explicava “el meu pare es dedicava a recollir tellines a la platja”.

Als sis anys, la vida li donà un cop molt fort, va morir el seu pare. Foren moments de penúries i, per poder tirar endavant, es veié obligada a deixar l’escola per ajudar a l’economia de la casa, com tants d’altres nens i nenes de la seva generació.

Anys més tard treballà a La Seda i, com a dona d’empenta que demostrà ser, va obrir una perruqueria al carrer Frederic Soler, negoci propi que regentà fins a la seva jubilació.

Però la Laiona sempre va tenir un desig i era que des de ben petita li havia agradat escriure. Recordaria sempre amb tendresa quan li havia explicat al seu pare que de gran volia ser periodista. No ho va aconseguir i la pena per no haver pogut estudiar l’acompanyaria tota la vida. Però, com a dona valenta que era, això no va ser un obstacle i en diverses revistes com "Delta" i "El Prat" del Prat de Llobregat i "L’Ull de Cubelles" i "El Full de Cubelles" va publicar les seves poesies. També alguns dels seus escrits es van incloure en els llibres com: I Centenario del Puente de Fernando Puig 1873‐1973 (1975), Francesc Macià, l’Avi 1859‐1933 (1987), El nucli antic escriu (1998) i l’Abans ‐ El Prat de Llobregat Recull Gràfic 1894‐1965 (2001). I va sentir la satisfacció de ser premiada en diversos certàmens de poesia a les viles del Prat i de Cubelles.

Als 97 anys, l’Editorial Rúbrica li publicà: Temps, gent i paisatge. Un segle de memòria al Prat. En aquest recull, ens trobem amb el seu estil autodidacte. Com ella mateixa hi comenta, “escriu tal com raja”, com si estigués parlant a qui llegeix els seus escrits que són veritables remembrances de la vida d’abans. La senzillesa dels seus versos i les seves descripcions estan plens de sentiments pel seu Prat estimat. Obre la porta a la història menys coneguda d’aquest racó del delta del Llobregat, de societat rural i incipient industrialització, d’una vida quotidiana i humil que gràcies a ella arriba i arribarà a les noves generacions.

Els canyars del Delta

El 28 de març de 2012 ens va deixar, a l’edat de 101 anys.

“Sóc persona senzilla. La mort del meu pare quan tenia sis anys trencà mons estudis.

Si trobes quelcom que t’agradi en móns [sic] escrits, em compensarà del desconsol obtingut de petita”
  
Laiona
Temps, gent i paisatge. Un segle de memòria al Prat (2008)

Obra publicada

  • Temps, gent i paisatge : un segle de memòria al Prat. El Prat de Llobregat : Rúbrica, 2008

Enllaços

Referències