Diferència entre revisions de la pàgina «Eulàlia Serra i Rubió»

De WikiPrat
Jump to navigation Jump to search
Línia 22: Línia 22:
 
''Laiona''  
 
''Laiona''  
  
==Obra publicada==  
+
==Obra publicada==  
 
 
 
*''Temps, gent i paisatge : un segle de memòria al Prat''. El Prat de Llobregat : Rúbrica, 2008
 
*''Temps, gent i paisatge : un segle de memòria al Prat''. El Prat de Llobregat : Rúbrica, 2008
  

Revisió del 19:17, 19 feb 2015

Eulàlia Serra i Rubió (El Prat de Llobregat, 26 de setembre de 1910 - 28 de març de 2012), poeta autodidacta.

Biografia

Amb el diminutiu de Laiona es coneix a Eulàlia Serra i Rubió, qui el 26 de setembre de l’any 1910 va néixer als ravals de la vila del Prat de Llobregat. Una època de fang als carrers, camins de carros i llums d’oli, quan, en paraules de Jaume Codina, “sortir de casa era topar amb la natura”.

Els seus orígens són humils. Vivien a la riba dreta del mateix estany del Remolar, en una barraqueta rodejats de vegetació, ocells i peixos, perquè, des de finals del segle XIX i fins la dècada dels anys vint, els membres de la seva família eren els masovers encarregats de vigilar el vedat del Remolar. En aquells temps era propietat de les famílies Conde i Casanovas, i on la primera hi tenia una casa d’estiueig. A més a més, segons ella mateixa explicava “el meu pare es dedicava a recollir tellines a la platja”.

Als sis anys, la vida li donà un cop molt fort, va morir el seu pare. Foren moments de penúries i, per poder sortir endavant, es veié obligada a deixar l’escola per ajudar a l’economia de la casa, com tants d’altres nens i nenes de la seva generació.

Anys més tard treballà a La Seda i, com a dona d’empenta que demostrà ser, va obrir el seu propi negoci, una perruqueria.

Però la Laiona sempre va tenir un desig i era que des de ben petita li havia agradat escriure. Recordaria sempre amb tendresa quan li havia explicat al seu pare que de gran volia ser periodista. No ho va aconseguir i la pena per no haver pogut estudiar l’acompanyaria tota la vida. Però, com a dona valenta que era, això no va ser un obstacle i en diverses revistes com "Delta" i "El Prat" del Prat de Llobregat i "L’Ull de Cubelles" i "El Full de Cubelles" va publicar les seves poesies. També es van incloure alguns escrits seus en els llibres: I Centenario del Puente de Fernando Puig 1873‐1973 (1975), Francesc Macià, l’Avi 1859‐1933 (1987), El nucli antic escriu (1998) i l’Abans ‐ El Prat de Llobregat Recull Gràfic 1894‐1965 (2001). I va sentir la satisfacció de ser premiada en diversos certàmens de poesia a les viles del Prat i de Cubelles.

Als 97 anys, l’Editorial Rúbrica li publicà: Temps, gent i paisatge. Un segle de memòria al Prat. En aquell recull, ens trobem amb el seu estil autodidacta. Com ella mateixa hi comenta, “escriu tal com raja”, com si estigués parlant a qui llegeix els seus escrits que són veritables remembrances de la vida d’abans. La senzillesa dels seus versos i les seves descripcions estan plens de sentiments pel seu Prat estimat. Obre la porta a la història menys coneguda d’aquest racó del delta del Llobregat, de societat rural i incipient industrialització, d’una vida quotidiana i humil que gràcies a ella arriba i arribarà a les noves generacions.

El 28 de març de 2012 ens va deixar, a l’edat de 101 anys.


“Sóc persona senzilla. La mort del meu pare quan tenia sis anys trencà mons estudis. Si trobes quelcom que t’agradi en móns [sic] escrits, em compensarà del desconsol obtingut de petita”

Laiona

Obra publicada

  • Temps, gent i paisatge : un segle de memòria al Prat. El Prat de Llobregat : Rúbrica, 2008

Enllaços