Carmina Balaguer Muñoz

De WikiPrat
Jump to navigation Jump to search

Carmina Balaguer Muñoz[1] (El Prat de Llobregat, Barcelona, l'any 1933), cofundadora del primer Centre de Planificació Familiar del Prat, juntament amb Maruja Pelegrín, que va ser el primer d'Espanya al 1977.

Biografia

És nascuda al Prat de Llobregat i criada en un entorn familiar on les dones (mare i àvia) varen tenir un gran pes. El seu pare, un home molt implicat en la vida local, primer com a jesuïta i després com a pastor protestant, va morir quan ella tenia 7 anys i es va veure obligada a deixar l'escola als 11 anys i comença a treballar a la fàbrica de La Seda.

Deixa de treballar, als 23 anys, quan es casa amb un home del Prat compromès políticament amb el PSUC, on ella també va militar. Varen tenir 3 fills. Des de jove va estar molt sensibilitzada envers la situació de les dones, adonant-se molt aviat de la doble explotació que patien, de classe i de gènere, i també que la sexualitat era on es manifestaven amb més cruesa la seva opressió.

Durant els anys 70, la militància en un partit d'esquerres en plena clandestinitat, fou la causa de l'empresonament del seu marit a La Model. Allà coneix a altres dones de presos polítics on l'acosten a les diverses realitats sexuals femenines que ella desconeixia. Amb elles va sentir parlar del DIU per primera vegada, i altres mètodes anticonceptius.

A mitjan anys 70, comença a participar amb la Vocalia de Sanitat i Dones de l'AVV Llevant, on dones del barri rebien xerrades sobre sexualitat i és en aquest moment quan contacten amb un grup de metges i personal sanitari de l'Hospital Clínic que començaven a treballar com a centre de planificació encobert. Aquesta participació la compaginava amb la seva tenda de Joguines que tenia a l'avinguda del Remolar.

Allà van conèixer al doctor Guillem Hernández, ginecòleg compromès amb la mateixa causa, que les va ajudar a muntar el Centre de Planificació Familiar entre 1975 i 1977. Era un local molt petit a la carretera de la Marina i totalment fora de la legalitat.

El maig del 1976, la Carmina participa en les Primeres Jornades Catalanes de les Dones que es van celebrar al Paranimf de la Universitat de Barcelona. Aquestes jornades van esdevenir un esclat de força del moviment feminista, a través de les associacions de veïns i veïnes dels barris i de grups de dones que es van crear en els darrers anys de la dictadura franquista.

El març de 1977 s'obre el Centre de Planificació Familiar del Prat, amb la intenció de posar de manifest que hi havia una necessitat que l'administració havia de cobrir. Al començament només s'obria un dia a la setmana, i en funció de la demanda havien incrementant les obres. Durant 3 anys ningú no va cobrar cap mena de remuneració. Les dones pagaven estrictament el que costava el material.

Al cap d'un any de funcionament, es van traslladar a un local amb millors condicions a la carretera de la Bunyola, on el servei s'oferia cada dia de la setmana.

Un cop es van constituir els primers Ajuntaments democràtics, la Carmina i la Maruja van assessorar i col·laborar amb altres municipis per la implementació de Centres de Planificació Familiar arreu del país.

El 1980, el Centre de Planificació Familiar va passar a ser de gestió de l'Ajuntament del Prat de Llobregat. La primera subvenció que van rebre va ser d'un milió de pessetes (6.000€) pagades per la Diputació de Barcelona i gestionades per l'Ajuntament. Més tard, el Centre es va ubicar a l'ambulatori 17 de setembre, tal com demanen els professionals i les usuàries de Planificació Familiar.

La Carmina es va jubilar l'any 1996, tot i que continua vinculada al feminisme des de l'Associació de Dones Progressistes Frida Kahlo del Prat.

Actualment el Centre de Planificació Familiar està ubicat al CAP Ramona Via i forma part del programa d'atenció a la dona (ASSIR - Atenció Salut Sexual i Reproductiva) del Catsalut.

Reconeixements

El Centre de Planificació Familiar del Prat ha tingut diversos reconeixements per fer un espai pioner en la defensa dels drets sexuals i reproductius de les dones. Els premis que han obtingut han estat:

Referències

  1. Algunes referències posen «Balagué» i altres «Balaguer». La forma correcta és «Balaguer», confirmat per Maruja Pelegrín.