Capgrossos del Prat

De WikiPrat
La revisió el 19:54, 10 març 2015 per FranXD (discussió | contribucions) (Els capgrossos a Catalunya durant el darrer segle i fins avui)
Jump to navigation Jump to search

Els nans i capgrossos són misteriosos i desconeguts. Els nans i capgrossos són parents de les màscares o, més ben dit, són màscares sobredimensionades.


Integració dels nans i capgrossos a Catalunya

A Catalunya, segons Joan Amades, els nans i els capgrossos s’integren al compendi de la imatgeria festiva catalana de manera molt tardana. Recerques de caire local més recents, com les de Reus, Olot o Solsona han comprovat l’existència de capgrossos en aquestes tres localitats durant el segle XVIII.

Hi ha notícies d’un cap Lligamosques l’any 1760 a Olot. A Reus també hi ha notícies de “dos nanos” l’any 1774, tot i que s’apunta la possibilitat de l’existència de nans i capgrossos bastant anteriors a aquesta data. Una característica d’aquests vells capgrossos és que apareixen en solitari o com a màxim en parella, lluny de les comparses que apareixeran entrat el segle XIX. La funció d’aquests capgrossos en les processons i seguicis era la d’espantar, empaitar i obrir pas a la comitiva encapçalada pels gegants.

Mes endavant trobem els nans i capgrossos a les processons del Corpus fent una mica de ballaruga a canvi d’alguna moneda. Veiem, doncs, que tots els dubtes giren al voltant d’una qüestió de denominació. És a dir, el que és realment modern és el nom de nan o capgròs aplicat a aquestes figures, i no les figures en sí. Aquells nans o capgrossos sols o com a molt formant parella, del segle XVIII i inicis del XIX evolucionen, i les noves creacions són grups més nombrosos formant comparses. Alguns formen famílies, d’altres neixen en forma de comparsa.

Els capgrossos a Catalunya durant el darrer segle i fins avui

A les darreries del segle XIX i entrant al segle XX els nans i capgrossos neixen generalment al voltant de les parelles de gegants i en forma d’acompanyament. Durant l’època de la postgue rra va estilar-se la creació de capgrossos amb les fesomies d’actors de cinema. La majoria eren sortits del taller de la casa El Ingenio de Barcelona. Trobem en Laurel i Hardy, els germans Marx o el Popeye. Aquests junt amb altres del tipus de la bruixa, el dimoni, o la criada són els que es coneixen com “els de motlle” o “de sèrie” per la gran quantitat de còpies existents.

Actualment hi ha capgrossos d’estètiques molt agosarades. Els creadors i constructors fan volar la imaginació. Malgrat tot, la tendència més estesa segueix sent la de sobredimensionar un cap de característiques totalment humanes. L’actualitat dels nans i capgrossos ve marcada per una assignatura pendent: recuperar en alguns casos i d’altres inventar el paper concret i adient d’aquestes figures dins el marc de la festa. En definitiva, treure de l’arraconament i abandó en què es troben un cert nombre de caps, alguns d’ells d’interès patrimonial, i dignificar la seva presència al carrer.

Capgrossos

Ara et presentaré una llista dels capgrossos que hi ha actualmente:

  • El pagès.
  • El nas de carxofa.
  • El negre.
  • El cap de meló.
  • El dimoni.
  • El Groucho Marx.
  • El català.
  • L'aragonès o maño.
  • L'andalús.
  • El gallec.
  • El castellà.
  • El basc.
  • El Mustafà.
  • El negrito.
  • L'àrab.


Referències