Ramón Arandas y Gorguí - Historial de revisió

Frange a 22:15, 24 set 2020

2020-09-24T22:15:51Z

Frange a 09:18, 25 jul 2018

2018-07-25T09:18:22Z

Frange a 07:34, 25 jul 2018

2018-07-25T07:34:53Z

Frange a 22:47, 24 jul 2018

2018-07-24T22:47:43Z

Cirne a 06:27, 20 des 2016

2016-12-20T06:27:58Z

Cirne: Es crea la pàgina amb «Era nascut a Reus el 1821, va acabar els estudis de farmacia el 1844 i va obrir una farmacia el mateix any a la Plaça de la Vila, 16, del Prat de Llobregat, es va casar ...».

2016-12-14T13:48:55Z

Es crea la pàgina amb «Era nascut a Reus el 1821, va acabar els estudis de farmacia el 1844 i va obrir una farmacia el mateix any a la Plaça de la Vila, 16, del Prat de Llobregat, es va casar ...».

Pàgina nova

Era nascut a Reus el 1821, va acabar els estudis de farmacia el 1844 i va obrir una farmacia el mateix any a la Plaça de la Vila, 16, del Prat de Llobregat, es va casar amb Catalina Mir, varen tenir dues filles: Elvira y Josefa. Una de elles es va casar amb el metge Soler de l'época, va morir a El Prat al 1886.

Cal destacar-ne la seva activitat profesional en l'epidèmia de colera de 1854.

Al mateix 1844 fou anomenat vocal de la Junta local d'instruccio primaria i de seguida Clavari o recaptador (1845-1847). Fou regidor síndic al 1854, Tinent d'alcalde al (1858-1860). Alcalde (1861-1862), (1869-1871) i (1877-1878), i encara novament regidor al (1879-1880). Forma part quasi seguida de la Junta Local de Sanitat. Fou directiu de la societat "Calderón de la Barca", al 1875 declina el càrrec de Cap del Sometent Local.

A diferència dels altres dos destacats membres de la generació (Casanoves i Guilera), Arandes no va ser propietari, ni tan sols urba. Figurà al sistema censitari electoral en virtud de la seva botiga de farmàcia, no res, mes, un contribuent petit, Aquests detalls acreixen el mèrit de la seva representació municipal en el si de la societat pratenca vuitcentista.

Fou, com Guilera, un fenomen urbà. Es més: en el seu cas tipicament urbà. Tots dos contribuïren d'una manera decisiva a potenciar el poble, ja no gens petit. Durant la seva gestió fou creada la segona escola pública (tot i que l'ajuntament de torn se n'arrepenti poc després per motivacions econàmiques), millorada la Plaça i reglamentada la vida local amb unes noves ordinacions.

Mort Arandes, la farmàcia va ser traspassada al farmacèutic tarraconí Ramón Roige Badia, despres de la seva mort, i d'un període de regència, l'oficina de farmàcia va ser adquirida pel tambè farmacèutic forani Luis de Cusa Ramos, els successors del qual encara avui la mante oberta.

FONS:
Cens 1870
Llibre "Les generacions pratenques (1538-1972" de Jaume Codina
www.farmaciafabro.es/farmacia/historia/

@@ Línia 21: / Línia 21: @@
 {{ORDENA:Arandas Gorguí, Ramón}}
-[[Categoria:Pratencs]]
+[[Categoria:Homes]]
 [[Categoria:Escriptors]]
 [[Categoria:Farmacèutics]]
 [[Categoria:Alcaldes del Prat de Llobregat]]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
-Era nascut a Reus el 1821, va acabar els estudis de farmacia el 1844 i va obrir una farmacia el mateix any a la Plaça de la Vila, 16, del Prat de Llobregat, es va casar amb Catalina Mir, varen tenir dues filles: Elvira y Josefa. Una de elles es va casar amb el metge Soler de l'época, va morir a El Prat al 1886.
+'''Ramón Arandas y Gorguí''' (Reus, [[1821]] - [[El Prat de Llobregat]] [[1886]]), farmacèutic i polític, va ser alcalde del Prat de Llobregat.
-Cal destacar-ne la seva activitat profesional en l'epidèmia de colera de 1854.
+==Biografia==
-Al mateix 1844 fou anomenat vocal de la Junta local d'instruccio primaria i de seguida Clavari o recaptador (1845-1847). Fou regidor síndic al 1854, Tinent d'alcalde al (1858-1860). Alcalde (1861-1862), (1869-1871) i (1877-1878), i encara novament regidor al (1879-1880). Forma part quasi seguida de la Junta Local de Sanitat. Fou directiu de la societat "Calderón de la Barca", al 1875 declina el càrrec de Cap del Sometent Local.
+Cal destacar-ne la seva activitat professional en l'epidèmia de còlera de 1854.
-A diferència dels altres dos destacats membres de la generació (Casanoves i Guilera), Arandes no va ser propietari, ni tan sols urba. Figurà al sistema censitari electoral en virtud de la seva botiga de farmàcia, no res, mes, un contribuent petit, Aquests detalls acreixen el mèrit de la seva representació municipal en el si de la societat pratenca vuitcentista.
+L'any [[1844]] fou nomenat vocal de la Junta local d'instrucció primària i poc després seria nomenat clavari o recaptador (1845-1847). Fou regidor síndic al 1854, tinent d'alcalde al (1858-1860), alcalde (1861-1862), (1869-1871) i (1877-1878) i encara seria novament regidor (1879-1880). Forma part quasi seguida de la Junta Local de Sanitat. Fou directiu de la societat "Calderón de la Barca", al 1875 declina el càrrec de Cap del Sometent Local.
-Fou, com Guilera, un fenomen urbà. Es més: en el seu cas tipicament urbà. Tots dos contribuïren d'una manera decisiva a potenciar el poble, ja no gens petit. Durant la seva gestió fou creada la segona escola pública (tot i que l'ajuntament de torn se n'arrepenti poc després per motivacions econàmiques), millorada la Plaça i reglamentada la vida local amb unes noves ordinacions.
+A diferència dels altres dos destacats membres de la generació (Casanoves i Guilera), Arandas no va ser propietari, ni tan sols urbà. Figurà al sistema censatari electoral en virtut de la seva botiga de farmàcia, res més, un contribuent petit. Aquests detalls acreixen el mèrit de la seva representació municipal en el si de la societat pratenca.
-Mort Arandes, la farmàcia va ser traspassada al farmacèutic tarraconí Ramón Roige Badia, despres de la seva mort, i d'un període de regència, l'oficina de farmàcia va ser adquirida pel tambè farmacèutic forani Luis de Cusa Ramos, els successors del qual encara avui la mante oberta.
+Fou, com Guilera, un fenomen urbà. Es més: en el seu cas típicament urbà. Tots dos contribuïren d'una manera decisiva a potenciar el poble, ja no gens petit. Durant la seva gestió fou creada la segona escola pública (tot i que l'ajuntament de torn se'n va penedir poc després per motivacions econòmiques), millorada la Plaça i reglamentada la vida local amb unes noves ordinacions.
 == Referències ==
-*Arxiu Municipal.
+* Jaume Codina. ''Les generacions pratenques (1538-1972)''
-*Cens 1870.
+* [http://www.farmaciafabro.es/farmacia/historia/ Farmàcia Fabró - Història]
-*Llibre "Les generacions pratenques (1538-1972" de Jaume Codina.
+* Arxiu Municipal del Prat
-* http://www.farmaciafabro.es/farmacia/historia/
+* Cens de 1870
 {{ORDENA:Arandas Gorguí, Ramón}}
@@ Línia 21: / Línia 24: @@
 [[Categoria:Escriptors]]
 [[Categoria:Farmacèutics]]
-[[Categoria:Alcaldes]]
+[[Categoria:Alcaldes del Prat de Llobregat]]

← Versió més antiga		Revisió del 07:34, 25 jul 2018
Línia 21:		Línia 21:
	[[Categoria:Escriptors]]		[[Categoria:Escriptors]]
	[[Categoria:Farmacèutics]]		[[Categoria:Farmacèutics]]
		+	[[Categoria:Alcaldes]]

@@ Línia 11: / Línia 11: @@
 Mort Arandes, la farmàcia va ser traspassada al farmacèutic tarraconí Ramón Roige Badia, despres de la seva mort, i d'un període de regència, l'oficina de farmàcia va ser adquirida pel tambè farmacèutic forani Luis de Cusa Ramos, els successors del qual encara avui la mante oberta.
-FONTS:
+== Referències ==
-Arxiu Municipal.
+*Arxiu Municipal.
-Cens 1870.
+*Cens 1870.
-Llibre "Les generacions pratenques (1538-1972" de Jaume Codina.
+*Llibre "Les generacions pratenques (1538-1972" de Jaume Codina.
-www.farmaciafabro.es/farmacia/historia/.
+* http://www.farmaciafabro.es/farmacia/historia/