<?xml version="1.0"?>
<feed xmlns="http://www.w3.org/2005/Atom" xml:lang="ca">
	<id>http://www.wikiprat.cat/index.php?action=history&amp;feed=atom&amp;title=Prat_de_llobregat</id>
	<title>Prat de llobregat - Historial de revisió</title>
	<link rel="self" type="application/atom+xml" href="http://www.wikiprat.cat/index.php?action=history&amp;feed=atom&amp;title=Prat_de_llobregat"/>
	<link rel="alternate" type="text/html" href="http://www.wikiprat.cat/index.php?title=Prat_de_llobregat&amp;action=history"/>
	<updated>2026-04-30T05:47:19Z</updated>
	<subtitle>Historial de revisió per a aquesta pàgina del wiki</subtitle>
	<generator>MediaWiki 1.32.0</generator>
	<entry>
		<id>http://www.wikiprat.cat/index.php?title=Prat_de_llobregat&amp;diff=3638&amp;oldid=prev</id>
		<title>Frange: Redirecció a El Prat de Llobregat</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="http://www.wikiprat.cat/index.php?title=Prat_de_llobregat&amp;diff=3638&amp;oldid=prev"/>
		<updated>2013-05-11T20:28:48Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Redirecció a &lt;a href=&quot;/El_Prat_de_Llobregat&quot; title=&quot;El Prat de Llobregat&quot;&gt;El Prat de Llobregat&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;
&lt;table class=&quot;diff diff-contentalign-left&quot; data-mw=&quot;interface&quot;&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-marker&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-content&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-marker&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-content&quot; /&gt;
				&lt;tr class=&quot;diff-title&quot; lang=&quot;ca&quot;&gt;
				&lt;td colspan=&quot;2&quot; style=&quot;background-color: #fff; color: #222; text-align: center;&quot;&gt;← Versió més antiga&lt;/td&gt;
				&lt;td colspan=&quot;2&quot; style=&quot;background-color: #fff; color: #222; text-align: center;&quot;&gt;Revisió del 20:28, 11 maig 2013&lt;/td&gt;
				&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot; class=&quot;diff-lineno&quot; id=&quot;mw-diff-left-l1&quot; &gt;Línia 1:&lt;/td&gt;
&lt;td colspan=&quot;2&quot; class=&quot;diff-lineno&quot;&gt;Línia 1:&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt;−&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;&lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;'''La ciutat del &lt;/del&gt;Prat de Llobregat &lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;es troba a la comarca del Baix Llobregat a la província de Barcelona, ​​comunitat autònoma de Catalunya, Espanya i forma part de l'àrea metropolitana de Barcelona.En el seu terme municipal es troben infraestructures de gran importància per a Barcelona com l'Aeroport de Barcelona (IATA: BCN), i un cop finalitzades les obres del desviament del riu llobregat una part de la zona portuària del port de Barcelona.&lt;/del&gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt;+&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;&lt;ins class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;#REDIRECT [[El &lt;/ins&gt;Prat de Llobregat&lt;ins class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;]]&lt;/ins&gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt;−&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot;&gt; &lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt;−&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot;&gt; &lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt;−&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;&lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;La ciutat es troba a la vora del Mar Mediterrani i el seu terme municipal d'una superfície de 32,23 km ² limita amb els de Barcelona, ​​l'Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat i Viladecans. El terreny és pràcticament pla i la seva altitud màxima (5 metres) es troba a la plaça de la Vila.El Prat és l'únic municipi creat el territori es troba íntegrament al delta del Llobregat.&lt;/del&gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot;&gt; &lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt;−&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot;&gt; &lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt;−&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot;&gt; &lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt;−&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;&lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;Les terres del Prat comencen a ser habitades cap al segle X, molt abans de la creació del nucli urbà. A finals del segle XVII del Prat encara no formava poblat però posseïa una vida legal independent amb un consell i unes ordenacions municipals des 1689.El segle XVII és el del naixement del Prat urbà. Així, entre 1720 i 1740 comencen a construir les primeres cases al voltant dels edificis de la plaça, fet motivat per l'autorització concedida a Bernat Gual, un granger, per obrir una carnisseria pròxima a una cruïlla de camins (el que avui és la plaça de la Vila).&lt;/del&gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot;&gt; &lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt;−&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot;&gt; &lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt;−&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot;&gt; &lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt;−&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;&lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;Posteriorment, es concedia el dret papal per tenir una parròquia pròpia, i més tard creixien als voltants l'hostal (que feia les funcions de taverna i fleca, a part de les que el seu nom indica). L'obertura de la carnisseria, la seva bona situació, la construcció de la parròquia i la de l'hostal, van afavorir que diversos artesans s'instal · laran en el lloc.&lt;/del&gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot;&gt; &lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt;−&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot;&gt; &lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt;−&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot;&gt; &lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt;−&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;&lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;Al llarg del segle les cases s'agruparan en dues fileres que s'estendran paral · lelament cap al nord resseguint els dos costats d'un dels camins. Així es formarà el primer carrer del poble, l'única que hi haurà durant molt de temps: el carrer Major.Poc després el petit nucli es veu afavorit per la barca que el mateix Bernat Gual posa en servei per passar el riu, ja que per anar a comerciar a Barcelona es requeria remuntar el riu (que en aquell temps transcorria just a l'est de la filera de cases) fins al primer pont, a Martorell, a 23 km d'allí, el que suposava un viatge d'un dia només per anar. Amb la barca, el trajecte va quedar reduït a vuit quilòmetres, cosa que va fer que molts més camperols s'interessessin en instal ·&lt;/del&gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot;&gt; &lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt;−&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot;&gt; &lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt;−&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot;&gt; &lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt;−&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;&lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;lar al Prat.En començar el segle XIX, l'economia de la població està basada encara en una agricultura tradicional, fonamentada en el treball familiar i en la contractació temporal de jornalers en els moments de més treball. Al llarg del segle, el creixement de l'activitat agrícola, juntament amb l'increment demogràfic, provocarà un augment del nombre de jornalers. Aquests, al costat dels artesans, seran els artífexs del creixement del nucli urbà.La construcció del pont de Ferran Puig per creuar el riu (1873), l'arribada del ferrocarril (1881) i el descobriment de l'aigua artesiana (1893) van obrir perspectives de desenvolupament a la població que es materialitzaran al segle XX.El Prat afronta l'entrada del nou segle amb un fet fonamental al camp: la consolidació dels conreus de regadiu, que han aconseguit desbancar totalment als cereals de secà.&lt;/del&gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot;&gt; &lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt;−&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot;&gt; &lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt;−&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot;&gt; &lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt;−&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;&lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;Gairebé totes les terres han estat adaptades als nous productes, molt més rendibles, i això ha repercutit en la millora de la situació general de la població agrícola i jornalera. El Prat viu uns anys d'expansió gràcies a la comercialització dels excedents agrícoles, i gaudeixen d'especial reconeixement per la seva qualitat la carxofa, l'enciam i el meló.La ruptura amb les formes de vida tradicionals vindrà provocada, bàsicament, per l'arribada de la indústria i la instal · lació de l'aviació. El pas de mà d'obra del camp a la fàbrica, l'arribada massiva de treballadors d'altres llocs i la consolidació de la setmanada en substitució del insegur jornal, contribuiran a alterar profundament la configuració social i cultural del Prat. El 1917, amb la instal ·&lt;/del&gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot;&gt; &lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt;−&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot;&gt; &lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt;−&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot;&gt; &lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt;−&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;&lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;lació de la Paperera Espanyola, el 1923 amb els tres aeròdroms en funcionament (eren els camps de l'Aeronàutica Naval, el de Josep Canudas i el de la companyia francesa Latécoère) i el 1926 amb la posada en funcionament de la Seda, seran anys clau en el procés de transició de la societat agrària a la industrial.La consolidació del procés industrialitzador comportarà l'arribada massiva de nous pobladors que es trobaran amb una ciutat que no està preparada per acollir aquest flux demogràfic.&lt;/del&gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot;&gt; &lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt;−&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot;&gt; &lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt;−&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot;&gt; &lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt;−&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;&lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;Del Prat de 1950 tenia 10.038 habitants i 25 anys més tard, el 1975, la població total era de 51.058 persones. Els principals dèficit se situen en la manca d'habitatges i de places escolars però també es fan evidents en els serveis, especialment en l'aigua i al clavegueram.Al llarg dels anys setanta del segle XX del Prat va viure un important creixement, no sempre equilibrat, per adaptar-se a la nova realitat social.&lt;/del&gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot;&gt; &lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt;−&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot;&gt; &lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt;−&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot;&gt; &lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt;−&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;&lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;En els anys vuitanta el creixement urbà va continuar i es van ampliar els polígons industrials amb l'arribada de noves empreses. Les preocupacions urbanístiques van dirigides a aconseguir una millora en els equipaments, especialment en els barris més densificats i amb més mancances, en un intent de racionalitzar l'urbanisme incontrolat de les dècades anteriors i equilibrar el creixement.'''&lt;/del&gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot;&gt; &lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;/table&gt;</summary>
		<author><name>Frange</name></author>
		
	</entry>
	<entry>
		<id>http://www.wikiprat.cat/index.php?title=Prat_de_llobregat&amp;diff=3211&amp;oldid=prev</id>
		<title>Pepito a 12:22, 31 gen 2013</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="http://www.wikiprat.cat/index.php?title=Prat_de_llobregat&amp;diff=3211&amp;oldid=prev"/>
		<updated>2013-01-31T12:22:01Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;&lt;/p&gt;
&lt;table class=&quot;diff diff-contentalign-left&quot; data-mw=&quot;interface&quot;&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-marker&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-content&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-marker&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-content&quot; /&gt;
				&lt;tr class=&quot;diff-title&quot; lang=&quot;ca&quot;&gt;
				&lt;td colspan=&quot;2&quot; style=&quot;background-color: #fff; color: #222; text-align: center;&quot;&gt;← Versió més antiga&lt;/td&gt;
				&lt;td colspan=&quot;2&quot; style=&quot;background-color: #fff; color: #222; text-align: center;&quot;&gt;Revisió del 12:22, 31 gen 2013&lt;/td&gt;
				&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot; class=&quot;diff-lineno&quot; id=&quot;mw-diff-left-l1&quot; &gt;Línia 1:&lt;/td&gt;
&lt;td colspan=&quot;2&quot; class=&quot;diff-lineno&quot;&gt;Línia 1:&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt;−&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;La &lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt; &lt;/del&gt;ciutat del Prat de Llobregat es troba a la comarca del Baix Llobregat a &lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt; &lt;/del&gt;la província de Barcelona, ​​comunitat autònoma de Catalunya, Espanya i &lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt; &lt;/del&gt;forma part de l'àrea metropolitana de Barcelona.En &lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt; &lt;/del&gt;el seu terme municipal es troben infraestructures de gran importància &lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt; &lt;/del&gt;per a Barcelona com l'Aeroport de Barcelona (IATA: BCN), i un cop &lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt; &lt;/del&gt;finalitzades les obres del desviament del riu llobregat una part de la &lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt; &lt;/del&gt;zona portuària del port de Barcelona.&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt;+&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;&lt;ins class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;'''&lt;/ins&gt;La ciutat del Prat de Llobregat es troba a la comarca del Baix Llobregat a la província de Barcelona, ​​comunitat autònoma de Catalunya, Espanya i forma part de l'àrea metropolitana de Barcelona.En el seu terme municipal es troben infraestructures de gran importància per a Barcelona com l'Aeroport de Barcelona (IATA: BCN), i un cop finalitzades les obres del desviament del riu llobregat una part de la zona portuària del port de Barcelona.&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt; &lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt; &lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt;−&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;&lt;del style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;La  ciutat es troba a la vora del Mar Mediterrani i el seu terme municipal  d'una superfície de 32,23 km ² limita amb els de Barcelona,  ​​l'Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sant Boi de  Llobregat i Viladecans. El terreny és pràcticament pla i la seva altitud màxima (5 metres) es troba a la plaça de la Vila.El Prat és l'únic municipi creat el territori es troba íntegrament al delta del Llobregat.&lt;/del&gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot;&gt; &lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt; &lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt; &lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt;−&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;&lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt; Les terres del Prat comencen &lt;/del&gt;a &lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;ser habitades cap al segle X, molt abans de &lt;/del&gt;la &lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;creació del nucli urbà. A  finals del segle XVII &lt;/del&gt;del &lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;Prat encara no formava poblat però posseïa  una vida legal independent amb un consell &lt;/del&gt;i &lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;unes ordenacions municipals  des 1689.El segle XVII és &lt;/del&gt;el &lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;del naixement del Prat urbà. Així&lt;/del&gt;, &lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt; entre 1720 i 1740 comencen a construir les primeres cases al voltant  dels edificis &lt;/del&gt;de &lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;la plaça&lt;/del&gt;, &lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;fet motivat per l&lt;/del&gt;'&lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;autorització concedida a  Bernat Gual&lt;/del&gt;, &lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;un granger&lt;/del&gt;, &lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;per obrir una carnisseria pròxima a una cruïlla  &lt;/del&gt;de &lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;camins &lt;/del&gt;(&lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;el que avui és &lt;/del&gt;la plaça de la Vila&lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;)&lt;/del&gt;.  &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt;+&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;&lt;ins class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;La ciutat es troba &lt;/ins&gt;a la &lt;ins class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;vora &lt;/ins&gt;del &lt;ins class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;Mar Mediterrani &lt;/ins&gt;i el &lt;ins class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;seu terme municipal d'una superfície de 32&lt;/ins&gt;,&lt;ins class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;23 km ² limita amb els &lt;/ins&gt;de &lt;ins class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;Barcelona&lt;/ins&gt;, &lt;ins class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;​​l&lt;/ins&gt;'&lt;ins class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;Hospitalet de Llobregat&lt;/ins&gt;, &lt;ins class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;Cornellà de Llobregat&lt;/ins&gt;, &lt;ins class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;Sant Boi &lt;/ins&gt;de &lt;ins class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;Llobregat i Viladecans. El terreny és pràcticament pla i la seva altitud màxima &lt;/ins&gt;(&lt;ins class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;5 metres) es troba a &lt;/ins&gt;la plaça de la Vila&lt;ins class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;.El Prat és l'únic municipi creat el territori es troba íntegrament al delta del Llobregat&lt;/ins&gt;.&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt; &lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt; &lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt;−&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;&lt;del style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;Posteriorment,  es concedia el dret papal per tenir una parròquia pròpia, i més tard  creixien als voltants l'hostal (que feia les funcions de taverna i  fleca, a part de les que el seu nom indica). L'obertura  de la carnisseria, la seva bona situació, la construcció de la  parròquia i la de l'hostal, van afavorir que diversos artesans s'instal ·  laran en el lloc.&lt;/del&gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot;&gt; &lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt; &lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt; &lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt;−&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;&lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt; Al  llarg &lt;/del&gt;del &lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;segle les cases s'agruparan en dues fileres que s'estendran  paral · lelament &lt;/del&gt;cap al &lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;nord resseguint els dos costats d'&lt;/del&gt;un &lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;dels  camins&lt;/del&gt;. &lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;Així es formarà &lt;/del&gt;el &lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;primer carrer &lt;/del&gt;del &lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;poble&lt;/del&gt;, l'&lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;única que hi haurà durant molt de temps: el carrer Major.Poc  després el petit nucli es veu afavorit per la barca que el mateix  &lt;/del&gt;Bernat Gual &lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;posa en servei per passar el riu&lt;/del&gt;, &lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;ja que &lt;/del&gt;per &lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;anar &lt;/del&gt;a &lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt; comerciar a Barcelona es requeria remuntar &lt;/del&gt;el &lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;riu (&lt;/del&gt;que &lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;en aquell temps  transcorria just a l'est &lt;/del&gt;de la &lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;filera de cases&lt;/del&gt;) &lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;fins al primer pont, a Martorell, a 23 km d'allí, el que suposava un viatge d'un dia només per anar&lt;/del&gt;. &lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;Amb  la barca, el trajecte va quedar reduït a vuit quilòmetres, cosa que va  fer que molts més camperols s'interessessin en instal ·&lt;/del&gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt;+&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;&lt;ins class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;Les terres &lt;/ins&gt;del &lt;ins class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;Prat comencen a ser habitades &lt;/ins&gt;cap al &lt;ins class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;segle X, molt abans de la creació del nucli urbà. A finals del segle XVII del Prat encara no formava poblat però posseïa una vida legal independent amb &lt;/ins&gt;un &lt;ins class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;consell i unes ordenacions municipals des 1689&lt;/ins&gt;.&lt;ins class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;El segle XVII és &lt;/ins&gt;el del &lt;ins class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;naixement del Prat urbà. Així&lt;/ins&gt;, &lt;ins class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;entre 1720 i 1740 comencen a construir les primeres cases al voltant dels edificis de la plaça, fet motivat per &lt;/ins&gt;l'&lt;ins class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;autorització concedida a &lt;/ins&gt;Bernat Gual, &lt;ins class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;un granger, &lt;/ins&gt;per &lt;ins class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;obrir una carnisseria pròxima &lt;/ins&gt;a &lt;ins class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;una cruïlla de camins (&lt;/ins&gt;el que &lt;ins class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;avui és la plaça &lt;/ins&gt;de la &lt;ins class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;Vila&lt;/ins&gt;).&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt; &lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt; &lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt;−&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;&lt;del style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt; lar al Prat.En  començar el segle XIX, l'economia de la població està basada encara en  una agricultura tradicional, fonamentada en el treball familiar i en la  contractació temporal de jornalers en els moments de més treball. Al  llarg del segle, el creixement de l'activitat agrícola, juntament amb  l'increment demogràfic, provocarà un augment del nombre de jornalers. Aquests, al costat dels artesans, seran els artífexs del creixement del nucli urbà.La  construcció del pont de Ferran Puig per creuar el riu (1873),  l'arribada del ferrocarril (1881) i el descobriment de l'aigua artesiana  (1893) van obrir perspectives de desenvolupament a la població que es  materialitzaran al segle XX.El  Prat afronta l'entrada del nou segle amb un fet fonamental al camp: la  consolidació dels conreus de regadiu, que han aconseguit desbancar  totalment als cereals de secà.&lt;/del&gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot;&gt; &lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt; &lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt; &lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt;−&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;&lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt; Gairebé  totes les terres han estat adaptades als nous productes&lt;/del&gt;, &lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;molt més  rendibles&lt;/del&gt;, i &lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;això ha repercutit en la millora &lt;/del&gt;de &lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;la situació general &lt;/del&gt;de &lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt; la població agrícola i jornalera&lt;/del&gt;. &lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;El  Prat viu uns anys d&lt;/del&gt;'&lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;expansió gràcies a &lt;/del&gt;la &lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;comercialització dels  excedents agrícoles&lt;/del&gt;, &lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;i gaudeixen d'especial reconeixement per &lt;/del&gt;la seva &lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt; qualitat &lt;/del&gt;la &lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;carxofa, l'enciam i el meló.La  ruptura amb les formes de vida tradicionals vindrà provocada,  bàsicament, per l'arribada &lt;/del&gt;de la &lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;indústria &lt;/del&gt;i la &lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;instal · lació &lt;/del&gt;de &lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt; &lt;/del&gt;l'&lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;aviació. El  pas de mà d'obra del camp a la fàbrica&lt;/del&gt;, &lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;l&lt;/del&gt;'&lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;arribada massiva de  treballadors d'altres llocs i la consolidació de la setmanada &lt;/del&gt;en &lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt; substitució del insegur jornal, contribuiran a alterar profundament la  configuració social i cultural del Prat&lt;/del&gt;. &lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;El  1917, amb la instal · &lt;/del&gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt;+&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;&lt;ins class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;Posteriorment&lt;/ins&gt;, &lt;ins class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;es concedia el dret papal per tenir una parròquia pròpia&lt;/ins&gt;, i &lt;ins class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;més tard creixien als voltants l'hostal (que feia les funcions &lt;/ins&gt;de &lt;ins class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;taverna i fleca, a part &lt;/ins&gt;de &lt;ins class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;les que el seu nom indica)&lt;/ins&gt;. &lt;ins class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;L&lt;/ins&gt;'&lt;ins class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;obertura de &lt;/ins&gt;la &lt;ins class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;carnisseria&lt;/ins&gt;, la seva &lt;ins class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;bona situació, &lt;/ins&gt;la &lt;ins class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;construcció &lt;/ins&gt;de la &lt;ins class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;parròquia &lt;/ins&gt;i la de l'&lt;ins class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;hostal&lt;/ins&gt;, &lt;ins class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;van afavorir que diversos artesans s&lt;/ins&gt;'&lt;ins class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;instal · laran &lt;/ins&gt;en &lt;ins class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;el lloc&lt;/ins&gt;.&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt; &lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt; &lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt;−&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;&lt;del style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;lació de la Paperera Espanyola, el 1923 amb els  tres aeròdroms en funcionament (eren els camps de l'Aeronàutica Naval,  el de Josep Canudas i el de la companyia francesa Latécoère) i el 1926  amb la posada en funcionament de la Seda, seran anys clau en el procés de transició de la societat agrària a la industrial.La  consolidació del procés industrialitzador comportarà l'arribada massiva  de nous pobladors que es trobaran amb una ciutat que no està preparada  per acollir aquest flux demogràfic.&lt;/del&gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot;&gt; &lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt; &lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt; &lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt;−&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;&lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt; Del Prat de 1950 tenia 10&lt;/del&gt;.&lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;038 habitants i 25 anys més tard, &lt;/del&gt;el &lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;1975&lt;/del&gt;, &lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;la població total era &lt;/del&gt;de &lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;51&lt;/del&gt;.&lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;058 persones. Els  principals dèficit se situen en &lt;/del&gt;la &lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;manca d'habitatges i de places  escolars però també es fan evidents &lt;/del&gt;en &lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;els serveis&lt;/del&gt;, &lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;especialment &lt;/del&gt;en &lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt; &lt;/del&gt;l'&lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;aigua i &lt;/del&gt;al &lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;clavegueram.Al  llarg dels anys setanta del segle XX del Prat va viure un important  creixement&lt;/del&gt;, &lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;no sempre equilibrat&lt;/del&gt;, per &lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;adaptar-se &lt;/del&gt;a &lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;la nova realitat  social.&lt;/del&gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt;+&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;&lt;ins class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;Al llarg del segle les cases s'agruparan en dues fileres que s'estendran paral · lelament cap al nord resseguint els dos costats d'un dels camins&lt;/ins&gt;. &lt;ins class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;Així es formarà &lt;/ins&gt;el &lt;ins class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;primer carrer del poble&lt;/ins&gt;, &lt;ins class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;l'única que hi haurà durant molt &lt;/ins&gt;de &lt;ins class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;temps: el carrer Major&lt;/ins&gt;.&lt;ins class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;Poc després el petit nucli es veu afavorit per &lt;/ins&gt;la &lt;ins class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;barca que el mateix Bernat Gual posa &lt;/ins&gt;en &lt;ins class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;servei per passar el riu&lt;/ins&gt;, &lt;ins class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;ja que per anar a comerciar a Barcelona es requeria remuntar el riu (que &lt;/ins&gt;en &lt;ins class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;aquell temps transcorria just a &lt;/ins&gt;l'&lt;ins class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;est de la filera de cases) fins &lt;/ins&gt;al &lt;ins class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;primer pont&lt;/ins&gt;, &lt;ins class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;a Martorell&lt;/ins&gt;, &lt;ins class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;a 23 km d'allí, el que suposava un viatge d'un dia només &lt;/ins&gt;per &lt;ins class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;anar. Amb la barca, el trajecte va quedar reduït &lt;/ins&gt;a &lt;ins class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;vuit quilòmetres, cosa que va fer que molts més camperols s'interessessin en instal ·&lt;/ins&gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt; &lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt; &lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt;−&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;&lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt; &lt;/del&gt;En &lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt; &lt;/del&gt;els anys vuitanta el creixement urbà va continuar i es van ampliar els &lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt; &lt;/del&gt;polígons industrials amb l'arribada de noves empreses. Les &lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt; &lt;/del&gt;preocupacions urbanístiques van dirigides a aconseguir una millora en &lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt; &lt;/del&gt;els equipaments, especialment en els barris més densificats i amb més &lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt; &lt;/del&gt;mancances, en un intent de racionalitzar l'urbanisme incontrolat de les &lt;del class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt; &lt;/del&gt;dècades anteriors i equilibrar el creixement.&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt;+&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot;&gt; &lt;/td&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt;+&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;&lt;ins class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;lar al Prat.En començar el segle XIX, l'economia de la població està basada encara en una agricultura tradicional, fonamentada en el treball familiar i en la contractació temporal de jornalers en els moments de més treball. Al llarg del segle, el creixement de l'activitat agrícola, juntament amb l'increment demogràfic, provocarà un augment del nombre de jornalers. Aquests, al costat dels artesans, seran els artífexs del creixement del nucli urbà.La construcció del pont de Ferran Puig per creuar el riu (1873), l'arribada del ferrocarril (1881) i el descobriment de l'aigua artesiana (1893) van obrir perspectives de desenvolupament a la població que es materialitzaran al segle XX.El Prat afronta l'entrada del nou segle amb un fet fonamental al camp: la consolidació dels conreus de regadiu, que han aconseguit desbancar totalment als cereals de secà.&lt;/ins&gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot;&gt; &lt;/td&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt;+&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot;&gt; &lt;/td&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt;+&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot;&gt; &lt;/td&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt;+&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;&lt;ins class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;Gairebé totes les terres han estat adaptades als nous productes, molt més rendibles, i això ha repercutit en la millora de la situació general de la població agrícola i jornalera. El Prat viu uns anys d'expansió gràcies a la comercialització dels excedents agrícoles, i gaudeixen d'especial reconeixement per la seva qualitat la carxofa, l'enciam i el meló.La ruptura amb les formes de vida tradicionals vindrà provocada, bàsicament, per l'arribada de la indústria i la instal · lació de l'aviació. El pas de mà d'obra del camp a la fàbrica, l'arribada massiva de treballadors d'altres llocs i la consolidació de la setmanada en substitució del insegur jornal, contribuiran a alterar profundament la configuració social i cultural del Prat. El 1917, amb la instal ·&lt;/ins&gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot;&gt; &lt;/td&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt;+&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot;&gt; &lt;/td&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt;+&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot;&gt; &lt;/td&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt;+&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;&lt;ins class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;lació de la Paperera Espanyola, el 1923 amb els tres aeròdroms en funcionament (eren els camps de l'Aeronàutica Naval, el de Josep Canudas i el de la companyia francesa Latécoère) i el 1926 amb la posada en funcionament de la Seda, seran anys clau en el procés de transició de la societat agrària a la industrial.La consolidació del procés industrialitzador comportarà l'arribada massiva de nous pobladors que es trobaran amb una ciutat que no està preparada per acollir aquest flux demogràfic.&lt;/ins&gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot;&gt; &lt;/td&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt;+&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot;&gt; &lt;/td&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt;+&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot;&gt; &lt;/td&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt;+&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;&lt;ins class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;Del Prat de 1950 tenia 10.038 habitants i 25 anys més tard, el 1975, la població total era de 51.058 persones. Els principals dèficit se situen en la manca d'habitatges i de places escolars però també es fan evidents en els serveis, especialment en l'aigua i al clavegueram.Al llarg dels anys setanta del segle XX del Prat va viure un important creixement, no sempre equilibrat, per adaptar-se a la nova realitat social.&lt;/ins&gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot;&gt; &lt;/td&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt;+&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot;&gt; &lt;/td&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt;+&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot;&gt; &lt;/td&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt;+&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #222; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;En els anys vuitanta el creixement urbà va continuar i es van ampliar els polígons industrials amb l'arribada de noves empreses. Les preocupacions urbanístiques van dirigides a aconseguir una millora en els equipaments, especialment en els barris més densificats i amb més mancances, en un intent de racionalitzar l'urbanisme incontrolat de les dècades anteriors i equilibrar el creixement.&lt;ins class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;'''&lt;/ins&gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;/table&gt;</summary>
		<author><name>Pepito</name></author>
		
	</entry>
	<entry>
		<id>http://www.wikiprat.cat/index.php?title=Prat_de_llobregat&amp;diff=3210&amp;oldid=prev</id>
		<title>Pepito: el prat de llobregat...</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="http://www.wikiprat.cat/index.php?title=Prat_de_llobregat&amp;diff=3210&amp;oldid=prev"/>
		<updated>2013-01-31T12:19:40Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;el prat de llobregat...&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;&lt;b&gt;Pàgina nova&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;div&gt;La  ciutat del Prat de Llobregat es troba a la comarca del Baix Llobregat a  la província de Barcelona, ​​comunitat autònoma de Catalunya, Espanya i  forma part de l'àrea metropolitana de Barcelona.En  el seu terme municipal es troben infraestructures de gran importància  per a Barcelona com l'Aeroport de Barcelona (IATA: BCN), i un cop  finalitzades les obres del desviament del riu llobregat una part de la  zona portuària del port de Barcelona.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La  ciutat es troba a la vora del Mar Mediterrani i el seu terme municipal  d'una superfície de 32,23 km ² limita amb els de Barcelona,  ​​l'Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sant Boi de  Llobregat i Viladecans. El terreny és pràcticament pla i la seva altitud màxima (5 metres) es troba a la plaça de la Vila.El Prat és l'únic municipi creat el territori es troba íntegrament al delta del Llobregat.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
 Les terres del Prat comencen a ser habitades cap al segle X, molt abans de la creació del nucli urbà. A  finals del segle XVII del Prat encara no formava poblat però posseïa  una vida legal independent amb un consell i unes ordenacions municipals  des 1689.El segle XVII és el del naixement del Prat urbà. Així,  entre 1720 i 1740 comencen a construir les primeres cases al voltant  dels edificis de la plaça, fet motivat per l'autorització concedida a  Bernat Gual, un granger, per obrir una carnisseria pròxima a una cruïlla  de camins (el que avui és la plaça de la Vila). &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Posteriorment,  es concedia el dret papal per tenir una parròquia pròpia, i més tard  creixien als voltants l'hostal (que feia les funcions de taverna i  fleca, a part de les que el seu nom indica). L'obertura  de la carnisseria, la seva bona situació, la construcció de la  parròquia i la de l'hostal, van afavorir que diversos artesans s'instal ·  laran en el lloc.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
 Al  llarg del segle les cases s'agruparan en dues fileres que s'estendran  paral · lelament cap al nord resseguint els dos costats d'un dels  camins. Així es formarà el primer carrer del poble, l'única que hi haurà durant molt de temps: el carrer Major.Poc  després el petit nucli es veu afavorit per la barca que el mateix  Bernat Gual posa en servei per passar el riu, ja que per anar a  comerciar a Barcelona es requeria remuntar el riu (que en aquell temps  transcorria just a l'est de la filera de cases) fins al primer pont, a Martorell, a 23 km d'allí, el que suposava un viatge d'un dia només per anar. Amb  la barca, el trajecte va quedar reduït a vuit quilòmetres, cosa que va  fer que molts més camperols s'interessessin en instal ·&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
 lar al Prat.En  començar el segle XIX, l'economia de la població està basada encara en  una agricultura tradicional, fonamentada en el treball familiar i en la  contractació temporal de jornalers en els moments de més treball. Al  llarg del segle, el creixement de l'activitat agrícola, juntament amb  l'increment demogràfic, provocarà un augment del nombre de jornalers. Aquests, al costat dels artesans, seran els artífexs del creixement del nucli urbà.La  construcció del pont de Ferran Puig per creuar el riu (1873),  l'arribada del ferrocarril (1881) i el descobriment de l'aigua artesiana  (1893) van obrir perspectives de desenvolupament a la població que es  materialitzaran al segle XX.El  Prat afronta l'entrada del nou segle amb un fet fonamental al camp: la  consolidació dels conreus de regadiu, que han aconseguit desbancar  totalment als cereals de secà.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
 Gairebé  totes les terres han estat adaptades als nous productes, molt més  rendibles, i això ha repercutit en la millora de la situació general de  la població agrícola i jornalera. El  Prat viu uns anys d'expansió gràcies a la comercialització dels  excedents agrícoles, i gaudeixen d'especial reconeixement per la seva  qualitat la carxofa, l'enciam i el meló.La  ruptura amb les formes de vida tradicionals vindrà provocada,  bàsicament, per l'arribada de la indústria i la instal · lació de  l'aviació. El  pas de mà d'obra del camp a la fàbrica, l'arribada massiva de  treballadors d'altres llocs i la consolidació de la setmanada en  substitució del insegur jornal, contribuiran a alterar profundament la  configuració social i cultural del Prat. El  1917, amb la instal · &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
lació de la Paperera Espanyola, el 1923 amb els  tres aeròdroms en funcionament (eren els camps de l'Aeronàutica Naval,  el de Josep Canudas i el de la companyia francesa Latécoère) i el 1926  amb la posada en funcionament de la Seda, seran anys clau en el procés de transició de la societat agrària a la industrial.La  consolidació del procés industrialitzador comportarà l'arribada massiva  de nous pobladors que es trobaran amb una ciutat que no està preparada  per acollir aquest flux demogràfic.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
 Del Prat de 1950 tenia 10.038 habitants i 25 anys més tard, el 1975, la població total era de 51.058 persones. Els  principals dèficit se situen en la manca d'habitatges i de places  escolars però també es fan evidents en els serveis, especialment en  l'aigua i al clavegueram.Al  llarg dels anys setanta del segle XX del Prat va viure un important  creixement, no sempre equilibrat, per adaptar-se a la nova realitat  social.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
 En  els anys vuitanta el creixement urbà va continuar i es van ampliar els  polígons industrials amb l'arribada de noves empreses. Les  preocupacions urbanístiques van dirigides a aconseguir una millora en  els equipaments, especialment en els barris més densificats i amb més  mancances, en un intent de racionalitzar l'urbanisme incontrolat de les  dècades anteriors i equilibrar el creixement.&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Pepito</name></author>
		
	</entry>
</feed>