http://www.wikiprat.cat/api.php?action=feedcontributions&user=Elpratcultura&feedformat=atomWikiPrat - Contribucions de l'usuari [ca]2024-03-29T14:42:45ZContribucions de l'usuariMediaWiki 1.32.0http://www.wikiprat.cat/index.php?title=Joan_Rof_i_Codina&diff=4458Joan Rof i Codina2015-07-30T14:35:07Z<p>Elpratcultura: </p>
<hr />
<div>'''Juan Rof Codina''' (El Prat de Llobregat, 31 d'agost de 1874 – Lugo, 17 de juny de 1967), prestigiós veterinari "català de naixement, de cor gallec", considerat el principal artífex de l'avenç de la ramaderia espanyola al s.XX.<br />
<br />
<br />
<br />
<big> <br />
'''Biografia'''</big> <br />
[[File: RofCodina.jpg|300px|right|thumb|Juan Rof Codina]]<br />
'''Juan Rof Codina''' va néixer el tercer de quatre germans del matrimoni format per Pablo Rof Xirinas, ferrer de professió, i Micaela Codina Portillo. De petit, desitjava ser maquinista de ferrocarril quan fos gran, com el seu oncle. Passaren els anys i es traslladà a Madrid per estudiar mecànica, però per atzar, finalment cursà veterinària, la professió que esdevindria la seva passió i en la qual, destacaria.<br />
<br />
Per dues vegades, l’aportació econòmica del seu pare va evitar-li d’anar embarcat a la Guerra de Cuba; de la tercera convocatòria, n’escapà gràcies al farmacèutic amb qui treballava mentre estudiava. Acabats els estudis, el 1898 ingressà a l’exèrcit en qualitat de tinent veterinari i fou destinat a Vigo, on començà un intens treball de vacunació del bestiar, paral·lelament a la tasca de difusió dels descobriments de Pasteur (1822-1895). Cal reconèixer-li un afany colossal en la divulgació dels treballs del revolucionari microbiòleg i químic francès.<br />
<br />
Després de dos anys destinat a Granada, en els quals es casà amb Concepción Carballo Lameiro, el 1902 retornà a Lugo i va abandonar l’exèrcit per fundar la primera clínica veterinària de l’estat espanyol, juntament amb el seu cunyat també veterinari, Jesús Carballo Lameiro. En el context d’una ramaderia fortament tradicional, obtingueren la representació oficial per a Galícia i Astúries de les vacunes de l’Institut Pasteur de París, amb les quals afrontaren el gran repte que suposava l’eradicació definitiva de la multitud d’infeccions que assolaven el bestiar boví, oví i porcí (especialment degut al carboncle bacteridià i la febre aftosa). Armat amb injeccions, Rof Codina reclutà un exèrcit rural de veterinaris a base d’ensenyar capellans i farmacèutics de poble. Així, al llarg de la primera dècada del segle XX i de la mà de Rof Codina, podem dir que la Veterinària espanyola experimentà el canvi decisiu que havia d'ocórrer davant la magnitud dels descobriments de Pasteur.<br />
<br />
L’any 1909 es convocaren les primeres oposicions estatals a inspectors provincials veterinaris i Juan Rof Codina quedà en segona posició: tot i escollir Lugo, hagué d’anar a exercir a La Corunya, principal regió ramadera de l’estat. De la seva tasca, en destaquen els concursos ramaders que implantà i organitzà, que tenien la finalitat d’escollir els millors exemplars de la raça bovina gallega per obtenir una millor qualitat càrnica. I és que la tesi de fons que movia el veterinari Rof Codina en la seva tasca professional era considerar la ramaderia com a font principal de riquesa, desenvolupament i benestar socials.<br />
<br />
També cal recordar la seva intensa contribució amb textos en les principals publicacions de ramaderia i agricultura estatals i internacionals (més de 3.000 articles va escriure!), així com també la gran participació en conferències i discursos arreu del país.<br />
[[Fitxer:Rof_en_campanya.jpg|thumb|left|300px|Campanya de vacunació a Galícia dirigida per Rof Codina, principis del s.XX]]<br />
A més, dins la professió, ocupà els càrrecs més elevats: Inspector General en Cap del Ministeri d’Agricultura, president d’honor de la Societat Veterinària de Zootècnia, membre d’honor del Consell General de Veterinària i soci d’honor del Col·legi Veterinari de Lugo.<br />
<br />
L’enorme activitat que portà a terme a partir de la seva jubilació l’any 1944 demostra el seu veritable amor i vocació per la Veterinària: creà la càtedra mòbil de divulgació pecuària de Galícia, seguí organitzant cursos, intervingué en múltiples congressos...<br />
<br />
Diuen els qui el coneixien, que Juan Rof Codina era al·lèrgic a les lloances i defugia els honors, però en vida seva fou molt estimat i quedà molt reconeguda la seva immensa tasca per part dels companys de professió. Amb la jubilació arribaren els homenatges i reconeixements dins la professió i també a la seva vila natal, El Prat de Llobregat, que va nomenar-lo fill predilecte el 1957. La ciutat li dedicà uns esplèndids jardins, els Jardins del Veterinari Rof i Codina, ubicats al polígon industrial Fondo d'en Peixo. També la seva ciutat d’adopció, Lugo, li dedicà un carrer l’any 1969.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<big>'''Obra publicada'''</big><br />
<br />
* ''Bosquejo sanitario-zootécnico : ventajas del seguro aplicado à la ganadería en la provincia de Lugo''. Lugo : [s.n.], 1904.<br />
* ''Cartilla contra el carbunco bacteriano'' :''(Nacida)''. La Coruña : Consejo Provincial de Agricultura y Ganadería, 1910.<br />
* ''Cartilla contra la glosopeda'' : ''(Gripo)''. La Coruña : [s.n.], 1911.<br />
* ''Reformas que se pueden implantar en Galicia para el progreso de la agricultura''. Coruña : Imprenta y Litografia de L. Lorman, 1912. <br />
* ''Instrucciones y legislación para organizar sindicatos agrícolas y sociedades deseguros de ganados''. La Coruña : Consejo Provincial de Fomento, 1915. <br />
* ''Los concursos de ganados como medio de fomentar y classificar la ganadería : memòria premiada en el concurso de 1913''. Madrid : [s.n.], 1915. <br />
* ''La raza bovina gallega''. Madrid: [s.n., 1916].<br />
* ''Problemas de la ganadería española : abastecimiento de carnes y organización racional de los concursos de ganados en Galicia''. La Coruña: Tall. De Imp. Garcybarra, 1920.<br />
* ''Abastecimiento de carnes y organización racional de los concursos de ganados en Galícia''. La Coruña : [s.n.], 1920. <br />
* ''Enfermedades infecto-contagiosas reinantes en la ganadería gallega y medidas para combatirlas y evitarlas''. La Coruña : “Garcybarra”, 1928.<br />
* ''Galicia pecuaria : la ganadería en la región y sus industrias derivadas''. Almanaque gallego (Céltiga), 1929. <br />
* ''Cooperativismo''. Cuenca : Ruiz de Lara, 1932. <br />
* ''Cooperativismo pecuario : cuarta y quinta conferencia sobre el tema pronunciadas en Unión Radio los días 4 y 7 de diciembre'' / por Juan Rof Codina. [Madrid? : s.n., 1933?].<br />
* ''Enseñanzas de la estadística ganadera''. Faro villalbés (1934).<br />
* ''Plan de mejora del ganado porcino''. Lugo: Imp. Palacios, 1944.<br />
* ''Plan de mejora en el rendimiento económico de la avicultura''. Lugo : Artes Gráficas Cerardo Castro, 1944.<br />
* ''Contribución al estudio de la producción láctea y de su importancia higiénica''. Lugo:[s.n.], 1951.<br />
* ''La avicultura en Galicia''. Lugo : [s.n.], 1952.<br />
* ''La raza bovina gallega rubia mejorada''. Lugo : Gerardo Castro, 1953. <br />
* ''La lucha contra la brucelosis ó aborto epizoótico ó contagioso''. [Madrid : s.n., 1959]. <br />
* ''Nociones de avicultura''. Madrid [etc.]: Celta, 1962.<br />
* ''Reformas que se pueden implantar en Galicia para el progreso de la agricultura''. Sada : Do Castro, 1985.<br />
* ''Primer Congreso Veterinario Español : II Tema Oficial Zootecnia''. Coruña: Moret, [19--?].<br />
<br />
<br />
'''<big>Enllaços</big>'''<br />
* [http://www.biblioteca.elprat.cat/serveis_projectes_detall_1/_CAFjuKR7gbWpf-9-LD9Zy00UR5UX-gWtecLj532NmknrqB12D4A6PyT5wHL5IXnKtIlTB3x3RAk Pratilletres], consultat el 28 de juliol de 2015<br />
* [http://cataleg.bnc.cat/search*cat/?searchtype=a&searcharg=Rof+Codina%2C+Juan&sortdropdown=-&searchscope=13&searchscope2=13&SORT=D%20 Catàleg de la Biblioteca de Catalunya]<br />
* [http://ccuc.cbuc.cat/search*cat/a?SEARCH=Rof+Codina%2C+Juan&sortdropdown=-&searchscope=23%20 Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya]<br />
* [http://catalogo.bne.es/uhtbin/webcat Catàleg de la Biblioteca Nacional d'Espanya]<br />
<br />
<br />
<big>'''Referències'''</big><br />
* Patrimoni Cultural del Prat. “El teu carrer: Jardins del veterinari Rof i Codina”. 2014. Disponible [http://www.patrimonicultural.elprat.cat/mDetall/_Tjk8DmmJT-dX0sTg1QeBc2UO7GiIqbrQu-oK-gxm9h2jR07O4UswxXy-1l8pJnSh68U6H9qz4qE en línia].<br />
* Rodríguez Troncoso, Manuel. ''Juan Rof Codina: manescal exemplar, El Prat de Llobregat 1874-Lugo 1967''. El Prat de Llobregat : Rúbrica, 2007.<br />
* Ruiz Martínez, Carlos. “Juan Rof Codina (1874-1967)”. En: M. Cordero del Campillo, C. Ruiz Martínez, B. Madariaga de la Camp. ''Semblanzas veterinarias''. León : [s.n.], 1973. p.195-218. Disponible en línia:<br />
Article: http://ddd.uab.cat/pub/llibres/1973-2011/72336/semvet_a1973v1_rof.pdf<br />
<br />
Obra completa: http://ddd.uab.cat/record/72336?ln=ca</div>Elpratculturahttp://www.wikiprat.cat/index.php?title=Joan_Rof_i_Codina&diff=4457Joan Rof i Codina2015-07-30T14:16:07Z<p>Elpratcultura: </p>
<hr />
<div>'''Juan Rof Codina''' (El Prat de Llobregat, 31 d'agost de 1874 – Lugo, 17 de juny de 1967), prestigiós veterinari "català de naixement, de cor gallec", considerat el principal artífex de l'avenç de la ramaderia espanyola al s.XX.<br />
<br />
<br />
<br />
<big> <br />
'''Biografia'''</big> <br />
[[File: RofCodina.jpg|300px|right|thumb|Juan Rof Codina]]<br />
'''Juan Rof Codina''' va néixer el tercer de quatre germans del matrimoni format per Pablo Rof Xirinas, ferrer de professió, i Micaela Codina Portillo. De petit, desitjava ser maquinista de ferrocarril quan fos gran, com el seu oncle. Passaren els anys i es traslladà a Madrid per estudiar mecànica, però per atzar, finalment cursà veterinària, la professió que esdevindria la seva passió i en la qual, destacaria.<br />
<br />
Per dues vegades, l’aportació econòmica del seu pare va evitar-li d’anar embarcat a la Guerra de Cuba; de la tercera convocatòria, n’escapà gràcies al farmacèutic amb qui treballava mentre estudiava. Acabats els estudis, el 1898 ingressà a l’exèrcit en qualitat de tinent veterinari i fou destinat a Vigo, on començà un intens treball de vacunació del bestiar, paral·lelament a la tasca de difusió dels descobriments de Pasteur (1822-1895). Cal reconèixer-li un afany colossal en la divulgació dels treballs del revolucionari microbiòleg i químic francès.<br />
<br />
Després de dos anys destinat a Granada, en els quals es casà amb Concepción Carballo Lameiro, el 1902 retornà a Lugo i va abandonar l’exèrcit per fundar la primera clínica veterinària de l’estat espanyol, juntament amb el seu cunyat també veterinari, Jesús Carballo Lameiro. En el context d’una ramaderia fortament tradicional, obtingueren la representació oficial per a Galícia i Astúries de les vacunes de l’Institut Pasteur de París, amb les quals afrontaren el gran repte que suposava l’eradicació definitiva de la multitud d’infeccions que assolaven el bestiar boví, oví i porcí (especialment degut al carboncle bacteridià i la febre aftosa). Armat amb injeccions, Rof Codina reclutà un exèrcit rural de veterinaris a base d’ensenyar capellans i farmacèutics de poble. Així, al llarg de la primera dècada del segle XX i de la mà de Rof Codina, podem dir que la Veterinària espanyola experimentà el canvi decisiu que havia d'ocórrer davant la magnitud dels descobriments de Pasteur.<br />
<br />
L’any 1909 es convocaren les primeres oposicions estatals a inspectors provincials veterinaris i Juan Rof Codina quedà en segona posició: tot i escollir Lugo, hagué d’anar a exercir a La Corunya, principal regió ramadera de l’estat. De la seva tasca, en destaquen els concursos ramaders que implantà i organitzà, que tenien la finalitat d’escollir els millors exemplars de la raça bovina gallega per obtenir una millor qualitat càrnica. I és que la tesi de fons que movia el veterinari Rof Codina en la seva tasca professional era considerar la ramaderia com a font principal de riquesa, desenvolupament i benestar socials.<br />
<br />
També cal recordar la seva intensa contribució amb textos en les principals publicacions de ramaderia i agricultura estatals i internacionals (més de 3.000 articles va escriure!), així com també la gran participació en conferències i discursos arreu del país.<br />
[[Fitxer:Rof_en_campanya.jpg|thumb|left|300px|Campanya de vacunació a Galícia dirigida per Rof Codina, principis del s.XX]]<br />
A més, dins la professió, ocupà els càrrecs més elevats: Inspector General en Cap del Ministeri d’Agricultura, president d’honor de la Societat Veterinària de Zootècnia, membre d’honor del Consell General de Veterinària i soci d’honor del Col·legi Veterinari de Lugo.<br />
<br />
L’enorme activitat que portà a terme a partir de la seva jubilació l’any 1944 demostra el seu veritable amor i vocació per la Veterinària: creà la càtedra mòbil de divulgació pecuària de Galícia, seguí organitzant cursos, intervingué en múltiples congressos...<br />
<br />
Diuen els qui el coneixien, que Juan Rof Codina era al·lèrgic a les lloances i defugia els honors, però en vida seva fou molt estimat i quedà molt reconeguda la seva immensa tasca per part dels companys de professió. Amb la jubilació arribaren els homenatges i reconeixements dins la professió i també a la seva vila natal, El Prat de Llobregat, que va nomenar-lo fill predilecte el 1957. La ciutat li dedicà uns esplèndids jardins, els Jardins del Veterinari Rof i Codina, ubicats al polígon industrial Fondo d'en Peixo. També la seva ciutat d’adopció, Lugo, li dedicà un carrer l’any 1969.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<big>'''Obra publicada'''</big><br />
<br />
* ''Bosquejo sanitario-zootécnico : ventajas del seguro aplicado à la ganadería en la provincia de Lugo''. Lugo : [s.n.], 1904.<br />
* ''Cartilla contra el carbunco bacteriano'' :''(Nacida)''. La Coruña : Consejo Provincial de Agricultura y Ganadería, 1910.<br />
* ''Cartilla contra la glosopeda'' : ''(Gripo)''. La Coruña : [s.n.], 1911.<br />
* ''Reformas que se pueden implantar en Galicia para el progreso de la agricultura''. Coruña : Imprenta y Litografia de L. Lorman, 1912. <br />
* ''Instrucciones y legislación para organizar sindicatos agrícolas y sociedades deseguros de ganados''. La Coruña : Consejo Provincial de Fomento, 1915. <br />
* ''Los concursos de ganados como medio de fomentar y classificar la ganadería : memòria premiada en el concurso de 1913''. Madrid : [s.n.], 1915. <br />
* ''La raza bovina gallega''. Madrid: [s.n., 1916].<br />
* ''Problemas de la ganadería española : abastecimiento de carnes y organización racional de los concursos de ganados en Galicia''. La Coruña: Tall. De Imp. Garcybarra, 1920.<br />
* ''Abastecimiento de carnes y organización racional de los concursos de ganados en Galícia''. La Coruña : [s.n.], 1920. <br />
* ''Enfermedades infecto-contagiosas reinantes en la ganadería gallega y medidas para combatirlas y evitarlas''. La Coruña : “Garcybarra”, 1928.<br />
* ''Galicia pecuaria : la ganadería en la región y sus industrias derivadas''. Almanaque gallego (Céltiga), 1929. <br />
* ''Cooperativismo''. Cuenca : Ruiz de Lara, 1932. <br />
* ''Cooperativismo pecuario : cuarta y quinta conferencia sobre el tema pronunciadas en Unión Radio los días 4 y 7 de diciembre'' / por Juan Rof Codina. [Madrid? : s.n., 1933?] (Madrid : Impremta Viuda de M. de Navarro, 1933).<br />
* ''Enseñanzas de la estadística ganadera''. Faro villalbés (1934).<br />
* ''Plan de mejora del ganado porcino''. Lugo: Imp. Palacios, 1944.<br />
* ''Plan de mejora en el rendimiento económico de la avicultura''. Lugo : Artes Gráficas Cerardo Castro, 1944.<br />
* ''Contribución al estudio de la producción láctea y de su importancia higiénica''. Lugo:[s.n.], 1951.<br />
* ''La avicultura en Galicia''. Lugo : [s.n.], 1952.<br />
* ''La raza bovina gallega rubia mejorada''. Lugo : Gerardo Castro, 1953. <br />
* ''La lucha contra la brucelosis ó aborto epizoótico ó contagioso''. [Madrid : s.n., 1959]. <br />
* ''Nociones de avicultura''. Madrid [etc.]: Celta, 1962.<br />
* ''Reformas que se pueden implantar en Galicia para el progreso de la agricultura''. Sada : Do Castro, 1985.<br />
* ''Primer Congreso Veterinario Español : II Tema Oficial Zootecnia''. Coruña: Moret, [19--?].<br />
<br />
<br />
'''<big>Enllaços</big>'''<br />
* [http://www.biblioteca.elprat.cat/serveis_projectes_detall_1/_CAFjuKR7gbWpf-9-LD9Zy00UR5UX-gWtecLj532NmknrqB12D4A6PyT5wHL5IXnKtIlTB3x3RAk Pratilletres], consultat el 28 de juliol de 2015<br />
* [http://cataleg.bnc.cat/search*cat/?searchtype=a&searcharg=Rof+Codina%2C+Juan&sortdropdown=-&searchscope=13&searchscope2=13&SORT=D%20 Catàleg de la Biblioteca de Catalunya]<br />
* [http://ccuc.cbuc.cat/search*cat/a?SEARCH=Rof+Codina%2C+Juan&sortdropdown=-&searchscope=23%20 Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya]<br />
* [http://catalogo.bne.es/uhtbin/webcat Catàleg de la Biblioteca Nacional d'Espanya]<br />
<br />
<br />
<big>'''Referències'''</big><br />
* Patrimoni Cultural del Prat. “El teu carrer: Jardins del veterinari Rof i Codina”. 2014. Disponible [http://www.patrimonicultural.elprat.cat/mDetall/_Tjk8DmmJT-dX0sTg1QeBc2UO7GiIqbrQu-oK-gxm9h2jR07O4UswxXy-1l8pJnSh68U6H9qz4qE en línia].<br />
* Rodríguez Troncoso, Manuel. ''Juan Rof Codina: manescal exemplar, El Prat de Llobregat 1874-Lugo 1967''. El Prat de Llobregat : Rúbrica, 2007.<br />
* Ruiz Martínez, Carlos. “Juan Rof Codina (1874-1967)”. En: M. Cordero del Campillo, C. Ruiz Martínez, B. Madariaga de la Camp. ''Semblanzas veterinarias''. León : [s.n.], 1973. p.195-218. Disponible en línia:<br />
Article: http://ddd.uab.cat/pub/llibres/1973-2011/72336/semvet_a1973v1_rof.pdf<br />
<br />
Obra completa: http://ddd.uab.cat/record/72336?ln=ca</div>Elpratculturahttp://www.wikiprat.cat/index.php?title=Joan_Rof_i_Codina&diff=4456Joan Rof i Codina2015-07-30T14:14:38Z<p>Elpratcultura: </p>
<hr />
<div>'''Juan Rof Codina''' (El Prat de Llobregat, 31 d'agost de 1874 – Lugo, 17 de juny de 1967), prestigiós veterinari "català de naixement, de cor gallec", considerat el principal artífex de l'avenç de la ramaderia espanyola al s.XX.<br />
<br />
<br />
<br />
<big> <br />
'''Biografia'''</big> <br />
[[File: RofCodina.jpg|350px|right|thumb|Juan Rof Codina]]<br />
'''Juan Rof Codina''' va néixer el tercer de quatre germans del matrimoni format per Pablo Rof Xirinas, ferrer de professió, i Micaela Codina Portillo. De petit, desitjava ser maquinista de ferrocarril quan fos gran, com el seu oncle. Passaren els anys i es traslladà a Madrid per estudiar mecànica, però per atzar, finalment cursà veterinària, la professió que esdevindria la seva passió i en la qual, destacaria.<br />
<br />
Per dues vegades, l’aportació econòmica del seu pare va evitar-li d’anar embarcat a la Guerra de Cuba; de la tercera convocatòria, n’escapà gràcies al farmacèutic amb qui treballava mentre estudiava. Acabats els estudis, el 1898 ingressà a l’exèrcit en qualitat de tinent veterinari i fou destinat a Vigo, on començà un intens treball de vacunació del bestiar, paral·lelament a la tasca de difusió dels descobriments de Pasteur (1822-1895). Cal reconèixer-li un afany colossal en la divulgació dels treballs del revolucionari microbiòleg i químic francès.<br />
<br />
Després de dos anys destinat a Granada, en els quals es casà amb Concepción Carballo Lameiro, el 1902 retornà a Lugo i va abandonar l’exèrcit per fundar la primera clínica veterinària de l’estat espanyol, juntament amb el seu cunyat també veterinari, Jesús Carballo Lameiro. En el context d’una ramaderia fortament tradicional, obtingueren la representació oficial per a Galícia i Astúries de les vacunes de l’Institut Pasteur de París, amb les quals afrontaren el gran repte que suposava l’eradicació definitiva de la multitud d’infeccions que assolaven el bestiar boví, oví i porcí (especialment degut al carboncle bacteridià i la febre aftosa). Armat amb injeccions, Rof Codina reclutà un exèrcit rural de veterinaris a base d’ensenyar capellans i farmacèutics de poble. Així, al llarg de la primera dècada del segle XX i de la mà de Rof Codina, podem dir que la Veterinària espanyola experimentà el canvi decisiu que havia d'ocórrer davant la magnitud dels descobriments de Pasteur.<br />
<br />
L’any 1909 es convocaren les primeres oposicions estatals a inspectors provincials veterinaris i Juan Rof Codina quedà en segona posició: tot i escollir Lugo, hagué d’anar a exercir a La Corunya, principal regió ramadera de l’estat. De la seva tasca, en destaquen els concursos ramaders que implantà i organitzà, que tenien la finalitat d’escollir els millors exemplars de la raça bovina gallega per obtenir una millor qualitat càrnica. I és que la tesi de fons que movia el veterinari Rof Codina en la seva tasca professional era considerar la ramaderia com a font principal de riquesa, desenvolupament i benestar socials.<br />
[[Fitxer:Rof_en_campanya.jpg|thumb|left|380px|Campanya de vacunació a Galícia dirigida per Rof Codina, principis del s.XX]]<br />
També cal recordar la seva intensa contribució amb textos en les principals publicacions de ramaderia i agricultura estatals i internacionals (més de 3.000 articles va escriure!), així com també la gran participació en conferències i discursos arreu del país.<br />
<br />
A més, dins la professió, ocupà els càrrecs més elevats: Inspector General en Cap del Ministeri d’Agricultura, president d’honor de la Societat Veterinària de Zootècnia, membre d’honor del Consell General de Veterinària i soci d’honor del Col·legi Veterinari de Lugo.<br />
<br />
L’enorme activitat que portà a terme a partir de la seva jubilació l’any 1944 demostra el seu veritable amor i vocació per la Veterinària: creà la càtedra mòbil de divulgació pecuària de Galícia, seguí organitzant cursos, intervingué en múltiples congressos...<br />
<br />
Diuen els qui el coneixien, que Juan Rof Codina era al·lèrgic a les lloances i defugia els honors, però en vida seva fou molt estimat i quedà molt reconeguda la seva immensa tasca per part dels companys de professió. Amb la jubilació arribaren els homenatges i reconeixements dins la professió i també a la seva vila natal, El Prat de Llobregat, que va nomenar-lo fill predilecte el 1957. La ciutat li dedicà uns esplèndids jardins, els Jardins del Veterinari Rof i Codina, ubicats al polígon industrial Fondo d'en Peixo. També la seva ciutat d’adopció, Lugo, li dedicà un carrer l’any 1969.<br />
<br />
<br />
<br />
<big>'''Obra publicada'''</big><br />
<br />
* ''Bosquejo sanitario-zootécnico : ventajas del seguro aplicado à la ganadería en la provincia de Lugo''. Lugo : [s.n.], 1904.<br />
* ''Cartilla contra el carbunco bacteriano'' :''(Nacida)''. La Coruña : Consejo Provincial de Agricultura y Ganadería, 1910.<br />
* ''Cartilla contra la glosopeda'' : ''(Gripo)''. La Coruña : [s.n.], 1911.<br />
* ''Reformas que se pueden implantar en Galicia para el progreso de la agricultura''. Coruña : Imprenta y Litografia de L. Lorman, 1912. <br />
* ''Instrucciones y legislación para organizar sindicatos agrícolas y sociedades deseguros de ganados''. La Coruña : Consejo Provincial de Fomento, 1915. <br />
* ''Los concursos de ganados como medio de fomentar y classificar la ganadería : memòria premiada en el concurso de 1913''. Madrid : [s.n.], 1915. <br />
* ''La raza bovina gallega''. Madrid: [s.n., 1916].<br />
* ''Problemas de la ganadería española : abastecimiento de carnes y organización racional de los concursos de ganados en Galicia''. La Coruña: Tall. De Imp. Garcybarra, 1920.<br />
* ''Abastecimiento de carnes y organización racional de los concursos de ganados en Galícia''. La Coruña : [s.n.], 1920. <br />
* ''Enfermedades infecto-contagiosas reinantes en la ganadería gallega y medidas para combatirlas y evitarlas''. La Coruña : “Garcybarra”, 1928.<br />
* ''Galicia pecuaria : la ganadería en la región y sus industrias derivadas''. Almanaque gallego (Céltiga), 1929. <br />
* ''Cooperativismo''. Cuenca : Ruiz de Lara, 1932. <br />
* ''Cooperativismo pecuario : cuarta y quinta conferencia sobre el tema pronunciadas en Unión Radio los días 4 y 7 de diciembre'' / por Juan Rof Codina. [Madrid? : s.n., 1933?] (Madrid : Impremta Viuda de M. de Navarro, 1933).<br />
* ''Enseñanzas de la estadística ganadera''. Faro villalbés (1934).<br />
* ''Plan de mejora del ganado porcino''. Lugo: Imp. Palacios, 1944.<br />
* ''Plan de mejora en el rendimiento económico de la avicultura''. Lugo : Artes Gráficas Cerardo Castro, 1944.<br />
* ''Contribución al estudio de la producción láctea y de su importancia higiénica''. Lugo:[s.n.], 1951.<br />
* ''La avicultura en Galicia''. Lugo : [s.n.], 1952.<br />
* ''La raza bovina gallega rubia mejorada''. Lugo : Gerardo Castro, 1953. <br />
* ''La lucha contra la brucelosis ó aborto epizoótico ó contagioso''. [Madrid : s.n., 1959]. <br />
* ''Nociones de avicultura''. Madrid [etc.]: Celta, 1962.<br />
* ''Reformas que se pueden implantar en Galicia para el progreso de la agricultura''. Sada : Do Castro, 1985.<br />
* ''Primer Congreso Veterinario Español : II Tema Oficial Zootecnia''. Coruña: Moret, [19--?].<br />
<br />
<br />
'''<big>Enllaços</big>'''<br />
* [http://www.biblioteca.elprat.cat/serveis_projectes_detall_1/_CAFjuKR7gbWpf-9-LD9Zy00UR5UX-gWtecLj532NmknrqB12D4A6PyT5wHL5IXnKtIlTB3x3RAk Pratilletres], consultat el 28 de juliol de 2015<br />
* [http://cataleg.bnc.cat/search*cat/?searchtype=a&searcharg=Rof+Codina%2C+Juan&sortdropdown=-&searchscope=13&searchscope2=13&SORT=D%20 Catàleg de la Biblioteca de Catalunya]<br />
* [http://ccuc.cbuc.cat/search*cat/a?SEARCH=Rof+Codina%2C+Juan&sortdropdown=-&searchscope=23%20 Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya]<br />
* [http://catalogo.bne.es/uhtbin/webcat Catàleg de la Biblioteca Nacional d'Espanya]<br />
<br />
<br />
<big>'''Referències'''</big><br />
* Patrimoni Cultural del Prat. “El teu carrer: Jardins del veterinari Rof i Codina”. 2014. Disponible [http://www.patrimonicultural.elprat.cat/mDetall/_Tjk8DmmJT-dX0sTg1QeBc2UO7GiIqbrQu-oK-gxm9h2jR07O4UswxXy-1l8pJnSh68U6H9qz4qE en línia].<br />
* Rodríguez Troncoso, Manuel. ''Juan Rof Codina: manescal exemplar, El Prat de Llobregat 1874-Lugo 1967''. El Prat de Llobregat : Rúbrica, 2007.<br />
* Ruiz Martínez, Carlos. “Juan Rof Codina (1874-1967)”. En: M. Cordero del Campillo, C. Ruiz Martínez, B. Madariaga de la Camp. ''Semblanzas veterinarias''. León : [s.n.], 1973. p.195-218. Disponible en línia:<br />
Article: http://ddd.uab.cat/pub/llibres/1973-2011/72336/semvet_a1973v1_rof.pdf<br />
<br />
Obra completa: http://ddd.uab.cat/record/72336?ln=ca</div>Elpratculturahttp://www.wikiprat.cat/index.php?title=Joan_Rof_i_Codina&diff=4455Joan Rof i Codina2015-07-30T13:01:33Z<p>Elpratcultura: </p>
<hr />
<div>'''Juan Rof Codina''' (El Prat de Llobregat, 1874 – Lugo, 1967), prestigiós veterinari "català de naixement, de cor gallec", considerat el principal artífex de l'avenç de la ramaderia espanyola al s.XX.<br />
<br />
<br />
<br />
<big> <br />
'''Biografia'''</big> <br />
[[File: RofCodina.jpg|350px|right|thumb|Juan Rof Codina]]<br />
'''Juan Rof Codina''' va néixer el tercer de quatre germans del matrimoni format per Pablo Rof Xirinas, ferrer de professió, i Micaela Codina Portillo. De petit, desitjava ser maquinista de ferrocarril quan fos gran, com el seu oncle. Passaren els anys i es traslladà a Madrid per estudiar mecànica, però per atzar, finalment cursà veterinària, la professió que esdevindria la seva passió i en la qual, destacaria.<br />
<br />
Per dues vegades, l’aportació econòmica del seu pare va evitar-li d’anar embarcat a la Guerra de Cuba; de la tercera convocatòria, n’escapà gràcies al farmacèutic amb qui treballava mentre estudiava. Acabats els estudis, el 1898 ingressà a l’exèrcit en qualitat de tinent veterinari i fou destinat a Vigo, on començà un intens treball de vacunació del bestiar, paral·lelament a la tasca de difusió dels descobriments de Pasteur (1822-1895). Cal reconèixer-li un afany colossal en la divulgació dels treballs del revolucionari microbiòleg i químic francès.<br />
<br />
Després de dos anys destinat a Granada, en els quals es casà amb Concepción Carballo Lameiro, el 1902 retornà a Lugo i va abandonar l’exèrcit per fundar la primera clínica veterinària de l’estat espanyol, juntament amb el seu cunyat també veterinari, Jesús Carballo Lameiro. En el context d’una ramaderia fortament tradicional, obtingueren la representació oficial per a Galícia i Astúries de les vacunes de l’Institut Pasteur de París, amb les quals afrontaren el gran repte que suposava l’eradicació definitiva de la multitud d’infeccions que assolaven el bestiar boví, oví i porcí (especialment degut al carboncle bacteridià i la febre aftosa). Armat amb injeccions, Rof Codina reclutà un exèrcit rural de veterinaris a base d’ensenyar capellans i farmacèutics de poble. Així, al llarg de la primera dècada del segle XX i de la mà de Rof Codina, podem dir que la Veterinària espanyola experimentà el canvi decisiu que havia d'ocórrer davant la magnitud dels descobriments de Pasteur.<br />
<br />
L’any 1909 es convocaren les primeres oposicions estatals a inspectors provincials veterinaris i Juan Rof Codina quedà en segona posició: tot i escollir Lugo, hagué d’anar a exercir a La Corunya, principal regió ramadera de l’estat. De la seva tasca, en destaquen els concursos ramaders que implantà i organitzà, que tenien la finalitat d’escollir els millors exemplars de la raça bovina gallega per obtenir una millor qualitat càrnica. I és que la tesi de fons que movia el veterinari Rof Codina en la seva tasca professional era considerar la ramaderia com a font principal de riquesa, desenvolupament i benestar socials.<br />
[[Fitxer:Rof_en_campanya.jpg|thumb|left|380px|Campanya de vacunació a Galícia dirigida per Rof Codina, principis del s.XX]]<br />
També cal recordar la seva intensa contribució amb textos en les principals publicacions de ramaderia i agricultura estatals i internacionals (més de 3.000 articles va escriure!), així com també la gran participació en conferències i discursos arreu del país.<br />
<br />
A més, dins la professió, ocupà els càrrecs més elevats: Inspector General en Cap del Ministeri d’Agricultura, president d’honor de la Societat Veterinària de Zootècnia, membre d’honor del Consell General de Veterinària i soci d’honor del Col·legi Veterinari de Lugo.<br />
<br />
L’enorme activitat que portà a terme a partir de la seva jubilació l’any 1944 demostra el seu veritable amor i vocació per la Veterinària: creà la càtedra mòbil de divulgació pecuària de Galícia, seguí organitzant cursos, intervingué en múltiples congressos...<br />
<br />
Diuen els qui el coneixien, que Juan Rof Codina era al·lèrgic a les lloances i defugia els honors, però en vida seva fou molt estimat i quedà molt reconeguda la seva immensa tasca per part dels companys de professió. Amb la jubilació arribaren els homenatges i reconeixements dins la professió i també a la seva vila natal, El Prat de Llobregat, que va nomenar-lo fill predilecte el 1957. La ciutat li dedicà uns esplèndids jardins, els Jardins del Veterinari Rof i Codina, ubicats al polígon industrial Fondo d'en Peixo. També la seva ciutat d’adopció, Lugo, li dedicà un carrer l’any 1969.<br />
<br />
<br />
<br />
<big>'''Obra publicada'''</big><br />
<br />
* ''Bosquejo sanitario-zootécnico : ventajas del seguro aplicado à la ganadería en la provincia de Lugo''. Lugo : [s.n.], 1904.<br />
* ''Cartilla contra el carbunco bacteriano'' :''(Nacida)''. La Coruña : Consejo Provincial de Agricultura y Ganadería, 1910.<br />
* ''Cartilla contra la glosopeda'' : ''(Gripo)''. La Coruña : [s.n.], 1911.<br />
* ''Reformas que se pueden implantar en Galicia para el progreso de la agricultura''. Coruña : Imprenta y Litografia de L. Lorman, 1912. <br />
* ''Instrucciones y legislación para organizar sindicatos agrícolas y sociedades deseguros de ganados''. La Coruña : Consejo Provincial de Fomento, 1915. <br />
* ''Los concursos de ganados como medio de fomentar y classificar la ganadería : memòria premiada en el concurso de 1913''. Madrid : [s.n.], 1915. <br />
* ''La raza bovina gallega''. Madrid: [s.n., 1916].<br />
* ''Problemas de la ganadería española : abastecimiento de carnes y organización racional de los concursos de ganados en Galicia''. La Coruña: Tall. De Imp. Garcybarra, 1920.<br />
* ''Abastecimiento de carnes y organización racional de los concursos de ganados en Galícia''. La Coruña : [s.n.], 1920. <br />
* ''Enfermedades infecto-contagiosas reinantes en la ganadería gallega y medidas para combatirlas y evitarlas''. La Coruña : “Garcybarra”, 1928.<br />
* ''Galicia pecuaria : la ganadería en la región y sus industrias derivadas''. Almanaque gallego (Céltiga), 1929. <br />
* ''Cooperativismo''. Cuenca : Ruiz de Lara, 1932. <br />
* ''Cooperativismo pecuario : cuarta y quinta conferencia sobre el tema pronunciadas en Unión Radio los días 4 y 7 de diciembre'' / por Juan Rof Codina. [Madrid? : s.n., 1933?] (Madrid : Impremta Viuda de M. de Navarro, 1933).<br />
* ''Enseñanzas de la estadística ganadera''. Faro villalbés (1934).<br />
* ''Plan de mejora del ganado porcino''. Lugo: Imp. Palacios, 1944.<br />
* ''Plan de mejora en el rendimiento económico de la avicultura''. Lugo : Artes Gráficas Cerardo Castro, 1944.<br />
* ''Contribución al estudio de la producción láctea y de su importancia higiénica''. Lugo:[s.n.], 1951.<br />
* ''La avicultura en Galicia''. Lugo : [s.n.], 1952.<br />
* ''La raza bovina gallega rubia mejorada''. Lugo : Gerardo Castro, 1953. <br />
* ''La lucha contra la brucelosis ó aborto epizoótico ó contagioso''. [Madrid : s.n., 1959]. <br />
* ''Nociones de avicultura''. Madrid [etc.]: Celta, 1962.<br />
* ''Reformas que se pueden implantar en Galicia para el progreso de la agricultura''. Sada : Do Castro, 1985.<br />
* ''Primer Congreso Veterinario Español : II Tema Oficial Zootecnia''. Coruña: Moret, [19--?].<br />
<br />
<br />
'''<big>Enllaços</big>'''<br />
* [http://www.biblioteca.elprat.cat/serveis_projectes_detall_1/_CAFjuKR7gbWpf-9-LD9Zy00UR5UX-gWtecLj532NmknrqB12D4A6PyT5wHL5IXnKtIlTB3x3RAk Pratilletres], consultat el 28 de juliol de 2015<br />
* [http://cataleg.bnc.cat/search*cat/?searchtype=a&searcharg=Rof+Codina%2C+Juan&sortdropdown=-&searchscope=13&searchscope2=13&SORT=D%20 Catàleg de la Biblioteca de Catalunya]<br />
* [http://ccuc.cbuc.cat/search*cat/a?SEARCH=Rof+Codina%2C+Juan&sortdropdown=-&searchscope=23%20 Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya]<br />
* [http://catalogo.bne.es/uhtbin/webcat Catàleg de la Biblioteca Nacional d'Espanya]<br />
<br />
<br />
<big>'''Referències'''</big><br />
* Patrimoni Cultural del Prat. “El teu carrer: Jardins del veterinari Rof i Codina”. 2014. Disponible [http://www.patrimonicultural.elprat.cat/mDetall/_Tjk8DmmJT-dX0sTg1QeBc2UO7GiIqbrQu-oK-gxm9h2jR07O4UswxXy-1l8pJnSh68U6H9qz4qE en línia].<br />
* Rodríguez Troncoso, Manuel. ''Juan Rof Codina: manescal exemplar, El Prat de Llobregat 1874-Lugo 1967''. El Prat de Llobregat : Rúbrica, 2007.<br />
* Ruiz Martínez, Carlos. “Juan Rof Codina (1874-1967)”. En: M. Cordero del Campillo, C. Ruiz Martínez, B. Madariaga de la Camp. ''Semblanzas veterinarias''. León : [s.n.], 1973. p.195-218. Disponible en línia:<br />
Article: http://ddd.uab.cat/pub/llibres/1973-2011/72336/semvet_a1973v1_rof.pdf<br />
<br />
Obra completa: http://ddd.uab.cat/record/72336?ln=ca</div>Elpratculturahttp://www.wikiprat.cat/index.php?title=Joan_Rof_i_Codina&diff=4454Joan Rof i Codina2015-07-30T13:01:11Z<p>Elpratcultura: </p>
<hr />
<div>'''Juan Rof Codina''' (El Prat de Llobregat, 1874 – Lugo, 1967), prestigiós veterinari "català de naixement, de cor gallec", considerat el principal artífex de l'avenç de la ramaderia espanyola al s.XX.<br />
<br />
<br />
<br />
<big> <br />
'''Biografia'''</big> <br />
[[File: RofCodina.jpg|350px|right|thumb|Juan Rof Codina]]<br />
'''Juan Rof Codina''' va néixer el tercer de quatre germans del matrimoni format per Pablo Rof Xirinas, ferrer de professió, i Micaela Codina Portillo. De petit, desitjava ser maquinista de ferrocarril quan fos gran, com el seu oncle. Passaren els anys i es traslladà a Madrid per estudiar mecànica, però per atzar, finalment cursà veterinària, la professió que esdevindria la seva passió i en la qual, destacaria.<br />
<br />
Per dues vegades, l’aportació econòmica del seu pare va evitar-li d’anar embarcat a la Guerra de Cuba; de la tercera convocatòria, n’escapà gràcies al farmacèutic amb qui treballava mentre estudiava. Acabats els estudis, el 1898 ingressà a l’exèrcit en qualitat de tinent veterinari i fou destinat a Vigo, on començà un intens treball de vacunació del bestiar, paral·lelament a la tasca de difusió dels descobriments de Pasteur (1822-1895). Cal reconèixer-li un afany colossal en la divulgació dels treballs del revolucionari microbiòleg i químic francès.<br />
<br />
Després de dos anys destinat a Granada, en els quals es casà amb Concepción Carballo Lameiro, el 1902 retornà a Lugo i va abandonar l’exèrcit per fundar la primera clínica veterinària de l’estat espanyol, juntament amb el seu cunyat també veterinari, Jesús Carballo Lameiro. En el context d’una ramaderia fortament tradicional, obtingueren la representació oficial per a Galícia i Astúries de les vacunes de l’Institut Pasteur de París, amb les quals afrontaren el gran repte que suposava l’eradicació definitiva de la multitud d’infeccions que assolaven el bestiar boví, oví i porcí (especialment degut al carboncle bacteridià i la febre aftosa). Armat amb injeccions, Rof Codina reclutà un exèrcit rural de veterinaris a base d’ensenyar capellans i farmacèutics de poble. Així, al llarg de la primera dècada del segle XX i de la mà de Rof Codina, podem dir que la Veterinària espanyola experimentà el canvi decisiu que havia d'ocórrer davant la magnitud dels descobriments de Pasteur.<br />
<br />
L’any 1909 es convocaren les primeres oposicions estatals a inspectors provincials veterinaris i Juan Rof Codina quedà en segona posició: tot i escollir Lugo, hagué d’anar a exercir a La Corunya, principal regió ramadera de l’estat. De la seva tasca, en destaquen els concursos ramaders que implantà i organitzà, que tenien la finalitat d’escollir els millors exemplars de la raça bovina gallega per obtenir una millor qualitat càrnica. I és que la tesi de fons que movia el veterinari Rof Codina en la seva tasca professional era considerar la ramaderia com a font principal de riquesa, desenvolupament i benestar socials.<br />
[[Fitxer:Rof_en_campanya.jpg|thumb|left|375px|Campanya de vacunació a Galícia dirigida per Rof Codina, principis del s.XX]]<br />
També cal recordar la seva intensa contribució amb textos en les principals publicacions de ramaderia i agricultura estatals i internacionals (més de 3.000 articles va escriure!), així com també la gran participació en conferències i discursos arreu del país.<br />
<br />
A més, dins la professió, ocupà els càrrecs més elevats: Inspector General en Cap del Ministeri d’Agricultura, president d’honor de la Societat Veterinària de Zootècnia, membre d’honor del Consell General de Veterinària i soci d’honor del Col·legi Veterinari de Lugo.<br />
<br />
L’enorme activitat que portà a terme a partir de la seva jubilació l’any 1944 demostra el seu veritable amor i vocació per la Veterinària: creà la càtedra mòbil de divulgació pecuària de Galícia, seguí organitzant cursos, intervingué en múltiples congressos...<br />
<br />
Diuen els qui el coneixien, que Juan Rof Codina era al·lèrgic a les lloances i defugia els honors, però en vida seva fou molt estimat i quedà molt reconeguda la seva immensa tasca per part dels companys de professió. Amb la jubilació arribaren els homenatges i reconeixements dins la professió i també a la seva vila natal, El Prat de Llobregat, que va nomenar-lo fill predilecte el 1957. La ciutat li dedicà uns esplèndids jardins, els Jardins del Veterinari Rof i Codina, ubicats al polígon industrial Fondo d'en Peixo. També la seva ciutat d’adopció, Lugo, li dedicà un carrer l’any 1969.<br />
<br />
<br />
<br />
<big>'''Obra publicada'''</big><br />
<br />
* ''Bosquejo sanitario-zootécnico : ventajas del seguro aplicado à la ganadería en la provincia de Lugo''. Lugo : [s.n.], 1904.<br />
* ''Cartilla contra el carbunco bacteriano'' :''(Nacida)''. La Coruña : Consejo Provincial de Agricultura y Ganadería, 1910.<br />
* ''Cartilla contra la glosopeda'' : ''(Gripo)''. La Coruña : [s.n.], 1911.<br />
* ''Reformas que se pueden implantar en Galicia para el progreso de la agricultura''. Coruña : Imprenta y Litografia de L. Lorman, 1912. <br />
* ''Instrucciones y legislación para organizar sindicatos agrícolas y sociedades deseguros de ganados''. La Coruña : Consejo Provincial de Fomento, 1915. <br />
* ''Los concursos de ganados como medio de fomentar y classificar la ganadería : memòria premiada en el concurso de 1913''. Madrid : [s.n.], 1915. <br />
* ''La raza bovina gallega''. Madrid: [s.n., 1916].<br />
* ''Problemas de la ganadería española : abastecimiento de carnes y organización racional de los concursos de ganados en Galicia''. La Coruña: Tall. De Imp. Garcybarra, 1920.<br />
* ''Abastecimiento de carnes y organización racional de los concursos de ganados en Galícia''. La Coruña : [s.n.], 1920. <br />
* ''Enfermedades infecto-contagiosas reinantes en la ganadería gallega y medidas para combatirlas y evitarlas''. La Coruña : “Garcybarra”, 1928.<br />
* ''Galicia pecuaria : la ganadería en la región y sus industrias derivadas''. Almanaque gallego (Céltiga), 1929. <br />
* ''Cooperativismo''. Cuenca : Ruiz de Lara, 1932. <br />
* ''Cooperativismo pecuario : cuarta y quinta conferencia sobre el tema pronunciadas en Unión Radio los días 4 y 7 de diciembre'' / por Juan Rof Codina. [Madrid? : s.n., 1933?] (Madrid : Impremta Viuda de M. de Navarro, 1933).<br />
* ''Enseñanzas de la estadística ganadera''. Faro villalbés (1934).<br />
* ''Plan de mejora del ganado porcino''. Lugo: Imp. Palacios, 1944.<br />
* ''Plan de mejora en el rendimiento económico de la avicultura''. Lugo : Artes Gráficas Cerardo Castro, 1944.<br />
* ''Contribución al estudio de la producción láctea y de su importancia higiénica''. Lugo:[s.n.], 1951.<br />
* ''La avicultura en Galicia''. Lugo : [s.n.], 1952.<br />
* ''La raza bovina gallega rubia mejorada''. Lugo : Gerardo Castro, 1953. <br />
* ''La lucha contra la brucelosis ó aborto epizoótico ó contagioso''. [Madrid : s.n., 1959]. <br />
* ''Nociones de avicultura''. Madrid [etc.]: Celta, 1962.<br />
* ''Reformas que se pueden implantar en Galicia para el progreso de la agricultura''. Sada : Do Castro, 1985.<br />
* ''Primer Congreso Veterinario Español : II Tema Oficial Zootecnia''. Coruña: Moret, [19--?].<br />
<br />
<br />
'''<big>Enllaços</big>'''<br />
* [http://www.biblioteca.elprat.cat/serveis_projectes_detall_1/_CAFjuKR7gbWpf-9-LD9Zy00UR5UX-gWtecLj532NmknrqB12D4A6PyT5wHL5IXnKtIlTB3x3RAk Pratilletres], consultat el 28 de juliol de 2015<br />
* [http://cataleg.bnc.cat/search*cat/?searchtype=a&searcharg=Rof+Codina%2C+Juan&sortdropdown=-&searchscope=13&searchscope2=13&SORT=D%20 Catàleg de la Biblioteca de Catalunya]<br />
* [http://ccuc.cbuc.cat/search*cat/a?SEARCH=Rof+Codina%2C+Juan&sortdropdown=-&searchscope=23%20 Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya]<br />
* [http://catalogo.bne.es/uhtbin/webcat Catàleg de la Biblioteca Nacional d'Espanya]<br />
<br />
<br />
<big>'''Referències'''</big><br />
* Patrimoni Cultural del Prat. “El teu carrer: Jardins del veterinari Rof i Codina”. 2014. Disponible [http://www.patrimonicultural.elprat.cat/mDetall/_Tjk8DmmJT-dX0sTg1QeBc2UO7GiIqbrQu-oK-gxm9h2jR07O4UswxXy-1l8pJnSh68U6H9qz4qE en línia].<br />
* Rodríguez Troncoso, Manuel. ''Juan Rof Codina: manescal exemplar, El Prat de Llobregat 1874-Lugo 1967''. El Prat de Llobregat : Rúbrica, 2007.<br />
* Ruiz Martínez, Carlos. “Juan Rof Codina (1874-1967)”. En: M. Cordero del Campillo, C. Ruiz Martínez, B. Madariaga de la Camp. ''Semblanzas veterinarias''. León : [s.n.], 1973. p.195-218. Disponible en línia:<br />
Article: http://ddd.uab.cat/pub/llibres/1973-2011/72336/semvet_a1973v1_rof.pdf<br />
<br />
Obra completa: http://ddd.uab.cat/record/72336?ln=ca</div>Elpratculturahttp://www.wikiprat.cat/index.php?title=Joan_Rof_i_Codina&diff=4453Joan Rof i Codina2015-07-30T13:00:27Z<p>Elpratcultura: </p>
<hr />
<div>'''Juan Rof Codina''' (El Prat de Llobregat, 1874 – Lugo, 1967), prestigiós veterinari "català de naixement, de cor gallec", considerat el principal artífex de l'avenç de la ramaderia espanyola al s.XX.<br />
<br />
<br />
<br />
<big> <br />
'''Biografia'''</big> <br />
[[File: RofCodina.jpg|350px|right|thumb|Juan Rof Codina]]<br />
'''Juan Rof Codina''' va néixer el tercer de quatre germans del matrimoni format per Pablo Rof Xirinas, ferrer de professió, i Micaela Codina Portillo. De petit, desitjava ser maquinista de ferrocarril quan fos gran, com el seu oncle. Passaren els anys i es traslladà a Madrid per estudiar mecànica, però per atzar, finalment cursà veterinària, la professió que esdevindria la seva passió i en la qual, destacaria.<br />
<br />
Per dues vegades, l’aportació econòmica del seu pare va evitar-li d’anar embarcat a la Guerra de Cuba; de la tercera convocatòria, n’escapà gràcies al farmacèutic amb qui treballava mentre estudiava. Acabats els estudis, el 1898 ingressà a l’exèrcit en qualitat de tinent veterinari i fou destinat a Vigo, on començà un intens treball de vacunació del bestiar, paral·lelament a la tasca de difusió dels descobriments de Pasteur (1822-1895). Cal reconèixer-li un afany colossal en la divulgació dels treballs del revolucionari microbiòleg i químic francès.<br />
<br />
Després de dos anys destinat a Granada, en els quals es casà amb Concepción Carballo Lameiro, el 1902 retornà a Lugo i va abandonar l’exèrcit per fundar la primera clínica veterinària de l’estat espanyol, juntament amb el seu cunyat també veterinari, Jesús Carballo Lameiro. En el context d’una ramaderia fortament tradicional, obtingueren la representació oficial per a Galícia i Astúries de les vacunes de l’Institut Pasteur de París, amb les quals afrontaren el gran repte que suposava l’eradicació definitiva de la multitud d’infeccions que assolaven el bestiar boví, oví i porcí (especialment degut al carboncle bacteridià i la febre aftosa). Armat amb injeccions, Rof Codina reclutà un exèrcit rural de veterinaris a base d’ensenyar capellans i farmacèutics de poble. Així, al llarg de la primera dècada del segle XX i de la mà de Rof Codina, podem dir que la Veterinària espanyola experimentà el canvi decisiu que havia d'ocórrer davant la magnitud dels descobriments de Pasteur.<br />
<br />
L’any 1909 es convocaren les primeres oposicions estatals a inspectors provincials veterinaris i Juan Rof Codina quedà en segona posició: tot i escollir Lugo, hagué d’anar a exercir a La Corunya, principal regió ramadera de l’estat. De la seva tasca, en destaquen els concursos ramaders que implantà i organitzà, que tenien la finalitat d’escollir els millors exemplars de la raça bovina gallega per obtenir una millor qualitat càrnica. I és que la tesi de fons que movia el veterinari Rof Codina en la seva tasca professional era considerar la ramaderia com a font principal de riquesa, desenvolupament i benestar socials.<br />
[[Fitxer:Rof_en_campanya.jpg|thumb|left|350px|Campanya de vacunació a Galícia dirigida per Rof Codina, principis del s.XX]]<br />
També cal recordar la seva intensa contribució amb textos en les principals publicacions de ramaderia i agricultura estatals i internacionals (més de 3.000 articles va escriure!), així com també la gran participació en conferències i discursos arreu del país.<br />
<br />
A més, dins la professió, ocupà els càrrecs més elevats: Inspector General en Cap del Ministeri d’Agricultura, president d’honor de la Societat Veterinària de Zootècnia, membre d’honor del Consell General de Veterinària i soci d’honor del Col·legi Veterinari de Lugo.<br />
<br />
L’enorme activitat que portà a terme a partir de la seva jubilació l’any 1944 demostra el seu veritable amor i vocació per la Veterinària: creà la càtedra mòbil de divulgació pecuària de Galícia, seguí organitzant cursos, intervingué en múltiples congressos...<br />
<br />
Diuen els qui el coneixien, que Juan Rof Codina era al·lèrgic a les lloances i defugia els honors, però en vida seva fou molt estimat i quedà molt reconeguda la seva immensa tasca per part dels companys de professió. Amb la jubilació arribaren els homenatges i reconeixements dins la professió i també a la seva vila natal, El Prat de Llobregat, que va nomenar-lo fill predilecte el 1957. La ciutat li dedicà uns esplèndids jardins, els Jardins del Veterinari Rof i Codina, ubicats al polígon industrial Fondo d'en Peixo. També la seva ciutat d’adopció, Lugo, li dedicà un carrer l’any 1969.<br />
<br />
<br />
<br />
<big>'''Obra publicada'''</big><br />
<br />
* ''Bosquejo sanitario-zootécnico : ventajas del seguro aplicado à la ganadería en la provincia de Lugo''. Lugo : [s.n.], 1904.<br />
* ''Cartilla contra el carbunco bacteriano'' :''(Nacida)''. La Coruña : Consejo Provincial de Agricultura y Ganadería, 1910.<br />
* ''Cartilla contra la glosopeda'' : ''(Gripo)''. La Coruña : [s.n.], 1911.<br />
* ''Reformas que se pueden implantar en Galicia para el progreso de la agricultura''. Coruña : Imprenta y Litografia de L. Lorman, 1912. <br />
* ''Instrucciones y legislación para organizar sindicatos agrícolas y sociedades deseguros de ganados''. La Coruña : Consejo Provincial de Fomento, 1915. <br />
* ''Los concursos de ganados como medio de fomentar y classificar la ganadería : memòria premiada en el concurso de 1913''. Madrid : [s.n.], 1915. <br />
* ''La raza bovina gallega''. Madrid: [s.n., 1916].<br />
* ''Problemas de la ganadería española : abastecimiento de carnes y organización racional de los concursos de ganados en Galicia''. La Coruña: Tall. De Imp. Garcybarra, 1920.<br />
<br />
<br />
* ''Abastecimiento de carnes y organización racional de los concursos de ganados en Galícia''. La Coruña : [s.n.], 1920. <br />
* ''Enfermedades infecto-contagiosas reinantes en la ganadería gallega y medidas para combatirlas y evitarlas''. La Coruña : “Garcybarra”, 1928.<br />
* ''Galicia pecuaria : la ganadería en la región y sus industrias derivadas''. Almanaque gallego (Céltiga), 1929. <br />
* ''Cooperativismo''. Cuenca : Ruiz de Lara, 1932. <br />
* ''Cooperativismo pecuario : cuarta y quinta conferencia sobre el tema pronunciadas en Unión Radio los días 4 y 7 de diciembre'' / por Juan Rof Codina. [Madrid? : s.n., 1933?] (Madrid : Impremta Viuda de M. de Navarro, 1933).<br />
* ''Enseñanzas de la estadística ganadera''. Faro villalbés (1934).<br />
* ''Plan de mejora del ganado porcino''. Lugo: Imp. Palacios, 1944.<br />
* ''Plan de mejora en el rendimiento económico de la avicultura''. Lugo : Artes Gráficas Cerardo Castro, 1944.<br />
* ''Contribución al estudio de la producción láctea y de su importancia higiénica''. Lugo:[s.n.], 1951.<br />
* ''La avicultura en Galicia''. Lugo : [s.n.], 1952.<br />
* ''La raza bovina gallega rubia mejorada''. Lugo : Gerardo Castro, 1953. <br />
* ''La lucha contra la brucelosis ó aborto epizoótico ó contagioso''. [Madrid : s.n., 1959]. <br />
* ''Nociones de avicultura''. Madrid [etc.]: Celta, 1962.<br />
* ''Reformas que se pueden implantar en Galicia para el progreso de la agricultura''. Sada : Do Castro, 1985.<br />
* ''Primer Congreso Veterinario Español : II Tema Oficial Zootecnia''. Coruña: Moret, [19--?].<br />
<br />
<br />
'''<big>Enllaços</big>'''<br />
* [http://www.biblioteca.elprat.cat/serveis_projectes_detall_1/_CAFjuKR7gbWpf-9-LD9Zy00UR5UX-gWtecLj532NmknrqB12D4A6PyT5wHL5IXnKtIlTB3x3RAk Pratilletres], consultat el 28 de juliol de 2015<br />
* [http://cataleg.bnc.cat/search*cat/?searchtype=a&searcharg=Rof+Codina%2C+Juan&sortdropdown=-&searchscope=13&searchscope2=13&SORT=D%20 Catàleg de la Biblioteca de Catalunya]<br />
* [http://ccuc.cbuc.cat/search*cat/a?SEARCH=Rof+Codina%2C+Juan&sortdropdown=-&searchscope=23%20 Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya]<br />
* [http://catalogo.bne.es/uhtbin/webcat Catàleg de la Biblioteca Nacional d'Espanya]<br />
<br />
<br />
<big>'''Referències'''</big><br />
* Patrimoni Cultural del Prat. “El teu carrer: Jardins del veterinari Rof i Codina”. 2014. Disponible [http://www.patrimonicultural.elprat.cat/mDetall/_Tjk8DmmJT-dX0sTg1QeBc2UO7GiIqbrQu-oK-gxm9h2jR07O4UswxXy-1l8pJnSh68U6H9qz4qE en línia].<br />
* Rodríguez Troncoso, Manuel. ''Juan Rof Codina: manescal exemplar, El Prat de Llobregat 1874-Lugo 1967''. El Prat de Llobregat : Rúbrica, 2007.<br />
* Ruiz Martínez, Carlos. “Juan Rof Codina (1874-1967)”. En: M. Cordero del Campillo, C. Ruiz Martínez, B. Madariaga de la Camp. ''Semblanzas veterinarias''. León : [s.n.], 1973. p.195-218. Disponible en línia:<br />
Article: http://ddd.uab.cat/pub/llibres/1973-2011/72336/semvet_a1973v1_rof.pdf<br />
<br />
Obra completa: http://ddd.uab.cat/record/72336?ln=ca</div>Elpratculturahttp://www.wikiprat.cat/index.php?title=Joan_Rof_i_Codina&diff=4452Joan Rof i Codina2015-07-30T12:57:29Z<p>Elpratcultura: </p>
<hr />
<div>'''Juan Rof Codina''' (El Prat de Llobregat, 1874 – Lugo, 1967), prestigiós veterinari "català de naixement, de cor gallec", considerat el principal artífex de l'avenç de la ramaderia espanyola al s.XX.<br />
<br />
<br />
<br />
<big> <br />
'''Biografia'''</big> <br />
[[File: RofCodina.jpg|300px|right|thumb|Juan Rof Codina]]<br />
'''Juan Rof Codina''' va néixer el tercer de quatre germans del matrimoni format per Pablo Rof Xirinas, ferrer de professió, i Micaela Codina Portillo. De petit, desitjava ser maquinista de ferrocarril quan fos gran, com el seu oncle. Passaren els anys i es traslladà a Madrid per estudiar mecànica, però per atzar, finalment cursà veterinària, la professió que esdevindria la seva passió i en la qual, destacaria.<br />
<br />
Per dues vegades, l’aportació econòmica del seu pare va evitar-li d’anar embarcat a la Guerra de Cuba; de la tercera convocatòria, n’escapà gràcies al farmacèutic amb qui treballava mentre estudiava. Acabats els estudis, el 1898 ingressà a l’exèrcit en qualitat de tinent veterinari i fou destinat a Vigo, on començà un intens treball de vacunació del bestiar, paral·lelament a la tasca de difusió dels descobriments de Pasteur (1822-1895). Cal reconèixer-li un afany colossal en la divulgació dels treballs del revolucionari microbiòleg i químic francès.<br />
<br />
Després de dos anys destinat a Granada, en els quals es casà amb Concepción Carballo Lameiro, el 1902 retornà a Lugo i va abandonar l’exèrcit per fundar la primera clínica veterinària de l’estat espanyol, juntament amb el seu cunyat també veterinari, Jesús Carballo Lameiro. En el context d’una ramaderia fortament tradicional, obtingueren la representació oficial per a Galícia i Astúries de les vacunes de l’Institut Pasteur de París, amb les quals afrontaren el gran repte que suposava l’eradicació definitiva de la multitud d’infeccions que assolaven el bestiar boví, oví i porcí (especialment degut al carboncle bacteridià i la febre aftosa). Armat amb injeccions, Rof Codina reclutà un exèrcit rural de veterinaris a base d’ensenyar capellans i farmacèutics de poble. Així, al llarg de la primera dècada del segle XX i de la mà de Rof Codina, podem dir que la Veterinària espanyola experimentà el canvi decisiu que havia d'ocórrer davant la magnitud dels descobriments de Pasteur.<br />
<br />
L’any 1909 es convocaren les primeres oposicions estatals a inspectors provincials veterinaris i Juan Rof Codina quedà en segona posició: tot i escollir Lugo, hagué d’anar a exercir a La Corunya, principal regió ramadera de l’estat. De la seva tasca, en destaquen els concursos ramaders que implantà i organitzà, que tenien la finalitat d’escollir els millors exemplars de la raça bovina gallega per obtenir una millor qualitat càrnica. I és que la tesi de fons que movia el veterinari Rof Codina en la seva tasca professional era considerar la ramaderia com a font principal de riquesa, desenvolupament i benestar socials.<br />
[[Fitxer:Rof_en_campanya.jpg|thumb|left|350px|Campanya de vacunació a Galícia dirigida per Rof Codina, principis del s.XX]]<br />
També cal recordar la seva intensa contribució amb textos en les principals publicacions de ramaderia i agricultura estatals i internacionals (més de 3.000 articles va escriure!), així com també la gran participació en conferències i discursos arreu del país.<br />
<br />
A més, dins la professió, ocupà els càrrecs més elevats: Inspector General en Cap del Ministeri d’Agricultura, president d’honor de la Societat Veterinària de Zootècnia, membre d’honor del Consell General de Veterinària i soci d’honor del Col·legi Veterinari de Lugo.<br />
<br />
L’enorme activitat que portà a terme a partir de la seva jubilació l’any 1944 demostra el seu veritable amor i vocació per la Veterinària: creà la càtedra mòbil de divulgació pecuària de Galícia, seguí organitzant cursos, intervingué en múltiples congressos...<br />
<br />
Diuen els qui el coneixien, que Juan Rof Codina era al·lèrgic a les lloances i defugia els honors, però en vida seva fou molt estimat i quedà molt reconeguda la seva immensa tasca per part dels companys de professió. Amb la jubilació arribaren els homenatges i reconeixements dins la professió i també a la seva vila natal, El Prat de Llobregat, que va nomenar-lo fill predilecte el 1957. La ciutat li dedicà uns esplèndids jardins, els Jardins del Veterinari Rof i Codina, ubicats al polígon industrial Fondo d'en Peixo. També la seva ciutat d’adopció, Lugo, li dedicà un carrer l’any 1969.<br />
<br />
<br />
<br />
<big>'''Obra publicada'''</big><br />
<br />
* ''Bosquejo sanitario-zootécnico : ventajas del seguro aplicado à la ganadería en la provincia de Lugo''. Lugo : [s.n.], 1904.<br />
* ''Cartilla contra el carbunco bacteriano'' :''(Nacida)''. La Coruña : Consejo Provincial de Agricultura y Ganadería, 1910.<br />
* ''Cartilla contra la glosopeda'' : ''(Gripo)''. La Coruña : [s.n.], 1911.<br />
* ''Reformas que se pueden implantar en Galicia para el progreso de la agricultura''. Coruña : Imprenta y Litografia de L. Lorman, 1912. <br />
* ''Instrucciones y legislación para organizar sindicatos agrícolas y sociedades deseguros de ganados''. La Coruña : Consejo Provincial de Fomento, 1915. <br />
* ''Los concursos de ganados como medio de fomentar y classificar la ganadería : memòria premiada en el concurso de 1913''. Madrid : [s.n.], 1915. <br />
* ''La raza bovina gallega''. Madrid: [s.n., 1916].<br />
* ''Problemas de la ganadería española : abastecimiento de carnes y organización racional de los concursos de ganados en Galicia''. La Coruña: Tall. De Imp. Garcybarra, 1920.<br />
<br />
<br />
* ''Abastecimiento de carnes y organización racional de los concursos de ganados en Galícia''. La Coruña : [s.n.], 1920. <br />
* ''Enfermedades infecto-contagiosas reinantes en la ganadería gallega y medidas para combatirlas y evitarlas''. La Coruña : “Garcybarra”, 1928.<br />
* ''Galicia pecuaria : la ganadería en la región y sus industrias derivadas''. Almanaque gallego (Céltiga), 1929. <br />
* ''Cooperativismo''. Cuenca : Ruiz de Lara, 1932. <br />
* ''Cooperativismo pecuario : cuarta y quinta conferencia sobre el tema pronunciadas en Unión Radio los días 4 y 7 de diciembre'' / por Juan Rof Codina. [Madrid? : s.n., 1933?] (Madrid : Impremta Viuda de M. de Navarro, 1933).<br />
* ''Enseñanzas de la estadística ganadera''. Faro villalbés (1934).<br />
* ''Plan de mejora del ganado porcino''. Lugo: Imp. Palacios, 1944.<br />
* ''Plan de mejora en el rendimiento económico de la avicultura''. Lugo : Artes Gráficas Cerardo Castro, 1944.<br />
* ''Contribución al estudio de la producción láctea y de su importancia higiénica''. Lugo:[s.n.], 1951.<br />
* ''La avicultura en Galicia''. Lugo : [s.n.], 1952.<br />
* ''La raza bovina gallega rubia mejorada''. Lugo : Gerardo Castro, 1953. <br />
* ''La lucha contra la brucelosis ó aborto epizoótico ó contagioso''. [Madrid : s.n., 1959]. <br />
* ''Nociones de avicultura''. Madrid [etc.]: Celta, 1962.<br />
* ''Reformas que se pueden implantar en Galicia para el progreso de la agricultura''. Sada : Do Castro, 1985.<br />
* ''Primer Congreso Veterinario Español : II Tema Oficial Zootecnia''. Coruña: Moret, [19--?].<br />
<br />
<br />
'''<big>Enllaços</big>'''<br />
* [http://www.biblioteca.elprat.cat/serveis_projectes_detall_1/_CAFjuKR7gbWpf-9-LD9Zy00UR5UX-gWtecLj532NmknrqB12D4A6PyT5wHL5IXnKtIlTB3x3RAk Pratilletres], consultat el 28 de juliol de 2015<br />
* [http://cataleg.bnc.cat/search*cat/?searchtype=a&searcharg=Rof+Codina%2C+Juan&sortdropdown=-&searchscope=13&searchscope2=13&SORT=D%20 Catàleg de la Biblioteca de Catalunya]<br />
* [http://ccuc.cbuc.cat/search*cat/a?SEARCH=Rof+Codina%2C+Juan&sortdropdown=-&searchscope=23%20 Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya]<br />
* [http://catalogo.bne.es/uhtbin/webcat Catàleg de la Biblioteca Nacional d'Espanya]<br />
<br />
<br />
<big>'''Referències'''</big><br />
* Patrimoni Cultural del Prat. “El teu carrer: Jardins del veterinari Rof i Codina”. 2014. Disponible [http://www.patrimonicultural.elprat.cat/mDetall/_Tjk8DmmJT-dX0sTg1QeBc2UO7GiIqbrQu-oK-gxm9h2jR07O4UswxXy-1l8pJnSh68U6H9qz4qE en línia].<br />
* Rodríguez Troncoso, Manuel. ''Juan Rof Codina: manescal exemplar, El Prat de Llobregat 1874-Lugo 1967''. El Prat de Llobregat : Rúbrica, 2007.<br />
* Ruiz Martínez, Carlos. “Juan Rof Codina (1874-1967)”. En: M. Cordero del Campillo, C. Ruiz Martínez, B. Madariaga de la Camp. ''Semblanzas veterinarias''. León : [s.n.], 1973. p.195-218. Disponible en línia:<br />
Article: http://ddd.uab.cat/pub/llibres/1973-2011/72336/semvet_a1973v1_rof.pdf<br />
<br />
Obra completa: http://ddd.uab.cat/record/72336?ln=ca</div>Elpratculturahttp://www.wikiprat.cat/index.php?title=Joan_Rof_i_Codina&diff=4451Joan Rof i Codina2015-07-30T12:51:40Z<p>Elpratcultura: </p>
<hr />
<div>'''Juan Rof Codina''' (El Prat de Llobregat, 1874 – Lugo, 1967), prestigiós veterinari "català de naixement, de cor gallec", considerat el principal artífex de l'avenç de la ramaderia espanyola al s.XX.<br />
<br />
<br />
<br />
<big> <br />
'''Biografia'''</big> <br />
[[File: RofCodina.jpg|300px|right|thumb|Juan Rof Codina]]<br />
'''Juan Rof Codina''' va néixer el tercer de quatre germans del matrimoni format per Pablo Rof Xirinas, ferrer de professió, i Micaela Codina Portillo. De petit, desitjava ser maquinista de ferrocarril quan fos gran, com el seu oncle. Passaren els anys i es traslladà a Madrid per estudiar mecànica, però per atzar, finalment cursà veterinària, la professió que esdevindria la seva passió i en la qual, destacaria.<br />
<br />
Per dues vegades, l’aportació econòmica del seu pare va evitar-li d’anar embarcat a la Guerra de Cuba; de la tercera convocatòria, n’escapà gràcies al farmacèutic amb qui treballava mentre estudiava. Acabats els estudis, el 1898 ingressà a l’exèrcit en qualitat de tinent veterinari i fou destinat a Vigo, on començà un intens treball de vacunació del bestiar, paral·lelament a la tasca de difusió dels descobriments de Pasteur (1822-1895). Cal reconèixer-li un afany colossal en la divulgació dels treballs del revolucionari microbiòleg i químic francès.<br />
<br />
Després de dos anys destinat a Granada, en els quals es casà amb Concepción Carballo Lameiro, el 1902 retornà a Lugo i va abandonar l’exèrcit per fundar la primera clínica veterinària de l’estat espanyol, juntament amb el seu cunyat també veterinari, Jesús Carballo Lameiro. En el context d’una ramaderia fortament tradicional, obtingueren la representació oficial per a Galícia i Astúries de les vacunes de l’Institut Pasteur de París, amb les quals afrontaren el gran repte que suposava l’eradicació definitiva de la multitud d’infeccions que assolaven el bestiar boví, oví i porcí (especialment degut al carboncle bacteridià i la febre aftosa). Armat amb injeccions, Rof Codina reclutà un exèrcit rural de veterinaris a base d’ensenyar capellans i farmacèutics de poble. Així, al llarg de la primera dècada del segle XX i de la mà de Rof Codina, podem dir que la Veterinària espanyola experimentà el canvi decisiu que havia d'ocórrer davant la magnitud dels descobriments de Pasteur.<br />
<br />
L’any 1909 es convocaren les primeres oposicions estatals a inspectors provincials veterinaris i Juan Rof Codina quedà en segona posició: tot i escollir Lugo, hagué d’anar a exercir a La Corunya, principal regió ramadera de l’estat. De la seva tasca, en destaquen els concursos ramaders que implantà i organitzà, que tenien la finalitat d’escollir els millors exemplars de la raça bovina gallega per obtenir una millor qualitat càrnica. I és que la tesi de fons que movia el veterinari Rof Codina en la seva tasca professional era considerar la ramaderia com a font principal de riquesa, desenvolupament i benestar socials.<br />
[[Fitxer:Rof_en_campanya.jpg|thumb|left|350px|Campanya de vacunació a Galícia dirigida per Rof Codina, principis del s.XX]]<br />
També cal recordar la seva intensa contribució amb textos en les principals publicacions de ramaderia i agricultura estatals i internacionals (més de 3.000 articles va escriure!), així com també la gran participació en conferències i discursos arreu del país.<br />
<br />
A més, dins la professió, ocupà els càrrecs més elevats: Inspector General en Cap del Ministeri d’Agricultura, president d’honor de la Societat Veterinària de Zootècnia, membre d’honor del Consell General de Veterinària i soci d’honor del Col·legi Veterinari de Lugo.<br />
<br />
L’enorme activitat que portà a terme a partir de la seva jubilació l’any 1944 demostra el seu veritable amor i vocació per la Veterinària: creà la càtedra mòbil de divulgació pecuària de Galícia, seguí organitzant cursos, intervingué en múltiples congressos...<br />
<br />
Diuen els qui el coneixien, que Juan Rof Codina era al·lèrgic a les lloances i defugia els honors, però en vida seva fou molt estimat i quedà molt reconeguda la seva immensa tasca per part dels companys de professió. Amb la jubilació arribaren els homenatges i reconeixements dins la professió i també a la seva vila natal, El Prat de Llobregat, que va nomenar-lo fill predilecte el 1957. La ciutat li dedicà uns esplèndids jardins, els Jardins del Veterinari Rof i Codina, ubicats al polígon industrial Fondo d'en Peixo. També la seva ciutat d’adopció, Lugo, li dedicà un carrer l’any 1969.<br />
<br />
<br />
<br />
<big>'''Obra publicada'''</big><br />
<br />
* ''Bosquejo sanitario-zootécnico : ventajas del seguro aplicado à la ganadería en la provincia de Lugo''. Lugo : [s.n.], 1904.<br />
* ''Cartilla contra el carbunco bacteriano'' :''(Nacida)''. La Coruña : Consejo Provincial de Agricultura y Ganadería, 1910.<br />
* ''Cartilla contra la glosopeda'' : ''(Gripo)''. La Coruña : [s.n.], 1911.<br />
* ''Reformas que se pueden implantar en Galicia para el progreso de la agricultura''. Coruña : Imprenta y Litografia de L. Lorman, 1912. <br />
* ''Instrucciones y legislación para organizar sindicatos agrícolas y sociedades deseguros de ganados''. La Coruña : Consejo Provincial de Fomento, 1915. <br />
* ''La raza bovina gallega''. Madrid: [s.n., 1916].<br />
* ''Problemas de la ganadería española : abastecimiento de carnes y organización racional de los concursos de ganados en Galicia''. La Coruña: Tall. De Imp. Garcybarra, 1920. <br />
* ''Galicia pecuaria : la ganadería en la región y sus industrias derivadas''. Almanaque gallego (Céltiga), 1929. <br />
* ''Cooperativismo pecuario : cuarta y quinta conferencia sobre el tema pronunciadas en Unión Radio los días 4 y 7 de diciembre'' / por Juan Rof Codina. [Madrid? : s.n., 1933?] (Madrid : Impremta Viuda de M. de Navarro, 1933).<br />
* ''Enseñanzas de la estadística ganadera''. Faro villalbés (1934).<br />
* ''Plan de mejora del ganado porcino''. Lugo: Imp. Palacios, 1944.<br />
* ''Plan de mejora en el rendimiento económico de la avicultura''. Lugo : Artes Gráficas Cerardo Castro, 1944.<br />
* ''Contribución al estudio de la producción láctea y de su importancia higiénica''. Lugo: Artes Gráficas Gerardo Castro, 1951.<br />
* ''Nociones de avicultura''. Madrid [etc.]: Celta, 1962.<br />
* ''Reformas que se pueden implantar en Galicia para el progreso de la agricultura''. Sada : Do Castro, 1985.<br />
* ''Primer Congreso Veterinario Español : II Tema Oficial Zootecnia''. Coruña: Moret, [19--?].<br />
<br />
<br />
'''<big>Enllaços</big>'''<br />
* [http://www.biblioteca.elprat.cat/serveis_projectes_detall_1/_CAFjuKR7gbWpf-9-LD9Zy00UR5UX-gWtecLj532NmknrqB12D4A6PyT5wHL5IXnKtIlTB3x3RAk Pratilletres], consultat el 28 de juliol de 2015<br />
* [http://cataleg.bnc.cat/search*cat/?searchtype=a&searcharg=Rof+Codina%2C+Juan&sortdropdown=-&searchscope=13&searchscope2=13&SORT=D%20 Catàleg de la Biblioteca de Catalunya]<br />
* [http://ccuc.cbuc.cat/search*cat/a?SEARCH=Rof+Codina%2C+Juan&sortdropdown=-&searchscope=23%20 Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya]<br />
* [http://catalogo.bne.es/uhtbin/webcat Catàleg de la Biblioteca Nacional d'Espanya]<br />
<br />
<br />
<big>'''Referències'''</big><br />
* Patrimoni Cultural del Prat. “El teu carrer: Jardins del veterinari Rof i Codina”. 2014. Disponible [http://www.patrimonicultural.elprat.cat/mDetall/_Tjk8DmmJT-dX0sTg1QeBc2UO7GiIqbrQu-oK-gxm9h2jR07O4UswxXy-1l8pJnSh68U6H9qz4qE en línia].<br />
* Rodríguez Troncoso, Manuel. ''Juan Rof Codina: manescal exemplar, El Prat de Llobregat 1874-Lugo 1967''. El Prat de Llobregat : Rúbrica, 2007.<br />
* Ruiz Martínez, Carlos. “Juan Rof Codina (1874-1967)”. En: M. Cordero del Campillo, C. Ruiz Martínez, B. Madariaga de la Camp. ''Semblanzas veterinarias''. León : [s.n.], 1973. p.195-218. Disponible en línia:<br />
Article: http://ddd.uab.cat/pub/llibres/1973-2011/72336/semvet_a1973v1_rof.pdf<br />
<br />
Obra completa: http://ddd.uab.cat/record/72336?ln=ca</div>Elpratculturahttp://www.wikiprat.cat/index.php?title=Joan_Rof_i_Codina&diff=4447Joan Rof i Codina2015-07-29T15:23:39Z<p>Elpratcultura: </p>
<hr />
<div>'''Juan Rof Codina''' (El Prat de Llobregat, 1874 – Lugo, 1967), prestigiós veterinari "català de naixement, de cor gallec", considerat el principal artífex de l'avenç de la ramaderia espanyola al s.XX.<br />
<br />
<br />
<br />
<big> <br />
'''Biografia'''</big> <br />
[[File: RofCodina.jpg|300px|right|thumb|Juan Rof Codina]]<br />
'''Juan Rof Codina''' va néixer el tercer de quatre germans del matrimoni format per Pablo Rof Xirinas, ferrer de professió, i Micaela Codina Portillo. De petit, desitjava ser maquinista de ferrocarril quan fos gran, com el seu oncle. Passaren els anys i es traslladà a Madrid per estudiar mecànica, però per atzar, finalment cursà veterinària, la professió que esdevindria la seva passió i en la qual, destacaria.<br />
<br />
Per dues vegades, l’aportació econòmica del seu pare va evitar-li d’anar embarcat a la Guerra de Cuba; de la tercera convocatòria, n’escapà gràcies al farmacèutic amb qui treballava mentre estudiava. Acabats els estudis, el 1898 ingressà a l’exèrcit en qualitat de tinent veterinari i fou destinat a Vigo, on començà un intens treball de vacunació del bestiar, paral·lelament a la tasca de difusió dels descobriments de Pasteur (1822-1895). Cal reconèixer-li un afany colossal en la divulgació dels treballs del revolucionari microbiòleg i químic francès.<br />
<br />
Després de dos anys destinat a Granada, en els quals es casà amb Concepción Carballo Lameiro, el 1902 retornà a Lugo i va abandonar l’exèrcit per fundar la primera clínica veterinària de l’estat espanyol, juntament amb el seu cunyat també veterinari, Jesús Carballo Lameiro. En el context d’una ramaderia fortament tradicional, obtingueren la representació oficial per a Galícia i Astúries de les vacunes de l’Institut Pasteur de París, amb les quals afrontaren el gran repte que suposava l’eradicació definitiva de la multitud d’infeccions que assolaven el bestiar boví, oví i porcí (especialment degut al carboncle bacteridià i la febre aftosa. Armat amb injeccions, Rof Codina reclutà un exèrcit rural de veterinaris a base d’ensenyar capellans i farmacèutics de poble. Així, al llarg de la primera dècada del segle XX i de la mà de Rof Codina, podem dir que la Veterinària espanyola experimentà el canvi decisiu que havia d'ocórrer davant la magnitud dels descobriments de Pasteur.<br />
<br />
L’any 1909 es convocaren les primeres oposicions estatals a inspectors provincials veterinaris i Juan Rof Codina quedà en segona posició: tot i escollir Lugo, hagué d’anar a exercir a La Corunya, principal regió ramadera de l’estat. De la seva tasca, en destaquen els concursos ramaders que implantà i organitzà, que tenien la finalitat d’escollir els millors exemplars de la raça bovina gallega per obtenir una millor qualitat càrnica. I és que la tesi de fons que movia el veterinari Rof Codina en la seva tasca professional era considerar la ramaderia com a font principal de riquesa, desenvolupament i benestar socials.<br />
[[Fitxer:Rof_en_campanya.jpg|thumb|left|350px|Campanya de vacunació a Galícia dirigida per Rof Codina, principis del s.XX]]<br />
També cal recordar la seva intensa contribució amb textos en les principals publicacions de ramaderia i agricultura estatals i internacionals (més de 3.000 articles va escriure!), així com també la gran participació en conferències i discursos arreu del país.<br />
<br />
A més, dins la professió, ocupà els càrrecs més elevats: Inspector General en Cap del Ministeri d’Agricultura, president d’honor de la Societat Veterinària de Zootècnia, membre d’honor del Consell General de Veterinària i soci d’honor del Col·legi Veterinari de Lugo.<br />
<br />
L’enorme activitat que portà a terme a partir de la seva jubilació l’any 1944 demostra el seu veritable amor i vocació per la Veterinària: creà la càtedra mòbil de divulgació pecuària de Galícia, seguí organitzant cursos, intervingué en múltiples congressos...<br />
<br />
Diuen els qui el coneixien, que Juan Rof Codina era al·lèrgic a les lloances i defugia els honors, però en vida seva fou molt estimat i quedà molt reconeguda la seva immensa tasca per part dels companys de professió. Amb la jubilació arribaren els homenatges i reconeixements dins la professió i també a la seva vila natal, El Prat de Llobregat, que va nomenar-lo fill predilecte el 1957. La ciutat li dedicà uns esplèndids jardins, els Jardins del Veterinari Rof i Codina, ubicats al polígon industrial Fondo d'en Peixo. També la seva ciutat d’adopció, Lugo, li dedicà un carrer l’any 1969.<br />
<br />
<br />
<br />
<big>'''Obra publicada'''</big><br />
<br />
* ''Cartilla contra el carbunco bacteriano'' :''(Nacida)''. La Coruña : Consejo Provincial de Agricultura y Ganadería, 1910.<br />
* ''Cartilla contra la glosopeda'' : ''(Gripo)''. La Coruña : Consejo Provincial de Fomento, 1911. <br />
* ''Reformas que se pueden implantar en Galicia para el progreso de la agricultura''. Coruña : Imprenta y Litografia de L. Lorman, 1912. <br />
* ''Instrucciones y legislación para organizar sindicatos agrícolas y sociedades deseguros de ganados''. La Coruña : Consejo Provincial de Fomento, 1915. <br />
* ''La raza bovina gallega''. Madrid: [s.n., 1916].<br />
* ''Problemas de la ganadería española : abastecimiento de carnes y organización racional de los concursos de ganados en Galicia''. La Coruña: Tall. De Imp. Garcybarra, 1920. <br />
* ''Galicia pecuaria : la ganadería en la región y sus industrias derivadas''. Almanaque gallego (Céltiga), 1929. <br />
* ''Cooperativismo pecuario : cuarta y quinta conferencia sobre el tema pronunciadas en Unión Radio los días 4 y 7 de diciembre'' / por Juan Rof Codina. [Madrid? : s.n., 1933?] (Madrid : Impremta Viuda de M. de Navarro, 1933).<br />
* ''Enseñanzas de la estadística ganadera''. Faro villalbés (1934).<br />
* ''Plan de mejora del ganado porcino''. Lugo: Imp. Palacios, 1944.<br />
* ''Plan de mejora en el rendimiento económico de la avicultura''. Lugo : Artes Gráficas Cerardo Castro, 1944.<br />
* ''Contribución al estudio de la producción láctea y de su importancia higiénica''. Lugo: Artes Gráficas Gerardo Castro, 1951.<br />
* ''Nociones de avicultura''. Madrid [etc.]: Celta, 1962.<br />
* ''Reformas que se pueden implantar en Galicia para el progreso de la agricultura''. Sada : Do Castro, 1985.<br />
* ''Primer Congreso Veterinario Español : II Tema Oficial Zootecnia''. Coruña: Moret, [19--?].<br />
<br />
<br />
'''<big>Enllaços</big>'''<br />
* [http://www.biblioteca.elprat.cat/serveis_projectes_detall_1/_CAFjuKR7gbWpf-9-LD9Zy00UR5UX-gWtecLj532NmknrqB12D4A6PyT5wHL5IXnKtIlTB3x3RAk Pratilletres], consultat el 28 de juliol de 2015<br />
* [http://cataleg.bnc.cat/search*cat/?searchtype=a&searcharg=Rof+Codina%2C+Juan&sortdropdown=-&searchscope=13&searchscope2=13&SORT=D%20 Catàleg de la Biblioteca de Catalunya]<br />
* [http://ccuc.cbuc.cat/search*cat/a?SEARCH=Rof+Codina%2C+Juan&sortdropdown=-&searchscope=23%20 Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya]<br />
* [http://catalogo.bne.es/uhtbin/webcat Catàleg de la Biblioteca Nacional d'Espanya]<br />
<br />
<br />
<big>'''Referències'''</big><br />
* Patrimoni Cultural del Prat. “El teu carrer: Jardins del veterinari Rof i Codina”. 2014. Disponible [http://www.patrimonicultural.elprat.cat/mDetall/_Tjk8DmmJT-dX0sTg1QeBc2UO7GiIqbrQu-oK-gxm9h2jR07O4UswxXy-1l8pJnSh68U6H9qz4qE en línia].<br />
* Rodríguez Troncoso, Manuel. ''Juan Rof Codina: manescal exemplar, El Prat de Llobregat 1874-Lugo 1967''. El Prat de Llobregat : Rúbrica, 2007.<br />
* Ruiz Martínez, Carlos. “Juan Rof Codina (1874-1967)”. En: M. Cordero del Campillo, C. Ruiz Martínez, B. Madariaga de la Camp. ''Semblanzas veterinarias''. León : [s.n.], 1973. p.195-218. Disponible en línia:<br />
Article: http://ddd.uab.cat/pub/llibres/1973-2011/72336/semvet_a1973v1_rof.pdf<br />
<br />
Obra completa: http://ddd.uab.cat/record/72336?ln=ca</div>Elpratculturahttp://www.wikiprat.cat/index.php?title=Joan_Rof_i_Codina&diff=4446Joan Rof i Codina2015-07-29T13:28:40Z<p>Elpratcultura: </p>
<hr />
<div>'''Juan Rof Codina''' (El Prat de Llobregat, 1874 – Lugo, 1967), prestigiós veterinari "català de naixement, de cor gallec", considerat el principal artífex de l'avenç de la ramaderia espanyola al s.XX.<br />
<br />
<br />
<br />
<big> <br />
'''Biografia'''</big> <br />
[[File: RofCodina.jpg|300px|right|thumb|Juan Rof Codina]]<br />
'''Juan Rof Codina''' va néixer el tercer de quatre germans del matrimoni format per Pablo Rof Xirinas, ferrer de professió, i Micaela Codina Portillo. De petit, desitjava ser maquinista de ferrocarril quan fos gran, com el seu oncle. Passaren els anys i es traslladà a Madrid per estudiar mecànica, però per atzar, finalment cursà veterinària, la professió que esdevindria la seva passió i en la qual, destacaria.<br />
<br />
Per dues vegades, l’aportació econòmica del seu pare va evitar-li d’anar embarcat a la Guerra de Cuba; de la tercera convocatòria, n’escapà gràcies al farmacèutic amb qui treballava mentre estudiava. Acabats els estudis, el 1898 ingressà a l’exèrcit en qualitat de tinent veterinari i fou destinat a Vigo, on començà un intens treball de vacunació del bestiar, paral·lelament a la tasca de difusió dels descobriments de Pasteur (1822-1895). Cal reconèixer-li un afany colossal en la divulgació dels treballs del revolucionari microbiòleg i químic francès.<br />
<br />
Després de dos anys destinat a Granada, en els quals es casà amb Concepción Carballo Lameiro, el 1902 retornà a Lugo i va abandonar l’exèrcit per fundar la primera clínica veterinària de l’estat espanyol, juntament amb el seu cunyat també veterinari, Jesús Carballo Lameiro. En el context d’una ramaderia fortament tradicional, obtingueren la representació oficial per a Galícia i Astúries de les vacunes de l’Institut Pasteur de París, amb les quals afrontaren el gran repte que suposava l’eradicació definitiva de la multitud d’infeccions que assolaven el bestiar boví, oví i porcí (especialment degut al carboncle bacteridià i la febre aftosa. Armat amb injeccions, Rof Codina reclutà un exèrcit rural de veterinaris a base d’ensenyar capellans i farmacèutics de poble. Així, al llarg de la primera dècada del segle XX i de la mà de Rof Codina, podem dir que la Veterinària espanyola experimentà el canvi decisiu que havia d'ocórrer davant la magnitud dels descobriments de Pasteur.<br />
<br />
L’any 1909 es convocaren les primeres oposicions estatals a inspectors provincials veterinaris i Juan Rof Codina quedà en segona posició: tot i escollir Lugo, hagué d’anar a exercir a La Corunya, principal regió ramadera de l’estat. De la seva tasca, en destaquen els concursos ramaders que implantà i organitzà, que tenien la finalitat d’escollir els millors exemplars de la raça bovina gallega per obtenir una millor qualitat càrnica. I és que la tesi de fons que movia el veterinari Rof Codina en la seva tasca professional era considerar la ramaderia com a font principal de riquesa, desenvolupament i benestar socials.<br />
[[Fitxer:Rof_en_campanya.jpg|thumb|left|350px|Campanya de vacunació a Galícia dirigida per Rof Codina, principis del s.XX]]<br />
També cal recordar la seva intensa contribució amb textos en les principals publicacions de ramaderia i agricultura estatals i internacionals (més de 3.000 articles va escriure!), així com també la gran participació en conferències i discursos arreu del país.<br />
<br />
A més, dins la professió, ocupà els càrrecs més elevats: Inspector General en Cap del Ministeri d’Agricultura, president d’honor de la Societat Veterinària de Zootècnia, membre d’honor del Consell General de Veterinària i soci d’honor del Col·legi Veterinari de Lugo.<br />
<br />
L’enorme activitat que portà a terme a partir de la seva jubilació l’any 1944 demostra el seu veritable amor i vocació per la Veterinària: creà la càtedra mòbil de divulgació pecuària de Galícia, seguí organitzant cursos, intervingué en múltiples congressos...<br />
<br />
Diuen els qui el coneixien, que Juan Rof Codina era al·lèrgic a les lloances i defugia els honors, però en vida seva fou molt estimat i quedà molt reconeguda la seva immensa tasca per part dels companys de professió. Amb la jubilació arribaren els homenatges i reconeixements dins la professió i també a la seva vila natal, El Prat de Llobregat, que va nomenar-lo fill predilecte el 1957. La ciutat li dedicà uns esplèndids jardins, els Jardins del Veterinari Rof i Codina, ubicats al polígon industrial Fondo d'en Peixo. També la seva ciutat d’adopció, Lugo, li dedicà un carrer l’any 1969.<br />
<br />
<br />
<br />
<big>'''Obra publicada'''</big><br />
<br />
* ''Cartilla contra el carbunco bacteriano'' :''(Nacida)''. La Coruña : Consejo Provincial de Agricultura y Ganadería, 1910.<br />
* ''Cartilla contra la glosopeda'' : ''(Gripo)''. La Coruña : Consejo Provincial de Fomento, 1911. <br />
* ''Reformas que se pueden implantar en Galicia para el progreso de la agricultura''. Coruña : Imprenta y Litografia de L. Lorman, 1912. <br />
* ''Instrucciones y legislación para organizar sindicatos agrícolas y sociedades deseguros de ganados''. La Coruña : Consejo Provincial de Fomento, 1915. <br />
* ''La raza bovina gallega''. Madrid: [s.n., 1916].<br />
* ''Problemas de la ganadería española : abastecimiento de carnes y organización racional de los concursos de ganados en Galicia''. La Coruña: Tall. De Imp. Garcybarra, 1920. <br />
* ''Galicia pecuaria : la ganadería en la región y sus industrias derivadas''. Almanaque gallego (Céltiga), 1929. <br />
* ''Cooperativismo pecuario : cuarta y quinta conferencia sobre el tema pronunciadas en Unión Radio los días 4 y 7 de diciembre'' / por Juan Rof Codina. [Madrid? : s.n., 1933?] (Madrid : Imprenta Viuda de M. de Navarro, 1933).<br />
* ''Enseñanzas de la estadística ganadera''. Faro villalbés (1934).<br />
* ''Plan de mejora del ganado porcino''. Lugo: Imp. Palacios, 1944.<br />
* ''Plan de mejora en el rendimiento económico de la avicultura''. Lugo : Artes Gráficas Cerardo Castro, 1944.<br />
* ''Contribución al estudio de la producción láctea y de su importancia higiénica''. Lugo: Artes Gráficas Gerardo Castro, 1951.<br />
* ''Nociones de avicultura''. Madrid [etc.]: Celta, 1962.<br />
* ''Reformas que se pueden implantar en Galicia para el progreso de la agricultura''. Sada : Do Castro, 1985.<br />
* ''Primer Congreso Veterinario Español : II Tema Oficial Zootecnia''. Coruña: Moret, [19--?].<br />
<br />
<br />
'''<big>Enllaços</big>'''<br />
* [http://www.biblioteca.elprat.cat/serveis_projectes_detall_1/_CAFjuKR7gbWpf-9-LD9Zy00UR5UX-gWtecLj532NmknrqB12D4A6PyT5wHL5IXnKtIlTB3x3RAk Pratilletres], consultat el 28 de juliol de 2015<br />
* [http://cataleg.bnc.cat/search*cat/?searchtype=a&searcharg=Rof+Codina%2C+Juan&sortdropdown=-&searchscope=13&searchscope2=13&SORT=D%20 Catàleg de la Biblioteca de Catalunya]<br />
* [http://ccuc.cbuc.cat/search*cat/a?SEARCH=Rof+Codina%2C+Juan&sortdropdown=-&searchscope=23%20 Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya]<br />
* [http://catalogo.bne.es/uhtbin/webcat Catàleg de la Biblioteca Nacional d'Espanya]<br />
<br />
<br />
<big>'''Referències'''</big><br />
* Patrimoni Cultural del Prat. “El teu carrer: Jardins del veterinari Rof i Codina”. 2014. Disponible [http://www.patrimonicultural.elprat.cat/mDetall/_Tjk8DmmJT-dX0sTg1QeBc2UO7GiIqbrQu-oK-gxm9h2jR07O4UswxXy-1l8pJnSh68U6H9qz4qE en línia].<br />
* Rodríguez Troncoso, Manuel. ''Juan Rof Codina: manescal exemplar, El Prat de Llobregat 1874-Lugo 1967''. El Prat de Llobregat : Rúbrica, 2007.<br />
* Ruiz Martínez, Carlos. “Juan Rof Codina (1874-1967)”. En: M. Cordero del Campillo, C. Ruiz Martínez, B. Madariaga de la Camp. ''Semblanzas veterinarias''. León : [s.n.], 1973. p.195-218. Disponible en línia:<br />
Article: http://ddd.uab.cat/pub/llibres/1973-2011/72336/semvet_a1973v1_rof.pdf<br />
<br />
Obra completa: http://ddd.uab.cat/record/72336?ln=ca</div>Elpratculturahttp://www.wikiprat.cat/index.php?title=Joan_Rof_i_Codina&diff=4445Joan Rof i Codina2015-07-29T13:28:14Z<p>Elpratcultura: </p>
<hr />
<div>'''Juan Rof Codina''' (El Prat de Llobregat, 1874 – Lugo, 1967), prestigiós veterinari "català de naixement, de cor gallec", considerat el principal artífex de l'avenç de la ramaderia espanyola al s.XX.<br />
<br />
<br />
<br />
<big> <br />
'''Biografia'''</big> <br />
[[File: RofCodina.jpg|300px|right|thumb|Juan Rof Codina]]<br />
'''Juan Rof Codina''' va néixer el tercer de quatre germans del matrimoni format per Pablo Rof Xirinas, ferrer de professió, i Micaela Codina Portillo. De petit, desitjava ser maquinista de ferrocarril quan fos gran, com el seu oncle. Passaren els anys i es traslladà a Madrid per estudiar mecànica, però per atzar, finalment cursà veterinària, la professió que esdevindria la seva passió i en la qual, destacaria.<br />
<br />
Per dues vegades, l’aportació econòmica del seu pare va evitar-li d’anar embarcat a la Guerra de Cuba; de la tercera convocatòria, n’escapà gràcies al farmacèutic amb qui treballava mentre estudiava. Acabats els estudis, el 1898 ingressà a l’exèrcit en qualitat de tinent veterinari i fou destinat a Vigo, on començà un intens treball de vacunació del bestiar, paral·lelament a la tasca de difusió dels descobriments de Pasteur (1822-1895). Cal reconèixer-li un afany colossal en la divulgació dels treballs del revolucionari microbiòleg i químic francès.<br />
<br />
Després de dos anys destinat a Granada, en els quals es casà amb Concepción Carballo Lameiro, el 1902 retornà a Lugo i va abandonar l’exèrcit per fundar la primera clínica veterinària de l’estat espanyol, juntament amb el seu cunyat també veterinari, Jesús Carballo Lameiro. En el context d’una ramaderia fortament tradicional, obtingueren la representació oficial per a Galícia i Astúries de les vacunes de l’Institut Pasteur de París, amb les quals afrontaren el gran repte que suposava l’eradicació definitiva de la multitud d’infeccions que assolaven el bestiar boví, oví i porcí (especialment degut al carboncle bacteridià i la febre aftosa. Armat amb injeccions, Rof Codina reclutà un exèrcit rural de veterinaris a base d’ensenyar capellans i farmacèutics de poble. Així, al llarg de la primera dècada del segle XX i de la mà de Rof Codina, podem dir que la Veterinària espanyola experimentà el canvi decisiu que havia d'ocórrer davant la magnitud dels descobriments de Pasteur.<br />
<br />
L’any 1909 es convocaren les primeres oposicions estatals a inspectors provincials veterinaris i Juan Rof Codina quedà en segona posició: tot i escollir Lugo, hagué d’anar a exercir a La Corunya, principal regió ramadera de l’estat. De la seva tasca, en destaquen els concursos ramaders que implantà i organitzà, que tenien la finalitat d’escollir els millors exemplars de la raça bovina gallega per obtenir una millor qualitat càrnica. I és que la tesi de fons que movia el veterinari Rof Codina en la seva tasca professional era considerar la ramaderia com a font principal de riquesa, desenvolupament i benestar socials.<br />
[[Fitxer:Rof_en_campanya.jpg|thumb|left|350px|Campanya de vacunació a Galícia dirigida per Rof Codina, principis del s.XX]]<br />
També cal recordar la seva intensa contribució amb textos en les principals publicacions de ramaderia i agricultura estatals i internacionals (més de 3.000 articles va escriure!), així com també la gran participació en conferències i discursos arreu del país.<br />
<br />
A més, dins la professió, ocupà els càrrecs més elevats: Inspector General en Cap del Ministeri d’Agricultura, president d’honor de la Societat Veterinària de Zootècnia, membre d’honor del Consell General de Veterinària i soci d’honor del Col·legi Veterinari de Lugo.<br />
<br />
L’enorme activitat que portà a terme a partir de la seva jubilació l’any 1944 demostra el seu veritable amor i vocació per la Veterinària: creà la càtedra mòbil de divulgació pecuària de Galícia, seguí organitzant cursos, intervingué en múltiples congressos...<br />
<br />
Diuen els qui el coneixien, que Juan Rof Codina era al·lèrgic a les lloances i defugia els honors, però en vida seva fou molt estimat i quedà molt reconeguda la seva immensa tasca per part dels companys de professió. Amb la jubilació arribaren els homenatges i reconeixements dins la professió i també a la seva vila natal, El Prat de Llobregat, que va nomenar-lo fill predilecte el 1957. La ciutat li dedicà uns esplèndids jardins, els Jardins del Veterinari Rof i Codina, ubicats al polígon industrial Fondo d'en Peixo. També la seva ciutat d’adopció, Lugo, li dedicà un carrer l’any 1969.<br />
<br />
<br />
<br />
<big>'''Obra publicada'''</big><br />
<br />
* ''Cartilla contra el carbunco bacteriano'' :''(Nacida)''. La Coruña : Consejo Provincial de Agricultura y Ganadería, 1910.<br />
* ''Cartilla contra la glosopeda'' : ''(Gripo)''. La Coruña : Consejo Provincial de Fomento, 1911. <br />
* ''Reformas que se pueden implantar en Galicia para el progreso de la agricultura''. Coruña : Imprenta y Litografia de L. Lorman, 1912. <br />
* ''Instrucciones y legislación para organizar sindicatos agrícolas y sociedades deseguros de ganados''. La Coruña : Consejo Provincial de Fomento, 1915. <br />
* ''La raza bovina gallega''. Madrid: [s.n., 1916].<br />
* ''Problemas de la ganadería española : abastecimiento de carnes y organización racional de los concursos de ganados en Galicia''. La Coruña: Tall. De Imp. Garcybarra, 1920. <br />
* ''Galicia pecuaria : la ganadería en la región y sus industrias derivadas''. Almanaque gallego (Céltiga), 1929. <br />
* ''Cooperativismo pecuario : cuarta y quinta conferencia sobre el tema pronunciadas en Unión Radio los días 4 y 7 de diciembre'' / por Juan Rof Codina. [Madrid? : s.n., 1933?] (Madrid : Imprenta Viuda de M. de Navarro, 1933).<br />
* ''Enseñanzas de la estadística ganadera''. Faro villalbés (1934).<br />
* ''Plan de mejora del ganado porcino''. Lugo: Imp. Palacios, 1944.<br />
* ''Plan de mejora en el rendimiento económico de la avicultura''. Lugo : Artes Gráficas Cerardo Castro, 1944.<br />
* ''Contribución al estudio de la producción láctea y de su importancia higiénica''. Lugo: Artes Gráficas Gerardo Castro, 1951.<br />
* ''Nociones de avicultura''. Madrid [etc.]: Celta, 1962.<br />
* ''Reformas que se pueden implantar en Galicia para el progreso de la agricultura''. Sada : Do Castro, 1985.<br />
* ''Primer Congreso Veterinario Español : II Tema Oficial Zootecnia''. Coruña: Moret, [19--?].<br />
<br />
<br />
'''<big>Enllaços</big>'''<br />
* [http://www.biblioteca.elprat.cat/serveis_projectes_detall_1/_CAFjuKR7gbWpf-9-LD9Zy00UR5UX-gWtecLj532NmknrqB12D4A6PyT5wHL5IXnKtIlTB3x3RAk Pratilletres], consultat el 28 de juliol de 2015<br />
* [http://cataleg.bnc.cat/search*cat/?searchtype=a&searcharg=Rof+Codina%2C+Juan&sortdropdown=-&searchscope=13&searchscope2=13&SORT=D%20 Catàleg de la Biblioteca de Catalunya]<br />
* [http://ccuc.cbuc.cat/search*cat/a?SEARCH=Rof+Codina%2C+Juan&sortdropdown=-&searchscope=23%20 Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya]<br />
* [http://catalogo.bne.es/uhtbin/webcat Catàleg de la Biblioteca Nacional d'Espanya]<br />
<br />
<big>'''Referències'''</big><br />
* Patrimoni Cultural del Prat. “El teu carrer: Jardins del veterinari Rof i Codina”. 2014. Disponible [http://www.patrimonicultural.elprat.cat/mDetall/_Tjk8DmmJT-dX0sTg1QeBc2UO7GiIqbrQu-oK-gxm9h2jR07O4UswxXy-1l8pJnSh68U6H9qz4qE en línia].<br />
* Rodríguez Troncoso, Manuel. ''Juan Rof Codina: manescal exemplar, El Prat de Llobregat 1874-Lugo 1967''. El Prat de Llobregat : Rúbrica, 2007.<br />
* Ruiz Martínez, Carlos. “Juan Rof Codina (1874-1967)”. En: M. Cordero del Campillo, C. Ruiz Martínez, B. Madariaga de la Camp. ''Semblanzas veterinarias''. León : [s.n.], 1973. p.195-218. Disponible en línia:<br />
Article: http://ddd.uab.cat/pub/llibres/1973-2011/72336/semvet_a1973v1_rof.pdf<br />
<br />
Obra completa: http://ddd.uab.cat/record/72336?ln=ca</div>Elpratculturahttp://www.wikiprat.cat/index.php?title=Joan_Rof_i_Codina&diff=4444Joan Rof i Codina2015-07-29T13:15:50Z<p>Elpratcultura: </p>
<hr />
<div>'''Juan Rof Codina''' (El Prat de Llobregat, 1874 – Lugo, 1967), prestigiós veterinari "català de naixement, de cor gallec", considerat el principal artífex de l'avenç de la ramaderia espanyola al s.XX.<br />
<br />
<br />
<br />
<big> <br />
'''Biografia'''</big> <br />
[[File: RofCodina.jpg|300px|right|thumb|Juan Rof Codina]]<br />
'''Juan Rof Codina''' va néixer el tercer de quatre germans del matrimoni format per Pablo Rof Xirinas, ferrer de professió, i Micaela Codina Portillo. De petit, desitjava ser maquinista de ferrocarril quan fos gran, com el seu oncle. Passaren els anys i es traslladà a Madrid per estudiar mecànica, però per atzar, finalment cursà veterinària, la professió que esdevindria la seva passió i en la qual, destacaria.<br />
<br />
Per dues vegades, l’aportació econòmica del seu pare va evitar-li d’anar embarcat a la Guerra de Cuba; de la tercera convocatòria, n’escapà gràcies al farmacèutic amb qui treballava mentre estudiava. Acabats els estudis, el 1898 ingressà a l’exèrcit en qualitat de tinent veterinari i fou destinat a Vigo, on començà un intens treball de vacunació del bestiar, paral·lelament a la tasca de difusió dels descobriments de Pasteur (1822-1895). Cal reconèixer-li un afany colossal en la divulgació dels treballs del revolucionari microbiòleg i químic francès.<br />
<br />
Després de dos anys destinat a Granada, en els quals es casà amb Concepción Carballo Lameiro, el 1902 retornà a Lugo i va abandonar l’exèrcit per fundar la primera clínica veterinària de l’estat espanyol, juntament amb el seu cunyat també veterinari, Jesús Carballo Lameiro. En el context d’una ramaderia fortament tradicional, obtingueren la representació oficial per a Galícia i Astúries de les vacunes de l’Institut Pasteur de París, amb les quals afrontaren el gran repte que suposava l’eradicació definitiva de la multitud d’infeccions que assolaven el bestiar boví, oví i porcí (especialment degut al carboncle bacteridià i la febre aftosa. Armat amb injeccions, Rof Codina reclutà un exèrcit rural de veterinaris a base d’ensenyar capellans i farmacèutics de poble. Així, al llarg de la primera dècada del segle XX i de la mà de Rof Codina, podem dir que la Veterinària espanyola experimentà el canvi decisiu que havia d'ocórrer davant la magnitud dels descobriments de Pasteur.<br />
<br />
L’any 1909 es convocaren les primeres oposicions estatals a inspectors provincials veterinaris i Juan Rof Codina quedà en segona posició: tot i escollir Lugo, hagué d’anar a exercir a La Corunya, principal regió ramadera de l’estat. De la seva tasca, en destaquen els concursos ramaders que implantà i organitzà, que tenien la finalitat d’escollir els millors exemplars de la raça bovina gallega per obtenir una millor qualitat càrnica. I és que la tesi de fons que movia el veterinari Rof Codina en la seva tasca professional era considerar la ramaderia com a font principal de riquesa, desenvolupament i benestar socials.<br />
[[Fitxer:Rof_en_campanya.jpg|thumb|left|350px|Campanya de vacunació a Galícia dirigida per Rof Codina, principis del s.XX]]<br />
També cal recordar la seva intensa contribució amb textos en les principals publicacions de ramaderia i agricultura estatals i internacionals (més de 3.000 articles va escriure!), així com també la gran participació en conferències i discursos arreu del país.<br />
<br />
A més, dins la professió, ocupà els càrrecs més elevats: Inspector General en Cap del Ministeri d’Agricultura, president d’honor de la Societat Veterinària de Zootècnia, membre d’honor del Consell General de Veterinària i soci d’honor del Col·legi Veterinari de Lugo.<br />
<br />
L’enorme activitat que portà a terme a partir de la seva jubilació l’any 1944 demostra el seu veritable amor i vocació per la Veterinària: creà la càtedra mòbil de divulgació pecuària de Galícia, seguí organitzant cursos, intervingué en múltiples congressos...<br />
<br />
Diuen els qui el coneixien, que Juan Rof Codina era al·lèrgic a les lloances i defugia els honors, però en vida seva fou molt estimat i quedà molt reconeguda la seva immensa tasca per part dels companys de professió. Amb la jubilació arribaren els homenatges i reconeixements dins la professió i també a la seva vila natal, El Prat de Llobregat, que va nomenar-lo fill predilecte el 1957. La ciutat li dedicà uns esplèndids jardins, els Jardins del Veterinari Rof i Codina, ubicats al polígon industrial Fondo d'en Peixo. També la seva ciutat d’adopció, Lugo, li dedicà un carrer l’any 1969.<br />
<br />
<br />
<br />
<big>'''Obra publicada'''</big><br />
<br />
* ''Cartilla contra el carbunco bacteriano'' :''(Nacida)''. La Coruña : Consejo Provincial de Agricultura y Ganadería, 1910.<br />
* ''Cartilla contra la glosopeda'' : ''(Gripo)''. La Coruña : Consejo Provincial de Fomento, 1911. <br />
* ''Reformas que se pueden implantar en Galicia para el progreso de la agricultura''. Coruña : Imprenta y Litografia de L. Lorman, 1912. <br />
* ''Instrucciones y legislación para organizar sindicatos agrícolas y sociedades deseguros de ganados''. La Coruña : Consejo Provincial de Fomento, 1915. <br />
* ''La raza bovina gallega''. Madrid: [s.n., 1916].<br />
* ''Problemas de la ganadería española : abastecimiento de carnes y organización racional de los concursos de ganados en Galicia''. La Coruña: Tall. De Imp. Garcybarra, 1920. <br />
* ''Galicia pecuaria : la ganadería en la región y sus industrias derivadas''. Almanaque gallego (Céltiga), 1929. <br />
* ''Cooperativismo pecuario : cuarta y quinta conferencia sobre el tema pronunciadas en Unión Radio los días 4 y 7 de diciembre'' / por Juan Rof Codina. [Madrid? : s.n., 1933?] (Madrid : Imprenta Viuda de M. de Navarro, 1933).<br />
* ''Enseñanzas de la estadística ganadera''. Faro villalbés (1934).<br />
* ''Plan de mejora del ganado porcino''. Lugo: Imp. Palacios, 1944.<br />
* ''Plan de mejora en el rendimiento económico de la avicultura''. Lugo : Artes Gráficas Cerardo Castro, 1944.<br />
* ''Contribución al estudio de la producción láctea y de su importancia higiénica''. Lugo: Artes Gráficas Gerardo Castro, 1951.<br />
* ''Nociones de avicultura''. Madrid [etc.]: Celta, 1962.<br />
* ''Reformas que se pueden implantar en Galicia para el progreso de la agricultura''. Sada : Do Castro, 1985.<br />
* ''Primer Congreso Veterinario Español : II Tema Oficial Zootecnia''. Coruña: Moret, [19--?].<br />
<br />
<br />
'''<big>Enllaços</big>'''<br />
* [http://www.biblioteca.elprat.cat/serveis_projectes_detall_1/_CAFjuKR7gbWpf-9-LD9Zy00UR5UX-gWtecLj532NmknrqB12D4A6PyT5wHL5IXnKtIlTB3x3RAk Pratilletres], consultat el 28 de juliol de 2015<br />
* [http://cataleg.bnc.cat/search*cat/?searchtype=a&searcharg=Rof+Codina%2C+Juan&sortdropdown=-&searchscope=13&searchscope2=13&SORT=D%20 Catàleg de la Biblioteca de Catalunya]<br />
* [http://ccuc.cbuc.cat/search*cat/a?SEARCH=Rof+Codina%2C+Juan&sortdropdown=-&searchscope=23%20 Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya]<br />
<br />
<br />
<big>'''Referències'''</big><br />
* Patrimoni Cultural del Prat. “El teu carrer: Jardins del veterinari Rof i Codina”. 2014. Disponible [http://www.patrimonicultural.elprat.cat/mDetall/_Tjk8DmmJT-dX0sTg1QeBc2UO7GiIqbrQu-oK-gxm9h2jR07O4UswxXy-1l8pJnSh68U6H9qz4qE en línia].<br />
* Rodríguez Troncoso, Manuel. ''Juan Rof Codina: manescal exemplar, El Prat de Llobregat 1874-Lugo 1967''. El Prat de Llobregat : Rúbrica, 2007.<br />
* Ruiz Martínez, Carlos. “Juan Rof Codina (1874-1967)”. En: M. Cordero del Campillo, C. Ruiz Martínez, B. Madariaga de la Camp. ''Semblanzas veterinarias''. León : [s.n.], 1973. p.195-218. Disponible en línia:<br />
Article: http://ddd.uab.cat/pub/llibres/1973-2011/72336/semvet_a1973v1_rof.pdf<br />
<br />
Obra completa: http://ddd.uab.cat/record/72336?ln=ca</div>Elpratculturahttp://www.wikiprat.cat/index.php?title=Joan_Rof_i_Codina&diff=4443Joan Rof i Codina2015-07-29T13:13:23Z<p>Elpratcultura: </p>
<hr />
<div>'''Juan Rof Codina''' (El Prat de Llobregat, 1874 – Lugo, 1967), prestigiós veterinari "català de naixement, de cor gallec", considerat el principal artífex de l'avenç de la ramaderia espanyola al s.XX.<br />
<br />
<br />
<br />
<big> <br />
'''Biografia'''</big> <br />
[[File: RofCodina.jpg|325px|right|thumb|Juan Rof Codina]]<br />
'''Juan Rof Codina''' va néixer el tercer de quatre germans del matrimoni format per Pablo Rof Xirinas, ferrer de professió, i Micaela Codina Portillo. De petit, desitjava ser maquinista de ferrocarril quan fos gran, com el seu oncle. Passaren els anys i es traslladà a Madrid per estudiar mecànica, però per atzar, finalment cursà veterinària, la professió que esdevindria la seva passió i en la qual, destacaria.<br />
<br />
Per dues vegades, l’aportació econòmica del seu pare va evitar-li d’anar embarcat a la Guerra de Cuba; de la tercera convocatòria, n’escapà gràcies al farmacèutic amb qui treballava mentre estudiava. Acabats els estudis, el 1898 ingressà a l’exèrcit en qualitat de tinent veterinari i fou destinat a Vigo, on començà un intens treball de vacunació del bestiar, paral·lelament a la tasca de difusió dels descobriments de Pasteur (1822-1895). Cal reconèixer-li un afany colossal en la divulgació dels treballs del revolucionari microbiòleg i químic francès.<br />
<br />
Després de dos anys destinat a Granada, en els quals es casà amb Concepción Carballo Lameiro, el 1902 retornà a Lugo i va abandonar l’exèrcit per fundar la primera clínica veterinària de l’estat espanyol, juntament amb el seu cunyat també veterinari, Jesús Carballo Lameiro. En el context d’una ramaderia fortament tradicional, obtingueren la representació oficial per a Galícia i Astúries de les vacunes de l’Institut Pasteur de París, amb les quals afrontaren el gran repte que suposava l’eradicació definitiva de la multitud d’infeccions que assolaven el bestiar boví, oví i porcí (especialment degut al carboncle bacteridià i la febre aftosa. Armat amb injeccions, Rof Codina reclutà un exèrcit rural de veterinaris a base d’ensenyar capellans i farmacèutics de poble. Així, al llarg de la primera dècada del segle XX i de la mà de Rof Codina, podem dir que la Veterinària espanyola experimentà el canvi decisiu que havia d'ocórrer davant la magnitud dels descobriments de Pasteur.<br />
<br />
L’any 1909 es convocaren les primeres oposicions estatals a inspectors provincials veterinaris i Juan Rof Codina quedà en segona posició: tot i escollir Lugo, hagué d’anar a exercir a La Corunya, principal regió ramadera de l’estat. De la seva tasca, en destaquen els concursos ramaders que implantà i organitzà, que tenien la finalitat d’escollir els millors exemplars de la raça bovina gallega per obtenir una millor qualitat càrnica. I és que la tesi de fons que movia el veterinari Rof Codina en la seva tasca professional era considerar la ramaderia com a font principal de riquesa, desenvolupament i benestar socials.<br />
<br />
També cal recordar la seva intensa contribució amb textos en les principals publicacions de ramaderia i agricultura estatals i internacionals (més de 3.000 articles va escriure!), així com també la gran participació en conferències i discursos arreu del país.<br />
<br />
A més, dins la professió, ocupà els càrrecs més elevats: Inspector General en Cap del Ministeri d’Agricultura, president d’honor de la Societat Veterinària de Zootècnia, membre d’honor del Consell General de Veterinària i soci d’honor del Col·legi Veterinari de Lugo.<br />
<br />
L’enorme activitat que portà a terme a partir de la seva jubilació l’any 1944 demostra el seu veritable amor i vocació per la Veterinària: creà la càtedra mòbil de divulgació pecuària de Galícia, seguí organitzant cursos, intervingué en múltiples congressos...<br />
<br />
Diuen els qui el coneixien, que Juan Rof Codina era al·lèrgic a les lloances i defugia els honors, però en vida seva fou molt estimat i quedà molt reconeguda la seva immensa tasca per part dels companys de professió. Amb la jubilació arribaren els homenatges i reconeixements dins la professió i també a la seva vila natal, El Prat de Llobregat, que va nomenar-lo fill predilecte el 1957. La ciutat li dedicà uns esplèndids jardins, els Jardins del Veterinari Rof i Codina, ubicats al polígon industrial Fondo d'en Peixo. També la seva ciutat d’adopció, Lugo, li dedicà un carrer l’any 1969.<br />
<br />
<br />
<big>'''Obra publicada'''</big><br />
[[Fitxer:Rof_en_campanya.jpg|thumb|right|300px|Campanya de vacunació a Galícia dirigida per Rof Codina, principis del s.XX]]<br />
* ''Cartilla contra el carbunco bacteriano'' :''(Nacida)''. La Coruña : Consejo Provincial de Agricultura y Ganadería, 1910.<br />
* ''Cartilla contra la glosopeda'' : ''(Gripo)''. La Coruña : Consejo Provincial de Fomento, 1911. <br />
* ''Reformas que se pueden implantar en Galicia para el progreso de la agricultura''. Coruña : Imprenta y Litografia de L. Lorman, 1912. <br />
* ''Instrucciones y legislación para organizar sindicatos agrícolas y sociedades deseguros de ganados''. La Coruña : Consejo Provincial de Fomento, 1915. <br />
* ''La raza bovina gallega''. Madrid: [s.n., 1916].<br />
* ''Problemas de la ganadería española : abastecimiento de carnes y organización racional de los concursos de ganados en Galicia''. La Coruña: Tall. De Imp. Garcybarra, 1920. <br />
* ''Galicia pecuaria : la ganadería en la región y sus industrias derivadas''. Almanaque gallego (Céltiga), 1929. <br />
* ''Cooperativismo pecuario : cuarta y quinta conferencia sobre el tema pronunciadas en Unión Radio los días 4 y 7 de diciembre'' / por Juan Rof Codina. [Madrid? : s.n., 1933?] (Madrid : Imprenta Viuda de M. de Navarro, 1933).<br />
* ''Enseñanzas de la estadística ganadera''. Faro villalbés (1934).<br />
* ''Plan de mejora del ganado porcino''. Lugo: Imp. Palacios, 1944.<br />
* ''Plan de mejora en el rendimiento económico de la avicultura''. Lugo : Artes Gráficas Cerardo Castro, 1944.<br />
* ''Contribución al estudio de la producción láctea y de su importancia higiénica''. Lugo: Artes Gráficas Gerardo Castro, 1951.<br />
* ''Nociones de avicultura''. Madrid [etc.]: Celta, 1962.<br />
* ''Reformas que se pueden implantar en Galicia para el progreso de la agricultura''. Sada : Do Castro, 1985.<br />
* ''Primer Congreso Veterinario Español : II Tema Oficial Zootecnia''. Coruña: Moret, [19--?].<br />
<br />
<br />
'''<big>Enllaços</big>'''<br />
* [http://www.biblioteca.elprat.cat/serveis_projectes_detall_1/_CAFjuKR7gbWpf-9-LD9Zy00UR5UX-gWtecLj532NmknrqB12D4A6PyT5wHL5IXnKtIlTB3x3RAk Pratilletres], consultat el 28 de juliol de 2015<br />
* [http://cataleg.bnc.cat/search*cat/?searchtype=a&searcharg=Rof+Codina%2C+Juan&sortdropdown=-&searchscope=13&searchscope2=13&SORT=D%20 Catàleg de la Biblioteca de Catalunya]<br />
* [http://ccuc.cbuc.cat/search*cat/a?SEARCH=Rof+Codina%2C+Juan&sortdropdown=-&searchscope=23%20 Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya]<br />
<br />
<br />
<big>'''Referències'''</big><br />
* Patrimoni Cultural del Prat. “El teu carrer: Jardins del veterinari Rof i Codina”. 2014. Disponible [http://www.patrimonicultural.elprat.cat/mDetall/_Tjk8DmmJT-dX0sTg1QeBc2UO7GiIqbrQu-oK-gxm9h2jR07O4UswxXy-1l8pJnSh68U6H9qz4qE en línia].<br />
* Rodríguez Troncoso, Manuel. ''Juan Rof Codina: manescal exemplar, El Prat de Llobregat 1874-Lugo 1967''. El Prat de Llobregat : Rúbrica, 2007.<br />
* Ruiz Martínez, Carlos. “Juan Rof Codina (1874-1967)”. En: M. Cordero del Campillo, C. Ruiz Martínez, B. Madariaga de la Camp. ''Semblanzas veterinarias''. León : [s.n.], 1973. p.195-218. Disponible en línia:<br />
Article: http://ddd.uab.cat/pub/llibres/1973-2011/72336/semvet_a1973v1_rof.pdf<br />
<br />
Obra completa: http://ddd.uab.cat/record/72336?ln=ca</div>Elpratculturahttp://www.wikiprat.cat/index.php?title=Joan_Rof_i_Codina&diff=4442Joan Rof i Codina2015-07-29T13:09:33Z<p>Elpratcultura: </p>
<hr />
<div>'''Juan Rof Codina''' (El Prat de Llobregat, 1874 – Lugo, 1967), prestigiós veterinari "català de naixement, de cor gallec", considerat el principal artífex de l'avenç de la ramaderia espanyola al s.XX.<br />
<br />
<br />
<br />
<big> <br />
'''Biografia'''</big> <br />
[[File: RofCodina.jpg|325px|right|thumb|Juan Rof Codina]]<br />
'''Juan Rof Codina''' va néixer el tercer de quatre germans del matrimoni format per Pablo Rof Xirinas, ferrer de professió, i Micaela Codina Portillo. De petit, desitjava ser maquinista de ferrocarril quan fos gran, com el seu oncle. Passaren els anys i es traslladà a Madrid per estudiar mecànica, però per atzar, finalment cursà veterinària, la professió que esdevindria la seva passió i en la qual, destacaria.<br />
<br />
Per dues vegades, l’aportació econòmica del seu pare va evitar-li d’anar embarcat a la Guerra de Cuba; de la tercera convocatòria, n’escapà gràcies al farmacèutic amb qui treballava mentre estudiava. Acabats els estudis, el 1898 ingressà a l’exèrcit en qualitat de tinent veterinari i fou destinat a Vigo, on començà un intens treball de vacunació del bestiar, paral·lelament a la tasca de difusió dels descobriments de Pasteur (1822-1895). Cal reconèixer-li un afany colossal en la divulgació dels treballs del revolucionari microbiòleg i químic francès.<br />
<br />
Després de dos anys destinat a Granada, en els quals es casà amb Concepción Carballo Lameiro, el 1902 retornà a Lugo i va abandonar l’exèrcit per fundar la primera clínica veterinària de l’estat espanyol, juntament amb el seu cunyat també veterinari, Jesús Carballo Lameiro. En el context d’una ramaderia fortament tradicional, obtingueren la representació oficial per a Galícia i Astúries de les vacunes de l’Institut Pasteur de París, amb les quals afrontaren el gran repte que suposava l’eradicació definitiva de la multitud d’infeccions que assolaven el bestiar boví, oví i porcí (especialment degut al carboncle bacteridià i la febre aftosa. Armat amb injeccions, Rof Codina reclutà un exèrcit rural de veterinaris a base d’ensenyar capellans i farmacèutics de poble. Així, al llarg de la primera dècada del segle XX i de la mà de Rof Codina, podem dir que la Veterinària espanyola experimentà el canvi decisiu que havia d'ocórrer davant la magnitud dels descobriments de Pasteur.<br />
<br />
L’any 1909 es convocaren les primeres oposicions estatals a inspectors provincials veterinaris i Juan Rof Codina quedà en segona posició: tot i escollir Lugo, hagué d’anar a exercir a La Corunya, principal regió ramadera de l’estat. De la seva tasca, en destaquen els concursos ramaders que implantà i organitzà, que tenien la finalitat d’escollir els millors exemplars de la raça bovina gallega per obtenir una millor qualitat càrnica. I és que la tesi de fons que movia el veterinari Rof Codina en la seva tasca professional era considerar la ramaderia com a font principal de riquesa, desenvolupament i benestar socials.<br />
<br />
També cal recordar la seva intensa contribució amb textos en les principals publicacions de ramaderia i agricultura estatals i internacionals (més de 3.000 articles va escriure!), així com també la gran participació en conferències i discursos arreu del país.<br />
<br />
A més, dins la professió, ocupà els càrrecs més elevats: Inspector General en Cap del Ministeri d’Agricultura, president d’honor de la Societat Veterinària de Zootècnia, membre d’honor del Consell General de Veterinària i soci d’honor del Col·legi Veterinari de Lugo.<br />
<br />
L’enorme activitat que portà a terme a partir de la seva jubilació l’any 1944 demostra el seu veritable amor i vocació per la Veterinària: creà la càtedra mòbil de divulgació pecuària de Galícia, seguí organitzant cursos, intervingué en múltiples congressos...<br />
<br />
Diuen els qui el coneixien, que Juan Rof Codina era al·lèrgic a les lloances i defugia els honors, però en vida seva fou molt estimat i quedà molt reconeguda la seva immensa tasca per part dels companys de professió. Amb la jubilació arribaren els homenatges i reconeixements dins la professió i també a la seva vila natal, El Prat de Llobregat, que va nomenar-lo fill predilecte el 1957. La ciutat li dedicà uns esplèndids jardins, els Jardins del Veterinari Rof i Codina, ubicats al polígon industrial Fondo d'en Peixo. També la seva ciutat d’adopció, Lugo, li dedicà un carrer l’any 1969.<br />
<br />
<br />
<big>'''Obra publicada'''</big><br />
[[Fitxer:Rof_en_campanya.jpg|thumb|right|300px|Campanya de vacunació a Galícia dirigida per Rof Codina, principis del s.XX]]<br />
* ''Cartilla contra el carbunco bacteriano'' :''(Nacida)''. La Coruña : Consejo Provincial de Agricultura y Ganadería, 1910.<br />
* ''Cartilla contra la glosopeda'' : ''(Gripo)''. La Coruña : Consejo Provincial de Fomento, 1911. <br />
* ''Reformas que se pueden implantar en Galicia para el progreso de la agricultura''. Coruña : Imprenta y Litografia de L. Lorman, 1912. <br />
* ''Instrucciones y legislación para organizar sindicatos agrícolas y sociedades deseguros de ganados''. La Coruña : Consejo Provincial de Fomento, 1915. <br />
* ''La raza bovina gallega''. Madrid: [s.n., 1916].<br />
* ''Problemas de la ganadería española : abastecimiento de carnes y organización racional de los concursos de ganados en Galicia''. La Coruña: Tall. De Imp. Garcybarra, 1920. <br />
* ''Galicia pecuaria : la ganadería en la región y sus industrias derivadas''. Almanaque gallego (Céltiga), 1929. <br />
* ''Cooperativismo pecuario : cuarta y quinta conferencia sobre el tema pronunciadas en Unión Radio los días 4 y 7 de diciembre'' / por Juan Rof Codina. [Madrid? : s.n., 1933?] (Madrid : Imprenta Viuda de M. de Navarro, 1933).<br />
* ''Enseñanzas de la estadística ganadera''. Faro villalbés (1934).<br />
* ''Plan de mejora del ganado porcino''. Lugo: Imp. Palacios, 1944.<br />
* ''Plan de mejora en el rendimiento económico de la avicultura''. Lugo : Artes Gráficas Cerardo Castro, 1944.<br />
* ''Contribución al estudio de la producción láctea y de su importancia higiénica''. Lugo: Artes Gráficas Gerardo Castro, 1951.<br />
* ''Nociones de avicultura''. Madrid [etc.]: Celta, 1962.<br />
* ''Reformas que se pueden implantar en Galicia para el progreso de la agricultura''. Sada : Do Castro, 1985.<br />
* ''Primer Congreso Veterinario Español : II Tema Oficial Zootecnia''. Coruña: Moret, [19--?].<br />
<br />
<br />
'''<big>Enllaços</big>'''<br />
* [http://www.biblioteca.elprat.cat/serveis_projectes_detall_1/_CAFjuKR7gbWpf-9-LD9Zy00UR5UX-gWtecLj532NmknrqB12D4A6PyT5wHL5IXnKtIlTB3x3RAk Pratilletres], consultat el 28 de juliol de 2015<br />
* [http://cataleg.bnc.cat/search*cat/?searchtype=a&searcharg=Rof+Codina%2C+Juan&sortdropdown=-&searchscope=13&searchscope2=13&SORT=D%20 Catàleg de la Biblioteca de Catalunya]<br />
* [http://ccuc.cbuc.cat/search*cat/a?SEARCH=Rof+Codina%2C+Juan&sortdropdown=-&searchscope=23%20 Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya]<br />
* [http://catalogo.bne.es/uhtbin/cgisirsi/SMlVGMeEAl/BNMADRID/266300146/123%20 Catàleg de la Biblioteca Nacional d’Espanya]<br />
<br />
<br />
<big>'''Referències'''</big><br />
* Patrimoni Cultural del Prat. “El teu carrer: Jardins del veterinari Rof i Codina”. 2014. Disponible [http://www.patrimonicultural.elprat.cat/mDetall/_Tjk8DmmJT-dX0sTg1QeBc2UO7GiIqbrQu-oK-gxm9h2jR07O4UswxXy-1l8pJnSh68U6H9qz4qE en línia].<br />
* Rodríguez Troncoso, Manuel. ''Juan Rof Codina: manescal exemplar, El Prat de Llobregat 1874-Lugo 1967''. El Prat de Llobregat : Rúbrica, 2007.<br />
* Ruiz Martínez, Carlos. “Juan Rof Codina (1874-1967)”. En: M. Cordero del Campillo, C. Ruiz Martínez, B. Madariaga de la Camp. ''Semblanzas veterinarias''. León : [s.n.], 1973. p.195-218. Disponible en línia:<br />
Article: http://ddd.uab.cat/pub/llibres/1973-2011/72336/semvet_a1973v1_rof.pdf<br />
<br />
Obra completa: http://ddd.uab.cat/record/72336?ln=ca</div>Elpratculturahttp://www.wikiprat.cat/index.php?title=Joan_Rof_i_Codina&diff=4441Joan Rof i Codina2015-07-29T13:05:36Z<p>Elpratcultura: </p>
<hr />
<div>'''Juan Rof Codina''' (El Prat de Llobregat, 1874 – Lugo, 1967), prestigiós veterinari "català de naixement, de cor gallec", considerat el principal artífex de l'avenç de la ramaderia espanyola al s.XX.<br />
<br />
<br />
<br />
<big> <br />
'''Biografia'''</big> <br />
[[File: RofCodina.jpg|325px|right|Juan Rof Codina]]<br />
<br />
'''Juan Rof Codina''' va néixer el tercer de quatre germans del matrimoni format per Pablo Rof Xirinas, ferrer de professió, i Micaela Codina Portillo. De petit, desitjava ser maquinista de ferrocarril quan fos gran, com el seu oncle. Passaren els anys i es traslladà a Madrid per estudiar mecànica, però per atzar, finalment cursà veterinària, la professió que esdevindria la seva passió i en la qual, destacaria.<br />
<br />
Per dues vegades, l’aportació econòmica del seu pare va evitar-li d’anar embarcat a la Guerra de Cuba; de la tercera convocatòria, n’escapà gràcies al farmacèutic amb qui treballava mentre estudiava. Acabats els estudis, el 1898 ingressà a l’exèrcit en qualitat de tinent veterinari i fou destinat a Vigo, on començà un intens treball de vacunació del bestiar, paral·lelament a la tasca de difusió dels descobriments de Pasteur (1822-1895). Cal reconèixer-li un afany colossal en la divulgació dels treballs del revolucionari microbiòleg i químic francès.<br />
<br />
Després de dos anys destinat a Granada, en els quals es casà amb Concepción Carballo Lameiro, el 1902 retornà a Lugo i va abandonar l’exèrcit per fundar la primera clínica veterinària de l’estat espanyol, juntament amb el seu cunyat també veterinari, Jesús Carballo Lameiro. En el context d’una ramaderia fortament tradicional, obtingueren la representació oficial per a Galícia i Astúries de les vacunes de l’Institut Pasteur de París, amb les quals afrontaren el gran repte que suposava l’eradicació definitiva de la multitud d’infeccions que assolaven el bestiar boví, oví i porcí (especialment degut al carboncle bacteridià i la febre aftosa. Armat amb injeccions, Rof Codina reclutà un exèrcit rural de veterinaris a base d’ensenyar capellans i farmacèutics de poble. Així, al llarg de la primera dècada del segle XX i de la mà de Rof Codina, podem dir que la Veterinària espanyola experimentà el canvi decisiu que havia d'ocórrer davant la magnitud dels descobriments de Pasteur.<br />
<br />
L’any 1909 es convocaren les primeres oposicions estatals a inspectors provincials veterinaris i Juan Rof Codina quedà en segona posició: tot i escollir Lugo, hagué d’anar a exercir a La Corunya, principal regió ramadera de l’estat. De la seva tasca, en destaquen els concursos ramaders que implantà i organitzà, que tenien la finalitat d’escollir els millors exemplars de la raça bovina gallega per obtenir una millor qualitat càrnica. I és que la tesi de fons que movia el veterinari Rof Codina en la seva tasca professional era considerar la ramaderia com a font principal de riquesa, desenvolupament i benestar socials.<br />
<br />
També cal recordar la seva intensa contribució amb textos en les principals publicacions de ramaderia i agricultura estatals i internacionals (més de 3.000 articles va escriure!), així com també la gran participació en conferències i discursos arreu del país.<br />
<br />
A més, dins la professió, ocupà els càrrecs més elevats: Inspector General en Cap del Ministeri d’Agricultura, president d’honor de la Societat Veterinària de Zootècnia, membre d’honor del Consell General de Veterinària i soci d’honor del Col·legi Veterinari de Lugo.<br />
<br />
L’enorme activitat que portà a terme a partir de la seva jubilació l’any 1944 demostra el seu veritable amor i vocació per la Veterinària: creà la càtedra mòbil de divulgació pecuària de Galícia, seguí organitzant cursos, intervingué en múltiples congressos...<br />
<br />
Diuen els qui el coneixien, que Juan Rof Codina era al·lèrgic a les lloances i defugia els honors, però en vida seva fou molt estimat i quedà molt reconeguda la seva immensa tasca per part dels companys de professió. Amb la jubilació arribaren els homenatges i reconeixements dins la professió i també a la seva vila natal, El Prat de Llobregat, que va nomenar-lo fill predilecte el 1957. La ciutat li dedicà uns esplèndids jardins, els Jardins del Veterinari Rof i Codina, ubicats al polígon industrial Fondo d'en Peixo. També la seva ciutat d’adopció, Lugo, li dedicà un carrer l’any 1969.<br />
<br />
<br />
<big>'''Obra publicada'''</big><br />
[[Fitxer:Rof_en_campanya.jpg|right|300px|Campanya de vacunació a Galícia dirigida per Rof Codina, principis del s.XX]]<br />
* ''Cartilla contra el carbunco bacteriano'' :''(Nacida)''. La Coruña : Consejo Provincial de Agricultura y Ganadería, 1910.<br />
* ''Cartilla contra la glosopeda'' : ''(Gripo)''. La Coruña : Consejo Provincial de Fomento, 1911. <br />
* ''Reformas que se pueden implantar en Galicia para el progreso de la agricultura''. Coruña : Imprenta y Litografia de L. Lorman, 1912. <br />
* ''Instrucciones y legislación para organizar sindicatos agrícolas y sociedades deseguros de ganados''. La Coruña : Consejo Provincial de Fomento, 1915. <br />
* ''La raza bovina gallega''. Madrid: [s.n., 1916].<br />
* ''Problemas de la ganadería española : abastecimiento de carnes y organización racional de los concursos de ganados en Galicia''. La Coruña: Tall. De Imp. Garcybarra, 1920. <br />
* ''Galicia pecuaria : la ganadería en la región y sus industrias derivadas''. Almanaque gallego (Céltiga), 1929. <br />
* ''Cooperativismo pecuario : cuarta y quinta conferencia sobre el tema pronunciadas en Unión Radio los días 4 y 7 de diciembre'' / por Juan Rof Codina. [Madrid? : s.n., 1933?] (Madrid : Imprenta Viuda de M. de Navarro, 1933).<br />
* ''Enseñanzas de la estadística ganadera''. Faro villalbés (1934).<br />
* ''Plan de mejora del ganado porcino''. Lugo: Imp. Palacios, 1944.<br />
* ''Plan de mejora en el rendimiento económico de la avicultura''. Lugo : Artes Gráficas Cerardo Castro, 1944.<br />
* ''Contribución al estudio de la producción láctea y de su importancia higiénica''. Lugo: Artes Gráficas Gerardo Castro, 1951.<br />
* ''Nociones de avicultura''. Madrid [etc.]: Celta, 1962.<br />
* ''Reformas que se pueden implantar en Galicia para el progreso de la agricultura''. Sada : Do Castro, 1985.<br />
* ''Primer Congreso Veterinario Español : II Tema Oficial Zootecnia''. Coruña: Moret, [19--?].<br />
<br />
<br />
'''<big>Enllaços</big>'''<br />
* [http://www.biblioteca.elprat.cat/serveis_projectes_detall_1/_CAFjuKR7gbWpf-9-LD9Zy00UR5UX-gWtecLj532NmknrqB12D4A6PyT5wHL5IXnKtIlTB3x3RAk Pratilletres], consultat el 28 de juliol de 2015<br />
* [http://cataleg.bnc.cat/search*cat/?searchtype=a&searcharg=Rof+Codina%2C+Juan&sortdropdown=-&searchscope=13&searchscope2=13&SORT=D%20 Catàleg de la Biblioteca de Catalunya]<br />
* [http://ccuc.cbuc.cat/search*cat/a?SEARCH=Rof+Codina%2C+Juan&sortdropdown=-&searchscope=23%20 Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya]<br />
* [http://catalogo.bne.es/uhtbin/cgisirsi/SMlVGMeEAl/BNMADRID/266300146/123%20 Catàleg de la Biblioteca Nacional d’Espanya]<br />
<br />
<br />
<big>'''Referències'''</big><br />
* Patrimoni Cultural del Prat. “El teu carrer: Jardins del veterinari Rof i Codina”. 2014. Disponible [http://www.patrimonicultural.elprat.cat/mDetall/_Tjk8DmmJT-dX0sTg1QeBc2UO7GiIqbrQu-oK-gxm9h2jR07O4UswxXy-1l8pJnSh68U6H9qz4qE en línia].<br />
* Rodríguez Troncoso, Manuel. ''Juan Rof Codina: manescal exemplar, El Prat de Llobregat 1874-Lugo 1967''. El Prat de Llobregat : Rúbrica, 2007.<br />
* Ruiz Martínez, Carlos. “Juan Rof Codina (1874-1967)”. En: M. Cordero del Campillo, C. Ruiz Martínez, B. Madariaga de la Camp. ''Semblanzas veterinarias''. León : [s.n.], 1973. p.195-218. Disponible en línia:<br />
Article: http://ddd.uab.cat/pub/llibres/1973-2011/72336/semvet_a1973v1_rof.pdf<br />
<br />
Obra completa: http://ddd.uab.cat/record/72336?ln=ca</div>Elpratculturahttp://www.wikiprat.cat/index.php?title=Fitxer:Rof_en_campanya.jpg&diff=4440Fitxer:Rof en campanya.jpg2015-07-29T13:03:48Z<p>Elpratcultura: </p>
<hr />
<div>== Llicència ==<br />
{{Promocional}}</div>Elpratculturahttp://www.wikiprat.cat/index.php?title=Joan_Rof_i_Codina&diff=4439Joan Rof i Codina2015-07-29T12:51:17Z<p>Elpratcultura: </p>
<hr />
<div>'''Juan Rof Codina''' (El Prat de Llobregat, 1874 – Lugo, 1967), prestigiós veterinari "català de naixement, de cor gallec", considerat el principal artífex de l'avenç de la ramaderia espanyola al s.XX.<br />
<br />
<br />
<br />
<big> <br />
'''Biografia'''</big> <br />
[[File: RofCodina.jpg|325px|right|Juan Rof Codina]]<br />
<br />
'''Juan Rof Codina''' va néixer el tercer de quatre germans del matrimoni format per Pablo Rof Xirinas, ferrer de professió, i Micaela Codina Portillo. De petit, desitjava ser maquinista de ferrocarril quan fos gran, com el seu oncle. Passaren els anys i es traslladà a Madrid per estudiar mecànica, però per atzar, finalment cursà veterinària, la professió que esdevindria la seva passió i en la qual, destacaria.<br />
<br />
Per dues vegades, l’aportació econòmica del seu pare va evitar-li d’anar embarcat a la Guerra de Cuba; de la tercera convocatòria, n’escapà gràcies al farmacèutic amb qui treballava mentre estudiava. Acabats els estudis, el 1898 ingressà a l’exèrcit en qualitat de tinent veterinari i fou destinat a Vigo, on començà un intens treball de vacunació del bestiar, paral·lelament a la tasca de difusió dels descobriments de Pasteur (1822-1895). Cal reconèixer-li un afany colossal en la divulgació dels treballs del revolucionari microbiòleg i químic francès.<br />
<br />
Després de dos anys destinat a Granada, en els quals es casà amb Concepción Carballo Lameiro, el 1902 retornà a Lugo i va abandonar l’exèrcit per fundar la primera clínica veterinària de l’estat espanyol, juntament amb el seu cunyat també veterinari, Jesús Carballo Lameiro. En el context d’una ramaderia fortament tradicional, obtingueren la representació oficial per a Galícia i Astúries de les vacunes de l’Institut Pasteur de París, amb les quals afrontaren el gran repte que suposava l’eradicació definitiva de la multitud d’infeccions que assolaven el bestiar boví, oví i porcí (especialment degut al carboncle bacteridià i la febre aftosa. Armat amb injeccions, Rof Codina reclutà un exèrcit rural de veterinaris a base d’ensenyar capellans i farmacèutics de poble. Així, al llarg de la primera dècada del segle XX i de la mà de Rof Codina, podem dir que la Veterinària espanyola experimentà el canvi decisiu que havia d'ocórrer davant la magnitud dels descobriments de Pasteur.<br />
<br />
L’any 1909 es convocaren les primeres oposicions estatals a inspectors provincials veterinaris i Juan Rof Codina quedà en segona posició: tot i escollir Lugo, hagué d’anar a exercir a La Corunya, principal regió ramadera de l’estat. De la seva tasca, en destaquen els concursos ramaders que implantà i organitzà, que tenien la finalitat d’escollir els millors exemplars de la raça bovina gallega per obtenir una millor qualitat càrnica. I és que la tesi de fons que movia el veterinari Rof Codina en la seva tasca professional era considerar la ramaderia com a font principal de riquesa, desenvolupament i benestar socials.<br />
<br />
També cal recordar la seva intensa contribució amb textos en les principals publicacions de ramaderia i agricultura estatals i internacionals (més de 3.000 articles va escriure!), així com també la gran participació en conferències i discursos arreu del país.<br />
<br />
A més, dins la professió, ocupà els càrrecs més elevats: Inspector General en Cap del Ministeri d’Agricultura, president d’honor de la Societat Veterinària de Zootècnia, membre d’honor del Consell General de Veterinària i soci d’honor del Col·legi Veterinari de Lugo.<br />
<br />
L’enorme activitat que portà a terme a partir de la seva jubilació l’any 1944 demostra el seu veritable amor i vocació per la Veterinària: creà la càtedra mòbil de divulgació pecuària de Galícia, seguí organitzant cursos, intervingué en múltiples congressos...<br />
<br />
Diuen els qui el coneixien, que Juan Rof Codina era al·lèrgic a les lloances i defugia els honors, però en vida seva fou molt estimat i quedà molt reconeguda la seva immensa tasca per part dels companys de professió. Amb la jubilació arribaren els homenatges i reconeixements dins la professió i també a la seva vila natal, El Prat de Llobregat, que va nomenar-lo fill predilecte el 1957. La ciutat li dedicà uns esplèndids jardins, els Jardins del Veterinari Rof i Codina, ubicats al polígon industrial Fondo d'en Peixo. També la seva ciutat d’adopció, Lugo, li dedicà un carrer l’any 1969.<br />
<br />
<br />
<big>'''Obra publicada'''</big><br />
<br />
* ''Cartilla contra el carbunco bacteriano'' :''(Nacida)''. La Coruña : Consejo Provincial de Agricultura y Ganadería, 1910.<br />
* ''Cartilla contra la glosopeda'' : ''(Gripo)''. La Coruña : Consejo Provincial de Fomento, 1911. <br />
* ''Reformas que se pueden implantar en Galicia para el progreso de la agricultura''. Coruña : Imprenta y Litografia de L. Lorman, 1912. <br />
* ''Instrucciones y legislación para organizar sindicatos agrícolas y sociedades deseguros de ganados''. La Coruña : Consejo Provincial de Fomento, 1915. <br />
* ''La raza bovina gallega''. Madrid: [s.n., 1916].<br />
* ''Problemas de la ganadería española : abastecimiento de carnes y organización racional de los concursos de ganados en Galicia''. La Coruña: Tall. De Imp. Garcybarra, 1920. <br />
* ''Galicia pecuaria : la ganadería en la región y sus industrias derivadas''. Almanaque gallego (Céltiga), 1929. <br />
* ''Cooperativismo pecuario : cuarta y quinta conferencia sobre el tema pronunciadas en Unión Radio los días 4 y 7 de diciembre'' / por Juan Rof Codina. [Madrid? : s.n., 1933?] (Madrid : Imprenta Viuda de M. de Navarro, 1933).<br />
* ''Enseñanzas de la estadística ganadera''. Faro villalbés (1934).<br />
* ''Plan de mejora del ganado porcino''. Lugo: Imp. Palacios, 1944.<br />
* ''Plan de mejora en el rendimiento económico de la avicultura''. Lugo : Artes Gráficas Cerardo Castro, 1944.<br />
* ''Contribución al estudio de la producción láctea y de su importancia higiénica''. Lugo: Artes Gráficas Gerardo Castro, 1951.<br />
* ''Nociones de avicultura''. Madrid [etc.]: Celta, 1962.<br />
* ''Reformas que se pueden implantar en Galicia para el progreso de la agricultura''. Sada : Do Castro, 1985.<br />
* ''Primer Congreso Veterinario Español : II Tema Oficial Zootecnia''. Coruña: Moret, [19--?].<br />
<br />
<br />
'''<big>Enllaços</big>'''<br />
* [http://www.biblioteca.elprat.cat/serveis_projectes_detall_1/_CAFjuKR7gbWpf-9-LD9Zy00UR5UX-gWtecLj532NmknrqB12D4A6PyT5wHL5IXnKtIlTB3x3RAk Pratilletres], consultat el 28 de juliol de 2015<br />
* [http://cataleg.bnc.cat/search*cat/?searchtype=a&searcharg=Rof+Codina%2C+Juan&sortdropdown=-&searchscope=13&searchscope2=13&SORT=D%20 Catàleg de la Biblioteca de Catalunya]<br />
* [http://ccuc.cbuc.cat/search*cat/a?SEARCH=Rof+Codina%2C+Juan&sortdropdown=-&searchscope=23%20 Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya]<br />
* [http://catalogo.bne.es/uhtbin/cgisirsi/SMlVGMeEAl/BNMADRID/266300146/123%20 Catàleg de la Biblioteca Nacional d’Espanya]<br />
<br />
<br />
<big>'''Referències'''</big><br />
* Patrimoni Cultural del Prat. “El teu carrer: Jardins del veterinari Rof i Codina”. 2014. Disponible [http://www.patrimonicultural.elprat.cat/mDetall/_Tjk8DmmJT-dX0sTg1QeBc2UO7GiIqbrQu-oK-gxm9h2jR07O4UswxXy-1l8pJnSh68U6H9qz4qE en línia].<br />
* Rodríguez Troncoso, Manuel. ''Juan Rof Codina: manescal exemplar, El Prat de Llobregat 1874-Lugo 1967''. El Prat de Llobregat : Rúbrica, 2007.<br />
* Ruiz Martínez, Carlos. “Juan Rof Codina (1874-1967)”. En: M. Cordero del Campillo, C. Ruiz Martínez, B. Madariaga de la Camp. ''Semblanzas veterinarias''. León : [s.n.], 1973. p.195-218. Disponible en línia:<br />
Article: http://ddd.uab.cat/pub/llibres/1973-2011/72336/semvet_a1973v1_rof.pdf<br />
<br />
Obra completa: http://ddd.uab.cat/record/72336?ln=ca</div>Elpratculturahttp://www.wikiprat.cat/index.php?title=Joan_Rof_i_Codina&diff=4438Joan Rof i Codina2015-07-29T12:50:11Z<p>Elpratcultura: </p>
<hr />
<div>'''Juan Rof Codina''' (El Prat de Llobregat, 1874 – Lugo, 1967), prestigiós veterinari "català de naixement, gallec de cor", considerat el principal artífex de l'avançament de la ramaderia espanyola al s.XX.<br />
<br />
<br />
<br />
<big> <br />
'''Biografia'''</big> <br />
[[File: RofCodina.jpg|325px|right|Juan Rof Codina]]<br />
<br />
'''Juan Rof Codina''' va néixer el tercer de quatre germans del matrimoni format per Pablo Rof Xirinas, ferrer de professió, i Micaela Codina Portillo. De petit, desitjava ser maquinista de ferrocarril quan fos gran, com el seu oncle. Passaren els anys i es traslladà a Madrid per estudiar mecànica, però per atzar, finalment cursà veterinària, la professió que esdevindria la seva passió i en la qual, destacaria.<br />
<br />
Per dues vegades, l’aportació econòmica del seu pare va evitar-li d’anar embarcat a la Guerra de Cuba; de la tercera convocatòria, n’escapà gràcies al farmacèutic amb qui treballava mentre estudiava. Acabats els estudis, el 1898 ingressà a l’exèrcit en qualitat de tinent veterinari i fou destinat a Vigo, on començà un intens treball de vacunació del bestiar, paral·lelament a la tasca de difusió dels descobriments de Pasteur (1822-1895). Cal reconèixer-li un afany colossal en la divulgació dels treballs del revolucionari microbiòleg i químic francès.<br />
<br />
Després de dos anys destinat a Granada, en els quals es casà amb Concepción Carballo Lameiro, el 1902 retornà a Lugo i va abandonar l’exèrcit per fundar la primera clínica veterinària de l’estat espanyol, juntament amb el seu cunyat també veterinari, Jesús Carballo Lameiro. En el context d’una ramaderia fortament tradicional, obtingueren la representació oficial per a Galícia i Astúries de les vacunes de l’Institut Pasteur de París, amb les quals afrontaren el gran repte que suposava l’eradicació definitiva de la multitud d’infeccions que assolaven el bestiar boví, oví i porcí (especialment degut al carboncle bacteridià i la febre aftosa. Armat amb injeccions, Rof Codina reclutà un exèrcit rural de veterinaris a base d’ensenyar capellans i farmacèutics de poble. Així, al llarg de la primera dècada del segle XX i de la mà de Rof Codina, podem dir que la Veterinària espanyola experimentà el canvi decisiu que havia d'ocórrer davant la magnitud dels descobriments de Pasteur.<br />
<br />
L’any 1909 es convocaren les primeres oposicions estatals a inspectors provincials veterinaris i Juan Rof Codina quedà en segona posició: tot i escollir Lugo, hagué d’anar a exercir a La Corunya, principal regió ramadera de l’estat. De la seva tasca, en destaquen els concursos ramaders que implantà i organitzà, que tenien la finalitat d’escollir els millors exemplars de la raça bovina gallega per obtenir una millor qualitat càrnica. I és que la tesi de fons que movia el veterinari Rof Codina en la seva tasca professional era considerar la ramaderia com a font principal de riquesa, desenvolupament i benestar socials.<br />
<br />
També cal recordar la seva intensa contribució amb textos en les principals publicacions de ramaderia i agricultura estatals i internacionals (més de 3.000 articles va escriure!), així com també la gran participació en conferències i discursos arreu del país.<br />
<br />
A més, dins la professió, ocupà els càrrecs més elevats: Inspector General en Cap del Ministeri d’Agricultura, president d’honor de la Societat Veterinària de Zootècnia, membre d’honor del Consell General de Veterinària i soci d’honor del Col·legi Veterinari de Lugo.<br />
<br />
L’enorme activitat que portà a terme a partir de la seva jubilació l’any 1944 demostra el seu veritable amor i vocació per la Veterinària: creà la càtedra mòbil de divulgació pecuària de Galícia, seguí organitzant cursos, intervingué en múltiples congressos...<br />
<br />
Diuen els qui el coneixien, que Juan Rof Codina era al·lèrgic a les lloances i defugia els honors, però en vida seva fou molt estimat i quedà molt reconeguda la seva immensa tasca per part dels companys de professió. Amb la jubilació arribaren els homenatges i reconeixements dins la professió i també a la seva vila natal, El Prat de Llobregat, que va nomenar-lo fill predilecte el 1957. La ciutat li dedicà uns esplèndids jardins, els Jardins del Veterinari Rof i Codina, ubicats al polígon industrial Fondo d'en Peixo. També la seva ciutat d’adopció, Lugo, li dedicà un carrer l’any 1969.<br />
<br />
<br />
<big>'''Obra publicada'''</big><br />
<br />
* ''Cartilla contra el carbunco bacteriano'' :''(Nacida)''. La Coruña : Consejo Provincial de Agricultura y Ganadería, 1910.<br />
* ''Cartilla contra la glosopeda'' : ''(Gripo)''. La Coruña : Consejo Provincial de Fomento, 1911. <br />
* ''Reformas que se pueden implantar en Galicia para el progreso de la agricultura''. Coruña : Imprenta y Litografia de L. Lorman, 1912. <br />
* ''Instrucciones y legislación para organizar sindicatos agrícolas y sociedades deseguros de ganados''. La Coruña : Consejo Provincial de Fomento, 1915. <br />
* ''La raza bovina gallega''. Madrid: [s.n., 1916].<br />
* ''Problemas de la ganadería española : abastecimiento de carnes y organización racional de los concursos de ganados en Galicia''. La Coruña: Tall. De Imp. Garcybarra, 1920. <br />
* ''Galicia pecuaria : la ganadería en la región y sus industrias derivadas''. Almanaque gallego (Céltiga), 1929. <br />
* ''Cooperativismo pecuario : cuarta y quinta conferencia sobre el tema pronunciadas en Unión Radio los días 4 y 7 de diciembre'' / por Juan Rof Codina. [Madrid? : s.n., 1933?] (Madrid : Imprenta Viuda de M. de Navarro, 1933).<br />
* ''Enseñanzas de la estadística ganadera''. Faro villalbés (1934).<br />
* ''Plan de mejora del ganado porcino''. Lugo: Imp. Palacios, 1944.<br />
* ''Plan de mejora en el rendimiento económico de la avicultura''. Lugo : Artes Gráficas Cerardo Castro, 1944.<br />
* ''Contribución al estudio de la producción láctea y de su importancia higiénica''. Lugo: Artes Gráficas Gerardo Castro, 1951.<br />
* ''Nociones de avicultura''. Madrid [etc.]: Celta, 1962.<br />
* ''Reformas que se pueden implantar en Galicia para el progreso de la agricultura''. Sada : Do Castro, 1985.<br />
* ''Primer Congreso Veterinario Español : II Tema Oficial Zootecnia''. Coruña: Moret, [19--?].<br />
<br />
<br />
'''<big>Enllaços</big>'''<br />
* [http://www.biblioteca.elprat.cat/serveis_projectes_detall_1/_CAFjuKR7gbWpf-9-LD9Zy00UR5UX-gWtecLj532NmknrqB12D4A6PyT5wHL5IXnKtIlTB3x3RAk Pratilletres], consultat el 28 de juliol de 2015<br />
* [http://cataleg.bnc.cat/search*cat/?searchtype=a&searcharg=Rof+Codina%2C+Juan&sortdropdown=-&searchscope=13&searchscope2=13&SORT=D%20 Catàleg de la Biblioteca de Catalunya]<br />
* [http://ccuc.cbuc.cat/search*cat/a?SEARCH=Rof+Codina%2C+Juan&sortdropdown=-&searchscope=23%20 Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya]<br />
* [http://catalogo.bne.es/uhtbin/cgisirsi/SMlVGMeEAl/BNMADRID/266300146/123%20 Catàleg de la Biblioteca Nacional d’Espanya]<br />
<br />
<br />
<big>'''Referències'''</big><br />
* Patrimoni Cultural del Prat. “El teu carrer: Jardins del veterinari Rof i Codina”. 2014. Disponible [http://www.patrimonicultural.elprat.cat/mDetall/_Tjk8DmmJT-dX0sTg1QeBc2UO7GiIqbrQu-oK-gxm9h2jR07O4UswxXy-1l8pJnSh68U6H9qz4qE en línia].<br />
* Rodríguez Troncoso, Manuel. ''Juan Rof Codina: manescal exemplar, El Prat de Llobregat 1874-Lugo 1967''. El Prat de Llobregat : Rúbrica, 2007.<br />
* Ruiz Martínez, Carlos. “Juan Rof Codina (1874-1967)”. En: M. Cordero del Campillo, C. Ruiz Martínez, B. Madariaga de la Camp. ''Semblanzas veterinarias''. León : [s.n.], 1973. p.195-218. Disponible en línia:<br />
Article: http://ddd.uab.cat/pub/llibres/1973-2011/72336/semvet_a1973v1_rof.pdf<br />
<br />
Obra completa: http://ddd.uab.cat/record/72336?ln=ca</div>Elpratculturahttp://www.wikiprat.cat/index.php?title=Joan_Rof_i_Codina&diff=4437Joan Rof i Codina2015-07-29T12:49:02Z<p>Elpratcultura: </p>
<hr />
<div>'''Juan Rof Codina''' (El Prat de Llobregat, 1874 – Lugo, 1967), prestigiós veterinari considerat el principal artífex de l'avançament de la ramaderia espanyola al s.XX.<br />
<br />
<br />
<br />
<big> <br />
'''Biografia'''</big> <br />
[[File: RofCodina.jpg|325px|right|Juan Rof Codina]]<br />
<br />
'''Juan Rof Codina''' va néixer el tercer de quatre germans del matrimoni format per Pablo Rof Xirinas, ferrer de professió, i Micaela Codina Portillo. De petit, desitjava ser maquinista de ferrocarril quan fos gran, com el seu oncle. Passaren els anys i es traslladà a Madrid per estudiar mecànica, però per atzar, finalment cursà veterinària, la professió que esdevindria la seva passió i en la qual, destacaria.<br />
<br />
Per dues vegades, l’aportació econòmica del seu pare va evitar-li d’anar embarcat a la Guerra de Cuba; de la tercera convocatòria, n’escapà gràcies al farmacèutic amb qui treballava mentre estudiava. Acabats els estudis, el 1898 ingressà a l’exèrcit en qualitat de tinent veterinari i fou destinat a Vigo, on començà un intens treball de vacunació del bestiar, paral·lelament a la tasca de difusió dels descobriments de Pasteur (1822-1895). Cal reconèixer-li un afany colossal en la divulgació dels treballs del revolucionari microbiòleg i químic francès.<br />
<br />
Després de dos anys destinat a Granada, en els quals es casà amb Concepción Carballo Lameiro, el 1902 retornà a Lugo i va abandonar l’exèrcit per fundar la primera clínica veterinària de l’estat espanyol, juntament amb el seu cunyat també veterinari, Jesús Carballo Lameiro. En el context d’una ramaderia fortament tradicional, obtingueren la representació oficial per a Galícia i Astúries de les vacunes de l’Institut Pasteur de París, amb les quals afrontaren el gran repte que suposava l’eradicació definitiva de la multitud d’infeccions que assolaven el bestiar boví, oví i porcí (especialment degut al carboncle bacteridià i la febre aftosa. Armat amb injeccions, Rof Codina reclutà un exèrcit rural de veterinaris a base d’ensenyar capellans i farmacèutics de poble. Així, al llarg de la primera dècada del segle XX i de la mà de Rof Codina, podem dir que la Veterinària espanyola experimentà el canvi decisiu que havia d'ocórrer davant la magnitud dels descobriments de Pasteur.<br />
<br />
L’any 1909 es convocaren les primeres oposicions estatals a inspectors provincials veterinaris i Juan Rof Codina quedà en segona posició: tot i escollir Lugo, hagué d’anar a exercir a La Corunya, principal regió ramadera de l’estat. De la seva tasca, en destaquen els concursos ramaders que implantà i organitzà, que tenien la finalitat d’escollir els millors exemplars de la raça bovina gallega per obtenir una millor qualitat càrnica. I és que la tesi de fons que movia el veterinari Rof Codina en la seva tasca professional era considerar la ramaderia com a font principal de riquesa, desenvolupament i benestar socials.<br />
<br />
També cal recordar la seva intensa contribució amb textos en les principals publicacions de ramaderia i agricultura estatals i internacionals (més de 3.000 articles va escriure!), així com també la gran participació en conferències i discursos arreu del país.<br />
<br />
A més, dins la professió, ocupà els càrrecs més elevats: Inspector General en Cap del Ministeri d’Agricultura, president d’honor de la Societat Veterinària de Zootècnia, membre d’honor del Consell General de Veterinària i soci d’honor del Col·legi Veterinari de Lugo.<br />
<br />
L’enorme activitat que portà a terme a partir de la seva jubilació l’any 1944 demostra el seu veritable amor i vocació per la Veterinària: creà la càtedra mòbil de divulgació pecuària de Galícia, seguí organitzant cursos, intervingué en múltiples congressos...<br />
<br />
Diuen els qui el coneixien, que Juan Rof Codina era al·lèrgic a les lloances i defugia els honors, però en vida seva fou molt estimat i quedà molt reconeguda la seva immensa tasca per part dels companys de professió. Amb la jubilació arribaren els homenatges i reconeixements dins la professió i també a la seva vila natal, El Prat de Llobregat, que va nomenar-lo fill predilecte el 1957. La ciutat li dedicà uns esplèndids jardins, els Jardins del Veterinari Rof i Codina, ubicats al polígon industrial Fondo d'en Peixo. També la seva ciutat d’adopció, Lugo, li dedicà un carrer l’any 1969.<br />
<br />
<br />
<big>'''Obra publicada'''</big><br />
<br />
* ''Cartilla contra el carbunco bacteriano'' :''(Nacida)''. La Coruña : Consejo Provincial de Agricultura y Ganadería, 1910.<br />
* ''Cartilla contra la glosopeda'' : ''(Gripo)''. La Coruña : Consejo Provincial de Fomento, 1911. <br />
* ''Reformas que se pueden implantar en Galicia para el progreso de la agricultura''. Coruña : Imprenta y Litografia de L. Lorman, 1912. <br />
* ''Instrucciones y legislación para organizar sindicatos agrícolas y sociedades deseguros de ganados''. La Coruña : Consejo Provincial de Fomento, 1915. <br />
* ''La raza bovina gallega''. Madrid: [s.n., 1916].<br />
* ''Problemas de la ganadería española : abastecimiento de carnes y organización racional de los concursos de ganados en Galicia''. La Coruña: Tall. De Imp. Garcybarra, 1920. <br />
* ''Galicia pecuaria : la ganadería en la región y sus industrias derivadas''. Almanaque gallego (Céltiga), 1929. <br />
* ''Cooperativismo pecuario : cuarta y quinta conferencia sobre el tema pronunciadas en Unión Radio los días 4 y 7 de diciembre'' / por Juan Rof Codina. [Madrid? : s.n., 1933?] (Madrid : Imprenta Viuda de M. de Navarro, 1933).<br />
* ''Enseñanzas de la estadística ganadera''. Faro villalbés (1934).<br />
* ''Plan de mejora del ganado porcino''. Lugo: Imp. Palacios, 1944.<br />
* ''Plan de mejora en el rendimiento económico de la avicultura''. Lugo : Artes Gráficas Cerardo Castro, 1944.<br />
* ''Contribución al estudio de la producción láctea y de su importancia higiénica''. Lugo: Artes Gráficas Gerardo Castro, 1951.<br />
* ''Nociones de avicultura''. Madrid [etc.]: Celta, 1962.<br />
* ''Reformas que se pueden implantar en Galicia para el progreso de la agricultura''. Sada : Do Castro, 1985.<br />
* ''Primer Congreso Veterinario Español : II Tema Oficial Zootecnia''. Coruña: Moret, [19--?].<br />
<br />
<br />
'''<big>Enllaços</big>'''<br />
* [http://www.biblioteca.elprat.cat/serveis_projectes_detall_1/_CAFjuKR7gbWpf-9-LD9Zy00UR5UX-gWtecLj532NmknrqB12D4A6PyT5wHL5IXnKtIlTB3x3RAk Pratilletres], consultat el 28 de juliol de 2015<br />
* [http://cataleg.bnc.cat/search*cat/?searchtype=a&searcharg=Rof+Codina%2C+Juan&sortdropdown=-&searchscope=13&searchscope2=13&SORT=D%20 Catàleg de la Biblioteca de Catalunya]<br />
* [http://ccuc.cbuc.cat/search*cat/a?SEARCH=Rof+Codina%2C+Juan&sortdropdown=-&searchscope=23%20 Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya]<br />
* [http://catalogo.bne.es/uhtbin/cgisirsi/SMlVGMeEAl/BNMADRID/266300146/123%20 Catàleg de la Biblioteca Nacional d’Espanya]<br />
<br />
<br />
<big>'''Referències'''</big><br />
* Patrimoni Cultural del Prat. “El teu carrer: Jardins del veterinari Rof i Codina”. 2014. Disponible [http://www.patrimonicultural.elprat.cat/mDetall/_Tjk8DmmJT-dX0sTg1QeBc2UO7GiIqbrQu-oK-gxm9h2jR07O4UswxXy-1l8pJnSh68U6H9qz4qE en línia].<br />
* Rodríguez Troncoso, Manuel. ''Juan Rof Codina: manescal exemplar, El Prat de Llobregat 1874-Lugo 1967''. El Prat de Llobregat : Rúbrica, 2007.<br />
* Ruiz Martínez, Carlos. “Juan Rof Codina (1874-1967)”. En: M. Cordero del Campillo, C. Ruiz Martínez, B. Madariaga de la Camp. ''Semblanzas veterinarias''. León : [s.n.], 1973. p.195-218. Disponible en línia:<br />
Article: http://ddd.uab.cat/pub/llibres/1973-2011/72336/semvet_a1973v1_rof.pdf<br />
<br />
Obra completa: http://ddd.uab.cat/record/72336?ln=ca</div>Elpratculturahttp://www.wikiprat.cat/index.php?title=Joan_Rof_i_Codina&diff=4436Joan Rof i Codina2015-07-29T12:48:01Z<p>Elpratcultura: </p>
<hr />
<div>'''Juan Rof Codina''' (El Prat de Llobregat, 1874 – Lugo, 1967), prestigiós veterinari considerat el principal artífex de l'avançament de la ramaderia espanyola al s.XX.<br />
<br />
<br />
<br />
<big> <br />
'''Biografia'''</big> <br />
[[File: RofCodina.jpg|325px|right|Juan Rof Codina]]<br />
<br />
'''Juan Rof Codina''' va néixer el tercer de quatre germans del matrimoni format per Pablo Rof Xirinas, ferrer de professió, i Micaela Codina Portillo. De petit, desitjava ser maquinista de ferrocarril quan fos gran, com el seu oncle. Passaren els anys i es traslladà a Madrid per estudiar mecànica, però per atzar, finalment cursà veterinària, la professió que esdevindria la seva passió i en la qual, destacaria.<br />
<br />
Per dues vegades, l’aportació econòmica del seu pare va evitar-li d’anar embarcat a la Guerra de Cuba; de la tercera convocatòria, n’escapà gràcies al farmacèutic amb qui treballava mentre estudiava. Acabats els estudis, el 1898 ingressà a l’exèrcit en qualitat de tinent veterinari i fou destinat a Vigo, on començà un intens treball de vacunació del bestiar, paral·lelament a la tasca de difusió dels descobriments de Pasteur (1822-1895). Cal reconèixer-li un afany colossal en la divulgació dels treballs del revolucionari microbiòleg i químic francès.<br />
<br />
Després de dos anys destinat a Granada, en els quals es casà amb Concepción Carballo Lameiro, el 1902 retornà a Lugo i va abandonar l’exèrcit per fundar la primera clínica veterinària de l’estat espanyol, juntament amb el seu cunyat també veterinari, Jesús Carballo Lameiro. En el context d’una ramaderia fortament tradicional, obtingueren la representació oficial per a Galícia i Astúries de les vacunes de l’Institut Pasteur de París, amb les quals afrontaren el gran repte que suposava l’eradicació definitiva de la multitud d’infeccions que assolaven el bestiar boví, oví i porcí (especialment degut al carboncle bacteridià i la febre aftosa. Armat amb injeccions, Rof Codina reclutà un exèrcit rural de veterinaris a base d’ensenyar capellans i farmacèutics de poble. Així, al llarg de la primera dècada del segle XX i de la mà de Rof Codina, podem dir que la Veterinària espanyola experimentà el canvi decisiu que havia d'ocórrer davant la magnitud dels descobriments de Pasteur.<br />
<br />
L’any 1909 es convocaren les primeres oposicions estatals a inspectors provincials veterinaris i Juan Rof Codina quedà en segona posició: tot i escollir Lugo, hagué d’anar a exercir a La Corunya, principal regió ramadera de l’estat. De la seva tasca, en destaquen els concursos ramaders que implantà i organitzà, que tenien la finalitat d’escollir els millors exemplars de la raça bovina gallega per obtenir una millor qualitat càrnica. I és que la tesi de fons que movia el veterinari Rof Codina en la seva tasca professional era considerar la ramaderia com a font principal de riquesa, desenvolupament i benestar socials.<br />
<br />
També cal recordar la seva intensa contribució amb textos en les principals publicacions de ramaderia i agricultura estatals i internacionals (més de 3.000 articles va escriure!), així com també la gran participació en conferències i discursos arreu del país.<br />
<br />
A més, dins la professió, ocupà els càrrecs més elevats: Inspector General en Cap del Ministeri d’Agricultura, president d’honor de la Societat Veterinària de Zootècnia, membre d’honor del Consell General de Veterinària i soci d’honor del Col·legi Veterinari de Lugo.<br />
<br />
L’enorme activitat que portà a terme a partir de la seva jubilació l’any 1944 demostra el seu veritable amor i vocació per la Veterinària: creà la càtedra mòbil de divulgació pecuària de Galícia, seguí organitzant cursos, intervingué en múltiples congressos...<br />
<br />
Diuen els qui el coneixien, que Juan Rof Codina era al·lèrgic a les lloances i defugia els honors, però en vida seva fou molt estimat i quedà molt reconeguda la seva immensa tasca per part dels companys de professió. Amb la jubilació arribaren els homenatges i reconeixements dins la professió i també a la seva vila natal, El Prat de Llobregat, que va nomenar-lo fill predilecte el 1957. La ciutat li dedicà uns esplèndids jardins, els Jardins del Veterinari Rof i Codina, ubicats al polígon industrial Fondo d'en Peixo. També la seva ciutat d’adopció, Lugo, li dedicà un carrer l’any 1969.<br />
<br />
<br />
<big>'''Obra publicada'''</big><br />
<br />
* ''Cartilla contra el carbunco bacteriano'' :''(Nacida)''. La Coruña : Consejo Provincial de Agricultura y Ganadería, 1910.<br />
* ''Cartilla contra la glosopeda'' : ''(Gripo)''. La Coruña : Consejo Provincial de Fomento, 1911. <br />
* ''Reformas que se pueden implantar en Galicia para el progreso de la agricultura''. Coruña : Imprenta y Litografia de L. Lorman, 1912. <br />
* ''Instrucciones y legislación para organizar sindicatos agrícolas y sociedades deseguros de ganados''. La Coruña : Consejo Provincial de Fomento, 1915. <br />
* ''La raza bovina gallega''. Madrid: [s.n., 1916].<br />
* ''Problemas de la ganadería española : abastecimiento de carnes y organización racional de los concursos de ganados en Galicia''. La Coruña: Tall. De Imp. Garcybarra, 1920. <br />
* ''Galicia pecuaria : la ganadería en la región y sus industrias derivadas''. Almanaque gallego (Céltiga), 1929. <br />
* ''Cooperativismo pecuario : cuarta y quinta conferencia sobre el tema pronunciadas en Unión Radio los días 4 y 7 de diciembre'' / por Juan Rof Codina. [Madrid? : s.n., 1933?] (Madrid : Imprenta Viuda de M. de Navarro, 1933).<br />
* ''Enseñanzas de la estadística ganadera''. Faro villalbés (1934).<br />
* ''Plan de mejora del ganado porcino''. Lugo: Imp. Palacios, 1944.<br />
* ''Plan de mejora en el rendimiento económico de la avicultura''. Lugo : Artes Gráficas Cerardo Castro, 1944.<br />
* ''Contribución al estudio de la producción láctea y de su importancia higiénica''. Lugo: Artes Gráficas Gerardo Castro, 1951.<br />
* ''Nociones de avicultura''. Madrid [etc.]: Celta, 1962.<br />
* ''Reformas que se pueden implantar en Galicia para el progreso de la agricultura''. Sada : Do Castro, 1985.<br />
* ''Primer Congreso Veterinario Español : II Tema Oficial Zootecnia''. Coruña: Moret, [19--?].<br />
<br />
<br />
'''<big>Enllaços</big>'''<br />
* [http://www.biblioteca.elprat.cat/serveis_projectes_detall_1/_CAFjuKR7gbWpf-9-LD9Zy00UR5UX-gWtecLj532NmknrqB12D4A6PyT5wHL5IXnKtIlTB3x3RAk Pratilletres], consultat el 28 de juliol de 2015<br />
* [http://cataleg.bnc.cat/search*cat/?searchtype=a&searcharg=Rof+Codina%2C+Juan&sortdropdown=-&searchscope=13&searchscope2=13&SORT=D%20 Catàleg de la Biblioteca de Catalunya]<br />
* [http://ccuc.cbuc.cat/search*cat/a?SEARCH=Rof+Codina%2C+Juan&sortdropdown=-&searchscope=23%20 Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya]<br />
* [http://catalogo.bne.es/uhtbin/cgisirsi/SMlVGMeEAl/BNMADRID/266300146/123%20 Catàleg de la Biblioteca Nacional d’Espanya]<br />
<br />
<br />
<big>'''Referències'''</big><br />
* Patrimoni Cultural del Prat. “El teu carrer: Jardins del veterinari Rof i Codina”. 2014. Disponible [http://www.patrimonicultural.elprat.cat/mDetall/_Tjk8DmmJT-dX0sTg1QeBc2UO7GiIqbrQu-oK-gxm9h2jR07O4UswxXy-1l8pJnSh68U6H9qz4qE en línia].<br />
* Rodríguez Troncoso, Manuel. ''Juan Rof Codina: manescal exemplar, El Prat de Llobregat 1874-Lugo 1967''. El Prat de Llobregat : Rúbrica, 2007.<br />
* Ruiz Martínez, Carlos. “Juan Rof Codina (1874-1967)”. En: M. Cordero del Campillo, C. Ruiz Martínez, B. Madariaga de la Camp. ''Semblanzas veterinarias''. León : [s.n.], 1973. p.195-218. Disponible en línia:<br />
Article: http://ddd.uab.cat/pub/llibres/1973-2011/72336/semvet_a1973v1_rof.pdf<br />
Obra completa: http://ddd.uab.cat/record/72336?ln=ca</div>Elpratculturahttp://www.wikiprat.cat/index.php?title=Fitxer:RofCodina.jpg&diff=4435Fitxer:RofCodina.jpg2015-07-29T12:35:27Z<p>Elpratcultura: </p>
<hr />
<div>== Llicència ==<br />
{{Promocional}}</div>Elpratculturahttp://www.wikiprat.cat/index.php?title=Joan_Rof_i_Codina&diff=4434Joan Rof i Codina2015-07-29T12:22:04Z<p>Elpratcultura: </p>
<hr />
<div>'''Juan Rof Codina''' (El Prat de Llobregat, 1874 – Lugo, 1967), prestigiós veterinari considerat el principal artífex de l'avançament de la ramadera espanyola al s.XX.<br />
<br />
<br />
<br />
<big> <br />
'''Biografia'''</big><br />
<br />
'''Juan Rof Codina''' va néixer el tercer de quatre germans del matrimoni format per Pablo Rof Xirinas, ferrer de professió, i Micaela Codina Portillo. De petit, desitjava ser maquinista de ferrocarril quan fos gran, com el seu oncle. Passaren els anys i es traslladà a Madrid per estudiar mecànica, però per atzar, finalment cursà veterinària, la professió que esdevindria la seva passió i en la qual, destacaria.<br />
<br />
Per dues vegades, l’aportació econòmica del seu pare va evitar-li d’anar embarcat a la Guerra de Cuba; de la tercera convocatòria, n’escapà gràcies al farmacèutic amb qui treballava mentre estudiava. Acabats els estudis, el 1898 ingressà a l’exèrcit en qualitat de tinent veterinari i fou destinat a Vigo, on començà un intens treball de vacunació del bestiar, paral·lelament a la tasca de difusió dels descobriments de Pasteur (1822-1895). Cal reconèixer-li un afany colossal en la divulgació dels treballs del revolucionari microbiòleg i químic francès.<br />
<br />
Després de dos anys destinat a Granada, en els quals es casà amb Concepción Carballo Lameiro, el 1902 retornà a Lugo i va abandonar l’exèrcit per fundar la primera clínica veterinària de l’estat espanyol, juntament amb el seu cunyat també veterinari, Jesús Carballo Lameiro. En el context d’una ramaderia fortament tradicional, obtingueren la representació oficial per a Galícia i Astúries de les vacunes de l’Institut Pasteur de París, amb les quals afrontaren el gran repte que suposava l’eradicació definitiva de la multitud d’infeccions que assolaven el bestiar boví, oví i porcí (especialment degut al carboncle bacteridià i la febre aftosa. Armat amb injeccions, Rof Codina reclutà un exèrcit rural de veterinaris a base d’ensenyar capellans i farmacèutics de poble. Així, al llarg de la primera dècada del segle XX i de la mà de Rof Codina, podem dir que la Veterinària espanyola experimentà el canvi decisiu que havia d'ocórrer davant la magnitud dels descobriments de Pasteur.<br />
<br />
L’any 1909 es convocaren les primeres oposicions estatals a inspectors provincials veterinaris i Juan Rof Codina quedà en segona posició: tot i escollir Lugo, hagué d’anar a exercir a La Corunya, principal regió ramadera de l’estat. De la seva tasca, en destaquen els concursos ramaders que implantà i organitzà, que tenien la finalitat d’escollir els millors exemplars de la raça bovina gallega per obtenir una millor qualitat càrnica. I és que la tesi de fons que movia el veterinari Rof Codina en la seva tasca professional era considerar la ramaderia com a font principal de riquesa, desenvolupament i benestar socials.<br />
<br />
També cal recordar la seva intensa contribució amb textos en les principals publicacions de ramaderia i agricultura estatals i internacionals (més de 3.000 articles va escriure!), així com també la gran participació en conferències i discursos arreu del país.<br />
<br />
A més, dins la professió, ocupà els càrrecs més elevats: Inspector General en Cap del Ministeri d’Agricultura, president d’honor de la Societat Veterinària de Zootècnia, membre d’honor del Consell General de Veterinària i soci d’honor del Col·legi Veterinari de Lugo.<br />
<br />
L’enorme activitat que portà a terme a partir de la seva jubilació l’any 1944 demostra el seu veritable amor i vocació per la Veterinària: creà la càtedra mòbil de divulgació pecuària de Galícia, seguí organitzant cursos, intervingué en múltiples congressos...<br />
<br />
Diuen els qui el coneixien, que Juan Rof Codina era al·lèrgic a les lloances i defugia els honors, però en vida seva fou molt estimat i quedà molt reconeguda la seva immensa tasca per part dels companys de professió. Amb la jubilació arribaren els homenatges i reconeixements dins la professió i també a la seva vila natal, El Prat de Llobregat, que va nomenar-lo fill predilecte el 1957. La ciutat li dedicà uns esplèndids jardins, els Jardins del Veterinari Rof i Codina, ubicats al polígon industrial Fondo d'en Peixo. També la seva ciutat d’adopció, Lugo, li dedicà un carrer l’any 1969.<br />
<br />
<br />
<big>'''Obra publicada'''</big><br />
<br />
* ''Cartilla contra el carbunco bacteriano'' :''(Nacida)''. La Coruña : Consejo Provincial de Agricultura y Ganadería, 1910.<br />
* ''Cartilla contra la glosopeda'' : ''(Gripo)''. La Coruña : Consejo Provincial de Fomento, 1911. <br />
* ''Reformas que se pueden implantar en Galicia para el progreso de la agricultura''. Coruña : Imprenta y Litografia de L. Lorman, 1912. <br />
* ''Instrucciones y legislación para organizar sindicatos agrícolas y sociedades deseguros de ganados''. La Coruña : Consejo Provincial de Fomento, 1915. <br />
* ''La raza bovina gallega''. Madrid: [s.n., 1916].<br />
* ''Problemas de la ganadería española : abastecimiento de carnes y organización racional de los concursos de ganados en Galicia''. La Coruña: Tall. De Imp. Garcybarra, 1920. <br />
* ''Galicia pecuaria : la ganadería en la región y sus industrias derivadas''. Almanaque gallego (Céltiga), 1929. <br />
* ''Cooperativismo pecuario : cuarta y quinta conferencia sobre el tema pronunciadas en Unión Radio los días 4 y 7 de diciembre'' / por Juan Rof Codina. [Madrid? : s.n., 1933?] (Madrid : Imprenta Viuda de M. de Navarro, 1933).<br />
* ''Enseñanzas de la estadística ganadera''. Faro villalbés (1934).<br />
* ''Plan de mejora del ganado porcino''. Lugo: Imp. Palacios, 1944.<br />
* ''Plan de mejora en el rendimiento económico de la avicultura''. Lugo : Artes Gráficas Cerardo Castro, 1944.<br />
* ''Contribución al estudio de la producción láctea y de su importancia higiénica''. Lugo: Artes Gráficas Gerardo Castro, 1951.<br />
* ''Nociones de avicultura''. Madrid [etc.]: Celta, 1962.<br />
* ''Reformas que se pueden implantar en Galicia para el progreso de la agricultura''. Sada : Do Castro, 1985.<br />
* ''Primer Congreso Veterinario Español : II Tema Oficial Zootecnia''. Coruña: Moret, [19--?].<br />
<br />
<br />
'''<big>Enllaços</big>'''<br />
* [http://www.biblioteca.elprat.cat/serveis_projectes_detall_1/_CAFjuKR7gbWpf-9-LD9Zy00UR5UX-gWtecLj532NmknrqB12D4A6PyT5wHL5IXnKtIlTB3x3RAk Pratilletres], consultat el 28 de juliol de 2015<br />
* [http://cataleg.bnc.cat/search*cat/?searchtype=a&searcharg=Rof+Codina%2C+Juan&sortdropdown=-&searchscope=13&searchscope2=13&SORT=D%20 Catàleg de la Biblioteca de Catalunya]<br />
* [http://ccuc.cbuc.cat/search*cat/a?SEARCH=Rof+Codina%2C+Juan&sortdropdown=-&searchscope=23%20 Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya]<br />
* [http://catalogo.bne.es/uhtbin/cgisirsi/SMlVGMeEAl/BNMADRID/266300146/123%20 Catàleg de la Biblioteca Nacional d’Espanya]<br />
<br />
<br />
<big>'''Referències'''</big><br />
* Ruiz Martínez, Carlos. “Juan Rof Codina (1874-1967)”. En: M. Cordero del Campillo, C. Ruiz Martínez, B. Madariaga de la Camp. ''Semblanzas veterinarias''. León : [s.n.], 1973. p.195-218. Disponible en línia:<br />
Article: http://ddd.uab.cat/pub/llibres/1973-2011/72336/semvet_a1973v1_rof.pdf<br />
Obra completa: http://ddd.uab.cat/record/72336?ln=ca<br />
* Patrimoni Cultural del Prat. “El teu carrer: Jardins del veterinari Rof i Codina”. 2014. Disponible [http://www.patrimonicultural.elprat.cat/mDetall/_Tjk8DmmJT-dX0sTg1QeBc2UO7GiIqbrQu-oK-gxm9h2jR07O4UswxXy-1l8pJnSh68U6H9qz4qE en línia].</div>Elpratculturahttp://www.wikiprat.cat/index.php?title=Joan_Rof_i_Codina&diff=4433Joan Rof i Codina2015-07-29T12:20:44Z<p>Elpratcultura: </p>
<hr />
<div>'''Juan Rof Codina''' (El Prat de Llobregat, 1874 – Lugo, 1967), prestigiós veterinari considerat el principal artífex de l'avançament de la ramadera espanyola al s.XX.<br />
<br />
<br />
<br />
<big> <br />
'''Biografia'''</big><br />
<br />
'''Juan Rof Codina''' va néixer el tercer de quatre germans del matrimoni format per Pablo Rof Xirinas, ferrer de professió, i Micaela Codina Portillo. De petit, desitjava ser maquinista de ferrocarril quan fos gran, com el seu oncle. Passaren els anys i es traslladà a Madrid per estudiar mecànica, però per atzar, finalment cursà veterinària, la professió que esdevindria la seva passió i en la qual, destacaria.<br />
<br />
Per dues vegades, l’aportació econòmica del seu pare va evitar-li d’anar embarcat a la Guerra de Cuba; de la tercera convocatòria, n’escapà gràcies al farmacèutic amb qui treballava mentre estudiava. Acabats els estudis, el 1898 ingressà a l’exèrcit en qualitat de tinent veterinari i fou destinat a Vigo, on començà un intens treball de vacunació del bestiar, paral·lelament a la tasca de difusió dels descobriments de Pasteur (1822-1895). Cal reconèixer-li un afany colossal en la divulgació dels treballs del revolucionari microbiòleg i químic francès.<br />
<br />
Després de dos anys destinat a Granada, en els quals es casà amb Concepción Carballo Lameiro, el 1902 retornà a Lugo i va abandonar l’exèrcit per fundar la primera clínica veterinària de l’estat espanyol, juntament amb el seu cunyat també veterinari, Jesús Carballo Lameiro. En el context d’una ramaderia fortament tradicional, obtingueren la representació oficial per a Galícia i Astúries de les vacunes de l’Institut Pasteur de París, amb les quals afrontaren el gran repte que suposava l’eradicació definitiva de la multitud d’infeccions que assolaven el bestiar boví, oví i porcí (especialment degut al carboncle bacteridià i la febre aftosa. Armat amb injeccions, Rof Codina reclutà un exèrcit rural de veterinaris a base d’ensenyar capellans i farmacèutics de poble. Així, al llarg de la primera dècada del segle XX i de la mà de Rof Codina, podem dir que la Veterinària espanyola experimentà el canvi decisiu que havia d'ocórrer davant la magnitud dels descobriments de Pasteur.<br />
<br />
L’any 1909 es convocaren les primeres oposicions estatals a inspectors provincials veterinaris i Juan Rof Codina quedà en segona posició: tot i escollir Lugo, hagué d’anar a exercir a La Corunya, principal regió ramadera de l’estat. De la seva tasca, en destaquen els concursos ramaders que implantà i organitzà, que tenien la finalitat d’escollir els millors exemplars de la raça bovina gallega per obtenir una millor qualitat càrnica. I és que la tesi de fons que movia el veterinari Rof Codina en la seva tasca professional era considerar la ramaderia com a font principal de riquesa, desenvolupament i benestar socials.<br />
<br />
També cal recordar la seva intensa contribució amb textos en les principals publicacions de ramaderia i agricultura estatals i internacionals (més de 3.000 articles va escriure!), així com també la gran participació en conferències i discursos arreu del país.<br />
<br />
A més, dins la professió, ocupà els càrrecs més elevats: Inspector General en Cap del Ministeri d’Agricultura, president d’honor de la Societat Veterinària de Zootècnia, membre d’honor del Consell General de Veterinària i soci d’honor del Col·legi Veterinari de Lugo.<br />
<br />
L’enorme activitat que portà a terme a partir de la seva jubilació l’any 1944 demostra el seu veritable amor i vocació per la Veterinària: creà la càtedra mòbil de divulgació pecuària de Galícia, seguí organitzant cursos, intervingué en múltiples congressos...<br />
<br />
Diuen els qui el coneixien, que Juan Rof Codina era al·lèrgic a les lloances i defugia els honors, però en vida seva fou molt estimat i quedà molt reconeguda la seva immensa tasca per part dels companys de professió. Amb la jubilació arribaren els homenatges i reconeixements dins la professió i també a la seva vila natal, El Prat de Llobregat, que va nomenar-lo fill predilecte el 1957. La ciutat li dedicà uns esplèndids jardins, els Jardins del Veterinari Rof i Codina, ubicats al polígon industrial Fondo d'en Peixo. També la seva ciutat d’adopció, Lugo, li dedicà un carrer l’any 1969.<br />
<br />
<br />
<big>'''Obra publicada'''</big><br />
<br />
* ''Cartilla contra el carbunco bacteriano'' :''(Nacida)''. La Coruña : Consejo Provincial de Agricultura y Ganadería, 1910.<br />
* ''Cartilla contra la glosopeda'' : ''(Gripo)''. La Coruña : Consejo Provincial de Fomento, 1911. <br />
* ''Reformas que se pueden implantar en Galicia para el progreso de la agricultura''. Coruña : Imprenta y Litografia de L. Lorman, 1912. <br />
* ''Instrucciones y legislación para organizar sindicatos agrícolas y sociedades deseguros de ganados''. La Coruña : Consejo Provincial de Fomento, 1915. <br />
* ''La raza bovina gallega''. Madrid: [s.n., 1916].<br />
* ''Problemas de la ganadería española : abastecimiento de carnes y organización racional de los concursos de ganados en Galicia''. La Coruña: Tall. De Imp. Garcybarra, 1920. <br />
* ''Galicia pecuaria : la ganadería en la región y sus industrias derivadas''. Almanaque gallego (Céltiga), 1929. <br />
* ''Cooperativismo pecuario : cuarta y quinta conferencia sobre el tema pronunciadas en Unión Radio los días 4 y 7 de diciembre'' / por Juan Rof Codina. [Madrid? : s.n., 1933?] (Madrid : Imprenta Viuda de M. de Navarro, 1933).<br />
* ''Enseñanzas de la estadística ganadera''. Faro villalbés (1934).<br />
* ''Plan de mejora del ganado porcino''. Lugo: Imp. Palacios, 1944.<br />
* ''Plan de mejora en el rendimiento económico de la avicultura''. Lugo : Artes Gráficas Cerardo Castro, 1944.<br />
* ''Contribución al estudio de la producción láctea y de su importancia higiénica''. Lugo: Artes Gráficas Gerardo Castro, 1951.<br />
* ''Nociones de avicultura''. Madrid [etc.]: Celta, 1962.<br />
* ''Reformas que se pueden implantar en Galicia para el progreso de la agricultura''. Sada : Do Castro, 1985.<br />
* ''Primer Congreso Veterinario Español : II Tema Oficial Zootecnia''. Coruña: Moret, [19--?].<br />
<br />
<br />
'''<big>Enllaços</big>'''<br />
* [http://www.biblioteca.elprat.cat/serveis_projectes_detall_1/_CAFjuKR7gbWpf-9-LD9Zy00UR5UX-gWtecLj532NmknrqB12D4A6PyT5wHL5IXnKtIlTB3x3RAk Pratilletres], consultat el 28 de juliol de 2015<br />
* [http://cataleg.bnc.cat/search*cat/?searchtype=a&searcharg=Rof+Codina%2C+Juan&sortdropdown=-&searchscope=13&searchscope2=13&SORT=D%20 Catàleg de la Biblioteca de Catalunya]<br />
* [http://ccuc.cbuc.cat/search*cat/a?SEARCH=Rof+Codina%2C+Juan&sortdropdown=-&searchscope=23%20 Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya]<br />
* [http://catalogo.bne.es/uhtbin/cgisirsi/SMlVGMeEAl/BNMADRID/266300146/123%20 Catàleg de la Biblioteca Nacional d’Espanya]<br />
<br />
<br />
<big>'''Referències'''</big><br />
* Ruiz Martínez, Carlos. “Juan Rof Codina (1874-1967)”. En: M. Cordero del Campillo, C. Ruiz Martínez, B. Madariaga de la Camp. ''Semblanzas veterinarias''. León : [s.n.], 1973. p.195-218. Disponible en línia:<br />
<br />
http://ddd.uab.cat/pub/llibres/1973-2011/72336/semvet_a1973v1_rof.pdf (només l’article)<br />
<br />
http://ddd.uab.cat/record/72336?ln=ca (obra completa general)<br />
* Patrimoni Cultural del Prat. “El teu carrer: Jardins del veterinari Rof i Codina”. 2014. Disponible [http://www.patrimonicultural.elprat.cat/mDetall/_Tjk8DmmJT-dX0sTg1QeBc2UO7GiIqbrQu-oK-gxm9h2jR07O4UswxXy-1l8pJnSh68U6H9qz4qE en línia].</div>Elpratculturahttp://www.wikiprat.cat/index.php?title=Joan_Rof_i_Codina&diff=4432Joan Rof i Codina2015-07-29T12:20:22Z<p>Elpratcultura: </p>
<hr />
<div>'''Juan Rof Codina''' (El Prat de Llobregat, 1874 – Lugo, 1967), prestigiós veterinari considerat el principal artífex de l'avançament de la ramadera espanyola al s.XX.<br />
<br />
<br />
<br />
<big> <br />
'''Biografia'''</big><br />
<br />
'''Juan Rof Codina''' va néixer el tercer de quatre germans del matrimoni format per Pablo Rof Xirinas, ferrer de professió, i Micaela Codina Portillo. De petit, desitjava ser maquinista de ferrocarril quan fos gran, com el seu oncle. Passaren els anys i es traslladà a Madrid per estudiar mecànica, però per atzar, finalment cursà veterinària, la professió que esdevindria la seva passió i en la qual, destacaria.<br />
<br />
Per dues vegades, l’aportació econòmica del seu pare va evitar-li d’anar embarcat a la Guerra de Cuba; de la tercera convocatòria, n’escapà gràcies al farmacèutic amb qui treballava mentre estudiava. Acabats els estudis, el 1898 ingressà a l’exèrcit en qualitat de tinent veterinari i fou destinat a Vigo, on començà un intens treball de vacunació del bestiar, paral·lelament a la tasca de difusió dels descobriments de Pasteur (1822-1895). Cal reconèixer-li un afany colossal en la divulgació dels treballs del revolucionari microbiòleg i químic francès.<br />
<br />
Després de dos anys destinat a Granada, en els quals es casà amb Concepción Carballo Lameiro, el 1902 retornà a Lugo i va abandonar l’exèrcit per fundar la primera clínica veterinària de l’estat espanyol, juntament amb el seu cunyat també veterinari, Jesús Carballo Lameiro. En el context d’una ramaderia fortament tradicional, obtingueren la representació oficial per a Galícia i Astúries de les vacunes de l’Institut Pasteur de París, amb les quals afrontaren el gran repte que suposava l’eradicació definitiva de la multitud d’infeccions que assolaven el bestiar boví, oví i porcí (especialment degut al carboncle bacteridià i la febre aftosa. Armat amb injeccions, Rof Codina reclutà un exèrcit rural de veterinaris a base d’ensenyar capellans i farmacèutics de poble. Així, al llarg de la primera dècada del segle XX i de la mà de Rof Codina, podem dir que la Veterinària espanyola experimentà el canvi decisiu que havia d'ocórrer davant la magnitud dels descobriments de Pasteur.<br />
<br />
L’any 1909 es convocaren les primeres oposicions estatals a inspectors provincials veterinaris i Juan Rof Codina quedà en segona posició: tot i escollir Lugo, hagué d’anar a exercir a La Corunya, principal regió ramadera de l’estat. De la seva tasca, en destaquen els concursos ramaders que implantà i organitzà, que tenien la finalitat d’escollir els millors exemplars de la raça bovina gallega per obtenir una millor qualitat càrnica. I és que la tesi de fons que movia el veterinari Rof Codina en la seva tasca professional era considerar la ramaderia com a font principal de riquesa, desenvolupament i benestar socials.<br />
<br />
També cal recordar la seva intensa contribució amb textos en les principals publicacions de ramaderia i agricultura estatals i internacionals (més de 3.000 articles va escriure!), així com també la gran participació en conferències i discursos arreu del país.<br />
<br />
A més, dins la professió, ocupà els càrrecs més elevats: Inspector General en Cap del Ministeri d’Agricultura, president d’honor de la Societat Veterinària de Zootècnia, membre d’honor del Consell General de Veterinària i soci d’honor del Col·legi Veterinari de Lugo.<br />
<br />
L’enorme activitat que portà a terme a partir de la seva jubilació l’any 1944 demostra el seu veritable amor i vocació per la Veterinària: creà la càtedra mòbil de divulgació pecuària de Galícia, seguí organitzant cursos, intervingué en múltiples congressos...<br />
<br />
Diuen els qui el coneixien, que Juan Rof Codina era al·lèrgic a les lloances i defugia els honors, però en vida seva fou molt estimat i quedà molt reconeguda la seva immensa tasca per part dels companys de professió. Amb la jubilació arribaren els homenatges i reconeixements dins la professió i també a la seva vila natal, El Prat de Llobregat, que va nomenar-lo fill predilecte el 1957. La ciutat li dedicà uns esplèndids jardins, els Jardins del Veterinari Rof i Codina, ubicats al polígon industrial Fondo d'en Peixo. També la seva ciutat d’adopció, Lugo, li dedicà un carrer l’any 1969.<br />
<br />
<br />
<big>'''Obra publicada'''</big><br />
<br />
* ''Cartilla contra el carbunco bacteriano'' :''(Nacida)''. La Coruña : Consejo Provincial de Agricultura y Ganadería, 1910.<br />
* ''Cartilla contra la glosopeda'' : ''(Gripo)''. La Coruña : Consejo Provincial de Fomento, 1911. <br />
* ''Reformas que se pueden implantar en Galicia para el progreso de la agricultura''. Coruña : Imprenta y Litografia de L. Lorman, 1912. <br />
* ''Instrucciones y legislación para organizar sindicatos agrícolas y sociedades deseguros de ganados''. La Coruña : Consejo Provincial de Fomento, 1915. <br />
* ''La raza bovina gallega''. Madrid: [s.n., 1916].<br />
* ''Problemas de la ganadería española : abastecimiento de carnes y organización racional de los concursos de ganados en Galicia''. La Coruña: Tall. De Imp. Garcybarra, 1920. <br />
* ''Galicia pecuaria : la ganadería en la región y sus industrias derivadas''. Almanaque gallego (Céltiga), 1929. <br />
* ''Cooperativismo pecuario : cuarta y quinta conferencia sobre el tema pronunciadas en Unión Radio los días 4 y 7 de diciembre'' / por Juan Rof Codina. [Madrid? : s.n., 1933?] (Madrid : Imprenta Viuda de M. de Navarro, 1933).<br />
* ''Enseñanzas de la estadística ganadera''. Faro villalbés (1934).<br />
* ''Plan de mejora del ganado porcino''. Lugo: Imp. Palacios, 1944.<br />
* ''Plan de mejora en el rendimiento económico de la avicultura''. Lugo : Artes Gráficas Cerardo Castro, 1944.<br />
* ''Contribución al estudio de la producción láctea y de su importancia higiénica''. Lugo: Artes Gráficas Gerardo Castro, 1951.<br />
* ''Nociones de avicultura''. Madrid [etc.]: Celta, 1962.<br />
* ''Reformas que se pueden implantar en Galicia para el progreso de la agricultura''. Sada : Do Castro, 1985.<br />
* ''Primer Congreso Veterinario Español : II Tema Oficial Zootecnia''. Coruña: Moret, [19--?].<br />
<br />
<br />
'''<big>Enllaços</big>'''<br />
* [http://www.biblioteca.elprat.cat/serveis_projectes_detall_1/_CAFjuKR7gbWpf-9-LD9Zy00UR5UX-gWtecLj532NmknrqB12D4A6PyT5wHL5IXnKtIlTB3x3RAk Pratilletres], consultat el 28 de juliol de 2015<br />
* [http://cataleg.bnc.cat/search*cat/?searchtype=a&searcharg=Rof+Codina%2C+Juan&sortdropdown=-&searchscope=13&searchscope2=13&SORT=D%20 Catàleg de la Biblioteca de Catalunya]<br />
* [http://ccuc.cbuc.cat/search*cat/a?SEARCH=Rof+Codina%2C+Juan&sortdropdown=-&searchscope=23%20 Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya]<br />
* [http://catalogo.bne.es/uhtbin/cgisirsi/SMlVGMeEAl/BNMADRID/266300146/123%20 Catàleg de la Biblioteca Nacional d’Espanya]<br />
<br />
<br />
<big>'''Referències'''</big><br />
* Ruiz Martínez, Carlos. “Juan Rof Codina (1874-1967)”. En: M. Cordero del Campillo, C. Ruiz Martínez, B. Madariaga de la Camp. ''Semblanzas veterinarias''. León : [s.n.], 1973. p.195-218. Disponible en línia:<br />
<br />
http://ddd.uab.cat/pub/llibres/1973-2011/72336/semvet_a1973v1_rof.pdf (només l’article)<br />
<br />
http://ddd.uab.cat/record/72336?ln=ca (obra completa general)<br />
* Patrimoni Cultural del Prat. “El teu carrer: Jardins del veterinari Rof i Codina”. 2014. <br />
<br />
Disponible [http://www.patrimonicultural.elprat.cat/mDetall/_Tjk8DmmJT-dX0sTg1QeBc2UO7GiIqbrQu-oK-gxm9h2jR07O4UswxXy-1l8pJnSh68U6H9qz4qE en línia].</div>Elpratculturahttp://www.wikiprat.cat/index.php?title=Joan_Rof_i_Codina&diff=4420Joan Rof i Codina2015-07-28T19:10:01Z<p>Elpratcultura: </p>
<hr />
<div>'''Juan Rof Codina''' (El Prat de Llobregat, 1874 – Lugo, 1967), prestigiós veterinari considerat el principal artífex de l'avançament de la ramadera espanyola al s.XX.<br />
<br />
<br />
<br />
<big> <br />
'''Biografia'''</big><br />
<br />
'''Juan Rof Codina''' va néixer el tercer de quatre germans del matrimoni format per Pablo Rof Xirinas, ferrer de professió, i Micaela Codina Portillo. De petit, desitjava ser maquinista de ferrocarril quan fos gran, com el seu oncle. Passaren els anys i es traslladà a Madrid per estudiar mecànica, però per atzar, finalment cursà veterinària, la professió que esdevindria la seva passió i en la qual, destacaria.<br />
<br />
Per dues vegades, l’aportació econòmica del seu pare va evitar-li d’anar embarcat a la Guerra de Cuba; de la tercera convocatòria, n’escapà gràcies al farmacèutic amb qui treballava mentre estudiava. Acabats els estudis, el 1898 ingressà a l’exèrcit en qualitat de tinent veterinari i fou destinat a Vigo, on començà un intens treball de vacunació del bestiar, paral·lelament a la tasca de difusió dels descobriments de Pasteur (1822-1895). Cal reconèixer-li un afany colossal en la divulgació dels treballs del revolucionari microbiòleg i químic francès.<br />
<br />
Després de dos anys destinat a Granada, en els quals es casà amb Concepción Carballo Lameiro, el 1902 retornà a Lugo i va abandonar l’exèrcit per fundar la primera clínica veterinària de l’estat espanyol, juntament amb el seu cunyat també veterinari, Jesús Carballo Lameiro. En el context d’una ramaderia fortament tradicional, obtingueren la representació oficial per a Galícia i Astúries de les vacunes de l’Institut Pasteur de París, amb les quals afrontaren el gran repte que suposava l’eradicació definitiva de la multitud d’infeccions que assolaven el bestiar boví, oví i porcí (especialment degut al carboncle bacteridià i la febre aftosa. Armat amb injeccions, Rof Codina reclutà un exèrcit rural de veterinaris a base d’ensenyar capellans i farmacèutics de poble. Així, al llarg de la primera dècada del segle XX i de la mà de Rof Codina, podem dir que la Veterinària espanyola experimentà el canvi decisiu que havia d'ocórrer davant la magnitud dels descobriments de Pasteur.<br />
<br />
L’any 1909 es convocaren les primeres oposicions estatals a inspectors provincials veterinaris i Juan Rof Codina quedà en segona posició: tot i escollir Lugo, hagué d’anar a exercir a La Corunya, principal regió ramadera de l’estat. De la seva tasca, en destaquen els concursos ramaders que implantà i organitzà, que tenien la finalitat d’escollir els millors exemplars de la raça bovina gallega per obtenir una millor qualitat càrnica. I és que la tesi de fons que movia el veterinari Rof Codina en la seva tasca professional era considerar la ramaderia com a font principal de riquesa, desenvolupament i benestar socials.<br />
<br />
També cal recordar la seva intensa contribució amb textos en les principals publicacions de ramaderia i agricultura estatals i internacionals (més de 3.000 articles va escriure!), així com també la gran participació en conferències i discursos arreu del país.<br />
<br />
A més, dins la professió, ocupà els càrrecs més elevats: Inspector General en Cap del Ministeri d’Agricultura, president d’honor de la Societat Veterinària de Zootècnia, membre d’honor del Consell General de Veterinària i soci d’honor del Col·legi Veterinari de Lugo.<br />
<br />
L’enorme activitat que portà a terme a partir de la seva jubilació l’any 1944 demostra el seu veritable amor i vocació per la Veterinària: creà la càtedra mòbil de divulgació pecuària de Galícia, seguí organitzant cursos, intervingué en múltiples congressos...<br />
<br />
Diuen els qui el coneixien, que Juan Rof Codina era al·lèrgic a les lloances i defugia els honors, però en vida seva fou molt estimat i quedà molt reconeguda la seva immensa tasca per part dels companys de professió. Amb la jubilació arribaren els homenatges i reconeixements dins la professió i també a la seva vila natal, El Prat de Llobregat, que va nomenar-lo fill predilecte el 1957. La ciutat li dedicà uns esplèndids jardins, els Jardins del Veterinari Rof i Codina, ubicats al polígon industrial Fondo d'en Peixo. També la seva ciutat d’adopció, Lugo, li dedicà un carrer l’any 1969.<br />
<br />
<br />
<big>'''Obra publicada'''</big><br />
<br />
* ''Cartilla contra el carbunco bacteriano'' :''(Nacida)''. La Coruña : Consejo Provincial de Agricultura y Ganadería, 1910.<br />
* ''Cartilla contra la glosopeda'' : ''(Gripo)''. La Coruña : Consejo Provincial de Fomento, 1911. <br />
* ''Reformas que se pueden implantar en Galicia para el progreso de la agricultura''. Coruña : Imprenta y Litografia de L. Lorman, 1912. <br />
* ''Instrucciones y legislación para organizar sindicatos agrícolas y sociedades deseguros de ganados''. La Coruña : Consejo Provincial de Fomento, 1915. <br />
* ''La raza bovina gallega''. Madrid: [s.n., 1916].<br />
* ''Problemas de la ganadería española : abastecimiento de carnes y organización racional de los concursos de ganados en Galicia''. La Coruña: Tall. De Imp. Garcybarra, 1920. <br />
* ''Galicia pecuaria : la ganadería en la región y sus industrias derivadas''. Almanaque gallego (Céltiga), 1929. <br />
* ''Cooperativismo pecuario : cuarta y quinta conferencia sobre el tema pronunciadas en Unión Radio los días 4 y 7 de diciembre'' / por Juan Rof Codina. [Madrid? : s.n., 1933?] (Madrid : Imprenta Viuda de M. de Navarro, 1933).<br />
* ''Enseñanzas de la estadística ganadera''. Faro villalbés (1934).<br />
* ''Plan de mejora del ganado porcino''. Lugo: Imp. Palacios, 1944.<br />
* ''Plan de mejora en el rendimiento económico de la avicultura''. Lugo : Artes Gráficas Cerardo Castro, 1944.<br />
* ''Contribución al estudio de la producción láctea y de su importancia higiénica''. Lugo: Artes Gráficas Gerardo Castro, 1951.<br />
* ''Nociones de avicultura''. Madrid [etc.]: Celta, 1962.<br />
* ''Reformas que se pueden implantar en Galicia para el progreso de la agricultura''. Sada : Do Castro, 1985.<br />
* ''Primer Congreso Veterinario Español : II Tema Oficial Zootecnia''. Coruña: Moret, [19--?].<br />
<br />
<br />
'''<big>Enllaços</big>'''<br />
* [http://www.biblioteca.elprat.cat/serveis_projectes_detall_1/_CAFjuKR7gbWpf-9-LD9Zy00UR5UX-gWtecLj532NmknrqB12D4A6PyT5wHL5IXnKtIlTB3x3RAk Pratilletres], consultat el 28 de juliol de 2015<br />
* [http://cataleg.bnc.cat/search*cat/?searchtype=a&searcharg=Rof+Codina%2C+Juan&sortdropdown=-&searchscope=13&searchscope2=13&SORT=D%20 Catàleg de la Biblioteca de Catalunya]<br />
* [http://ccuc.cbuc.cat/search*cat/a?SEARCH=Rof+Codina%2C+Juan&sortdropdown=-&searchscope=23%20 Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya]<br />
* [http://catalogo.bne.es/uhtbin/cgisirsi/SMlVGMeEAl/BNMADRID/266300146/123%20 Catàleg de la Biblioteca Nacional d’Espanya]<br />
<br />
<br />
<big>'''Referències'''</big><br />
* Ruiz Martínez, Carlos. “Juan Rof Codina (1874-1967)”. En: M. Cordero del Campillo, C. Ruiz Martínez, B. Madariaga de la Camp. ''Semblanzas veterinarias''. León : [s.n.], 1973. p.195-218. Disponible en línia:<br />
<br />
http://ddd.uab.cat/pub/llibres/1973-2011/72336/semvet_a1973v1_rof.pdf (només l’article)<br />
<br />
http://ddd.uab.cat/record/72336?ln=ca (obra completa general)<br />
* Patrimoni Cultural del Prat. “El teu carrer: Jardins del veterinari Rof i Codina”. 2014. <br />
<br />
Disponible en línia: http://www.patrimonicultural.elprat.cat/mDetall/_Tjk8DmmJT-dX0sTg1QeBc2UO7GiIqbrQu-oK-gxm9h2jR07O4UswxXy-1l8pJnSh68U6H9qz4qE</div>Elpratculturahttp://www.wikiprat.cat/index.php?title=Joan_Rof_i_Codina&diff=4419Joan Rof i Codina2015-07-28T19:09:24Z<p>Elpratcultura: </p>
<hr />
<div>'''Juan Rof Codina''' (El Prat de Llobregat, 1874 – Lugo, 1967), prestigiós veterinari considerat el principal artífex de l'avançament de la ramadera espanyola al s.XX.<br />
<br />
<br />
<br />
<big> <br />
'''Biografia'''</big><br />
<br />
'''Juan Rof Codina''' va néixer el tercer de quatre germans del matrimoni format per Pablo Rof Xirinas, ferrer de professió, i Micaela Codina Portillo. De petit, desitjava ser maquinista de ferrocarril quan fos gran, com el seu oncle. Passaren els anys i es traslladà a Madrid per estudiar mecànica, però per atzar, finalment cursà veterinària, la professió que esdevindria la seva passió i en la qual, destacaria.<br />
<br />
Per dues vegades, l’aportació econòmica del seu pare va evitar-li d’anar embarcat a la Guerra de Cuba; de la tercera convocatòria, n’escapà gràcies al farmacèutic amb qui treballava mentre estudiava. Acabats els estudis, el 1898 ingressà a l’exèrcit en qualitat de tinent veterinari i fou destinat a Vigo, on començà un intens treball de vacunació del bestiar, paral·lelament a la tasca de difusió dels descobriments de Pasteur (1822-1895). Cal reconèixer-li un afany colossal en la divulgació dels treballs del revolucionari microbiòleg i químic francès.<br />
<br />
Després de dos anys destinat a Granada, en els quals es casà amb Concepción Carballo Lameiro, el 1902 retornà a Lugo i va abandonar l’exèrcit per fundar la primera clínica veterinària de l’estat espanyol, juntament amb el seu cunyat també veterinari, Jesús Carballo Lameiro. En el context d’una ramaderia fortament tradicional, obtingueren la representació oficial per a Galícia i Astúries de les vacunes de l’Institut Pasteur de París, amb les quals afrontaren el gran repte que suposava l’eradicació definitiva de la multitud d’infeccions que assolaven el bestiar boví, oví i porcí (especialment degut al carboncle bacteridià i la febre aftosa. Armat amb injeccions, Rof Codina reclutà un exèrcit rural de veterinaris a base d’ensenyar capellans i farmacèutics de poble. Així, al llarg de la primera dècada del segle XX i de la mà de Rof Codina, podem dir que la Veterinària espanyola experimentà el canvi decisiu que havia d'ocórrer davant la magnitud dels descobriments de Pasteur.<br />
<br />
L’any 1909 es convocaren les primeres oposicions estatals a inspectors provincials veterinaris i Juan Rof Codina quedà en segona posició: tot i escollir Lugo, hagué d’anar a exercir a La Corunya, principal regió ramadera de l’estat. De la seva tasca, en destaquen els concursos ramaders que implantà i organitzà, que tenien la finalitat d’escollir els millors exemplars de la raça bovina gallega per obtenir una millor qualitat càrnica. I és que la tesi de fons que movia el veterinari Rof Codina en la seva tasca professional era considerar la ramaderia com a font principal de riquesa, desenvolupament i benestar socials.<br />
<br />
També cal recordar la seva intensa contribució amb textos en les principals publicacions de ramaderia i agricultura estatals i internacionals (més de 3.000 articles va escriure!), així com també la gran participació en conferències i discursos arreu del país.<br />
<br />
A més, dins la professió, ocupà els càrrecs més elevats: Inspector General en Cap del Ministeri d’Agricultura, president d’honor de la Societat Veterinària de Zootècnia, membre d’honor del Consell General de Veterinària i soci d’honor del Col·legi Veterinari de Lugo.<br />
<br />
L’enorme activitat que portà a terme a partir de la seva jubilació l’any 1944 demostra el seu veritable amor i vocació per la Veterinària: creà la càtedra mòbil de divulgació pecuària de Galícia, seguí organitzant cursos, intervingué en múltiples congressos...<br />
<br />
Diuen els qui el coneixien, que Juan Rof Codina era al·lèrgic a les lloances i defugia els honors, però en vida seva fou molt estimat i quedà molt reconeguda la seva immensa tasca per part dels companys de professió. Amb la jubilació arribaren els homenatges i reconeixements dins la professió i també a la seva vila natal, El Prat de Llobregat, que va nomenar-lo fill predilecte el 1957. La ciutat li dedicà uns esplèndids jardins, els Jardins del Veterinari Rof i Codina, ubicats al polígon industrial Fondo d'en Peixo. També la seva ciutat d’adopció, Lugo, li dedicà un carrer l’any 1969.<br />
<br />
<br />
<big>'''Obra publicada'''</big><br />
<br />
* ''Cartilla contra el carbunco bacteriano'' :''(Nacida)''. La Coruña : Consejo Provincial de Agricultura y Ganadería, 1910.<br />
* ''Cartilla contra la glosopeda'' : ''(Gripo)''. La Coruña : Consejo Provincial de Fomento, 1911. <br />
* ''Reformas que se pueden implantar en Galicia para el progreso de la agricultura''. Coruña : Imprenta y Litografia de L. Lorman, 1912. <br />
* ''Instrucciones y legislación para organizar sindicatos agrícolas y sociedades deseguros de ganados''. La Coruña : Consejo Provincial de Fomento, 1915. <br />
* ''La raza bovina gallega''. Madrid: [s.n., 1916].<br />
* ''Problemas de la ganadería española : abastecimiento de carnes y organización racional de los concursos de ganados en Galicia''. La Coruña: Tall. De Imp. Garcybarra, 1920. <br />
* ''Galicia pecuaria : la ganadería en la región y sus industrias derivadas''. Almanaque gallego (Céltiga), 1929. <br />
* ''Cooperativismo pecuario : cuarta y quinta conferencia sobre el tema pronunciadas en Unión Radio los días 4 y 7 de diciembre'' / por Juan Rof Codina. [Madrid? : s.n., 1933?] (Madrid : Imprenta Viuda de M. de Navarro, 1933).<br />
* ''Enseñanzas de la estadística ganadera''. Faro villalbés (1934).<br />
* ''Plan de mejora del ganado porcino''. Lugo: Imp. Palacios, 1944.<br />
* ''Plan de mejora en el rendimiento económico de la avicultura''. Lugo : Artes Gráficas Cerardo Castro, 1944.<br />
* ''Contribución al estudio de la producción láctea y de su importancia higiénica''. Lugo: Artes Gráficas Gerardo Castro, 1951.<br />
* ''Nociones de avicultura''. Madrid [etc.]: Celta, 1962.<br />
* ''Reformas que se pueden implantar en Galicia para el progreso de la agricultura''. Sada : Do Castro, 1985.<br />
* ''Primer Congreso Veterinario Español : II Tema Oficial Zootecnia''. Coruña: Moret, [19--?].<br />
<br />
<br />
'''<big>Enllaços</big>'''<br />
* [http://www.biblioteca.elprat.cat/serveis_projectes_detall_1/_CAFjuKR7gbWpf-9-LD9Zy00UR5UX-gWtecLj532NmknrqB12D4A6PyT5wHL5IXnKtIlTB3x3RAk Pratilletres], consultat el 28 de juliol de 2015<br />
* [http://cataleg.bnc.cat/search*cat/?searchtype=a&searcharg=Rof+Codina%2C+Juan&sortdropdown=-&searchscope=13&searchscope2=13&SORT=D%20 Catàleg de la Biblioteca de Catalunya]<br />
* [http://ccuc.cbuc.cat/search*cat/a?SEARCH=Rof+Codina%2C+Juan&sortdropdown=-&searchscope=23%20 Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya]<br />
* [http://catalogo.bne.es/uhtbin/cgisirsi/SMlVGMeEAl/BNMADRID/266300146/123%20 Catàleg de la Biblioteca Nacional d’Espanya]<br />
<br />
<br />
Referències<br />
* Ruiz Martínez, Carlos. “Juan Rof Codina (1874-1967)”. En: M. Cordero del Campillo, C. Ruiz Martínez, B. Madariaga de la Camp. ''Semblanzas veterinarias''. León : [s.n.], 1973. p.195-218. Disponible en línia:<br />
<br />
http://ddd.uab.cat/pub/llibres/1973-2011/72336/semvet_a1973v1_rof.pdf (només l’article)<br />
http://ddd.uab.cat/record/72336?ln=ca (obra completa general)<br />
* Patrimoni Cultural del Prat. “El teu carrer: Jardins del veterinari Rof i Codina”. 2014. <br />
<br />
Disponible en línia: http://www.patrimonicultural.elprat.cat/mDetall/_Tjk8DmmJT-dX0sTg1QeBc2UO7GiIqbrQu-oK-gxm9h2jR07O4UswxXy-1l8pJnSh68U6H9qz4qE</div>Elpratculturahttp://www.wikiprat.cat/index.php?title=Joan_Rof_i_Codina&diff=4418Joan Rof i Codina2015-07-28T19:03:00Z<p>Elpratcultura: </p>
<hr />
<div>'''Juan Rof Codina''' (El Prat de Llobregat, 1874 – Lugo, 1967), prestigiós veterinari considerat el principal artífex de l'avançament de la ramadera espanyola al s.XX.<br />
<br />
<br />
<br />
<big> <br />
'''Biografia'''</big><br />
<br />
'''Juan Rof Codina''' va néixer el tercer de quatre germans del matrimoni format per Pablo Rof Xirinas, ferrer de professió, i Micaela Codina Portillo. De petit, desitjava ser maquinista de ferrocarril quan fos gran, com el seu oncle. Passaren els anys i es traslladà a Madrid per estudiar mecànica, però per atzar, finalment cursà veterinària, la professió que esdevindria la seva passió i en la qual, destacaria.<br />
<br />
Per dues vegades, l’aportació econòmica del seu pare va evitar-li d’anar embarcat a la Guerra de Cuba; de la tercera convocatòria, n’escapà gràcies al farmacèutic amb qui treballava mentre estudiava. Acabats els estudis, el 1898 ingressà a l’exèrcit en qualitat de tinent veterinari i fou destinat a Vigo, on començà un intens treball de vacunació del bestiar, paral·lelament a la tasca de difusió dels descobriments de Pasteur (1822-1895). Cal reconèixer-li un afany colossal en la divulgació dels treballs del revolucionari microbiòleg i químic francès.<br />
<br />
Després de dos anys destinat a Granada, en els quals es casà amb Concepción Carballo Lameiro, el 1902 retornà a Lugo i va abandonar l’exèrcit per fundar la primera clínica veterinària de l’estat espanyol, juntament amb el seu cunyat també veterinari, Jesús Carballo Lameiro. En el context d’una ramaderia fortament tradicional, obtingueren la representació oficial per a Galícia i Astúries de les vacunes de l’Institut Pasteur de París, amb les quals afrontaren el gran repte que suposava l’eradicació definitiva de la multitud d’infeccions que assolaven el bestiar boví, oví i porcí (especialment degut al carboncle bacteridià i la febre aftosa. Armat amb injeccions, Rof Codina reclutà un exèrcit rural de veterinaris a base d’ensenyar capellans i farmacèutics de poble. Així, al llarg de la primera dècada del segle XX i de la mà de Rof Codina, podem dir que la Veterinària espanyola experimentà el canvi decisiu que havia d'ocórrer davant la magnitud dels descobriments de Pasteur.<br />
<br />
L’any 1909 es convocaren les primeres oposicions estatals a inspectors provincials veterinaris i Juan Rof Codina quedà en segona posició: tot i escollir Lugo, hagué d’anar a exercir a La Corunya, principal regió ramadera de l’estat. De la seva tasca, en destaquen els concursos ramaders que implantà i organitzà, que tenien la finalitat d’escollir els millors exemplars de la raça bovina gallega per obtenir una millor qualitat càrnica. I és que la tesi de fons que movia el veterinari Rof Codina en la seva tasca professional era considerar la ramaderia com a font principal de riquesa, desenvolupament i benestar socials.<br />
<br />
També cal recordar la seva intensa contribució amb textos en les principals publicacions de ramaderia i agricultura estatals i internacionals (més de 3.000 articles va escriure!), així com també la gran participació en conferències i discursos arreu del país.<br />
<br />
A més, dins la professió, ocupà els càrrecs més elevats: Inspector General en Cap del Ministeri d’Agricultura, president d’honor de la Societat Veterinària de Zootècnia, membre d’honor del Consell General de Veterinària i soci d’honor del Col·legi Veterinari de Lugo.<br />
<br />
L’enorme activitat que portà a terme a partir de la seva jubilació l’any 1944 demostra el seu veritable amor i vocació per la Veterinària: creà la càtedra mòbil de divulgació pecuària de Galícia, seguí organitzant cursos, intervingué en múltiples congressos...<br />
<br />
Diuen els qui el coneixien, que Juan Rof Codina era al·lèrgic a les lloances i defugia els honors, però en vida seva fou molt estimat i quedà molt reconeguda la seva immensa tasca per part dels companys de professió. Amb la jubilació arribaren els homenatges i reconeixements dins la professió i també a la seva vila natal, El Prat de Llobregat, que va nomenar-lo fill predilecte el 1957. La ciutat li dedicà uns esplèndids jardins, els Jardins del Veterinari Rof i Codina, ubicats al polígon industrial Fondo d'en Peixo. També la seva ciutat d’adopció, Lugo, li dedicà un carrer l’any 1969.<br />
<br />
<br />
<big>'''Obra publicada'''</big><br />
<br />
* ''Cartilla contra el carbunco bacteriano'' :''(Nacida)''. La Coruña : Consejo Provincial de Agricultura y Ganadería, 1910.<br />
* ''Cartilla contra la glosopeda'' : ''(Gripo)''. La Coruña : Consejo Provincial de Fomento, 1911. <br />
* ''Reformas que se pueden implantar en Galicia para el progreso de la agricultura''. Coruña : Imprenta y Litografia de L. Lorman, 1912. <br />
* ''Instrucciones y legislación para organizar sindicatos agrícolas y sociedades deseguros de ganados''. La Coruña : Consejo Provincial de Fomento, 1915. <br />
* ''La raza bovina gallega''. Madrid: [s.n., 1916].<br />
* ''Problemas de la ganadería española : abastecimiento de carnes y organización racional de los concursos de ganados en Galicia''. La Coruña: Tall. De Imp. Garcybarra, 1920. <br />
* ''Galicia pecuaria : la ganadería en la región y sus industrias derivadas''. Almanaque gallego (Céltiga), 1929. <br />
* ''Cooperativismo pecuario : cuarta y quinta conferencia sobre el tema pronunciadas en Unión Radio los días 4 y 7 de diciembre'' / por Juan Rof Codina. [Madrid? : s.n., 1933?] (Madrid : Imprenta Viuda de M. de Navarro, 1933).<br />
* ''Enseñanzas de la estadística ganadera''. Faro villalbés (1934).<br />
* ''Plan de mejora del ganado porcino''. Lugo: Imp. Palacios, 1944.<br />
* ''Plan de mejora en el rendimiento económico de la avicultura''. Lugo : Artes Gráficas Cerardo Castro, 1944.<br />
* ''Contribución al estudio de la producción láctea y de su importancia higiénica''. Lugo: Artes Gráficas Gerardo Castro, 1951.<br />
* ''Nociones de avicultura''. Madrid [etc.]: Celta, 1962.<br />
* ''Reformas que se pueden implantar en Galicia para el progreso de la agricultura''. Sada : Do Castro, 1985.<br />
* ''Primer Congreso Veterinario Español : II Tema Oficial Zootecnia''. Coruña: Moret, [19--?].<br />
<br />
<br />
'''<big>Enllaços</big>'''<br />
* [http://www.biblioteca.elprat.cat/serveis_projectes_detall_1/_CAFjuKR7gbWpf-9-LD9Zy00UR5UX-gWtecLj532NmknrqB12D4A6PyT5wHL5IXnKtIlTB3x3RAk Pratilletres], consultat el 28 de juliol de 2015<br />
* [http://cataleg.bnc.cat/search*cat/?searchtype=a&searcharg=Rof+Codina%2C+Juan&sortdropdown=-&searchscope=13&searchscope2=13&SORT=D%20 Catàleg de la Biblioteca de Catalunya]<br />
* [http://ccuc.cbuc.cat/search*cat/a?SEARCH=Rof+Codina%2C+Juan&sortdropdown=-&searchscope=23%20 Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya]<br />
* [http://catalogo.bne.es/uhtbin/cgisirsi/SMlVGMeEAl/BNMADRID/266300146/123%20 Catàleg de la Biblioteca Nacional d’Espanya]</div>Elpratculturahttp://www.wikiprat.cat/index.php?title=Joan_Rof_i_Codina&diff=4417Joan Rof i Codina2015-07-28T18:51:37Z<p>Elpratcultura: </p>
<hr />
<div>'''Juan Rof Codina''' (El Prat de Llobregat, 1874 – Lugo, 1967), prestigiós veterinari considerat el principal artífex de l'avançament de la ramadera espanyola al s.XX.<br />
<br />
<br />
<br />
<big> <br />
'''Biografia'''</big><br />
<br />
'''Juan Rof Codina''' va néixer el tercer de quatre germans del matrimoni format per Pablo Rof Xirinas, ferrer de professió, i Micaela Codina Portillo. De petit, desitjava ser maquinista de ferrocarril quan fos gran, com el seu oncle. Passaren els anys i es traslladà a Madrid per estudiar mecànica, però per atzar, finalment cursà veterinària, la professió que esdevindria la seva passió i en la qual, destacaria.<br />
<br />
Per dues vegades, l’aportació econòmica del seu pare va evitar-li d’anar embarcat a la Guerra de Cuba; de la tercera convocatòria, n’escapà gràcies al farmacèutic amb qui treballava mentre estudiava. Acabats els estudis, el 1898 ingressà a l’exèrcit en qualitat de tinent veterinari i fou destinat a Vigo, on començà un intens treball de vacunació del bestiar, paral·lelament a la tasca de difusió dels descobriments de Pasteur (1822-1895). Cal reconèixer-li un afany colossal en la divulgació dels treballs del revolucionari microbiòleg i químic francès.<br />
<br />
Després de dos anys destinat a Granada, en els quals es casà amb Concepción Carballo Lameiro, el 1902 retornà a Lugo i va abandonar l’exèrcit per fundar la primera clínica veterinària de l’estat espanyol, juntament amb el seu cunyat també veterinari, Jesús Carballo Lameiro. En el context d’una ramaderia fortament tradicional, obtingueren la representació oficial per a Galícia i Astúries de les vacunes de l’Institut Pasteur de París, amb les quals afrontaren el gran repte que suposava l’eradicació definitiva de la multitud d’infeccions que assolaven el bestiar boví, oví i porcí (especialment degut al carboncle bacteridià i la febre aftosa. Armat amb injeccions, Rof Codina reclutà un exèrcit rural de veterinaris a base d’ensenyar capellans i farmacèutics de poble. Així, al llarg de la primera dècada del segle XX i de la mà de Rof Codina, podem dir que la Veterinària espanyola experimentà el canvi decisiu que havia d'ocórrer davant la magnitud dels descobriments de Pasteur.<br />
<br />
L’any 1909 es convocaren les primeres oposicions estatals a inspectors provincials veterinaris i Juan Rof Codina quedà en segona posició: tot i escollir Lugo, hagué d’anar a exercir a La Corunya, principal regió ramadera de l’estat. De la seva tasca, en destaquen els concursos ramaders que implantà i organitzà, que tenien la finalitat d’escollir els millors exemplars de la raça bovina gallega per obtenir una millor qualitat càrnica. I és que la tesi de fons que movia el veterinari Rof Codina en la seva tasca professional era considerar la ramaderia com a font principal de riquesa, desenvolupament i benestar socials.<br />
<br />
També cal recordar la seva intensa contribució amb textos en les principals publicacions de ramaderia i agricultura estatals i internacionals (més de 3.000 articles va escriure!), així com també la gran participació en conferències i discursos arreu del país.<br />
<br />
A més, dins la professió, ocupà els càrrecs més elevats: Inspector General en Cap del Ministeri d’Agricultura, president d’honor de la Societat Veterinària de Zootècnia, membre d’honor del Consell General de Veterinària i soci d’honor del Col·legi Veterinari de Lugo.<br />
<br />
L’enorme activitat que portà a terme a partir de la seva jubilació l’any 1944 demostra el seu veritable amor i vocació per la Veterinària: creà la càtedra mòbil de divulgació pecuària de Galícia, seguí organitzant cursos, intervingué en múltiples congressos...<br />
<br />
Diuen els qui el coneixien, que Juan Rof Codina era al·lèrgic a les lloances i defugia els honors, però en vida seva fou molt estimat i quedà molt reconeguda la seva immensa tasca per part dels companys de professió. Amb la jubilació arribaren els homenatges i reconeixements dins la professió i també a la seva vila natal, El Prat de Llobregat, que va nomenar-lo fill predilecte el 1957. La ciutat li dedicà uns esplèndids jardins, els Jardins del Veterinari Rof i Codina, ubicats al polígon industrial Fondo d'en Peixo. També la seva ciutat d’adopció, Lugo, li dedicà un carrer l’any 1969.<br />
<br />
<br />
<big>'''Obra publicada'''</big><br />
<br />
<br />
<br />
* ''Cartilla contra el carbunco bacteriano'' :''(Nacida)''. La Coruña : Consejo Provincial de Agricultura y Ganadería, 1910.<br />
* ''Cartilla contra la glosopeda'' : ''(Gripo)''. La Coruña : Consejo Provincial de Fomento, 1911. <br />
* ''Reformas que se pueden implantar en Galicia para el progreso de la agricultura''. Coruña : Imprenta y Litografia de L. Lorman, 1912. <br />
* ''Instrucciones y legislación para organizar sindicatos agrícolas y sociedades deseguros de ganados''. La Coruña : Consejo Provincial de Fomento, 1915. <br />
* ''La raza bovina gallega''. Madrid: [s.n., 1916].<br />
* ''Problemas de la ganadería española : abastecimiento de carnes y organización racional de los concursos de ganados en Galicia''. La Coruña: Tall. De Imp. Garcybarra, 1920. <br />
* ''Galicia pecuaria : la ganadería en la región y sus industrias derivadas''. Almanaque gallego (Céltiga), 1929. <br />
* ''Cooperativismo pecuario : cuarta y quinta conferencia sobre el tema pronunciadas en Unión Radio los días 4 y 7 de diciembre'' / por Juan Rof Codina. [Madrid? : s.n., 1933?] (Madrid : Imprenta Viuda de M. de Navarro, 1933).<br />
* ''Enseñanzas de la estadística ganadera''. Faro villalbés (1934).<br />
* ''Plan de mejora del ganado porcino''. Lugo: Imp. Palacios, 1944.<br />
* ''Plan de mejora en el rendimiento económico de la avicultura''. Lugo : Artes Gráficas Cerardo Castro, 1944.<br />
* ''Contribución al estudio de la producción láctea y de su importancia higiénica''. Lugo: Artes Gráficas Gerardo Castro, 1951.<br />
* ''Nociones de avicultura''. Madrid [etc.]: Celta, 1962.<br />
* ''Reformas que se pueden implantar en Galicia para el progreso de la agricultura''. Sada : Do Castro, 1985.<br />
* ''Primer Congreso Veterinario Español : II Tema Oficial Zootecnia''. Coruña: Moret, [19--?].</div>Elpratculturahttp://www.wikiprat.cat/index.php?title=Joan_Rof_i_Codina&diff=4416Joan Rof i Codina2015-07-28T18:25:55Z<p>Elpratcultura: Es crea la pàgina amb «Juan Rof Codina (El Prat de Llobregat, 1874 – Lugo, 1967) Juan Rof Codina va néixer el tercer de quatre germans del matrimoni format per Pablo Rof Xirinas, ferrer...».</p>
<hr />
<div>Juan Rof Codina (El Prat de Llobregat, 1874 – Lugo, 1967)<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
Juan Rof Codina va néixer el tercer de quatre germans del matrimoni format per Pablo Rof Xirinas, ferrer de professió, i Micaela Codina Portillo. De petit, desitjava ser maquinista de ferrocarril quan fos gran, com el seu oncle. Passaren els anys i es traslladà a Madrid per estudiar mecànica, però per atzar, finalment cursà veterinària, la professió que esdevindria la seva passió i en la qual, destacaria.<br />
Per dues vegades, l’aportació econòmica del seu pare va evitar-li d’anar embarcat a la Guerra de Cuba; de la tercera convocatòria, n’escapà gràcies al farmacèutic amb qui treballava mentre estudiava. Acabats els estudis, el 1898 ingressà a l’exèrcit en qualitat de tinent veterinari i fou destinat a Vigo, on començà un intens treball de vacunació del bestiar, paral·lelament a la tasca de difusió dels descobriments de Pasteur (1822-1895). Cal reconèixer-li un afany colossal en la divulgació dels treballs del revolucionari microbiòleg i químic francès.<br />
Després de dos anys destinat a Granada, en els quals es casà amb Concepción Carballo Lameiro, el 1902 retornà a Lugo i va abandonar l’exèrcit per fundar la primera clínica veterinària de l’estat espanyol, juntament amb el seu cunyat també veterinari, Jesús Carballo Lameiro. En el context d’una ramaderia fortament tradicional, obtingueren la representació oficial per a Galícia i Astúries de les vacunes de l’Institut Pasteur de París, amb les quals afrontaren el gran repte que suposava l’eradicació definitiva de la multitud d’infeccions que assolaven el bestiar boví, oví i porcí (especialment degut al carboncle bacteridià i la febre aftosa. Armat amb injeccions, Rof Codina reclutà un exèrcit rural de veterinaris a base d’ensenyar capellans i farmacèutics de poble. Així, al llarg de la primera dècada del segle XX i de la mà de Rof Codina, podem dir que la Veterinària espanyola experimentà el canvi decisiu que havia d'ocórrer davant la magnitud dels descobriments de Pasteur.<br />
L’any 1909 es convocaren les primeres oposicions estatals a inspectors provincials veterinaris i Juan Rof Codina quedà en segona posició: tot i escollir Lugo, hagué d’anar a exercir a La Corunya, principal regió ramadera de l’estat. De la seva tasca, en destaquen els concursos ramaders que implantà i organitzà, que tenien la finalitat d’escollir els millors exemplars de la raça bovina gallega per obtenir una millor qualitat càrnica. I és que la tesi de fons que movia el veterinari Rof Codina en la seva tasca professional era considerar la ramaderia com a font principal de riquesa, desenvolupament i benestar socials. <br />
També cal recordar la seva intensa contribució amb textos en les principals publicacions de ramaderia i agricultura estatals i internacionals (més de 3.000 articles va escriure!), així com també la gran participació en conferències i discursos arreu del país.<br />
A més, dins la professió, ocupà els càrrecs més elevats: Inspector General en Cap del Ministeri d’Agricultura, president d’honor de la Societat Veterinària de Zootècnia, membre d’honor del Consell General de Veterinària i soci d’honor del Col·legi Veterinari de Lugo.<br />
L’enorme activitat que portà a terme a partir de la seva jubilació l’any 1944 demostra el seu veritable amor i vocació per la Veterinària: creà la càtedra mòbil de divulgació pecuària de Galícia, seguí organitzant cursos, intervingué en múltiples congressos...<br />
Diuen els qui el coneixien, que Juan Rof Codina era al·lèrgic a les lloances i defugia els honors, però en vida seva fou molt estimat i quedà molt reconeguda la seva immensa tasca per part dels companys de professió. Amb la jubilació arribaren els homenatges i reconeixements dins la professió i també a la seva vila natal, El Prat de Llobregat, que va nomenar-lo fill predilecte el 1957. La ciutat li dedicà uns esplèndids jardins, els Jardins del Veterinari Rof i Codina, ubicats al polígon industrial Fondo d'en Peixo. També la seva ciutat d’adopció, Lugo, li dedicà un carrer l’any 1969.<br />
<br />
Després de veure la seva biografia, comprenem que Juan Rof Codina sigui considerat el principal artífex de la millora ramadera espanyola pels seus col·legues de professió.</div>Elpratculturahttp://www.wikiprat.cat/index.php?title=Eul%C3%A0lia_Serra_i_Rubi%C3%B3&diff=4200Eulàlia Serra i Rubió2015-02-20T18:09:30Z<p>Elpratcultura: </p>
<hr />
<div>[[File:Eulàlia Serra i Rubió.png|thumb| Celebració amb motiu dels seus 100 anys de vida]] '''Eulàlia Serra i Rubió''' ([[El Prat de Llobregat]], [[26 de setembre]] de [[1910]] - [[28 de març]] de [[2012]]), poeta autodidacta.<br />
<br />
==Biografia==<br />
Amb el diminutiu de ''Laiona'' es coneix a '''Eulàlia Serra i Rubió''', qui el 26 de setembre de l’any 1910 va néixer als ravals de la vila del Prat de Llobregat. Una època de fang als carrers, camins de carros i llums d’oli, quan, en paraules de Jaume Codina, «sortir de casa era topar amb la natura».<br />
<br />
Els seus orígens són humils. Vivien en una barraqueta a la riba dreta del mateix estany del Remolar, rodejats de vegetació, ocells i peixos, perquè, des de finals del segle XIX i fins a la dècada dels anys vint, els membres de la seva família van ser els masovers encarregats de vigilar el vedat del Remolar. En aquells temps era propietat de les famílies Conde i Casanovas, on la primera hi tenia una casa d’estiueig. A més a més, segons ella mateixa explicava “el meu pare es dedicava a recollir tellines a la platja”.<br />
<br />
Als sis anys, la vida li donà un cop molt fort, va morir el seu pare. Foren moments de penúries i, per poder tirar endavant, es veié obligada a deixar l’escola per ajudar a l’economia de la casa, com tants d’altres nens i nenes de la seva generació.<br />
<br />
Anys més tard treballà a La Seda i, com a dona d’empenta que demostrà ser, va obrir una perruqueria al carrer Frederic Soler, negoci propi que regentà fins a la seva jubilació.<br />
<br />
Però la ''Laiona'' sempre va tenir un desig i era que des de ben petita li havia agradat escriure. Recordaria sempre amb tendresa quan li havia explicat al seu pare que de gran volia ser periodista. No ho va aconseguir i la pena per no haver pogut estudiar l’acompanyaria tota la vida. Però, com a dona valenta que era, això no va ser un obstacle i en diverses revistes com "Delta" i "El Prat" del Prat de Llobregat i "L’Ull de Cubelles" i "El Full de Cubelles" va publicar les seves poesies. També alguns dels seus escrits es van incloure en els llibres com: ''I Centenario del Puente de Fernando Puig 1873‐1973'' (1975), ''Francesc Macià, l’Avi 1859‐1933'' (1987), ''El nucli antic escriu'' (1998) i ''l’Abans ‐ El Prat de Llobregat Recull Gràfic 1894‐1965'' (2001). I va sentir la satisfacció de ser premiada en diversos certàmens de poesia a les viles del Prat i de Cubelles.<br />
<br />
Als 97 anys, l’Editorial Rúbrica li publicà: ''Temps, gent i paisatge. Un segle de memòria al Prat''. En aquest recull, ens trobem amb el seu estil autodidacte. Com ella mateixa hi comenta, “escriu tal com raja”, com si estigués parlant a qui llegeix els seus escrits que són veritables remembrances de la vida d’abans. La senzillesa dels seus versos i les seves descripcions estan plens de sentiments pel seu Prat estimat. Obre la porta a la història menys coneguda d’aquest racó del delta del Llobregat, de societat rural i incipient industrialització, d’una vida quotidiana i humil que gràcies a ella arriba i arribarà a les noves generacions.<br />
<br />
El 28 de març de 2012 ens va deixar, a l’edat de 101 anys.<br />
<br />
<br />
[[File: Camins del Prat.jpg|thumb|left|Els canyars del Delta]]<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
“Sóc persona senzilla. La mort del meu pare quan tenia sis anys trencà mons estudis.<br />
<br />
Si trobes quelcom que t’agradi en móns [sic] escrits, em compensarà del desconsol obtingut de petita”<br />
<br />
''Laiona''<br />
<br />
<br />
[[File: Temps, gent i paisatge... .jpg |thumb| Temps, gent i paisatge. Un segle de memòria al Prat (2008)]]<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
==Obra publicada== <br />
<br />
<br />
<br />
<br />
*''Temps, gent i paisatge : un segle de memòria al Prat''. El Prat de Llobregat : Rúbrica, 2008<br />
<br />
==Enllaços==<br />
*[http://aladi/search~S1*cat/X?SEARCH=%28Serra%20i%20Rubi%C3%B3%2C%20Eul%C3%A0lia%29&searchscope=75&SORT=AX Catàleg de la Xarxa de Biblioteques Municipals.]<br />
*[http://www.biblioteca.elprat.cat/serveis_projectes_detall_1/_CAFjuKR7gbWpf-9-LD9Zy00UR5UX-gWtFnx20a4Tamna6D_GYkqfBlx0aFIaBg1P Pratilletres], consultat el 15 de febrer de 2015.<br />
<br />
==Referències==<br />
* Montblanc i Lasaga, Joan. ''L’Abans : El Prat de Llobregat Recull Gràfic 1894‐1965''. El Papiol : Ed. Efadós, 2001.<br />
* [[Media: Delta 2008 .jpg |«Records vius al servei dels pratencs».''Delta''. El Prat de Llobregat, maig 2008, pàg. 34.]]<br />
* El Prat : revista d’informació local. El Prat de Llobregat, desembre 2010, #153.<br />
* Pratilletres, consultat el 15 de febrer de 2015.</div>Elpratculturahttp://www.wikiprat.cat/index.php?title=Fitxer:Delta_2008_.jpg&diff=4199Fitxer:Delta 2008 .jpg2015-02-20T18:01:52Z<p>Elpratcultura: </p>
<hr />
<div>== Llicència ==<br />
{{Promocional}}</div>Elpratculturahttp://www.wikiprat.cat/index.php?title=Eul%C3%A0lia_Serra_i_Rubi%C3%B3&diff=4198Eulàlia Serra i Rubió2015-02-20T17:57:36Z<p>Elpratcultura: /* Referències */</p>
<hr />
<div>[[File:Eulàlia Serra i Rubió.png|thumb| Celebració amb motiu dels seus 100 anys de vida]] '''Eulàlia Serra i Rubió''' ([[El Prat de Llobregat]], [[26 de setembre]] de [[1910]] - [[28 de març]] de [[2012]]), poeta autodidacta.<br />
<br />
==Biografia==<br />
Amb el diminutiu de ''Laiona'' es coneix a '''Eulàlia Serra i Rubió''', qui el 26 de setembre de l’any 1910 va néixer als ravals de la vila del Prat de Llobregat. Una època de fang als carrers, camins de carros i llums d’oli, quan, en paraules de Jaume Codina, «sortir de casa era topar amb la natura».<br />
<br />
Els seus orígens són humils. Vivien en una barraqueta a la riba dreta del mateix estany del Remolar, rodejats de vegetació, ocells i peixos, perquè, des de finals del segle XIX i fins a la dècada dels anys vint, els membres de la seva família van ser els masovers encarregats de vigilar el vedat del Remolar. En aquells temps era propietat de les famílies Conde i Casanovas, on la primera hi tenia una casa d’estiueig. A més a més, segons ella mateixa explicava “el meu pare es dedicava a recollir tellines a la platja”.<br />
<br />
Als sis anys, la vida li donà un cop molt fort, va morir el seu pare. Foren moments de penúries i, per poder tirar endavant, es veié obligada a deixar l’escola per ajudar a l’economia de la casa, com tants d’altres nens i nenes de la seva generació.<br />
<br />
Anys més tard treballà a La Seda i, com a dona d’empenta que demostrà ser, va obrir una perruqueria al carrer Frederic Soler, negoci propi que regentà fins a la seva jubilació.<br />
<br />
Però la ''Laiona'' sempre va tenir un desig i era que des de ben petita li havia agradat escriure. Recordaria sempre amb tendresa quan li havia explicat al seu pare que de gran volia ser periodista. No ho va aconseguir i la pena per no haver pogut estudiar l’acompanyaria tota la vida. Però, com a dona valenta que era, això no va ser un obstacle i en diverses revistes com "Delta" i "El Prat" del Prat de Llobregat i "L’Ull de Cubelles" i "El Full de Cubelles" va publicar les seves poesies. També alguns dels seus escrits es van incloure en els llibres com: ''I Centenario del Puente de Fernando Puig 1873‐1973'' (1975), ''Francesc Macià, l’Avi 1859‐1933'' (1987), ''El nucli antic escriu'' (1998) i ''l’Abans ‐ El Prat de Llobregat Recull Gràfic 1894‐1965'' (2001). I va sentir la satisfacció de ser premiada en diversos certàmens de poesia a les viles del Prat i de Cubelles.<br />
<br />
Als 97 anys, l’Editorial Rúbrica li publicà: ''Temps, gent i paisatge. Un segle de memòria al Prat''. En aquest recull, ens trobem amb el seu estil autodidacte. Com ella mateixa hi comenta, “escriu tal com raja”, com si estigués parlant a qui llegeix els seus escrits que són veritables remembrances de la vida d’abans. La senzillesa dels seus versos i les seves descripcions estan plens de sentiments pel seu Prat estimat. Obre la porta a la història menys coneguda d’aquest racó del delta del Llobregat, de societat rural i incipient industrialització, d’una vida quotidiana i humil que gràcies a ella arriba i arribarà a les noves generacions.<br />
<br />
El 28 de març de 2012 ens va deixar, a l’edat de 101 anys.<br />
<br />
<br />
[[File: Camins del Prat.jpg|thumb|left|Els canyars del Delta]]<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
“Sóc persona senzilla. La mort del meu pare quan tenia sis anys trencà mons estudis.<br />
<br />
Si trobes quelcom que t’agradi en móns [sic] escrits, em compensarà del desconsol obtingut de petita”<br />
<br />
''Laiona''<br />
<br />
<br />
[[File: Temps, gent i paisatge... .jpg |thumb| Temps, gent i paisatge. Un segle de memòria al Prat (2008)]]<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
==Obra publicada== <br />
<br />
<br />
<br />
<br />
*''Temps, gent i paisatge : un segle de memòria al Prat''. El Prat de Llobregat : Rúbrica, 2008<br />
<br />
==Enllaços==<br />
*[http://aladi/search~S1*cat/X?SEARCH=%28Serra%20i%20Rubi%C3%B3%2C%20Eul%C3%A0lia%29&searchscope=75&SORT=AX Catàleg de la Xarxa de Biblioteques Municipals.]<br />
*[http://www.biblioteca.elprat.cat/serveis_projectes_detall_1/_CAFjuKR7gbWpf-9-LD9Zy00UR5UX-gWtFnx20a4Tamna6D_GYkqfBlx0aFIaBg1P Pratilletres], consultat el 15 de febrer de 2015.<br />
<br />
==Referències==<br />
* Montblanc i Lasaga, Joan. ''L’Abans : El Prat de Llobregat Recull Gràfic 1894‐1965''. El Papiol : Ed. Efadós, 2001.<br />
* «Records vius al servei dels pratencs».''Delta''. El Prat de Llobregat, maig 2008, pàg. 34.<br />
* El Prat : revista d’informació local. El Prat de Llobregat, desembre 2010, #153.<br />
* Pratilletres, consultat el 15 de febrer de 2015.</div>Elpratculturahttp://www.wikiprat.cat/index.php?title=Eul%C3%A0lia_Serra_i_Rubi%C3%B3&diff=4197Eulàlia Serra i Rubió2015-02-20T17:48:56Z<p>Elpratcultura: </p>
<hr />
<div>[[File:Eulàlia Serra i Rubió.png|thumb| Celebració amb motiu dels seus 100 anys de vida]] '''Eulàlia Serra i Rubió''' ([[El Prat de Llobregat]], [[26 de setembre]] de [[1910]] - [[28 de març]] de [[2012]]), poeta autodidacta.<br />
<br />
==Biografia==<br />
Amb el diminutiu de ''Laiona'' es coneix a '''Eulàlia Serra i Rubió''', qui el 26 de setembre de l’any 1910 va néixer als ravals de la vila del Prat de Llobregat. Una època de fang als carrers, camins de carros i llums d’oli, quan, en paraules de Jaume Codina, «sortir de casa era topar amb la natura».<br />
<br />
Els seus orígens són humils. Vivien en una barraqueta a la riba dreta del mateix estany del Remolar, rodejats de vegetació, ocells i peixos, perquè, des de finals del segle XIX i fins a la dècada dels anys vint, els membres de la seva família van ser els masovers encarregats de vigilar el vedat del Remolar. En aquells temps era propietat de les famílies Conde i Casanovas, on la primera hi tenia una casa d’estiueig. A més a més, segons ella mateixa explicava “el meu pare es dedicava a recollir tellines a la platja”.<br />
<br />
Als sis anys, la vida li donà un cop molt fort, va morir el seu pare. Foren moments de penúries i, per poder tirar endavant, es veié obligada a deixar l’escola per ajudar a l’economia de la casa, com tants d’altres nens i nenes de la seva generació.<br />
<br />
Anys més tard treballà a La Seda i, com a dona d’empenta que demostrà ser, va obrir una perruqueria al carrer Frederic Soler, negoci propi que regentà fins a la seva jubilació.<br />
<br />
Però la ''Laiona'' sempre va tenir un desig i era que des de ben petita li havia agradat escriure. Recordaria sempre amb tendresa quan li havia explicat al seu pare que de gran volia ser periodista. No ho va aconseguir i la pena per no haver pogut estudiar l’acompanyaria tota la vida. Però, com a dona valenta que era, això no va ser un obstacle i en diverses revistes com "Delta" i "El Prat" del Prat de Llobregat i "L’Ull de Cubelles" i "El Full de Cubelles" va publicar les seves poesies. També alguns dels seus escrits es van incloure en els llibres com: ''I Centenario del Puente de Fernando Puig 1873‐1973'' (1975), ''Francesc Macià, l’Avi 1859‐1933'' (1987), ''El nucli antic escriu'' (1998) i ''l’Abans ‐ El Prat de Llobregat Recull Gràfic 1894‐1965'' (2001). I va sentir la satisfacció de ser premiada en diversos certàmens de poesia a les viles del Prat i de Cubelles.<br />
<br />
Als 97 anys, l’Editorial Rúbrica li publicà: ''Temps, gent i paisatge. Un segle de memòria al Prat''. En aquest recull, ens trobem amb el seu estil autodidacte. Com ella mateixa hi comenta, “escriu tal com raja”, com si estigués parlant a qui llegeix els seus escrits que són veritables remembrances de la vida d’abans. La senzillesa dels seus versos i les seves descripcions estan plens de sentiments pel seu Prat estimat. Obre la porta a la història menys coneguda d’aquest racó del delta del Llobregat, de societat rural i incipient industrialització, d’una vida quotidiana i humil que gràcies a ella arriba i arribarà a les noves generacions.<br />
<br />
El 28 de març de 2012 ens va deixar, a l’edat de 101 anys.<br />
<br />
<br />
[[File: Camins del Prat.jpg|thumb|left|Els canyars del Delta]]<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
“Sóc persona senzilla. La mort del meu pare quan tenia sis anys trencà mons estudis.<br />
<br />
Si trobes quelcom que t’agradi en móns [sic] escrits, em compensarà del desconsol obtingut de petita”<br />
<br />
''Laiona''<br />
<br />
<br />
[[File: Temps, gent i paisatge... .jpg |thumb| Temps, gent i paisatge. Un segle de memòria al Prat (2008)]]<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
==Obra publicada== <br />
<br />
<br />
<br />
<br />
*''Temps, gent i paisatge : un segle de memòria al Prat''. El Prat de Llobregat : Rúbrica, 2008<br />
<br />
==Enllaços==<br />
*[http://aladi/search~S1*cat/X?SEARCH=%28Serra%20i%20Rubi%C3%B3%2C%20Eul%C3%A0lia%29&searchscope=75&SORT=AX Catàleg de la Xarxa de Biblioteques Municipals.]<br />
*[http://www.biblioteca.elprat.cat/serveis_projectes_detall_1/_CAFjuKR7gbWpf-9-LD9Zy00UR5UX-gWtFnx20a4Tamna6D_GYkqfBlx0aFIaBg1P Pratilletres], consultat el 15 de febrer de 2015.<br />
<br />
==Referències==<br />
* Pratilletres, consultat el 15 de febrer de 2015.<br />
* «Records vius al servei dels pratencs».''Delta'', El Prat de Llobregat, maig 2008 pàg. 34.<br />
* Montblanc i Lasaga, Joan. ''l’Abans : El Prat de Llobregat Recull Gràfic 1894‐1965'' El Papiol : Ed. Efadós, 2001.</div>Elpratculturahttp://www.wikiprat.cat/index.php?title=Eul%C3%A0lia_Serra_i_Rubi%C3%B3&diff=4196Eulàlia Serra i Rubió2015-02-20T17:44:49Z<p>Elpratcultura: </p>
<hr />
<div>[[File:Eulàlia Serra i Rubió.png|thumb| Celebració amb motiu dels seus 100 anys de vida]] '''Eulàlia Serra i Rubió''' ([[El Prat de Llobregat]], [[26 de setembre]] de [[1910]] - [[28 de març]] de [[2012]]), poeta autodidacta.<br />
<br />
==Biografia==<br />
Amb el diminutiu de ''Laiona'' es coneix a '''Eulàlia Serra i Rubió''', qui el 26 de setembre de l’any 1910 va néixer als ravals de la vila del Prat de Llobregat. Una època de fang als carrers, camins de carros i llums d’oli, quan, en paraules de Jaume Codina, «sortir de casa era topar amb la natura».<br />
<br />
Els seus orígens són humils. Vivien en una barraqueta a la riba dreta del mateix estany del Remolar, rodejats de vegetació, ocells i peixos, perquè, des de finals del segle XIX i fins a la dècada dels anys vint, els membres de la seva família van ser els masovers encarregats de vigilar el vedat del Remolar. En aquells temps era propietat de les famílies Conde i Casanovas, on la primera hi tenia una casa d’estiueig. A més a més, segons ella mateixa explicava “el meu pare es dedicava a recollir tellines a la platja”.<br />
<br />
Als sis anys, la vida li donà un cop molt fort, va morir el seu pare. Foren moments de penúries i, per poder tirar endavant, es veié obligada a deixar l’escola per ajudar a l’economia de la casa, com tants d’altres nens i nenes de la seva generació.<br />
<br />
Anys més tard treballà a La Seda i, com a dona d’empenta que demostrà ser, va obrir una perruqueria al carrer Frederic Soler, negoci propi que regentà fins a la seva jubilació.<br />
<br />
Però la ''Laiona'' sempre va tenir un desig i era que des de ben petita li havia agradat escriure. Recordaria sempre amb tendresa quan li havia explicat al seu pare que de gran volia ser periodista. No ho va aconseguir i la pena per no haver pogut estudiar l’acompanyaria tota la vida. Però, com a dona valenta que era, això no va ser un obstacle i en diverses revistes com "Delta" i "El Prat" del Prat de Llobregat i "L’Ull de Cubelles" i "El Full de Cubelles" va publicar les seves poesies. També alguns dels seus escrits es van incloure en els llibres com: ''I Centenario del Puente de Fernando Puig 1873‐1973'' (1975), ''Francesc Macià, l’Avi 1859‐1933'' (1987), ''El nucli antic escriu'' (1998) i ''l’Abans ‐ El Prat de Llobregat Recull Gràfic 1894‐1965'' (2001). I va sentir la satisfacció de ser premiada en diversos certàmens de poesia a les viles del Prat i de Cubelles.<br />
<br />
Als 97 anys, l’Editorial Rúbrica li publicà: ''Temps, gent i paisatge. Un segle de memòria al Prat''. En aquest recull, ens trobem amb el seu estil autodidacte. Com ella mateixa hi comenta, “escriu tal com raja”, com si estigués parlant a qui llegeix els seus escrits que són veritables remembrances de la vida d’abans. La senzillesa dels seus versos i les seves descripcions estan plens de sentiments pel seu Prat estimat. Obre la porta a la història menys coneguda d’aquest racó del delta del Llobregat, de societat rural i incipient industrialització, d’una vida quotidiana i humil que gràcies a ella arriba i arribarà a les noves generacions.<br />
<br />
El 28 de març de 2012 ens va deixar, a l’edat de 101 anys.<br />
<br />
<br />
[[File: Camins del Prat.jpg|thumb|left|Els canyars del Delta]]<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
“Sóc persona senzilla. La mort del meu pare quan tenia sis anys trencà mons estudis.<br />
<br />
Si trobes quelcom que t’agradi en móns [sic] escrits, em compensarà del desconsol obtingut de petita”<br />
<br />
''Laiona''<br />
<br />
<br />
[[File: Temps, gent i paisatge... .jpg |thumb| Temps, gent i paisatge. Un segle de memòria al Prat (2008)]]<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
==Obra publicada== <br />
<br />
<br />
<br />
<br />
*''Temps, gent i paisatge : un segle de memòria al Prat''. El Prat de Llobregat : Rúbrica, 2008<br />
<br />
==Enllaços==<br />
*[http://aladi/search~S1*cat/X?SEARCH=%28Serra%20i%20Rubi%C3%B3%2C%20Eul%C3%A0lia%29&searchscope=75&SORT=AX Catàleg de la Xarxa de Biblioteques Municipals.]<br />
*[http://www.biblioteca.elprat.cat/serveis_projectes_detall_1/_CAFjuKR7gbWpf-9-LD9Zy00UR5UX-gWtFnx20a4Tamna6D_GYkqfBlx0aFIaBg1P Pratilletres], consultat el 15 de febrer de 2015.<br />
<br />
==Referències==<br />
* Pratilletres, consultat el 15 de febrer de 2015.<br />
* «Records vius al servei dels pratencs».''Delta'', El Prat de Llobregat, maig 2008 pàg. 34.<br />
* ''l’Abans ‐ El Prat de Llobregat Recull Gràfic 1894‐1965'' (2001)</div>Elpratculturahttp://www.wikiprat.cat/index.php?title=Eul%C3%A0lia_Serra_i_Rubi%C3%B3&diff=4195Eulàlia Serra i Rubió2015-02-20T17:32:05Z<p>Elpratcultura: </p>
<hr />
<div>[[File:Eulàlia Serra i Rubió.png|thumb| Celebració amb motiu dels seus 100 anys de vida]] '''Eulàlia Serra i Rubió''' ([[El Prat de Llobregat]], [[26 de setembre]] de [[1910]] - [[28 de març]] de [[2012]]), poeta autodidacta.<br />
<br />
==Biografia==<br />
Amb el diminutiu de ''Laiona'' es coneix a '''Eulàlia Serra i Rubió''', qui el 26 de setembre de l’any 1910 va néixer als ravals de la vila del Prat de Llobregat. Una època de fang als carrers, camins de carros i llums d’oli, quan, en paraules de Jaume Codina, «sortir de casa era topar amb la natura».<br />
<br />
Els seus orígens són humils. Vivien en una barraqueta a la riba dreta del mateix estany del Remolar, rodejats de vegetació, ocells i peixos, perquè, des de finals del segle XIX i fins a la dècada dels anys vint, els membres de la seva família van ser els masovers encarregats de vigilar el vedat del Remolar. En aquells temps era propietat de les famílies Conde i Casanovas, on la primera hi tenia una casa d’estiueig. A més a més, segons ella mateixa explicava “el meu pare es dedicava a recollir tellines a la platja”.<br />
<br />
Als sis anys, la vida li donà un cop molt fort, va morir el seu pare. Foren moments de penúries i, per poder tirar endavant, es veié obligada a deixar l’escola per ajudar a l’economia de la casa, com tants d’altres nens i nenes de la seva generació.<br />
<br />
Anys més tard treballà a La Seda i, com a dona d’empenta que demostrà ser, va obrir una perruqueria al carrer Frederic Soler, negoci propi que regentà fins a la seva jubilació.<br />
<br />
Però la ''Laiona'' sempre va tenir un desig i era que des de ben petita li havia agradat escriure. Recordaria sempre amb tendresa quan li havia explicat al seu pare que de gran volia ser periodista. No ho va aconseguir i la pena per no haver pogut estudiar l’acompanyaria tota la vida. Però, com a dona valenta que era, això no va ser un obstacle i en diverses revistes com "Delta" i "El Prat" del Prat de Llobregat i "L’Ull de Cubelles" i "El Full de Cubelles" va publicar les seves poesies. També alguns dels seus escrits es van incloure en els llibres com: ''I Centenario del Puente de Fernando Puig 1873‐1973'' (1975), ''Francesc Macià, l’Avi 1859‐1933'' (1987), ''El nucli antic escriu'' (1998) i ''l’Abans ‐ El Prat de Llobregat Recull Gràfic 1894‐1965'' (2001). I va sentir la satisfacció de ser premiada en diversos certàmens de poesia a les viles del Prat i de Cubelles.<br />
<br />
Als 97 anys, l’Editorial Rúbrica li publicà: ''Temps, gent i paisatge. Un segle de memòria al Prat''. En aquest recull, ens trobem amb el seu estil autodidacte. Com ella mateixa hi comenta, “escriu tal com raja”, com si estigués parlant a qui llegeix els seus escrits que són veritables remembrances de la vida d’abans. La senzillesa dels seus versos i les seves descripcions estan plens de sentiments pel seu Prat estimat. Obre la porta a la història menys coneguda d’aquest racó del delta del Llobregat, de societat rural i incipient industrialització, d’una vida quotidiana i humil que gràcies a ella arriba i arribarà a les noves generacions.<br />
<br />
El 28 de març de 2012 ens va deixar, a l’edat de 101 anys.<br />
<br />
<br />
[[File: Camins del Prat.jpg|thumb|left|Els canyars del Delta]]<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
“Sóc persona senzilla. La mort del meu pare quan tenia sis anys trencà mons estudis.<br />
<br />
Si trobes quelcom que t’agradi en móns [sic] escrits, em compensarà del desconsol obtingut de petita”<br />
<br />
''Laiona''<br />
<br />
<br />
[[File: Temps, gent i paisatge... .jpg |thumb| Temps, gent i paisatge. Un segle de memòria al Prat (2008)]]<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
==Obra publicada== <br />
<br />
<br />
<br />
<br />
*''Temps, gent i paisatge : un segle de memòria al Prat''. El Prat de Llobregat : Rúbrica, 2008<br />
<br />
==Enllaços==<br />
*[http://aladi/search~S1*cat/X?SEARCH=%28Serra%20i%20Rubi%C3%B3%2C%20Eul%C3%A0lia%29&searchscope=75&SORT=AX Catàleg de la Xarxa de Biblioteques Municipals.]<br />
*[http://www.biblioteca.elprat.cat/serveis_projectes_detall_1/_CAFjuKR7gbWpf-9-LD9Zy00UR5UX-gWtFnx20a4Tamna6D_GYkqfBlx0aFIaBg1P Pratilletres], consultat el 15 de febrer de 2015</div>Elpratculturahttp://www.wikiprat.cat/index.php?title=Fitxer:Temps,_gent_i_paisatge..._.jpg&diff=4194Fitxer:Temps, gent i paisatge... .jpg2015-02-20T17:23:38Z<p>Elpratcultura: </p>
<hr />
<div>== Llicència ==<br />
{{Promocional}}</div>Elpratculturahttp://www.wikiprat.cat/index.php?title=Eul%C3%A0lia_Serra_i_Rubi%C3%B3&diff=4193Eulàlia Serra i Rubió2015-02-20T17:21:54Z<p>Elpratcultura: </p>
<hr />
<div>[[File:Eulàlia Serra i Rubió.png|thumb| Celebració amb motiu dels seus 100 anys de vida]] '''Eulàlia Serra i Rubió''' ([[El Prat de Llobregat]], [[26 de setembre]] de [[1910]] - [[28 de març]] de [[2012]]), poeta autodidacta.<br />
<br />
==Biografia==<br />
Amb el diminutiu de ''Laiona'' es coneix a '''Eulàlia Serra i Rubió''', qui el 26 de setembre de l’any 1910 va néixer als ravals de la vila del Prat de Llobregat. Una època de fang als carrers, camins de carros i llums d’oli, quan, en paraules de Jaume Codina, «sortir de casa era topar amb la natura».<br />
<br />
Els seus orígens són humils. Vivien en una barraqueta a la riba dreta del mateix estany del Remolar, rodejats de vegetació, ocells i peixos, perquè, des de finals del segle XIX i fins a la dècada dels anys vint, els membres de la seva família van ser els masovers encarregats de vigilar el vedat del Remolar. En aquells temps era propietat de les famílies Conde i Casanovas, on la primera hi tenia una casa d’estiueig. A més a més, segons ella mateixa explicava “el meu pare es dedicava a recollir tellines a la platja”.<br />
<br />
Als sis anys, la vida li donà un cop molt fort, va morir el seu pare. Foren moments de penúries i, per poder tirar endavant, es veié obligada a deixar l’escola per ajudar a l’economia de la casa, com tants d’altres nens i nenes de la seva generació.<br />
<br />
Anys més tard treballà a La Seda i, com a dona d’empenta que demostrà ser, va obrir una perruqueria al carrer Frederic Soler, negoci propi que regentà fins la seva jubilació.<br />
<br />
Però la ''Laiona'' sempre va tenir un desig i era que des de ben petita li havia agradat escriure. Recordaria sempre amb tendresa quan li havia explicat al seu pare que de gran volia ser periodista. No ho va aconseguir i la pena per no haver pogut estudiar l’acompanyaria tota la vida. Però, com a dona valenta que era, això no va ser un obstacle i en diverses revistes com "Delta" i "El Prat" del Prat de Llobregat i "L’Ull de Cubelles" i "El Full de Cubelles" va publicar les seves poesies. També alguns dels seus escrits es van incloure en els llibres com: ''I Centenario del Puente de Fernando Puig 1873‐1973'' (1975), ''Francesc Macià, l’Avi 1859‐1933'' (1987), ''El nucli antic escriu'' (1998) i ''l’Abans ‐ El Prat de Llobregat Recull Gràfic 1894‐1965'' (2001). I va sentir la satisfacció de ser premiada en diversos certàmens de poesia a les viles del Prat i de Cubelles.<br />
<br />
Als 97 anys, l’Editorial Rúbrica li publicà: ''Temps, gent i paisatge. Un segle de memòria al Prat''. En aquest recull, ens trobem amb el seu estil autodidacte. Com ella mateixa hi comenta, “escriu tal com raja”, com si estigués parlant a qui llegeix els seus escrits que són veritables remembrances de la vida d’abans. La senzillesa dels seus versos i les seves descripcions estan plens de sentiments pel seu Prat estimat. Obre la porta a la història menys coneguda d’aquest racó del delta del Llobregat, de societat rural i incipient industrialització, d’una vida quotidiana i humil que gràcies a ella arriba i arribarà a les noves generacions.<br />
<br />
El 28 de març de 2012 ens va deixar, a l’edat de 101 anys.<br />
<br />
<br />
[[File: Camins del Prat.jpg|thumb|left|Els canyars del Delta]]<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
“Sóc persona senzilla. La mort del meu pare quan tenia sis anys trencà mons estudis.<br />
<br />
Si trobes quelcom que t’agradi en móns [sic] escrits, em compensarà del desconsol obtingut de petita”<br />
<br />
''Laiona''<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
==Obra publicada== <br />
*''Temps, gent i paisatge : un segle de memòria al Prat''. El Prat de Llobregat : Rúbrica, 2008<br />
<br />
==Enllaços==<br />
*[http://aladi/search~S1*cat/X?SEARCH=%28Serra%20i%20Rubi%C3%B3%2C%20Eul%C3%A0lia%29&searchscope=75&SORT=AX Catàleg de la Xarxa de Biblioteques Municipals.]<br />
*[http://www.biblioteca.elprat.cat/serveis_projectes_detall_1/_CAFjuKR7gbWpf-9-LD9Zy00UR5UX-gWtFnx20a4Tamna6D_GYkqfBlx0aFIaBg1P Pratilletres], consultat el 15 de febrer de 2015</div>Elpratculturahttp://www.wikiprat.cat/index.php?title=Eul%C3%A0lia_Serra_i_Rubi%C3%B3&diff=4192Eulàlia Serra i Rubió2015-02-20T17:15:07Z<p>Elpratcultura: </p>
<hr />
<div>[[File:Eulàlia Serra i Rubió.png|thumb| Celebració amb motiu dels seus 100 anys de vida]] '''Eulàlia Serra i Rubió''' ([[El Prat de Llobregat]], [[26 de setembre]] de [[1910]] - [[28 de març]] de [[2012]]), poeta autodidacta.<br />
<br />
==Biografia==<br />
Amb el diminutiu de ''Laiona'' es coneix a '''Eulàlia Serra i Rubió''', qui el 26 de setembre de l’any 1910 va néixer als ravals de la vila del Prat de Llobregat. Una època de fang als carrers, camins de carros i llums d’oli, quan, en paraules de Jaume Codina, «sortir de casa era topar amb la natura».<br />
<br />
Els seus orígens són humils. Vivien en una barraqueta a la riba dreta del mateix estany del Remolar, rodejats de vegetació, ocells i peixos, perquè, des de finals del segle XIX i fins a la dècada dels anys vint, els membres de la seva família van ser els masovers encarregats de vigilar el vedat del Remolar. En aquells temps era propietat de les famílies Conde i Casanovas, on la primera hi tenia una casa d’estiueig. A més a més, segons ella mateixa explicava “el meu pare es dedicava a recollir tellines a la platja”.<br />
<br />
Als sis anys, la vida li donà un cop molt fort, va morir el seu pare. Foren moments de penúries i, per poder tirar endavant, es veié obligada a deixar l’escola per ajudar a l’economia de la casa, com tants d’altres nens i nenes de la seva generació.<br />
<br />
Anys més tard treballà a La Seda i, com a dona d’empenta que demostrà ser, va obrir una perruqueria al carrer Frederic Soler, negoci propi que regentà fins la seva jubilació.<br />
<br />
Però la ''Laiona'' sempre va tenir un desig i era que des de ben petita li havia agradat escriure. Recordaria sempre amb tendresa quan li havia explicat al seu pare que de gran volia ser periodista. No ho va aconseguir i la pena per no haver pogut estudiar l’acompanyaria tota la vida. Però, com a dona valenta que era, això no va ser un obstacle i en diverses revistes com "Delta" i "El Prat" del Prat de Llobregat i "L’Ull de Cubelles" i "El Full de Cubelles" va publicar les seves poesies. També alguns dels seus escrits es van incloure en els llibres com: ''I Centenario del Puente de Fernando Puig 1873‐1973'' (1975), ''Francesc Macià, l’Avi 1859‐1933'' (1987), ''El nucli antic escriu'' (1998) i ''l’Abans ‐ El Prat de Llobregat Recull Gràfic 1894‐1965'' (2001). I va sentir la satisfacció de ser premiada en diversos certàmens de poesia a les viles del Prat i de Cubelles.<br />
<br />
Als 97 anys, l’Editorial Rúbrica li publicà: ''Temps, gent i paisatge. Un segle de memòria al Prat''. En aquest recull, ens trobem amb el seu estil autodidacte. Com ella mateixa hi comenta, “escriu tal com raja”, com si estigués parlant a qui llegeix els seus escrits que són veritables remembrances de la vida d’abans. La senzillesa dels seus versos i les seves descripcions estan plens de sentiments pel seu Prat estimat. Obre la porta a la història menys coneguda d’aquest racó del delta del Llobregat, de societat rural i incipient industrialització, d’una vida quotidiana i humil que gràcies a ella arriba i arribarà a les noves generacions.<br />
<br />
El 28 de març de 2012 ens va deixar, a l’edat de 101 anys.<br />
[[File: Camins del Prat.jpg|thumb|left|Els canyars del Delta]]<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
“Sóc persona senzilla. La mort del meu pare quan tenia sis anys trencà mons estudis. Si trobes quelcom que t’agradi en móns [sic] escrits, em compensarà del desconsol obtingut de petita”<br />
<br />
''Laiona''<br />
<br />
<br />
<br />
==Obra publicada== <br />
*''Temps, gent i paisatge : un segle de memòria al Prat''. El Prat de Llobregat : Rúbrica, 2008<br />
<br />
==Enllaços==<br />
*[http://aladi/search~S1*cat/X?SEARCH=%28Serra%20i%20Rubi%C3%B3%2C%20Eul%C3%A0lia%29&searchscope=75&SORT=AX Catàleg de la Xarxa de Biblioteques Municipals.]<br />
*[http://www.biblioteca.elprat.cat/serveis_projectes_detall_1/_CAFjuKR7gbWpf-9-LD9Zy00UR5UX-gWtFnx20a4Tamna6D_GYkqfBlx0aFIaBg1P Pratilletres], consultat el 15 de febrer de 2015</div>Elpratculturahttp://www.wikiprat.cat/index.php?title=Eul%C3%A0lia_Serra_i_Rubi%C3%B3&diff=4191Eulàlia Serra i Rubió2015-02-20T17:12:04Z<p>Elpratcultura: </p>
<hr />
<div>[[File:Eulàlia Serra i Rubió.png|thumb| Celebració amb motiu dels seus 100 anys de vida]] '''Eulàlia Serra i Rubió''' ([[El Prat de Llobregat]], [[26 de setembre]] de [[1910]] - [[28 de març]] de [[2012]]), poeta autodidacta.<br />
<br />
==Biografia==<br />
Amb el diminutiu de ''Laiona'' es coneix a '''Eulàlia Serra i Rubió''', qui el 26 de setembre de l’any 1910 va néixer als ravals de la vila del Prat de Llobregat. Una època de fang als carrers, camins de carros i llums d’oli, quan, en paraules de Jaume Codina, «sortir de casa era topar amb la natura».<br />
<br />
Els seus orígens són humils. Vivien en una barraqueta a la riba dreta del mateix estany del Remolar, rodejats de vegetació, ocells i peixos, perquè, des de finals del segle XIX i fins a la dècada dels anys vint, els membres de la seva família van ser els masovers encarregats de vigilar el vedat del Remolar. En aquells temps era propietat de les famílies Conde i Casanovas, on la primera hi tenia una casa d’estiueig. A més a més, segons ella mateixa explicava “el meu pare es dedicava a recollir tellines a la platja”.<br />
<br />
Als sis anys, la vida li donà un cop molt fort, va morir el seu pare. Foren moments de penúries i, per poder tirar endavant, es veié obligada a deixar l’escola per ajudar a l’economia de la casa, com tants d’altres nens i nenes de la seva generació.<br />
<br />
Anys més tard treballà a La Seda i, com a dona d’empenta que demostrà ser, va obrir una perruqueria al carrer Frederic Soler, negoci propi que regentà fins la seva jubilació.<br />
<br />
Però la ''Laiona'' sempre va tenir un desig i era que des de ben petita li havia agradat escriure. Recordaria sempre amb tendresa quan li havia explicat al seu pare que de gran volia ser periodista. No ho va aconseguir i la pena per no haver pogut estudiar l’acompanyaria tota la vida. Però, com a dona valenta que era, això no va ser un obstacle i en diverses revistes com "Delta" i "El Prat" del Prat de Llobregat i "L’Ull de Cubelles" i "El Full de Cubelles" va publicar les seves poesies. També alguns dels seus escrits es van incloure en els llibres com: ''I Centenario del Puente de Fernando Puig 1873‐1973'' (1975), ''Francesc Macià, l’Avi 1859‐1933'' (1987), ''El nucli antic escriu'' (1998) i ''l’Abans ‐ El Prat de Llobregat Recull Gràfic 1894‐1965'' (2001). I va sentir la satisfacció de ser premiada en diversos certàmens de poesia a les viles del Prat i de Cubelles.<br />
<br />
Als 97 anys, l’Editorial Rúbrica li publicà: ''Temps, gent i paisatge. Un segle de memòria al Prat''. En aquest recull, ens trobem amb el seu estil autodidacte. Com ella mateixa hi comenta, “escriu tal com raja”, com si estigués parlant a qui llegeix els seus escrits que són veritables remembrances de la vida d’abans. La senzillesa dels seus versos i les seves descripcions estan plens de sentiments pel seu Prat estimat. Obre la porta a la història menys coneguda d’aquest racó del delta del Llobregat, de societat rural i incipient industrialització, d’una vida quotidiana i humil que gràcies a ella arriba i arribarà a les noves generacions.<br />
<br />
El 28 de març de 2012 ens va deixar, a l’edat de 101 anys.<br />
<br />
<br />
[[File: Camins del Prat.jpg |thumb| Els canyars del Delta]]<br />
“Sóc persona senzilla. La mort del meu pare quan tenia sis anys trencà mons estudis. Si trobes quelcom que t’agradi en móns [sic] escrits, em compensarà del desconsol obtingut de petita”<br />
<br />
''Laiona''<br />
<br />
==Obra publicada== <br />
*''Temps, gent i paisatge : un segle de memòria al Prat''. El Prat de Llobregat : Rúbrica, 2008<br />
<br />
==Enllaços==<br />
*[http://aladi/search~S1*cat/X?SEARCH=%28Serra%20i%20Rubi%C3%B3%2C%20Eul%C3%A0lia%29&searchscope=75&SORT=AX Catàleg de la Xarxa de Biblioteques Municipals.]<br />
*[http://www.biblioteca.elprat.cat/serveis_projectes_detall_1/_CAFjuKR7gbWpf-9-LD9Zy00UR5UX-gWtFnx20a4Tamna6D_GYkqfBlx0aFIaBg1P Pratilletres], consultat el 15 de febrer de 2015</div>Elpratculturahttp://www.wikiprat.cat/index.php?title=Fitxer:Camins_del_Prat.jpg&diff=4190Fitxer:Camins del Prat.jpg2015-02-20T17:08:01Z<p>Elpratcultura: </p>
<hr />
<div>== Llicència ==<br />
{{Promocional}}</div>Elpratculturahttp://www.wikiprat.cat/index.php?title=Eul%C3%A0lia_Serra_i_Rubi%C3%B3&diff=4189Eulàlia Serra i Rubió2015-02-20T16:58:10Z<p>Elpratcultura: /* Biografia */</p>
<hr />
<div>[[File:Eulàlia Serra i Rubió.png|thumb| Celebració amb motiu dels seus 100 anys de vida]] '''Eulàlia Serra i Rubió''' ([[El Prat de Llobregat]], [[26 de setembre]] de [[1910]] - [[28 de març]] de [[2012]]), poeta autodidacta.<br />
<br />
==Biografia==<br />
Amb el diminutiu de ''Laiona'' es coneix a '''Eulàlia Serra i Rubió''', qui el 26 de setembre de l’any 1910 va néixer als ravals de la vila del Prat de Llobregat. Una època de fang als carrers, camins de carros i llums d’oli, quan, en paraules de Jaume Codina, «sortir de casa era topar amb la natura».<br />
<br />
Els seus orígens són humils. Vivien en una barraqueta a la riba dreta del mateix estany del Remolar, rodejats de vegetació, ocells i peixos, perquè, des de finals del segle XIX i fins a la dècada dels anys vint, els membres de la seva família van ser els masovers encarregats de vigilar el vedat del Remolar. En aquells temps era propietat de les famílies Conde i Casanovas, on la primera hi tenia una casa d’estiueig. A més a més, segons ella mateixa explicava “el meu pare es dedicava a recollir tellines a la platja”.<br />
<br />
Als sis anys, la vida li donà un cop molt fort, va morir el seu pare. Foren moments de penúries i, per poder tirar endavant, es veié obligada a deixar l’escola per ajudar a l’economia de la casa, com tants d’altres nens i nenes de la seva generació.<br />
<br />
Anys més tard treballà a La Seda i, com a dona d’empenta que demostrà ser, va obrir una perruqueria al carrer Frederic Soler, negoci propi que regentà fins la seva jubilació.<br />
<br />
Però la ''Laiona'' sempre va tenir un desig i era que des de ben petita li havia agradat escriure. Recordaria sempre amb tendresa quan li havia explicat al seu pare que de gran volia ser periodista. No ho va aconseguir i la pena per no haver pogut estudiar l’acompanyaria tota la vida. Però, com a dona valenta que era, això no va ser un obstacle i en diverses revistes com "Delta" i "El Prat" del Prat de Llobregat i "L’Ull de Cubelles" i "El Full de Cubelles" va publicar les seves poesies. També alguns dels seus escrits es van incloure en els llibres com: ''I Centenario del Puente de Fernando Puig 1873‐1973'' (1975), ''Francesc Macià, l’Avi 1859‐1933'' (1987), ''El nucli antic escriu'' (1998) i ''l’Abans ‐ El Prat de Llobregat Recull Gràfic 1894‐1965'' (2001). I va sentir la satisfacció de ser premiada en diversos certàmens de poesia a les viles del Prat i de Cubelles.<br />
<br />
Als 97 anys, l’Editorial Rúbrica li publicà: ''Temps, gent i paisatge. Un segle de memòria al Prat''. En aquest recull, ens trobem amb el seu estil autodidacte. Com ella mateixa hi comenta, “escriu tal com raja”, com si estigués parlant a qui llegeix els seus escrits que són veritables remembrances de la vida d’abans. La senzillesa dels seus versos i les seves descripcions estan plens de sentiments pel seu Prat estimat. Obre la porta a la història menys coneguda d’aquest racó del delta del Llobregat, de societat rural i incipient industrialització, d’una vida quotidiana i humil que gràcies a ella arriba i arribarà a les noves generacions.<br />
<br />
El 28 de març de 2012 ens va deixar, a l’edat de 101 anys.<br />
<br />
<br />
“Sóc persona senzilla. La mort del meu pare quan tenia sis anys trencà mons estudis. Si trobes quelcom que t’agradi en móns [sic] escrits, em compensarà del desconsol obtingut de petita”<br />
<br />
''Laiona''<br />
<br />
==Obra publicada== <br />
*''Temps, gent i paisatge : un segle de memòria al Prat''. El Prat de Llobregat : Rúbrica, 2008<br />
<br />
==Enllaços==<br />
*[http://aladi/search~S1*cat/X?SEARCH=%28Serra%20i%20Rubi%C3%B3%2C%20Eul%C3%A0lia%29&searchscope=75&SORT=AX Catàleg de la Xarxa de Biblioteques Municipals.]<br />
*[http://www.biblioteca.elprat.cat/serveis_projectes_detall_1/_CAFjuKR7gbWpf-9-LD9Zy00UR5UX-gWtFnx20a4Tamna6D_GYkqfBlx0aFIaBg1P Pratilletres], consultat el 15 de febrer de 2015</div>Elpratculturahttp://www.wikiprat.cat/index.php?title=Eul%C3%A0lia_Serra_i_Rubi%C3%B3&diff=4188Eulàlia Serra i Rubió2015-02-20T16:55:09Z<p>Elpratcultura: </p>
<hr />
<div>[[File:Eulàlia Serra i Rubió.png|thumb| Celebració amb motiu dels seus 100 anys de vida]] '''Eulàlia Serra i Rubió''' ([[El Prat de Llobregat]], [[26 de setembre]] de [[1910]] - [[28 de març]] de [[2012]]), poeta autodidacta.<br />
<br />
==Biografia==<br />
Amb el diminutiu de ''Laiona'' es coneix a '''Eulàlia Serra i Rubió''', qui el 26 de setembre de l’any 1910 va néixer als ravals de la vila del Prat de Llobregat. Una època de fang als carrers, camins de carros i llums d’oli, quan, en paraules de Jaume Codina, «sortir de casa era topar amb la natura».<br />
<br />
Els seus orígens són humils. Vivien en una barraqueta a la riba dreta del mateix estany del Remolar, rodejats de vegetació, ocells i peixos, perquè, des de finals del segle XIX i fins a la dècada dels anys vint, els membres de la seva família van ser els masovers encarregats de vigilar el vedat del Remolar. En aquells temps era propietat de les famílies Conde i Casanovas, on la primera hi tenia una casa d’estiueig. A més a més, segons ella mateixa explicava “el meu pare es dedicava a recollir tellines a la platja”.<br />
<br />
Als sis anys, la vida li donà un cop molt fort, va morir el seu pare. Foren moments de penúries i, per poder tirar endavant, es veié obligada a deixar l’escola per ajudar a l’economia de la casa, com tants d’altres nens i nenes de la seva generació.<br />
<br />
Anys més tard treballà a La Seda i, com a dona d’empenta que demostrà ser, va obrir el seu propi negoci, una perruqueria.<br />
<br />
Però la ''Laiona'' sempre va tenir un desig i era que des de ben petita li havia agradat escriure. Recordaria sempre amb tendresa quan li havia explicat al seu pare que de gran volia ser periodista. No ho va aconseguir i la pena per no haver pogut estudiar l’acompanyaria tota la vida. Però, com a dona valenta que era, això no va ser un obstacle i en diverses revistes com "Delta" i "El Prat" del Prat de Llobregat i "L’Ull de Cubelles" i "El Full de Cubelles" va publicar les seves poesies. També alguns dels seus escrits es van incloure en els llibres com: ''I Centenario del Puente de Fernando Puig 1873‐1973'' (1975), ''Francesc Macià, l’Avi 1859‐1933'' (1987), ''El nucli antic escriu'' (1998) i ''l’Abans ‐ El Prat de Llobregat Recull Gràfic 1894‐1965'' (2001). I va sentir la satisfacció de ser premiada en diversos certàmens de poesia a les viles del Prat i de Cubelles.<br />
<br />
Als 97 anys, l’Editorial Rúbrica li publicà: ''Temps, gent i paisatge. Un segle de memòria al Prat''. En aquest recull, ens trobem amb el seu estil autodidacte. Com ella mateixa hi comenta, “escriu tal com raja”, com si estigués parlant a qui llegeix els seus escrits que són veritables remembrances de la vida d’abans. La senzillesa dels seus versos i les seves descripcions estan plens de sentiments pel seu Prat estimat. Obre la porta a la història menys coneguda d’aquest racó del delta del Llobregat, de societat rural i incipient industrialització, d’una vida quotidiana i humil que gràcies a ella arriba i arribarà a les noves generacions.<br />
<br />
El 28 de març de 2012 ens va deixar, a l’edat de 101 anys.<br />
<br />
<br />
“Sóc persona senzilla. La mort del meu pare quan tenia sis anys trencà mons estudis. Si trobes quelcom que t’agradi en móns [sic] escrits, em compensarà del desconsol obtingut de petita”<br />
<br />
''Laiona'' <br />
<br />
==Obra publicada== <br />
*''Temps, gent i paisatge : un segle de memòria al Prat''. El Prat de Llobregat : Rúbrica, 2008<br />
<br />
==Enllaços==<br />
*[http://aladi/search~S1*cat/X?SEARCH=%28Serra%20i%20Rubi%C3%B3%2C%20Eul%C3%A0lia%29&searchscope=75&SORT=AX Catàleg de la Xarxa de Biblioteques Municipals.]<br />
*[http://www.biblioteca.elprat.cat/serveis_projectes_detall_1/_CAFjuKR7gbWpf-9-LD9Zy00UR5UX-gWtFnx20a4Tamna6D_GYkqfBlx0aFIaBg1P Pratilletres], consultat el 15 de febrer de 2015</div>Elpratculturahttp://www.wikiprat.cat/index.php?title=Eul%C3%A0lia_Serra_i_Rubi%C3%B3&diff=4187Eulàlia Serra i Rubió2015-02-20T16:31:21Z<p>Elpratcultura: </p>
<hr />
<div><br />
[[File: Fitxer:Eulàlia Serra i Rubió.png|thumb| Celebració amb motiu dels seus 100 anys de vida]] '''Eulàlia Serra i Rubió''' ([[El Prat de Llobregat]], [[26 de setembre]] de [[1910]] - [[28 de març]] de [[2012]]), poeta autodidacta.<br />
<br />
==Biografia==<br />
Amb el diminutiu de ''Laiona'' es coneix a '''Eulàlia Serra i Rubió''', qui el 26 de setembre de l’any 1910 va néixer als ravals de la vila del Prat de Llobregat. Una època de fang als carrers, camins de carros i llums d’oli, quan, en paraules de Jaume Codina, «sortir de casa era topar amb la natura».<br />
<br />
Els seus orígens són humils. Vivien en una barraqueta a la riba dreta del mateix estany del Remolar, rodejats de vegetació, ocells i peixos, perquè, des de finals del segle XIX i fins a la dècada dels anys vint, els membres de la seva família van ser els masovers encarregats de vigilar el vedat del Remolar. En aquells temps era propietat de les famílies Conde i Casanovas, on la primera hi tenia una casa d’estiueig. A més a més, segons ella mateixa explicava “el meu pare es dedicava a recollir tellines a la platja”.<br />
<br />
Als sis anys, la vida li donà un cop molt fort, va morir el seu pare. Foren moments de penúries i, per poder tirar endavant, es veié obligada a deixar l’escola per ajudar a l’economia de la casa, com tants d’altres nens i nenes de la seva generació.<br />
<br />
Anys més tard treballà a La Seda i, com a dona d’empenta que demostrà ser, va obrir el seu propi negoci, una perruqueria.<br />
<br />
Però la ''Laiona'' sempre va tenir un desig i era que des de ben petita li havia agradat escriure. Recordaria sempre amb tendresa quan li havia explicat al seu pare que de gran volia ser periodista. No ho va aconseguir i la pena per no haver pogut estudiar l’acompanyaria tota la vida. Però, com a dona valenta que era, això no va ser un obstacle i en diverses revistes com "Delta" i "El Prat" del Prat de Llobregat i "L’Ull de Cubelles" i "El Full de Cubelles" va publicar les seves poesies. També alguns dels seus escrits es van incloure en els llibres com: ''I Centenario del Puente de Fernando Puig 1873‐1973'' (1975), ''Francesc Macià, l’Avi 1859‐1933'' (1987), ''El nucli antic escriu'' (1998) i ''l’Abans ‐ El Prat de Llobregat Recull Gràfic 1894‐1965'' (2001). I va sentir la satisfacció de ser premiada en diversos certàmens de poesia a les viles del Prat i de Cubelles.<br />
<br />
Als 97 anys, l’Editorial Rúbrica li publicà: ''Temps, gent i paisatge. Un segle de memòria al Prat''. En aquest recull, ens trobem amb el seu estil autodidacte. Com ella mateixa hi comenta, “escriu tal com raja”, com si estigués parlant a qui llegeix els seus escrits que són veritables remembrances de la vida d’abans. La senzillesa dels seus versos i les seves descripcions estan plens de sentiments pel seu Prat estimat. Obre la porta a la història menys coneguda d’aquest racó del delta del Llobregat, de societat rural i incipient industrialització, d’una vida quotidiana i humil que gràcies a ella arriba i arribarà a les noves generacions.<br />
<br />
El 28 de març de 2012 ens va deixar, a l’edat de 101 anys.<br />
<br />
<br />
“Sóc persona senzilla. La mort del meu pare quan tenia sis anys trencà mons estudis. Si trobes quelcom que t’agradi en móns [sic] escrits, em compensarà del desconsol obtingut de petita”<br />
<br />
''Laiona'' <br />
<br />
==Obra publicada== <br />
*''Temps, gent i paisatge : un segle de memòria al Prat''. El Prat de Llobregat : Rúbrica, 2008<br />
<br />
==Enllaços==<br />
*[http://aladi/search~S1*cat/X?SEARCH=%28Serra%20i%20Rubi%C3%B3%2C%20Eul%C3%A0lia%29&searchscope=75&SORT=AX Catàleg de la Xarxa de Biblioteques Municipals.]<br />
*[http://www.biblioteca.elprat.cat/serveis_projectes_detall_1/_CAFjuKR7gbWpf-9-LD9Zy00UR5UX-gWtFnx20a4Tamna6D_GYkqfBlx0aFIaBg1P Pratilletres], consultat el 15 de febrer de 2015</div>Elpratculturahttp://www.wikiprat.cat/index.php?title=Fitxer:Eul%C3%A0lia_Serra_i_Rubi%C3%B3.png&diff=4186Fitxer:Eulàlia Serra i Rubió.png2015-02-20T16:17:12Z<p>Elpratcultura: /* Resum */</p>
<hr />
<div>== Resum ==<br />
Celebració amb motiu dels seus 100 anys de vida<br />
<br />
== Llicència ==<br />
{{Promocional}}</div>Elpratculturahttp://www.wikiprat.cat/index.php?title=Fitxer:Eul%C3%A0lia_Serra_i_Rubi%C3%B3.png&diff=4185Fitxer:Eulàlia Serra i Rubió.png2015-02-20T16:15:19Z<p>Elpratcultura: Celebració amb motiu del seus 100 anys de vida</p>
<hr />
<div>== Resum ==<br />
Celebració amb motiu del seus 100 anys de vida<br />
== Llicència ==<br />
{{Promocional}}</div>Elpratculturahttp://www.wikiprat.cat/index.php?title=Eul%C3%A0lia_Serra_i_Rubi%C3%B3&diff=4184Eulàlia Serra i Rubió2015-02-20T15:02:19Z<p>Elpratcultura: </p>
<hr />
<div>'''Eulàlia Serra i Rubió''' ([[El Prat de Llobregat]], [[26 de setembre]] de [[1910]] - [[28 de març]] de [[2012]]), poeta autodidacta.<br />
<br />
==Biografia==<br />
Amb el diminutiu de ''Laiona'' es coneix a '''Eulàlia Serra i Rubió''', qui el 26 de setembre de l’any 1910 va néixer als ravals de la vila del Prat de Llobregat. Una època de fang als carrers, camins de carros i llums d’oli, quan, en paraules de Jaume Codina, «sortir de casa era topar amb la natura».<br />
<br />
Els seus orígens són humils. Vivien en una barraqueta a la riba dreta del mateix estany del Remolar, rodejats de vegetació, ocells i peixos, perquè, des de finals del segle XIX i fins a la dècada dels anys vint, els membres de la seva família van ser els masovers encarregats de vigilar el vedat del Remolar. En aquells temps era propietat de les famílies Conde i Casanovas, on la primera hi tenia una casa d’estiueig. A més a més, segons ella mateixa explicava “el meu pare es dedicava a recollir tellines a la platja”.<br />
<br />
Als sis anys, la vida li donà un cop molt fort, va morir el seu pare. Foren moments de penúries i, per poder tirar endavant, es veié obligada a deixar l’escola per ajudar a l’economia de la casa, com tants d’altres nens i nenes de la seva generació.<br />
<br />
Anys més tard treballà a La Seda i, com a dona d’empenta que demostrà ser, va obrir el seu propi negoci, una perruqueria.<br />
<br />
Però la ''Laiona'' sempre va tenir un desig i era que des de ben petita li havia agradat escriure. Recordaria sempre amb tendresa quan li havia explicat al seu pare que de gran volia ser periodista. No ho va aconseguir i la pena per no haver pogut estudiar l’acompanyaria tota la vida. Però, com a dona valenta que era, això no va ser un obstacle i en diverses revistes com "Delta" i "El Prat" del Prat de Llobregat i "L’Ull de Cubelles" i "El Full de Cubelles" va publicar les seves poesies. També alguns dels seus escrits es van incloure en els llibres com: ''I Centenario del Puente de Fernando Puig 1873‐1973'' (1975), ''Francesc Macià, l’Avi 1859‐1933'' (1987), ''El nucli antic escriu'' (1998) i ''l’Abans ‐ El Prat de Llobregat Recull Gràfic 1894‐1965'' (2001). I va sentir la satisfacció de ser premiada en diversos certàmens de poesia a les viles del Prat i de Cubelles.<br />
<br />
Als 97 anys, l’Editorial Rúbrica li publicà: ''Temps, gent i paisatge. Un segle de memòria al Prat''. En aquest recull, ens trobem amb el seu estil autodidacte. Com ella mateixa hi comenta, “escriu tal com raja”, com si estigués parlant a qui llegeix els seus escrits que són veritables remembrances de la vida d’abans. La senzillesa dels seus versos i les seves descripcions estan plens de sentiments pel seu Prat estimat. Obre la porta a la història menys coneguda d’aquest racó del delta del Llobregat, de societat rural i incipient industrialització, d’una vida quotidiana i humil que gràcies a ella arriba i arribarà a les noves generacions.<br />
<br />
El 28 de març de 2012 ens va deixar, a l’edat de 101 anys.<br />
<br />
<br />
“Sóc persona senzilla. La mort del meu pare quan tenia sis anys trencà mons estudis. Si trobes quelcom que t’agradi en móns [sic] escrits, em compensarà del desconsol obtingut de petita”<br />
<br />
''Laiona'' <br />
<br />
==Obra publicada== <br />
*''Temps, gent i paisatge : un segle de memòria al Prat''. El Prat de Llobregat : Rúbrica, 2008<br />
<br />
==Enllaços==<br />
*[http://aladi/search~S1*cat/X?SEARCH=%28Serra%20i%20Rubi%C3%B3%2C%20Eul%C3%A0lia%29&searchscope=75&SORT=AX Catàleg de la Xarxa de Biblioteques Municipals.]<br />
*[http://www.biblioteca.elprat.cat/serveis_projectes_detall_1/_CAFjuKR7gbWpf-9-LD9Zy00UR5UX-gWtFnx20a4Tamna6D_GYkqfBlx0aFIaBg1P Pratilletres], consultat el 15 de febrer de 2015</div>Elpratculturahttp://www.wikiprat.cat/index.php?title=Eul%C3%A0lia_Serra_i_Rubi%C3%B3&diff=4183Eulàlia Serra i Rubió2015-02-20T15:00:21Z<p>Elpratcultura: </p>
<hr />
<div>'''Eulàlia Serra i Rubió''' ([[El Prat de Llobregat]], [[26 de setembre]] de [[1910]] - [[28 de març]] de [[2012]]), poeta autodidacta.<br />
<br />
==Biografia==<br />
Amb el diminutiu de ''Laiona'' es coneix a '''Eulàlia Serra i Rubió''', qui el 26 de setembre de l’any 1910 va néixer als ravals de la vila del Prat de Llobregat. Una època de fang als carrers, camins de carros i llums d’oli, quan, en paraules de Jaume Codina, «sortir de casa era topar amb la natura».<br />
<br />
Els seus orígens són humils. Vivien en una barraqueta a la riba dreta del mateix estany del Remolar, rodejats de vegetació, ocells i peixos, perquè, des de finals del segle XIX i fins a la dècada dels anys vint, els membres de la seva família van ser els masovers encarregats de vigilar el vedat del Remolar. En aquells temps era propietat de les famílies Conde i Casanovas, on la primera hi tenia una casa d’estiueig. A més a més, segons ella mateixa explicava “el meu pare es dedicava a recollir tellines a la platja”.<br />
<br />
Als sis anys, la vida li donà un cop molt fort, va morir el seu pare. Foren moments de penúries i, per poder tirar endavant, es veié obligada a deixar l’escola per ajudar a l’economia de la casa, com tants d’altres nens i nenes de la seva generació.<br />
<br />
Anys més tard treballà a La Seda i, com a dona d’empenta que demostrà ser, va obrir el seu propi negoci, una perruqueria.<br />
<br />
Però la ''Laiona'' sempre va tenir un desig i era que des de ben petita li havia agradat escriure. Recordaria sempre amb tendresa quan li havia explicat al seu pare que de gran volia ser periodista. No ho va aconseguir i la pena per no haver pogut estudiar l’acompanyaria tota la vida. Però, com a dona valenta que era, això no va ser un obstacle i en diverses revistes com "Delta" i "El Prat" del Prat de Llobregat i "L’Ull de Cubelles" i "El Full de Cubelles" va publicar les seves poesies. També alguns dels seus escrits es van incloure en els llibres com: ''I Centenario del Puente de Fernando Puig 1873‐1973'' (1975), ''Francesc Macià, l’Avi 1859‐1933'' (1987), ''El nucli antic escriu'' (1998) i ''l’Abans ‐ El Prat de Llobregat Recull Gràfic 1894‐1965'' (2001). I va sentir la satisfacció de ser premiada en diversos certàmens de poesia a les viles del Prat i de Cubelles.<br />
<br />
Als 97 anys, l’Editorial Rúbrica li publicà: ''Temps, gent i paisatge. Un segle de memòria al Prat''. En aquell recull, ens trobem amb el seu estil autodidacte. Com ella mateixa hi comenta, “escriu tal com raja”, com si estigués parlant a qui llegeix els seus escrits que són veritables remembrances de la vida d’abans. La senzillesa dels seus versos i les seves descripcions estan plens de sentiments pel seu Prat estimat. Obre la porta a la història menys coneguda d’aquest racó del delta del Llobregat, de societat rural i incipient industrialització, d’una vida quotidiana i humil que gràcies a ella arriba i arribarà a les noves generacions.<br />
<br />
El 28 de març de 2012 ens va deixar, a l’edat de 101 anys.<br />
<br />
<br />
“Sóc persona senzilla. La mort del meu pare quan tenia sis anys trencà mons estudis. Si trobes quelcom que t’agradi en móns [sic] escrits, em compensarà del desconsol obtingut de petita”<br />
<br />
''Laiona'' <br />
<br />
==Obra publicada== <br />
*''Temps, gent i paisatge : un segle de memòria al Prat''. El Prat de Llobregat : Rúbrica, 2008<br />
<br />
==Enllaços==<br />
*[http://aladi/search~S1*cat/X?SEARCH=%28Serra%20i%20Rubi%C3%B3%2C%20Eul%C3%A0lia%29&searchscope=75&SORT=AX Catàleg de la Xarxa de Biblioteques Municipals.]<br />
*[http://www.biblioteca.elprat.cat/serveis_projectes_detall_1/_CAFjuKR7gbWpf-9-LD9Zy00UR5UX-gWtFnx20a4Tamna6D_GYkqfBlx0aFIaBg1P Pratilletres], consultat el 15 de febrer de 2015</div>Elpratculturahttp://www.wikiprat.cat/index.php?title=Eul%C3%A0lia_Serra_i_Rubi%C3%B3&diff=4182Eulàlia Serra i Rubió2015-02-20T14:57:36Z<p>Elpratcultura: </p>
<hr />
<div>'''Eulàlia Serra i Rubió''' ([[El Prat de Llobregat]], [[26 de setembre]] de [[1910]] - [[28 de març]] de [[2012]]), poeta autodidacta.<br />
<br />
==Biografia==<br />
Amb el diminutiu de ''Laiona'' es coneix a '''Eulàlia Serra i Rubió''', qui el 26 de setembre de l’any 1910 va néixer als ravals de la vila del Prat de Llobregat. Una època de fang als carrers, camins de carros i llums d’oli, quan, en paraules de Jaume Codina, «sortir de casa era topar amb la natura».<br />
<br />
Els seus orígens són humils. Vivien en una barraqueta a la riba dreta del mateix estany del Remolar, rodejats de vegetació, ocells i peixos, perquè, des de finals del segle XIX i fins a la dècada dels anys vint, els membres de la seva família van ser els masovers encarregats de vigilar el vedat del Remolar. En aquells temps era propietat de les famílies Conde i Casanovas, on la primera hi tenia una casa d’estiueig. A més a més, segons ella mateixa explicava “el meu pare es dedicava a recollir tellines a la platja”.<br />
<br />
Als sis anys, la vida li donà un cop molt fort, va morir el seu pare. Foren moments de penúries i, per poder tirar endavant, es veié obligada a deixar l’escola per ajudar a l’economia de la casa, com tants d’altres nens i nenes de la seva generació.<br />
<br />
Anys més tard treballà a La Seda i, com a dona d’empenta que demostrà ser, va obrir el seu propi negoci, una perruqueria.<br />
<br />
Però la ''Laiona'' sempre va tenir un desig i era que des de ben petita li havia agradat escriure. Recordaria sempre amb tendresa quan li havia explicat al seu pare que de gran volia ser periodista. No ho va aconseguir i la pena per no haver pogut estudiar l’acompanyaria tota la vida. Però, com a dona valenta que era, això no va ser un obstacle i en diverses revistes com "Delta" i "El Prat" del Prat de Llobregat i "L’Ull de Cubelles" i "El Full de Cubelles" va publicar les seves poesies. També alguns dels seus escrits es van incloure en els llibres com: ''I Centenario del Puente de Fernando Puig 1873‐1973'' (1975), ''Francesc Macià, l’Avi 1859‐1933'' (1987), ''El nucli antic escriu'' (1998) i ''l’Abans ‐ El Prat de Llobregat Recull Gràfic 1894‐1965'' (2001). I va sentir la satisfacció de ser premiada en diversos certàmens de poesia a les viles del Prat i de Cubelles.<br />
<br />
Als 97 anys, l’Editorial Rúbrica li publicà: ''Text en cursiva''Temps, gent i paisatge. Un segle de memòria al Prat''Text en cursiva''. En aquell recull, ens trobem amb el seu estil autodidacte. Com ella mateixa hi comenta, “escriu tal com raja”, com si estigués parlant a qui llegeix els seus escrits que són veritables remembrances de la vida d’abans. La senzillesa dels seus versos i les seves descripcions estan plens de sentiments pel seu Prat estimat. Obre la porta a la història menys coneguda d’aquest racó del delta del Llobregat, de societat rural i incipient industrialització, d’una vida quotidiana i humil que gràcies a ella arriba i arribarà a les noves generacions.<br />
<br />
El 28 de març de 2012 ens va deixar, a l’edat de 101 anys.<br />
<br />
<br />
“Sóc persona senzilla. La mort del meu pare quan tenia sis anys trencà mons estudis. Si trobes quelcom que t’agradi en móns [sic] escrits, em compensarà del desconsol obtingut de petita”<br />
<br />
''Laiona'' <br />
<br />
==Obra publicada== <br />
*''Temps, gent i paisatge : un segle de memòria al Prat''. El Prat de Llobregat : Rúbrica, 2008<br />
<br />
==Enllaços==<br />
*[http://aladi/search~S1*cat/X?SEARCH=%28Serra%20i%20Rubi%C3%B3%2C%20Eul%C3%A0lia%29&searchscope=75&SORT=AX Catàleg de la Xarxa de Biblioteques Municipals.]<br />
*[http://www.biblioteca.elprat.cat/serveis_projectes_detall_1/_CAFjuKR7gbWpf-9-LD9Zy00UR5UX-gWtFnx20a4Tamna6D_GYkqfBlx0aFIaBg1P Pratilletres], consultat el 15 de febrer de 2015</div>Elpratculturahttp://www.wikiprat.cat/index.php?title=Eul%C3%A0lia_Serra_i_Rubi%C3%B3&diff=4181Eulàlia Serra i Rubió2015-02-20T14:55:39Z<p>Elpratcultura: </p>
<hr />
<div>'''Eulàlia Serra i Rubió''' ([[El Prat de Llobregat]], [[26 de setembre]] de [[1910]] - [[28 de març]] de [[2012]]), poeta autodidacta.<br />
<br />
==Biografia==<br />
Amb el diminutiu de ''Laiona'' es coneix a '''Eulàlia Serra i Rubió''', qui el 26 de setembre de l’any 1910 va néixer als ravals de la vila del Prat de Llobregat. Una època de fang als carrers, camins de carros i llums d’oli, quan, en paraules de Jaume Codina, <<sortir de casa era topar amb la natura>>.<br />
<br />
Els seus orígens són humils. Vivien en una barraqueta a la riba dreta del mateix estany del Remolar, rodejats de vegetació, ocells i peixos, perquè, des de finals del segle XIX i fins a la dècada dels anys vint, els membres de la seva família van ser els masovers encarregats de vigilar el vedat del Remolar. En aquells temps era propietat de les famílies Conde i Casanovas, on la primera hi tenia una casa d’estiueig. A més a més, segons ella mateixa explicava “el meu pare es dedicava a recollir tellines a la platja”.<br />
<br />
Als sis anys, la vida li donà un cop molt fort, va morir el seu pare. Foren moments de penúries i, per poder tirar endavant, es veié obligada a deixar l’escola per ajudar a l’economia de la casa, com tants d’altres nens i nenes de la seva generació.<br />
<br />
Anys més tard treballà a La Seda i, com a dona d’empenta que demostrà ser, va obrir el seu propi negoci, una perruqueria.<br />
<br />
Però la ''Laiona'' sempre va tenir un desig i era que des de ben petita li havia agradat escriure. Recordaria sempre amb tendresa quan li havia explicat al seu pare que de gran volia ser periodista. No ho va aconseguir i la pena per no haver pogut estudiar l’acompanyaria tota la vida. Però, com a dona valenta que era, això no va ser un obstacle i en diverses revistes com "Delta" i "El Prat" del Prat de Llobregat i "L’Ull de Cubelles" i "El Full de Cubelles" va publicar les seves poesies. També alguns dels seus escrits es van incloure en els llibres com: ''I Centenario del Puente de Fernando Puig 1873‐1973'' (1975), ''Francesc Macià, l’Avi 1859‐1933'' (1987), ''El nucli antic escriu'' (1998) i ''l’Abans ‐ El Prat de Llobregat Recull Gràfic 1894‐1965'' (2001). I va sentir la satisfacció de ser premiada en diversos certàmens de poesia a les viles del Prat i de Cubelles.<br />
<br />
Als 97 anys, l’Editorial Rúbrica li publicà: ''Text en cursiva''Temps, gent i paisatge. Un segle de memòria al Prat''Text en cursiva''. En aquell recull, ens trobem amb el seu estil autodidacte. Com ella mateixa hi comenta, “escriu tal com raja”, com si estigués parlant a qui llegeix els seus escrits que són veritables remembrances de la vida d’abans. La senzillesa dels seus versos i les seves descripcions estan plens de sentiments pel seu Prat estimat. Obre la porta a la història menys coneguda d’aquest racó del delta del Llobregat, de societat rural i incipient industrialització, d’una vida quotidiana i humil que gràcies a ella arriba i arribarà a les noves generacions.<br />
<br />
El 28 de març de 2012 ens va deixar, a l’edat de 101 anys.<br />
<br />
<br />
“Sóc persona senzilla. La mort del meu pare quan tenia sis anys trencà mons estudis. Si trobes quelcom que t’agradi en móns [sic] escrits, em compensarà del desconsol obtingut de petita”<br />
<br />
''Laiona'' <br />
<br />
==Obra publicada== <br />
*''Temps, gent i paisatge : un segle de memòria al Prat''. El Prat de Llobregat : Rúbrica, 2008<br />
<br />
==Enllaços==<br />
*[http://aladi/search~S1*cat/X?SEARCH=%28Serra%20i%20Rubi%C3%B3%2C%20Eul%C3%A0lia%29&searchscope=75&SORT=AX Catàleg de la Xarxa de Biblioteques Municipals.]<br />
*[http://www.biblioteca.elprat.cat/serveis_projectes_detall_1/_CAFjuKR7gbWpf-9-LD9Zy00UR5UX-gWtFnx20a4Tamna6D_GYkqfBlx0aFIaBg1P Pratilletres], consultat el 15 de febrer de 2015</div>Elpratculturahttp://www.wikiprat.cat/index.php?title=Eul%C3%A0lia_Serra_i_Rubi%C3%B3&diff=4180Eulàlia Serra i Rubió2015-02-20T14:46:42Z<p>Elpratcultura: </p>
<hr />
<div>'''Eulàlia Serra i Rubió''' ([[El Prat de Llobregat]], [[26 de setembre]] de [[1910]] - [[28 de març]] de [[2012]]), poeta autodidacta.<br />
<br />
==Biografia==<br />
Amb el diminutiu de ''Laiona'' es coneix a '''Eulàlia Serra i Rubió''', qui el 26 de setembre de l’any 1910 va néixer als ravals de la vila del Prat de Llobregat. Una època de fang als carrers, camins de carros i llums d’oli, quan, en paraules de Jaume Codina, <<sortir de casa era topar amb la natura>>.<br />
<br />
Els seus orígens són humils. Vivien a la riba dreta del mateix estany del Remolar, en una barraqueta rodejats de vegetació, ocells i peixos, perquè, des de finals del segle XIX i fins la dècada dels anys vint, els membres de la seva família eren els masovers encarregats de vigilar el vedat del Remolar. En aquells temps era propietat de les famílies Conde i Casanovas, i on la primera hi tenia una casa d’estiueig. A més a més, segons ella mateixa explicava “el meu pare es dedicava a recollir tellines a la platja”.<br />
<br />
Als sis anys, la vida li donà un cop molt fort, va morir el seu pare. Foren moments de penúries i, per poder sortir endavant, es veié obligada a deixar l’escola per ajudar a l’economia de la casa, com tants d’altres nens i nenes de la seva generació.<br />
<br />
Anys més tard treballà a La Seda i, com a dona d’empenta que demostrà ser, va obrir el seu propi negoci, una perruqueria.<br />
<br />
Però la ''Laiona'' sempre va tenir un desig i era que des de ben petita li havia agradat escriure. Recordaria sempre amb tendresa quan li havia explicat al seu pare que de gran volia ser periodista. No ho va aconseguir i la pena per no haver pogut estudiar l’acompanyaria tota la vida. Però, com a dona valenta que era, això no va ser un obstacle i en diverses revistes com "Delta" i "El Prat" del Prat de Llobregat i "L’Ull de Cubelles" i "El Full de Cubelles" va publicar les seves poesies. També es van incloure alguns escrits seus en els llibres: ''I Centenario del Puente de Fernando Puig 1873‐1973'' (1975), ''Francesc Macià, l’Avi 1859‐1933'' (1987), ''El nucli antic escriu'' (1998) i ''l’Abans ‐ El Prat de Llobregat Recull Gràfic 1894‐1965'' (2001). I va sentir la satisfacció de ser premiada en diversos certàmens de poesia a les viles del Prat i de Cubelles.<br />
<br />
Als 97 anys, l’Editorial Rúbrica li publicà: Temps, gent i paisatge. Un segle de memòria al Prat. En aquell recull, ens trobem amb el seu estil autodidacta. Com ella mateixa hi comenta, “escriu tal com raja”, com si estigués parlant a qui llegeix els seus escrits que són veritables remembrances de la vida d’abans. La senzillesa dels seus versos i les seves descripcions estan plens de sentiments pel seu Prat estimat. Obre la porta a la història menys coneguda d’aquest racó del delta del Llobregat, de societat rural i incipient industrialització, d’una vida quotidiana i humil que gràcies a ella arriba i arribarà a les noves generacions.<br />
<br />
El 28 de març de 2012 ens va deixar, a l’edat de 101 anys.<br />
<br />
<br />
“Sóc persona senzilla. La mort del meu pare quan tenia sis anys trencà mons estudis. Si trobes quelcom que t’agradi en móns [sic] escrits, em compensarà del desconsol obtingut de petita”<br />
<br />
''Laiona'' <br />
<br />
==Obra publicada== <br />
*''Temps, gent i paisatge : un segle de memòria al Prat''. El Prat de Llobregat : Rúbrica, 2008<br />
<br />
==Enllaços==<br />
*[http://aladi/search~S1*cat/X?SEARCH=%28Serra%20i%20Rubi%C3%B3%2C%20Eul%C3%A0lia%29&searchscope=75&SORT=AX Catàleg de la Xarxa de Biblioteques Municipals.]<br />
*[http://www.biblioteca.elprat.cat/serveis_projectes_detall_1/_CAFjuKR7gbWpf-9-LD9Zy00UR5UX-gWtFnx20a4Tamna6D_GYkqfBlx0aFIaBg1P Pratilletres], consultat el 15 de febrer de 2015</div>Elpratcultura